Dissionari Italian-Piemontèis/a

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

A[modifiché]

  • A (prep.) Forma prep. articolata con gli art. maschili "ël, ij" e non con gli altri art.i (rispettivamente "al, ai" restano "al, ai", ma "allo, alla, alle, agli, ecc. " diventano rispettivamente "a lë, a la, a le, a jë, etc.".

AB[modifiché]

  • Abate (sm): abà; grosso abate: abatass, (dim.) abatìn, cérich.
  • Abbagliante (agg.): sbalucant; sbërlusent; (faro) faro àut; anabbagliante: faro bass.
  • Abbagliare (vt): sbaluché.
  • Abbaglio (sm): sbalucament, sbaluch, sbalucada; bàilo, eror; prendere un abbaglio: fé n'eror, sbalié, sbaliesse, fé na zëbba, fé na betisa, (fig.) fé na rupia, fé na tampa, (fesse na rupia, ...), pijé 'n balordon, pijé un bàilo.
  • Abbaiare (vi): baulé, giapé; (guaire): uché.
  • Abbaino (sm): lusél, soffitta abitabile: mansarda, sofiëtta, nìvola.
  • Abbandonare (vt): bandoné, abandoné, chité, lassé a l'abandon.
  • Abbandono (sm): abandon (in balia altrui): a l’abandon; (lasciare all'abbandono) lassé an abandon.
  • Abbarbicarsi (vr): tachésse, buté rèis.
  • Abbassamento (sm): bassa, sbassament, calà, calada.
  • Abbassare (vt): bassé, abassé, sbassé, tiré giù.
  • Abbasso (avv.) sota, sì sota, pì sota, da bass; (inter): abass; a bass.
  • Abbastanza (avv): pro, assè, basta, bastansa, franch. Averne abbastanza: Avèjne a basta.
  • Abbattere (vt): campé giù, abate giù, crasé.
  • Abbattersi (vr): abatse, perdse ‘d coragi, descoragesse, lassesse andé.
  • Abbattimento (sm): scorament, abatiment, descoragiament.
  • Abbattuto (pp e agg.) abatù (abatùa). much (muca), nëch.
  • Abbazia (sf): abassìa, badìa, monasté.
  • Abbecedario (sm): abecedari.
  • Abbellimento (sm): soagnura, archinch, ambeliment, anzolivura.
  • Abbellire (vt): soagné, archinché, anzolivé, ambelì, acinciné.
  • Abbeverare (vt): boré, breuvé, dé da bèive.
  • Abbeveratoio (sm): abeivor, bruvor, conca.
  • Abbigliamento (sm): abijament, vestiari.
  • Abbigliare (vt): abijé, vestì.
  • Abbinare (vt): cobié, biné, abiné, socié.
  • Abbindolare (vt): ambonì, ambrojé, angané, argiré, (fig.) pijé ‘n brass.
  • Abbisognare (vi): avèj da manca, avèj da bzògn, bzogné, essje da manca, essje da bzogn,
  • Abboccamento (sm): rëscontr, abocament.
  • Abboccare (vt): amboché; (di pesci): boché.
  • Abboccato (agg): (di vino) abocant, bocant.
  • Abbonamento (sm): abonament, cotis.
  • Abbonare (vt): fé l’abonament, aboné, cotisé.
  • Abbondante (agg.) bondos, abondant, fosonant, a caplà, a malòch, an bondansa.
  • Abbondanza (sf): bondansa, bsach; in abbondanza: fin-amai, pì che mai; a-i na j'é da vende e da pende; a dròch; a malòch.
  • Abbondantemente (av): a malòch, an bondansa, an bsach.
  • Abbondare (vt): abondé, fosoné, fé bon-a mësura; esagerare: ropëzzé.
  • Abbonire (vt): pasié, chieté.
  • Abbordare (vt); abordé, avziné, agancé, angancé, (salutare chiamando da distanza) arsoné.
  • Abbottonare (vt): botoné.
  • Abbozzare (vt): sbossé, abossé.
  • Abbozzo (sm): sbòss.
  • Abbracciare (vt): ambrassé.
  • Abbraccio (sm): ambrass, ambrassament, ambrassada.
  • Abbrancare (vt): ambranché, branché.
  • Abbreviare (vt): scursé, abrevié.
  • Abbreviazione (sf): scursa, abreviassion.
  • Abbrivio (sm): andi, scampa; (prendere la fuga) Pié l' abriv.
  • Abbronzare (vt): brunì, bronzé.
  • Abbronzatura (sf): bronura, bronzura, bronzagi.
  • Abbrustolire (vt): rustì, ramì, brusaté, brustolì.
  • Abbrutire (vi): ambrutì.
  • Abbuffare (vt): angavassé, smangiassé (vr) angavasesse.
  • Abbuffata (sf): smangiassà, angavassà, scorpacià.
  • Abbuiarsi (vr): scurisse, ambrunisse.
  • Abbuonare (vt): gavé, arduve, cancelé ‘n débit, gavé na part d’un débit, arduve ‘n débit.
  • Abdicare (vi): abdiché, arnunsié.
  • Abdicazione: (sf): abdicassion, arnùnsia.
  • Aberrante (agg.): ch’a fà sbalié, ch’a buta fòra strà, sviant.
  • Aberrare (vi): sbalié, andé fòra strà.
  • Aberrazione (sf): eror, bàilo, (scient.) aberrasion
  • Abetaia (sf): sapinera.
  • Abete (sm): sapin.
  • Abicì (sm): abecé, alfabèt.
  • Abigeato (sm): delit ëd robé ‘l bestiam.
  • Abile (agg.) bon, àbil, an piòta.
  • Abilità (sf): bravura, abilità,.
  • Abilitare (vt): fé abil, abilité, (vr) abilitesse.
  • Abissale (agg.) abissal, përfond, profond, ancreus, creus, bin ancreus, motobin përfond.
  • Abisso (sm) abiss, abim. (> abimé)
  • Abitante (sm e agg.): abitant, ch’a stà …
  • Abitare (vt): sté, abité .
  • Abitazione (sf): cà, abitassion.
  • Abito (sm): vestì, abito maschile: vestimenta, (pl.) mude: abito femminile: vesta: abito da prete: vestì da prèive.
  • Abituale (agg.): sòlit, abitual.
  • Abitualmente (av.)
  • Abituare (vt): c.stumé, abitué; abituarsi: costumesse, abituesse, pijé l’andi ëd…
  • Abitudinario (agg.) costumà, abitudinari.
  • Abitudine (sf): costuma., abitùdin.
  • Abituè (sm): abitué, ch’a l’é sòlit, ch’a ven ëd régola.
  • Abituro (sm): ciabòrna, ciabòt, cà pòvra.
  • Abiura (sf): abiura, arnunsia.
  • Abiurare (vt): abiuré, arneghé, arnunsié.
  • Ablativo (sm): ablativ. [esse a l’ablativ: essere al verde].
  • Ablazione (sf): ablassion, asportassion, ras-ciament.
  • Abluzione (sf): ablussion, lavanda, lavadura.
  • Abnegazione (sf): abnegassion, altruism, pijé la cros.
  • Abnorme (agg.): anormal, dròlo, fòra,.
  • Abolire (vt): abolì, gavé, dëscancelé.
  • Abolizione (sf): abolission, scancelassion,
  • Aborrire (vt): aborì, nen podèj s-ciairé, avèj an ghignon. avèj an antipatìa.
  • Abortire (vt): abortì, sfrasé, perde.
  • Aborto (sm): abòrt, abortiment.
  • Abrasione (sf): splon, splura,.
  • Abrivo (sm) (rincorsa) scampa, abriv.
  • Abrogare (vt): anulé, abroghé, dëscancelé., cassé, dësfé.
  • Abrogazione (sf): anulament, scancelassion, abrogassion.
  • Abulico (agg.): sensa volontà, sensa miola, pien ëd lasme sté, abùlich.
  • Abusare (vt): abusé, profité, esageré, mangé tròp,
  • Abusivamente (avv.): dë sfròs.
  • Abuso (sm): abus.

