La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 46

Da Wikisource.

Génesi[modifiché]

46[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Génesi 46

Partensa ‘d Giacòb për l’Egit[modifiché]

1Israel a l’é partì con tut lòn ch’a l’avìa an diression ëd Bersabéa, anté ch’a l’ha smonù ‘d sacrifissi al Dé ‘d sò pare Isach. 2Cola neuit, Nosgnor a l’ha ciamà Israel ant na vision: “Giacòb! Giacòb!” e a l’ha rëspondù: “Vardme-sì!”. 3Nosgnor a l’ha arpijà: “Mi i son Dé, ël Dé ‘d tò pare. Gnun-e tëmme ‘d calé an Egit, përché a sarà ambelelà ch’i farai ëd ti na nassion gròssa. 4Mi i calerai con ti an Egit, e it farai ‘dcò torné da lì, e Giusep, cand ch’it meuireras, at sarerà j’euj”. 5Anlora Giacòb a l’é partì da Bersabéa, e ij fieuj d’Israel a l’han fàit monté sò pare Giacòb, soe masnà e soe fomne an sij chèr che Faraon a l’avìa mandà për pijeje. 6Giacòb a l’é seurtì da Bersabéa. Ij sò fieuj a l’han ëmnà ij sò strop e tùit ij beni ch’a l’avìò catà ant ël pais ëd Canan. Giacòb a l’é rivà an Egit con tùit ij sò dissendent[1]. 7A l’ha portà con chiel an Egit: ij sò fieuj, ij sò novod, soe fije e le fije dij sò fieuj, ansoma, tuta soa fijolansa.

La famija ‘d Giacòb[modifiché]

8Costi-sì a son ij nòm dij fieuj d’Israel ch’a son ëvnùit an Egit, ij nòm ëd Giacòb e dij sò dissendent. Ruben, ël prim-génit ëd Giacòb, 9e ij sò fieuj: Enòch, Palu, Esron, Carmi. 10Ij fieuj ëd Simeon: Iemuel, Iamin, Ohad, Iachin, Tsocar, e Saul, ël fieul ëd la Cananea. 11Ij fieuj ëd Levi: Gherson, Chelat, Merari. 12Ij fieuj ëd Giuda: Er, Onan, Sela, Peres e Zerach; ij sò fieuj Er e Onan a l’ero mòrt ant ël pais ëd Canan. Peres a l’avìa doi fieuj: Chesron e Amul. 13Ij fieuj d'Issacar: Tola, Puva, Iasub e Simron. 14Ij fieuj ëd Zabulon: Sered, Elon, Ialel. 15Costi-sì a son ij fieuj che Lea a l’avìa daje a Giacòb an Padan-Aram, e an pì soa fija Dina, ant tut, tra fieuj e fije a j’ero trentatrè përson-e. 16Ij fieuj ëd Gad: Zefon, Aghi, Suni, Esbon, Eri, Arodi e Areli. 17Ij fieuj d’Aser: Ima, Isva, Isvi, Beria e soa seur Serach; ij fieuj ëd Beria: Eber e Malchiel. 18Costi-sì a son ij fieuj ëd Zilpa, che Laban a l’avìa dàit a soa fija Lea; chila a l’ha partorije a Giacòb: a son sëddes përson-e. 19ij fieuj ëd Rachel, fomna ‘d Giacòb: Giusep e Beniamin. 20Giusep a l’avìa avù an Egit Efraim e Manasse, masnà ch’a l’ha partorije Asnat, fija ‘d Potifera, sacerdòt d’On[2]. 21Ij fieuj ëd Beniamin: Bela, Becher, Asbel, Gera, Naman, Echi, Ros, Mupin, Upin, e Ard. 22Costi-sì a son ij fieuj che Rachel a l’ha daje a Giacòb, an tut: quatòrdes përson-e. 23Usim a l’era ‘l fieul ëd Dan. 24Ij fieuj ëd Neftali: Iacsel, Guni, Ieser e Silem. 25Costi-sì a son ij fieuj ëd Bila, che Laban a l’avìa daje a soa fija Rachel; chila a l’ha partorije a Giacòb, an tut set përson-e.

26Ij mèmber ëd la famija ‘d Giacòb, ij sò dissendent diret ch’a son intrà an Egit, a j’ero an tut: sessantesses përson-e, sensa conté le fomne dij sò fieuj. 27Ij fieuj ëd Giusep, ch’a l’ero nassuje an Egit, a l’ero doi. Ël total ëd ij mèmber ëd la famija ‘d Giacòb ch’a son intrà an Egit, a l’ero dë stanta[3] përson-e.

Ël bin-evnù ‘d Giusep[modifiché]

28Israel a l’avìa mandà Giuda a dì a Giusep ch’a l’andèissa a trové ant la region ëd Gosen. Quand ch’a son rivaje, 29Giusep a l’ha fàit taché sò chèr e a l‘é andàit a Gosen a trové sò pare Israel. Cand ch’a l’é staje dë 'dnans, a l’ha ambrassalo e a l’ha piorà për vàire tnisendlo strèit a sò col. 30Israel a l’ha dit a Giusep: “Adess i peuss pro meuire. I l’hai vëddute ch’it ses ancora viv”. 31Anlora Giusep a l’ha dije ai sò frej e a la gent ëd sò pare: “I vado a fèjlo savèj al Faraon. I-j dira che ij mè frej e la gent ëd mè pare, ch’a j’ero ant ël pais ëd Canan, a son rivà. 32I-j dëspiegherai ch’a son ëd pastor ëd feje e ‘d crave, ch’a cudisso ‘d bestiam e ch’a l’han portasse dapress ij sò strop ëd feje, crave e ‘d vache, e tut lòn ch’a l’avìo. 33Parèj che cand che Faraon av ciamerà e ch’av domanda cola ch’a l’é vòstra ocupassion, 34i l’eve da rëspondje: ‘Ij tò servent a son sèmper ocupasse ‘d cabial fin-a da giovo, tant nojàutri coma ij nòstri cé’. Parèj i podreve sté ant la tèra ‘d Gosen, përchè a j’Egissian a-j fan ësgiaj tùit ij bërgé ‘d feje e ‘ crave”.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. At 7:15.
  2. Cfr. Génesi 41:50-52.
  3. Ël nùmer dë stanta a comprend Giacòb medésim e jë stanta e un dissendent ch’a l’avìa (comprèis Dina, Giusep, Manasse e Efraim) ch’a son elencà ant ij vv. 8-25, men-o Er e Onan (ch’a-i ero pì nen). La version greca dij LXX a dà ‘l nùmer “stanta-sinch” (cfr. At 7:14).