La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Salm/Salm 105

Da Wikisource.


Ij Salm[modifiché]

105. Ringrassié Nosgnor[modifiché]

Ël poeta a ciama 'l pòpol a laudé Nosgnor përchè chiel a l'ha liberalo da la s-ciavensa an Egit e parèj chiel a l'ha compì lòn ch'a l'avìa promëttù a Abraham e sigilà 'nt sò Pat.
La Bibia piemontèisa - Salm 105

1Ringrassié Nosgnor! Anvoché sò Nòm! Fé conòsse a tùit ij pòpoj lòn che chiel a l'ha fàit! 2Canté e fé 'd mùsica an sò onor! Dé notissia dij miràcoj che chiel a l'ha fàit! 3Andé fier ëd sò Nòm sant! Che ij cheur ëd coj ch'a sërco Nosgnor as arlegro!

4Sërché Nosgnor e la fòrsa che mach chiel a peul dene! Sërché sèmper Soa presensa! 5Arciamé a la ment ij segn miracolos che chiel a l'ha fàit, soe assion potente e ij giudissi ch'a l'ha emanà. 6Fieuj d'Abraham, servitor ëd Nosgnor! Vojàutri ij dissendent ëd Giacòb, j'Elet ëd Nosgnor! 7chiel a l'é Nosgnor, nòst Dé; chiel a dà esecussion ai sò giudissi an tuta la tèra. 8chiel as arcòrda sèmper dij decret sigilà an sò Pat, le promësse che chiel a l'ha fàit a mila generassion - 9la promëssa che chiel a l'ha fàit a Abraham[1], la promëssa ch'a l'ha giurà 'd realisé për Isach[2]! 10chiel a l'ha dàit a Giacòb tanme 'n decret, a Israel coma na promëssa ch'a val për sèmper, e ch'a disìa: 11"A ti it darai la tèra 'd Canan coma na part ëd toa ardità[3]".

12Cand che lor a l'ero pòchi, mach pòchi 'd nùmer, e ch'a vivìo ambelelà tanme 'd forësté, 13lor as n'andasìo dëdsà e dëdlà, da nassion a nassion, da 'n règn a n'àutr. 14Nosgnor a l'ha nen lassà che cheidun a-j crasèissa; për lor a l'ha dissiplinà dij rè. 15A l'ha dit: "Toché nen coj ch'i l'hai sernù! Fé pa dël mal ai mè profeta![4]". 16Nosgnor a l'ha fàit rivé na famin-a 'n tuta la tèra, a l'ha fàit calé le proviste[5]. 17A l'ha mandà n'òm ch'a l'é 'ndaje danans - Giusèp, ch'a l'era stàit vendù tanme në s-ciav[6]. 18Le caden-e a-j fasìo mal ai pé; a l'avìa 'n colarin ëd fer; 19fin-a 'l temp che la predission a l'é realisasse[7]. La paròla ‘d Nosgnor a l'é comprovasse vera[8]. 20Ël rè a l'ha consentì ch'a fussa torna butà 'n libertà; col ch'a dominava 'd nassion a l'ha liberalo[9]. 21A l'ha nominalo gerent ëd soa ca e aministrator ëd soe proprietà. 22A l'ha daje l'autorità 'd lijé j'ufissiaj dël rè a soa volontà e d'esse 'l magìster dij sò consijé[10].

23Peui Israel a l'é trasferisse an Egit; Giacòb a l'é vivù për un cert temp ant la tèra 'd Cam. 24Nosgnor a l'ha rendù sò pòpol motobin dru e a l'ha fàit ch'a rivèisso a esse pì 'd nùmer dij sò nemis[11]. 25A l'ha fàit ch'a l'avèisso an ghignon sò pòpol e ch'a maltratèisso ij sò servitor[12].

26Peui Nosgnor a l'ha mandà ij sò servitor Mosè e Aron, che chiel a l'avìa 'dcò sernù. 27A l'han dàit esecussion ai sò segn miracolos për mojen ëd lor e d'assion da nen chërde 'nt la tèra 'd Cam. 28A l’ha faje tombé ant lë scur. Mosé e Aron a l’han pa dzubidì ai sò órdin. 29A l'ha fàit dventé 'd sangh soa eva tant da fene meuire ij pèss[13]. 30Ant la tèra d'Egit a l'é staje n’invasion ëd ran-e, ch'as anfilavo fin-a 'nt ël palass dël rè[14]. 31A l'ha ordinà ch'a vnèisso le mosche, e 'd moschin a l'ero daspërtut[15]. 32A l'ha mandà la tempesta ansema a la pieuva e la lòsna a l'é abatusse su tut ël pais. 33A l'ha ruinà soe vigne e ij sò fié, e a l'ha s-ciapà j'erbo an tut ël teritòri[16]. 34A l'ha ordinà ch'a vnèisso le cravëtte e tanti grij ch'as podìo gnanca contesse. 35A l'han divorà tuta la vegetassion dël pais e tut ël gran dij camp[17]. 36A l'ha abatù tùit ij prim nà an soa tèra, le primissie 'd soa produssion[18]. 37A l'ha fane seurte fòra sò pòpol pì sgnor d'òr e d'argent - gnanca una 'd soe tribù a l'é 'ntrapasse. 38L'Egit a l'é stàit content cand ch'a son andass-ne, përché ch'a l'avìa tëmma 'd lor[19]. 39Nosgnor a l'ha slargà su 'd lor na nìvola për coateje e a l'ha procuraje 'n feu për anlumineje la neuit[20]. 40A l'han ciamà dla carn e chiel a l'ha procuraje le quaje; a l'ha sodisfaje con ëd ròba da mangé ch'a venìa dal cel[21]. 41A l'ha duvertà na rochera e a l'é surtìjne d'eva; na rivera a corìa 'nt un desert[22].

42Vera, Nosgnor a l'é 'rcordasse 'd Soa promëssa sacrà, cola ch'a l'avìa fàit a sò servitor Abraham. 43Cand ch'a l'ha fàit seurte fòra sò pòpol, lor a son arlegrasse, ij sò elet a l'han crijà 'd gòj. 44A l'ha daje 'l teritòri 'd d'àutre nassion, e a l'ha daje 'n proprietà lòn che d'àutri pòpoj a l'avìo frutà[23], 45e lòn përchè lor a podèisso osservé ij sò comandament e scoté Soe Lege. Aleluja! Laudé Nosgnor!

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Génesi 12:7; 17:8.
  2. Cfr. Génesi 26:3.
  3. Cfr. Génesi 28:13.
  4. Cfr. Génesi 20:3-7.
  5. Cfr. Génesi 41:53-57.
  6. Cfr. Génesi 37:28; 45:5.
  7. Cfr. Génesi 30:20-40:23.
  8. Cfr. Génesi 41:14.
  9. Cfr. Génesi 41:39-41.
  10. Cfr. Génesi 46:6; 47:11.
  11. Cfr. Surtìa 1:7-14.
  12. Cfr. Surtìa 3:1-4:17.
  13. Cfr. Surtìa 7:17-21.
  14. Cfr. Surtìa 8:1-6.
  15. Cfr. Surtìa 8:20-24; 8:16-17.
  16. Cfr. Surtìa 9:22-25.
  17. Cfr. Surtìa 10:12-15.
  18. Cfr. Surtìa 12:29.
  19. Cfr. Surtìa 12:33-36.
  20. Cfr. Surtìa 13:21-22.
  21. Cfr. Surtìa 16:2-15.
  22. Cfr. Surtìa 17:1-7; Nùmer 20:2-13.
  23. Cfr. Giosué 11:16-23.