AC[modifiché]

  • Acca (sf): aca (a val nen n’aca: non valere nulla).
  • Accademia (sf): académia.
  • Accademico (agg.): académich.
  • Acacia (sf): gasìa; piantagione di acacie: gasié.
  • Accadere (vi): capité, ancapité.
  • Accaduto (sm): fàit, aveniment, lòn ch’a l’é capitaje., lòn ch’a l’é rivaje.
  • Accagliarsi (vr): quajesse, (del sangue) grumesse.
  • Accalappiacani (sm): ciapacan.
  • Accalappiare (vt): ciapé, angabiolé, pijé an tràpola, ciapé al lass.
  • Accalcarsi (vr): pressesse, carchesse.
  • Accaldarsi (vr.): scaudésse, scaloresse, afarésse.
  • Accaldato (agg.): scaudà, afarà,
  • Accanirsi (vr): ancagnisse.
  • Accampamento (sm): camp, campament, acampament, atendament.
  • Accampare (vt): acampé, buté ‘l camp, drissé l’acampament, atendesse; (addurre:) porté, aleghé, avansé, dovré d’alegassion.
  • Accanirsi (vr): ancagnisse, acanisse.
  • Accanito (agg.): ancagnì, cagnin.
  • Accanto (avv. e prep.): aranda, abòrd, press, dacant a, acant a, davzin.
  • Accantonare (vt): ancantoné, buté da part, buté da banda, buté da cant
  • Accaparrare (vt): caparé, acaparé, ancëtté, fé anceta.
  • Accaparramento (sm): caparagi, anceta.
  • Accapigliarsi (vr): pijesse për ij cavèj.
  • Accappatoio (sm): pignuar, capòt ëspongos, vesta da bagn.
  • Accapponare (vt): caponé; (la pelle) fé vnì la pel d’òca.
  • Accarezzare (vt): carëssé, (lisciare) sulié, (coccolare) poponé; fé ‘d bin.
  • Accartocciare (vt): ancartocé, ampachëtté, fé ij cartòcc.
  • Accasare (vt): acasé, marié ‘l fieul (la fija), (vr) acasesse, buté su ca, mariesse.
  • Accasciarsi (vr): ambosesse, casché: (in senso morale) avilisse, demoralisesse, tombé ‘d magon.
  • Accatastare (vt): ambanché, ampilié, ambaroné.
  • Accattonaggio (sm): chistonagi.
  • Accattonare (vi): almosiné, chistoné, ciamé.
  • Accattone (sm): almosinant, chiston, pòver.
  • Accavallare (vt): ancavalé, ancrosié.
  • Accelerare (vi): ampressé, aceleré, cissé.
  • Acceleratore (sm): acelerator, taulëtta.
  • Accelerazione (sf): acelerassion.
  • Accendere (vt): anvisché, visché. duverté la lus.
  • Accendino (sm): brichet, machinëtta, pietra focaia: pera da brichet.
  • Accennare (vi): fé segn, mostré, indiché, fé ‘n segn, acené,
  • Accensione (sf): anviscament, anviscagi, acension,.
  • Accentare (vt): acenté, marché, bité l’acent.
  • Accento (sm): acent, (cadenza, tono di voce) acsan.
  • Accentramento (sm): acentrament, centralisassion, sentralisassion.
  • Accentrare (vt): acentré, centralisé.
  • Accentuare (vt); carché, marché, buté l’acent, fé pì gròss, angrandì.
  • Accerchiare (vt): ansercé, pijé an mes, anrolé, butesse an circol.
  • Accertamento (sm): verifica, acertament, control.
  • Accertare (vt): acerté, controlé, verifiché.
  • Acceso (pp) anviscà; (agg.) anvisch, visch.
  • Accesso (sm): intrada, passagi, (attacco improvviso): acess.
  • Accessibile (ag): acessibil, ch'as peul intreje.
  • Accessorio (agg.): acessòri, secondari; (sm) acessòri.
  • Accetta (sf): assul, apiòt, (accetta media e grande) piòla; (piccola) piolèt;
  • Accettabile: (agg.) (passabile): passabil, ch’a peul andé, ch’a va bin.
  • Accettare (vt): aceté, agradì, aprové.
  • Accettazione (sf): acetassion, acoliensa, arseiviment (riceviment), portierìa (portinarìa), intrada (andor), aprovassion.
  • Accetto (agg): gradì, acetà.
  • Accezione (sf): acession, significassion, contnù semantich.
  • Acchiappare (vt): ciapé, pijé, branché, ambranché, pijé al vòl.
  • Acchito (sm): achit; (di primo acchito) achit, a tuta prima.
  • Acciacco (sm): magagna, incòmod, aciàch, malesse, dësturb, pèis.
  • Acciaieria (sf): asselerìa, feriera.
  • Acciaio (sm): assél.
  • Accidente (sm): assident, dësgrassia, colp.
  • Accidenti (escl.): sachërdisna! sacocin! sacrenon! sachërnon!
  • Accidia (sf): acìdia, pigrissia, lòira.
  • Accidioso (agg.): loiron, pigher, plandron.
  • Accigliarsi (vr): scurisse (an front, an fàcia), (corrugare) anrupì, arissé ij sign.
  • Accingersi (vr)i: prontésse, dé man a… anviaresse, ancaminesse, desse deuit, dé ‘d deuit, desse deuit.
  • Acciottolato (sm): pavé, sternìa.
  • Acciuffare (vr): ambranché (për ij cavèj), ciufì.
  • Acciuga (sf): anciova; venditore di acciughe: ancioé.
  • Acclamare (vt): fé trionf, aclamé, s-ciopaté le man.
  • Acclamazione (sf): aclamassion; [elege për aclamassion].
  • Accludere (vt): saré (taché) ansema, acobié, include, aleghé.
  • Accoccolarsi (vr): coacesse, cacisse.
  • Accoccolato (agg.): coacc, coacià, cacì.
  • Accodarsi (vr): butesse an coa, fé la coalera.
