La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 47

Da Wikisource.

Génesi[modifiché]

47[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Génesi 47

Giacòb dë 'dnans a Faraon[modifiché]

1Giusep, anlora, a l’é andàit a buté al corent Faraon dë sti fàit. A l’ha dije: “Mè pare e ij mè frej a son rivà dal pais ëd Canan con ij sò strop ëd feje, crave e vache, e con tùit ij sò beni. A son sì, ant la region ëd Gosen”. 2Peui a l’é pijasse con chiel sinch dij sò frej e a l’ha presentaje al Faraon. 3Ël Faraon a l’ha ciamaje: “Cola ch’a l’é vòstra ocupassion?”. A l’han rësponduje: “Ij tò servent a son ëd bërgé ‘d feje e ‘d crave coma ch’a j’ero ij nòstri cé”. 4A l’han ëdcò dije a Faraon: “La famin-a a l’é greva ant ël pais ëd Canan. I soma vnùit a sté ambelessì coma d’aventissi, dagià che nojàutri, ij tò servent, i trovoma nen ëd pasture për jë strop. Përmët, donch, ai tò servent, che a peudo sté ant la region ëd Gosen”. 5Ël Faraon a l’ha dit a Giusep: “Ora che tò pare e ij tò frej a son giontasse a ti, 6it l’has a disposission tut ël pais d’Egit. Faje vive ant la mej tèra. A podran bin vive ant la tèra ‘d Gosen. Se ti ‘t conòsse dj’òm d’esperiensa, butje coma dzorintendent ëd mè cabial”.

7Peui Giusep a l’ha fàit intré sò pare Giacòb e a l’ha presentàjlo dë 'dnans al Faraon. Giacòb a l’ha saludà e laudà Faraon, 8ch’a l’ha ciamaje: “Vàire d’agn l’has-to?”. 9Giacòb a l’ha rësponduje: “J’agn ëd mè passagi an sla tèra a son ëstàit sentetranta. Ij mè agn a son ëstàit pòchi e sagrinà e i son nen rivà a l’età dij mè grand, ch’a l’ero ‘d migrant coma ch’i lo son mi”. 10Giacòb a l’ha torna saludà e laudà Faraon e a l’é congedasse da chiel. 11Giusep a l’ha stabilì sò pare e ij sò frej e a l’ha daje na proprietà ant ël pais d’Egit, ant la region pì bela, la tèra dantorn a la sità ‘d Ramses, coma che ‘l Faraon a l’avìa comandà. 12A l’é parèj che Giusep a l’ha daje sostentament a sò pare, ai sò frej e a tuta la gent ëd sò pare, ansem a tute le masnà che lor a l’avìo.

La politica agraria ‘d Giusep[modifiché]

13La famin-a a l’era tant greva che për tut ël pais a-i era pì nen ëd pan. Ant l’Egit e an Canan për la fam la gent a pativa ‘d consonsion. 14Giusep, antratant, a butava ansema tut ël dné ch’as trovava ant ël pais d’Egit e ant ël pais ëd Canan an cambi dël forment che lor a catavo e a l’ha consegnaje sti sòld al tesòr ëd ël Faraon. 15Contut, quand che ij dné dël pais d’Egit e dël pais ëd Canan a son esaurisse, tùit j’Egissian a son ëvnù da Giusep an disendje: “Dane 'd pan! Përché dovrìo-ne meuire sota ij tò euj? An efet a-i son pì nen ëd dné”. 16Anlora Giusep a l’ha dije: “Deme vòstre bestie e mi iv darai ‘d pan an cambi dij vòstri strop, se a-i son pì nen ëd sòld”. 17Parèj lor a l’han ëmnà a Giusep ij sò strop ëd lor e costì a l’ha daje ‘d pan coma pressi dij cavaj, dël cit e gròss pascage e dij sò aso; col ann-là a l’han mangià ‘d pan an cambi dij sò strop.

18Passà col ann-là a son ëvnùit da chiel e a l’han dije: “Nojàutri i podoma nen ëstërmé a nòst signor che ‘l dné a l’é esaurisse, e ‘dcò ‘l possess ëd le bestie a l’é già passà a chiel, e a-i resterìa mach pì, a soa disposission, ij nòstri còrp e ij nòstri teren. 19Përchè dovrio-ne meuire sota ai tò euj, noi e ij nòstri teren? Tui nojàutri e nòstra tèra për ëd pan, e noi i saroma, con ij nòstri teren, jë s-ciav ëd Faraon. Ma dane ‘d travaj, përchè noi i peudo dzorvive e che nòstre tère a sio pa desolà”.

20Anlora Giusep a l’ha catà për Faraon tut ël teren d’Egit, përchè j’Egissian a vendìo tùit ij sò camp, tant che la famin-a a-j pressava, e ‘l pais antregh a l’é passà an man ëd ël Faraon. 21Da na banda a l’àutra dl’Egit, Giusep a l’ha fàit dj’Egissian djë s-ciav. 22Mach ël teren dij sacerdòt a l’ha nen catalo, përchè ij sacerdòt a l’avìo na rendita fissa dal Faraon e a vivìo dl’assegnassion ch’ arseivìo da Faraon. A l’é parèj che Giusep a l’ha pa vendù sò teren ëd lor. 23Giusep a l’ha dije a la gent: “Ancheuj i l’hai catà për Faraon, vojàutri e vòstre tère. 24Ma për l’arcòlt, vojàutri i dovreve dene na quinta part a Faraon, e j’àutre quat part a saran vòstre, për la sëmna dij camp, për ël nutriment ëd vojàutri e ‘d vòstre masnà e ‘d vòstre famije. 25A l’han rësponduje: “Ti ‘t l’has salvane la vita! Che noi i peusso pro trové grassia a j’euj ëd nòst signor, e nojàutri i acetoma d’esse dë s-ciav ëd Faraon!”. 26A l’é parèj che Giusep a l’ha fàit da sòn na lege ch’a val ancora ancheuj për la tèra d’Egit: as versa un quint al Faraon. Mach le tère dij sacerdòt a son nen dventà ‘d Faraon.

Ùltime volontà ‘d Giacòb[modifiché]

27Ant l’Egit, j’Israelita a l’avìo soa abitassion ant la region ëd Gosen. A l’han catà ‘d proprietà, a son ëstait dru e a son ëvnùit a esse motobin numeros.

28Giacòb a l’ha vivù disset agn ant ël pais d’Egit tant che la vita ‘d Giacòb a l’é durà sentequarantesset agn. 29Cand ch’a l’é stàit davzin ël temp ëd soa mòrt, a l’ha ciamà sò fieul Giusep e a l’ha dije: “S’i gòdo ‘d toa afession, buta la man sota mia cheussa për fé ‘n giurament e mostrme parèj tò amor e toa fidelità: sotreme nen an Egit! 30 Quand che mi im sarai cogiame con ij mè antich, ti t'am porteras via da l’Egit e ti ‘m sotreras an mia tomba”. A l’ha rësponduje: “Mi i farai coma ti ‘t l’has dime”[1]. 31Ma sò pare a fortìa: “Fame 'n giurament!”. E chiel a l’ha fàit un giurament; anlora Israel a l’é prostërnasse an sël traversin aranda dël let.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Génesi 49:29-32; 50:6.