La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Surtia/Surtia 1

Da Wikisource.

Surtìa[modifiché]

1[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Surtìa 01

Prosperità dj'Ebreo an Egit[modifiché]

1Costi-sì a son ij nòm dj'Israelita ch'a son intrà an Egit con Giacòb; lor a son rivà ognidun con soa gent. 2Ruben, Simeon, Levi, Giuda, 3Issacar, Zabulon, e Beniamin. 4Dan e Neftali. Gad e Aser[1]. 5Ij dissendent diret ëd Giacòb a l'ero stanta përson-e. Giusèp, chiel, a l'era già an Egit. 6Peui Giusèp a l'é mòrt, parèj coma tùit ij sò frej e tuta cola generassion. 7J'Israelita a j'ero stàit dru e a l'ero moltiplicasse, e a son dventà 'd bon nùmer[2] e motobin potent, a la mira che 'l pais a l'era ampinisse 'd lor.

Crasament ëd j'Ebreo[modifiché]

8A l'é vnùit al podêj an Egit un rè neuv ch'a l'avìa mai conossù Giusèp[3]. 9Chiel-sì a l'ha dije a soa gent: "Vardé-sì, la gent d'Israel a l'é vnùita pì numerosa e pi potenta che nojàutri. 10Fomse furb con lor[4]: i l'oma da fé cheicòsa për ampedine la chërsùa, dësnò, s'a-i rivèissa mai na guèra, a podrìo fé n’aliansa[5] con ij nòstri nemis. A combatrìo contra 'd noi për peui scapé[6] dal pais".

11Parèj a l'han forsà j’Israelita a travajé për j’Egissian coma dë s-ciav. A l’han amponuje 'd dzorintendent crudej ch’a-j fasìo travajé pes che ‘d borich[7]. A l'é parèj che, për craseje ancora 'd pì la vita, a son ëstàit forsà a fabriché për ël Faraon le sità-depòsit ëd Pitom e Ramses. 12Ma pì a-j crasavo la vita, pì lor a chërsìo 'd nùmer e a strabondavo; e për j’Egissian a l'é ancaminasse a sent-se coma na carcaveja la presensa dij fieuj d'Israel e a j’avìo an ghignon. 13J'Egissian, për lòn, a l'han faje travajé për fòrsa sensa pietà. 14A l'han renduje la vita mèra, obligàndje a la preparassion ëd creja e al modlagi dij mon e con tute sòrt ëd travaj dij camp. A tui costi travaj a l'han obligaje con la violensa.

15Ël rè d'Egit a l'ha mandà a ciamé le levatriss ëd le fomne dj'Ebreo, ch'as ciamavo un-a Sifra e l'àutra Pua:  16"Cand che vojàutre i giutreve[8] le fomne dj'Ebreo a partorì[9], controlé bin: s’a l’é un masc-cc, felo meuire, ma s'a l'é na fumela lassela vive". 17Ma le levatriss a l'avìo timor ëd Nosgnor e a l'han pa fàit lòn ch'a l'avìa dije 'l ré d'Egit e a l'han lassà vive ‘dcò ij mas-cc.

18Ël ré d'Egit, parèj, a l'ha torna ciamaje e a l'ha dije: "Përchè i l'eve fàit sòn e i l'eve lassà vive ij mas-cc?". 9Lor a l'han rësponduje a Faraon: "Le fomne dj'Ebreo a son pa coma j'Egissian-e, lor a son fòrte. Prima che la levatriss a riva dacant lor, a son già pajolà". 20Nosgnor a l'ha guernà le levatriss; për lòn ch'a riguarda la gent, a l'é vnuita 'd bon nùmer e motobin potenta. 21E për la rason che le levatriss a l'avìo timor ëd Nosgnor, a l'ha acordaje d’avèj na bela famija ‘dcò lor.

22Faraòn a l'ha dàit anlora cost comand a soa gent: "Tuti ij mas-cc ch'a nassran a j’Israelita, ch'a sio campà ant ël fium Nil, ma i lassereve vive le fije[10]".

Nòte[modifiché]

  1. 1:1-4, cfr. Génesi 46:8-27.
  2. Cfr. At 7:17.
  3. Cfr. At 7:18.
  4. O “Pijoma dë mzure prudente”; cfr. At 7:19..
  5. O “farìo pì gross ël nùmer dij nòstri nemis”.
  6. O “seurte”.
  7. O “për craseje ancora 'd pì la vita con ij travaj ch'a l'avrìo pretendù”.
  8. O “vijereve”.
  9. O “vardé an tra le doi pere ch'a fan da sedil për ël part”.
  10. Cfr. At 7:19.