  • Accogliente (agg.): piasos, arios, bin costumà.
  • Accoglienza (sf): arseiviment, riceviment, acoliensa.
  • Accogliere (vt): acheuje, arsèive, aceté, dé ‘l bin ëvnù, dì che ‘d sì.
  • Accolito (sm): acòlit.
  • Accollatura (sf): ancolura.
  • Accoltellare (vt): cotlé, dé na cotlà.
  • Accomiatarsi (vr): pijé congé, congedesse, andésne, partisne.
  • Accomodamento (sm): arangiament, riparassion, comodament.
  • Accomodare (vt): rangé, riparé, acomodé; (vr) acomodesse, comodesse, andésne, partisne.
  • Accompagnamento (sm): acompagnament; (funerale): compagnà.
  • Accompagnare (vt): compagné, acompagné, fé companìa (për la stra).
  • Acconciare (vt): soagné, rangé, (abbellire) archinché; (pettinare) pentné.
  • Acconciatura (sf): parura, pentnura.
  • Acconsentire (vi): consente, consentì, dì che ‘d sì; dé la contenta
  • Accontentare (vt): contenté, sodisfé, chieté, pasié; (dare un contentino) dé la contenta.
  • Acconto (sm): acont, a cont, an cont, antìcip.
  • Accoppare (vt): copé, fé fàra, massé.
  • Accoppiare (vt): cobié, abiné; [esse cobià coma ‘n beu a na ràngola]; (incrociare) cobié, mës-cé.
  • Accorato (agg): a cheur pien, con cheur, acorà.
  • Accorciare (vt): scursé.
  • Accordare (vt): (mus.) acordé, (mettere d’accordo): buté d’acòrdi, fé la pas; (concedere) acordé, concede, consente; (vi) butesse d’acòrdi, acordesse, fé la pas.
  • Accordatore (sm): acordeur, (acordeusa, acordeuse).
  • Accordo (sm): acòrd, acòrdi, pat, aleansa, amicissia.
  • Accorgersi (vr): adesse, sdesse, ancorzisse, acórzësse, afess-ne, afesne [(se n'è accorto): chiel a l'é ancorzuss-ne], (comprendere cose sottintese) antajesse, antajesne; senza accorgersene, senza volerlo, inavvertitamente: sensa anfésne.
  • Accorgimento (sm): astussia, truch, furbarìa, gabola, trigo, malissia.
  • Accorrere (vi): core, acore; accorrere al richiamo: core al crij.
  • Accortezza (sf): prontëssa, abilità, furbarìa.
  • Accorto (agg.) antivist (:previdente), avisà (:all’erta), drit, furb.
  • Accostare (vt): avziné, acosté, buté davzin, buté aranda, buté tacà; (vr) fesse press.
  • Accovacciarsi (vr): coacésse.
  • Accovacciato (agg.): cacì, quacì, coacc, coacià.
  • Accreditamento (sm): acrédit, crédit.
  • Accreditare (vt): acredité, credité, stimé, consideré.
  • Accredito (sm): acrédit, crédit.
  • Accrescere (vt): aumenté, fé chërse, chërse, angrandì.
  • Accrescitivo (sm e agg.): chërsitiv.
  • Accucciarsi (vr): cocesse, fé la cocia.
  • Accudire (vt): cudì, acudì, vijé, fé la guardia, goerné; (gli animali) ciadlé.
  • Accumulare (vi): mugé, anmugé, ambaroné.
  • Accumulatore (vt): cumulator, acumulator.
  • Accuratamente (avv.): precis, con precision.
  • Accuratezza (df): precision, atension, cura, bel deuit (:garbo, delicatezza), soèn, soègn,
  • Accurato (agg.): curà, bin curà.
  • Accusa (sf): acusa, acusassion.
  • Accusare (vt): acusé, anculpé, dé la colpa; (gioco) cusé.
  • Accusativo (sm): acusativ.
  • Accusatore (sm): acusator.
  • Acerbo (agg.) verd (vërda, vërde), aspr, acerb.
  • Acero (sm): òbi; acero di montagna: plàio. plàie.
  • Acetilene (sm): cetilene, acetilene.
  • Aceto (sm): asìl. ampolla dell’aceto: amolin ëd l’asil.
  • Acetone (sm): aceton; aver l’acetone: avèl le bòje.
  • Acidità (sf): acidità; (di stomaco) brusacheur.
  • Acido (sm): àcid; acido solfdorico: euli ëd vëdrieul; (agg): brusch.
  • Acidulo (agg.) asprign.
  • Acino (sm): asinél; acino d’uva che colora: anvairèt.
  • Acqua (sf): eva. aqua; ristagno d’acqua: mortis. mojiss, arrneuj; acqua benedetta: eva santa, eva benedìa.
  • Acquaforte (sf): aquafòrt, evafòrt.
  • Acquaio (sm): evié, conca dl’eva, conchet, lavandin.
  • Acquaragia (sf): aquaras.
  • Acquasanta (sf): eva benedìa; acquasantiera: beneditin, pila dl’eva benedìa.
  • Acquavite (sf): branda, aquavita; venditore di acquavite: aquavitor.
  • Acquazzone (sm): slavass, spluvassà. ramà.
  • Acquedotto (sm): aquedot.-a.
  • Acquerugiola (sf): pluvëtta, pluvzin-a, rosin-a.
  • Acquetare (vt): achieté, calmé, pasié; (vr) achietesse.
  • Acquirente (sm): comprador, aquirent, client.
  • Acquistare (vt): caté, compré, aquisté.
  • Acquisto (sm): compra, aquist.
  • Acquitrino (sm): mojiss, meuja, pautass.
  • Acquolina (sf): salivëtta.
  • Acre (agg.): àgher,
  • Acredine (sf): acrimònia.
  • Acrobazia (sf): acrobassìa.
  • Acuire (vt): ussé, avussé, fé pontù; (fig.) cissé.
  • Aculeo (sam): bòsso, gucion, spin-a.
  • Acume (sm): cò, punta (fig.) finësse.
  • Acuminare (vt): ussé. fé la punta, rende aùss.
  • Acuto (agg.): aùss, avuss, pontù; (mus.) acut.

[modifiché]

  • Adagiare (vt): posé dosman, cogé.
  • Adagio (avv.): dosman, adasi, adasiòt, pian. (sm) (mus.) adasi.
  • Adattamento (sm) adatament.
  • Adattatore (sm): adatator.
  • Adattare (vt): adaté; adattarsi a: ven-e a taj.
  • Adatto (agg.) adat, convenient (fem. convenienta, pl. conveniente) [adatt co ij còj a marenda: c’entra come i cavoli a merenda].
  • Addebitare (vi): porté a débit, adebité, dé la colpa.
  • Addebito (sm) adébit, débit, càrich, colpa.
  • Addensare (vt) anspëssì, spëssì, mugé, amugé.
  • Addentare (vt): pianté ij dent, mòrde; (tecn.) mortasé (:dentellare).
  • Addentellato (sm): dent; (fig.) pretest, scusa.
  • Addentrarsi (vr): intré andrinta; aprofondì.
  • Addentro (avv.) andrinta, drinta.
  • Addestramento (vt): adressament, amprendissagi.
  • Addestrare (vt): dressé, adressé, dé la dreta, antrené, anviaré.
  • Addetto (sm): ancaricà, adet, col ëd…
  • Addietro (avv.) andarera, andaré, daré, dòp, passà.
  • Addio (sm): adiù, adieu.
  • Addirittura (avv): dritura, adritura, gnentemeno che.
  • Addirsi (vr): confesse, afesse.
  • Additare (vt): indiché, mostré con ël dil, fé segn.
  • Addizionale (agg. e sm) adissional.
  • Addizionare (vt): fé l’adission, adissioné.
  • Addizione (sm): adission, soma.
  • Addobbare (vt): dobé, adobé, paré, tapissé, (agghindare) archinché.
  • Addobbo (sm): ornament, parà, parament, tapissarìa.
  • Addolcire (vt): andussì, ansucré.
  • Addolorare (vt): fé sagriné, adoloré; (vr): crussiesse, sagrinesse.
  • Addome (sm): pansa.
  • Addomesticare (vt): domëstié, domestiché.
  • Addominale (agg. e sm): adominal.
  • Addormentare (vt): andurmì, ampluché, fé deurme, cuné; (vr) ampluchesse, andurmisse, andeurmse.
  • Addormentato (agg.): andurmì, amplucà.
  • Addossare (vt): buté a còl, buté contra, adossé, acolé; (addossare la colpa) dé la colpa.
  • Addosso (avv:): adòss, a còl, ansima.
  • Addurre (vt): porté, aleghé, avansé, buté anans.
  • Adduttore (sm): ch’a pòrta, adutor.
  • Adduzione (sf): ël porté, adussion.
  • Adescare (vt): sedùe, tiré, angabiolé, ciapé, cuché.
  • Adeguare (vt): adaté, proporsioné.
  • Adempiere (vt): compì, adempì, porté a la fin, finì.
  • Adempimento (sm): compiment, fàita.
  • Aderire (vi): aderì, aceté ‘d fé part, aceté; (vt) taché, sté ancolà; (vr) tachesse, sté ancolà.
  • Adesione (sf): consens, adesion.
  • Adesivo (sm): adesiv, còla; carta adesiva: carta-còla; nastro adesivo: bindél-còla; (agg.) adesiv, tachiss.
  • Adesso (avv): adéss, sùbit, aora; (subito): dël moment, dla minuta; (proprio adesso) adsadéss.
  • Adiacente (agg.): tacè, davzin, aranda, adiacent.
  • Adibire (vi): destiné, dovré,
  • Adipe (sm): grassa,
  • Adiposità (sf): adiposità, presensa ‘d grassa.
  • Adiposo (agg.): grass, ch’a conten ëd grass.
  • Adirarsi (vr): anrabiésse, antabachésse, perde la passiensa, aussé la vos, scaudesse 'l fidich, andé fòra dij feuj.
  • Adire (vi): arven-e; (fare ricorso): arcore.
  • Adito (sm): intrada, passagi; dare adito per: dé l’ocasion për /ed, dé la scusa për.
  • Adocchiamento (sm): uciada, aduciada.
  • Adocchiare (vt): ducé, aducé, docé, ten-e d’euj.
  • Adolescente (sm): giovnòt (giovnëtta, giovnòta), fiolin, (fiëtta) adolessent.
  • Adolescenza (sf): adolessensa, gioventù-masnà,
  • Adombrare (vt): ombré, sombré, scurì, fé ombra; (vr) ofendse, fesse ombros, pijesla a mal.
  • Adoperare (vt) dovré; (vr) angagésse, desse da fé, desse la pen-a ëd…
  • Adorabile (agg.) adoràbil.
  • Adorare (vt): adoré.
  • Adoratore (sm): adorator (adoratriss).
  • Adorazione (sf): adorassion.
  • Adornare (vt): orné, soagné, paré, archinché; (utilizzare) dovré, utilisé.
  • Adottare (vt): adoté, andoté, anfiolì.
  • Adottivo (ag): adotiv. d’adossion.
  • Adozione (sf): adossion.
  • Adrenalina (sf): adrenalin-a.
  • Adulare (vt): flaté, adulé, ansavoné; (incensare): dovré n'l turibol.
  • Adulatore (sm): flateur (flateusa), violin, adulator.
  • Adulazione (sf): flatarìa, adulassion.
  • Adulterare (vt): faussé, (vino) tajé.
  • Adulterino (agg.): adulterin.
  • Adulterio (sm): adulteri.
  • Adultero (sm): adùlter (adùltera).

AF[modifiché]

  • Affare (sm) afé, facenda; affare poco pulito: facenda crinòira.
  • Affannarsi (vr): afanesse, anchietesse, pijesse la pen-a ëd, afaresse, agitesse.
  • Affatto (avv.): tut afàit; afàit (neg.) gnente afùit; gnente d’autut; nen d'autut; non importa affatto: a-i n'anfà gnente.
  • Affermare (vt): dì che ‘d sì, afermé, afortì, fortì, diciaré, atesté, enunsié, confermé.
  • Affermazione (sf): afermassion, diciarassion, assersion, atestassion, enunsiassion, enunsià.
  • Afferrare (vt): ambranché; ciapé al vòl.
  • Affettare (vt); fetté, fé a fëtte; [affettare in tante fette sottili] fettiné.
  • Affetto (sm): afèt, afession: (agg.) malavi ëd, toch da, ciapà da.
  • Affettuoso (agg.): afetuos, (di animali) puss, pucc, pussiard.
  • Affezionarsi (vr): afessionesse, tachesse.
  • Affezione (sf): afession, maladìa.
  • Affilare (vt): molé, filé, fé ‘l fil, arfilé, afilé, filëtté.
  • Affilato (agg.) molà, filà, afilà.
  • Affinché (cong.) për che... parèj che...
  • Affittare (vt): fité.
  • Affliggere (vt): sagriné, crussié, aflige, buté an cros.
  • Affliggersi (vr): crussiesse.
  • Afflizione (sf) aflission, sagrin, crussi, dolor.
  • Affluente (sm): afluent, provan-a dël fium.
  • Affluenza (sf); possà, afluensa.
  • Affluire (vi): Arvërsé, afluì.
  • Affogare (vi): nié, afoghé, stenze.
  • Affogamento (sm): nié, nijé.
  • Affollarsi (vr): mugesse, anmugesse, stivesse.
  • Affollato (agg.): stivà, (colmo) corm, pien, pressà ‘d gent.
  • Affondare (vi): fondé, colé, fondé, afondé, spërfondé, andé a fond, colé a fond; (vt) spërfondé; mandé a fond.
  • Affrettare (vt): pressé, cissé, buté pressa, slonghé ‘l pass.
  • Affrontare (vt): fé front, sté a front, afronté, bravé, sfidé, taché.

AG[modifiché]

  • Agente (sm): agent, procurator.
  • Agganciare (vt): angancé, crocëtté, ciapé al grafi.
  • Agghindare (vt): soagné, archinché; (agghindarsi) soagnesse, archinchesse.
  • Aggiungere (vt): gionté.
  • Aggiuntivo (agg.) ëd gionta, d’agionze, suplementar, supletori.
  • Aggiustare (vt): rangé.
  • Aggrapparsi (vr): ambranchesse.
  • Agguato (sm): avàit; stare all’agguato: sté a l’avàit.
  • Agiatezza (sf): asiansa, comodità.
  • Agiato (agg.): asià.
  • Agile (agg.): lest.
  • Agio (s,): asiansa, comodità; (a disagio: a mal asi; star quieto e tranquillo: sté asi e pasi).
  • Aguzzo (agg.) aùss, uss, pontù.
  • Aglio (sm): aj.
  • Agnello (sm): agnel, bèro, babèro.
  • Ago (sm): gucia, uja.
  • Aguzzo (agg.): avuss.
  • Ahi (escl.): ahi!
  • Ahimè! (escl.): aidé, aidemì, oidemì, ahidemì, ahimì, ommì mi pòvr òm, ommì mi pòvra dòna; pòvra mi!

AI[modifiché]

  • Aiutare (vt): giuté, agiuté, dé na man, esse d’agiùt.
  • Aiutante (sm): agiut, garson, agiutant.
  • Aiuto (sm): agiut.

AL[modifiché]

  • Alabastro (sm): alabastr.
  • Alba (sf): alba, le sponté dël dì (dël sol); [alvesse a l’alba]; a l'ora ch'a canta 'l gal; crepuscolo del mattino: ambrun-a; prima luce dell’alba: primalba.
  • Albeggiare (vi): fesse dì, sc-ciairisse; ël cél a marca l’orisont.
  • Albergo (sm): obergi.
  • Albero (sm): erbo; (alberello) arbarela; (albero di maggio) maj; (albero maestro) erbo master; [scopé un erbo].
  • Alcolico (agg.) alcòlich.
  • Alcolismo (agg.): alcolism.
  • Alcool (sm): àlcol, spirit.
  • Alcuni (agg.): dontré; alcune volte: ëd vòlte.
  • Aldilà (sf): dëdlà.
  • Alimentare (vt): alimenté; alimentari (smp): (generi alimentari) ròba mangiativa.
  • Alito (sm): fià, respir, sofi.
  • Allarmare (vt): alarmé, dé l’alarme; buté an guardia; buté an agitassion; sbaruvé; spaventé.
  • Allarmante (ag): alarmant, preocupant.
  • Allarme (sm): alarme, alarma.
  • Allarmista (sm. e ag.): alarmista, alarmistich.
  • Allattare (vt): dé la pupa.
  • Alleggerire (vt): legerì, slegerì, alegerì, slingerì.
  • Allentare (vt): arlamé.
  • Allevatore (sm): commerciante di asini: asné, boricàire, boriché.
  • Allibito (ag): ambajà, stupì, resté 'd bòsch, resté 'd carta pista.
  • Allontanare (vt): slontané; lontané; mandé via; buté fòra.
  • Allora: alora, antlora; (a quest'ora) a l'ora d'adèss; allora che: quand che.
  • Alloro (sm): làur.
  • Alludere: (vi) fé alusion a, arciamé, parlé ant le paròle, dì bianch për fiòca.
  • Almeno (cong.): almen, almeno, për lo men, per lo meno, almanch, armanch.
  • Altare (sm): autar; altarino: autarin. Proverbi: "A l'é coma robé an sl'autar", "A j'é gnun autar sensa cros"; "Dëscheube n'autar për cheurvne n'àutr"; "L'autar a deuv manten-e 'l prèive", "Dëscheurve j'autarin".
  • Alterare (vt): faussé, guasté, tajé, alteré.
  • Alterazione (sf): alterassion, sfaussament, sofisticassion.
  • Alternarsi (vr): alternesse, fé la roa, desse 'l cambi, fé le reuide.
  • Alternativa (sf): alternativa.
  • Altero: (agg.): fier, orgojos, arogant.
  • Alterigia: (sf): fierëssa, orgheuj, arogansa.
  • Alto (ag): àut, elevà, (di statura) grand.
  • Altrimenti (av): an n’àutra manera, dësnò, diversament, sedësnò, sednò, se sò; in caso contrario, in mancanza: an difet.
  • Altro: àutr; l'un l'altro: l'un con l'àutr; non fosse altro che: pa mach che.
  • Altronde (d’) (cong.): d’àutra part.
  • Altruismo (sm): dedichesse 'd manera disinteressà a d'àutri.
  • Alunno, scolaro (sm): anlev.
  • Alzare (vt): aussé, lëvé, alvé, aussé sù; (alzarsi) aussesse; alzarsi presto: bate la diana; alzarsi tardi: aussesse a l’alba dij tavan; alzare le mani al cielo: lëvé le man al cél.

AM[modifiché]

  • Amare (vi): amé, volèj bin.
  • Amareggiare (vt): amaregé, ampinì d'amarëssa, sagriné, crussié.
  • Amareggiato (agg.): amaregià, sagrinà, crussià, pien d'amarëssa.
  • Amarezza (sf):: amarëssa, ameror.
  • Amaro (agg.): amèr, mèr.
  • Ambientare (vt): coloché, buté, posé, ["l'ambient ëd ... a l'é...], adaté, costumé.
  • Ambiente (sm): ambient, teritori, tèra ('d dré), condission, (dintorni, vicinanze:) anviron.
  • Ambiguità (sf): ambiguità.
  • Ambiguo (agg.) con doe facie, nen sincera, malfidà, fùuss, nen sicur; ch’a peul esse interpretà divers, ch’a peul esse antèis an manera diversa.
  • Ammettere (vt): amëtte, dì che 'd sì, arsèive, consentì, toleré.
  • Ammirare (vt): amiré, vardé ambajà, sté lì a vardé, ancantesse a vardé.
  • Ammonire (vt): avertì, amonì, buté an guardia, buté an sl’avis.
  • Ammonimento (sm): amonission, amoniment, avertiment.
  • Amo (sm): amon, lamon.
  • Ampio (agg.): ampli, ampi, grand, motobin ëd...
  • Ampliamento (sm): sgrandiment, ampliament.
  • Ampliare (vt): amplié, slarghé, espande.

AN[modifiché]

  • Anche (avv.): ëdcò; anche se: bele se; quand bin che; Anche troppo: fin-a tròp; anche se: bele che (+ cong.).
  • Ancora (avv.): ancora, ancó; ancora una volta: torna, na vòlta 'd pì.
  • Ancorché (av): quand bin che.
  • Andare (vi): andé; andare a letto: andesse a cugé, andé a deurme, andé a slòfate, andé a zòfate, andé a pluché; andare a rischio: andé a brus; andare a scatafascio: andé a rabel; andare incontro: andé a l'ancontra; andarsene: andess-ne, aussé j’òss, fé vela.
  • Anelare (vt): desideré, avèj l’anvìa ëd, avèj na fòrta anvìa për, avèj n’anvìa ardenta për, avèj n’ardensa për,
  • Angoscia (sf): angossa, magon, afann, dolor, sagrin.
  • Annaffiare (vt): anrosé, bagné, selvé.
  • Annebbiare (vt): an-nebié, ,pané.
  • Annegare (vi): nié.
  • Annichilire (vt): anienté, distrùe,
  • Anno (sm): ann, (pl.) ani, agn.
  • Annoiare (vt): nojé, sgonfié, stufié, fé vnì lord, dé neuja.
  • Anomìa (sf) (fil.) assensa o mancansa ‘d nòrme, dëspressi o dësfida dla legalità o dla lej moral ëd Nosgnor, arvira.
  • Anonimo (sm ag): sensa nòm.
  • Ansia (sf): afann, arsai, fià curt, anvìa, desideri, vëzzo, zanzij.
  • Ansimare (vi): tranfié, ranfié, avèj ël tranfi, avèj l’afann, avèj ël tranfiet.
  • Antenato (sm): grand, antich, vej; gli antenati: ij grand.
  • Anticipare (vt): anticipé, andé danans, marcé danans, precede; (fig) antivëdde, preven-e.
  • Anticipo (sm): anticip, avans; in anticipo: prima: a l’avans.
  • Anzi (cong.): ansi, al contrari; nen mach, ma.
  • Anzitempo (av): prima ‘d temp, tròp prest.

AP[modifiché]

  • Ape (sf): avija.
  • Apertura (sf): duvertura, overtura, orifissi, arfial, filura.
  • Apostasia (sf): apostasìa, arnegament, arvira contra Nosgnor.
  • Appaltatore (sm): apaltator, impresari, acensator.
  • Appalto (sm): acensa, censa, apalt, privativa, imprèisa.
  • Apparire (vi): comparì, mostresse, fese vëdde, fesse anans, smijé, parësse.
  • Apparenza (sf): aspet, aria, figura, forma, vista, aparensa.
  • Apparizione (sf): aparission, comparsa.
  • Appartamento (sm): alògg.
  • Appartenere (vi): esse ëd..., aparte-e, dipende, speté, riguardé, risguardé, esse 'd competensa.
  • Appellarsi (vr): anvoché, fé apel, apelesse, arcore an apel.
  • Appena (cong.): pen-a, apen-a, mach, giusta; (cong.) dl’andi che, coma, com; appena che: tòst che. [apen-a ch’a l’é andàit; apen-a apen-a (:a fatica)].
  • Appetito (sm): aptit.
  • Appisolarsi (vr): ploché.
  • Applaudire (vt): bate le man.
  • Applicare (vt): amplaché, apliché, adaté, gionté, buté an pràtica; [apliché na pen-a, apliché në sgiaf]; (vr) aplichesse; [aplichesse un mérit].
  • Applicazione (sf): aplicassion; [aplicassion dij mérit ëd Gesù Crist; aplicassion dla lege, aplicassion dla ment, fé l’aplicassion d’una sentensa, pensé s’ na còsa con motobin d’aplicassion].
  • Appositamente (avv.):
  • Apposta (avv.): a spress, espress, a pòsta.
  • Apprestarsi (a fare) (vi): desse deuit.
  • Apprezzamento (sm): apressiament, chërsùa ‘d valor o ‘d pressi; (stima) apressiament, stima.
  • Apprezzare (vt): apressié, stimé, ten-e an bon cont, avèj car.
  • Approfittare (vi): profité, aprofité, tiré vantagi, tiré 'd profit, abusé, abusésse.
  • Approfondimento (sm): studi pì ancreus, valutassion ancreusa, anvestigassion, indàgin.
  • Approfondire (vt): aprofondì, fonghé ancreus, studié ancreus.
  • Appropriato (agg.): adatt, convenient.
  • Approssimativamente (avv.): apopré, a l'incirca, squasi, a la mira dël nas.
  • Appuntamento (sm): randevó.
  • Appunto (cong.): pròpi.
  • Aprire (vt): duverté. deurbe, durvì, dreuve, druvì; dësciavé, dëscriché, spalanché, dëstopé, dëstopé, dësbaré, slarghé, squarsé, scarsé, dësbandì, fiorì; dësciové, dës-ciodé, tajé, rompe.

AR[modifiché]

  • Architetto (sm): architet.
  • Architettura (sf): architetura.
  • Ardentemente (avv.): tant, con passion /ardor /fërvor /devossion /energìa /vigor /venerassion.r
  • Ardimento (sm): ardiman, ardiment, ardiëssa, baldansa, facia ‘d tòla, ancalura.
  • Ardire (vi): ancalesse, avèj coragi, avèj la fòrsa, avèj cheur, arzighé, campesse; (sm), v. ardimento.
  • Ardito (agg.): ardì, dësgagià, coragios, arzigos.
  • Ardore (sm): ardor, calor, impit, passion.
  • Argilla (sf): crèja, mota, màuta, tèra grassa.
  • Arma (sf): arma, j’arme; sotto le armi: sot j’arme; maestro d’armi o di scherma: metre d’arme; (stemma) arma; [arma da feu; arma da taj; për fòrsa d’arme].
  • Armare (vt): armé, fortifiché.
  • Arnesi (smp): asi, utiss.
  • Arrabbiarsi (vi): anrabiesse, perde la passiensa, avèj la flin-a; levé la mosca; (fare arrabbiare) fé anrabié, fé disperé, fé andé mat.
  • Arrabbiato (agg.): anrabià, furios.
  • Arrancare (vi): rablé le gambe, rablesse.
  • Arrendersi (vr): rendse, arendse, cede, demòrde (darsi per vinto) isté, insté; (votarsi al Signore) rendse a Nosgnor; ho finito per arrendermi: i l’hai finì për isté.
  • Arricchire (vi): anrichì, dventé rich, dventé sgnor, fé dventé sgnor, fé vnì rich.
  • Arrivederci (sm): a l'arvista! Arvëdd-se.
  • Arrischiarsi (vr): asaresse, asardess, cimentesse, ancalesse; fare cosa arrischiata: balé an sle busche.
  • Arrivo (sm): arìv, arivé, vnùa.
  • Arte (sf): art; belle arti: bele art.

AS[modifiché]

  • Asciugare (vt): sué, suvé, sëcché.
  • Ascoltare (vi): scuté.
  • Asciutto (agg.): sùit.
  • Asina (sf): sòma.
  • Asinello (sm): asnèt, somòt.
  • Asino (sm): aso, borich, borieul.
  • Aspergere (vt): sbrincé, rusiné, spricé, bagné, seivé.
  • Aspersorio (sm): aspèrges, aspersòri.
  • Aspettare (vt): speté; aspettare con ansia: susté; aspettare un po’: bëstandé marlaitin.
  • Aspettativa (sf): susta, spetativa, aspetativa.
  • Aspetto (sm): aspet, visage, facia, moro, figura, aria, sembiansa, fisonomìa, presensa, portament, belfé, cera; carattere: caràter, natùra, particolarità, caraterìstica.
  • Aspirare (vt): respiré, tiré 'l fià, aspiré; (vi) aspiré, sogné, miré, desideré, susté, susnì.
  • Assaggiare (vt): tasté, sagé, asagé, gusté, prové.
  • Assale (sm): assal, (assale dei carradori) sivé.
  • Assecondare (vt): consente, secondé, contenté.
  • Assediante (sm): assediant.
  • Assediare (vt): assedié, circondé, bloché, saré, buté sota bloch, buté (levé) l'assedi.
  • Assedio (sm): assedi, bloch.
  • Assegnare (vt): assegné, asigné, destiné.
  • Assegnamento (sm): Assegnamento; far assegnamento: fé assegnament, fé fiusa; sté sla fiusa; conté ansima.
  • Assegnazione (sf): Assegnassion, spartission.
  • Assemblea (sf): ciambrea, radunansa, adunansa, riunion, congress, parlament.
  • Assembrarsi (vr): assamblesse, radunesse.
  • Assennato (agg.): sensà, giudissios, ëd bon sens.
  • Assenza (sf): assensa, mancansa.
  • Assenzio (sm): absent, ansens, absint, bonmì, bonmè.
  • Assimilare (vt): assimilé, amparé, trasformé, digerì, fé mè (tò, sò, nòst, vòst, sò); apoprié.
  • Assistere (vi): assiste, cudì, vijé, guardé, sté dapress a, giuté, arlevé; (presenziare) assiste, presensié, esse present, pijé part, esse lì (present); esse là.
  • Assolvere (vt): (liberare, dispensare) liberé, dzoblighé; (prosciogliere) assòlve, përdoné; (portare a termine) compì, sodisfé l'incombensa, compì (porté a compiment) 'l ròl.
  • Assolutamente (av): tutafàit, a tuti ij còst, sensa dubi, assolutament; (neg) nen d'autut, an gnun-e manere, gnanca parlene.
  • Assomigliare (vi): smijé, dé d'arie.
  • Assorbente (agg.): surbent, assorbent, assorbant; carta assorbente: cartasuga, (femminile) sërviëtta igènica.
  • Assorbimenti (sm): sorbiment, assorbiment.
  • Assorbire (vt): seurbe, surbì, assorbì, ciucé.
  • Assumere (vt): pijé an càrich, assume, angagé, ampegné, pijé.
  • Assunzione (sf): assunsion; (rel.) assonta; prendere l’incarico di: pijé l’assont ëd.
  • Assurdo (ag.): sensa sens, assurd, impossìbil. sensa criteri, svantà.
  • Astenersi (vr): astense, astnisse, tense, tnisse, nen pijé part, dzinteressesse.
  • Astensione (sf): astension.
  • Astensionismo (sm): astensionismo.
  • Astuto (agg.): furb, drit, drito, malissios, fin, sutil, lest, birichin, malegn, polìtich.
  • Astuzia (sf): furnaria, malissia, finëssa, trigo, antrigh, argir, ambreuj, trabucèt.

AT[modifiché]

  • Atteggiamento (sm): contegn, portament, andi, manera dë sté, ategiament, pòsa, aria.
  • Atteggiarsi (vi): pijé l’ària ëd…, ategesse, ampostesse, desse d’àrie.
  • Attendere (vt): speté; (applicarsi a qualcosa, accudire) atende [atende ai fàit sò; atende a la promëssa (:prestar fede)]; cudì, fé, dé da ment, anteressesse.
  • Attenersi (vr): tense a...
  • Attenzione (sf): atension, avertensa, cura; prestare attenzione: fé atension; sté atent, prësté atension; attirare l’attenzione: tiré l’atension; fare attenzione a: pijesse varda.
  • Attesa (sd): speté, aspettativa, susta; in attesa: an atandan [sté an atandan]; lista di attesa: lista d'atenta [patois].
  • Attivare {patois}(..vt): buté an fonsion, ativé, dé séguit.
  • Attività (sf): atività.
  • Attrarre (vt): tiré, artiré, anciarmé, sedùe, arciamé.
  • Attraversare (vt): travërsé; attraversare a nuoto: passé a nov.
  • Attraverso (avv.): travers.
  • Autocontrollo (sm): padronansa, contròl, autocontròl.
  • Automobile (sf): vitura.

AU[modifiché]

  • Audace (agg.): coragios; arzigos; valoros; ardì; franch.
  • Audacia (sf): coragi; valor; ardiment; ardiman; ancalura; franchëssa.
  • Augurabile (ag): augurabil.
  • Augurale (ag): augural, [discors augural].
  • Augurare (vt): auguré, fé j’auguri, fé ‘d vot.
  • Augurio (sm): auguri, vot; di augurio: auguros; di buon augurio: bin auguros, di cattivo augurio: mal auguros.
  • Aumentare (vt): aumenté, chërse, sgrandì, agrandì, aussé, alvé, (di prezzo) vnì car, vnì pì car, arcaré, rincaré.
  • Aumento (sm): aument, chërsùa, arcar, rincar.
  • Auspicio (sm): auguri, vot, auspissi, desideri, anvìa, presagi, gàbola.
  • Autolesionismo (sm): [si deve utilizzare un giro di parole]: fesse mal daspërnojàutri, danegiesse, provochesse 'd lesion daspërnojàutri, auto-mutilassion, auto-dëstrussion.
  • Autunno (sm): otogn.

AV[modifiché]

  • Avanguardia (sf): avangarda, vangarda, avanguardia.
  • Avere (v.): avèj; aver bisogno: avèj da manca; avere tempo per... : pairé; avere un buon impiego: esse a pòst; avere il mal di testa: avèj mal la testa; avere di che vivere: avèj da vive; avercela con (essere in cattivi termini con... essere arrabbiato con...): avèjla (amera) con quaidun; avercela a male (offendersi): avèjësla a mal. ["Ce l'aveva con qualcuno": chiel a 'l l'avìa con quaidun].
  • Avvalersi (vr): servisse, dovré, valèisse.
  • Avvantaggiarsi (vr): profité, vantagesse, mijoré, vagné, pijé ‘d vantagi.
  • Avvenire: (vi, sm) avnì.
  • Avvenire: (v) capité, ancapité, arivé, rivé, sucede.
  • Avvento (sm): Advent, Avent, ariv, vnùa.
  • Avvertenza (sf): avertensa, avis, (cura) atension, cura, soen, deuit, ghëddo, garb, grassia, prudensa.
  • Avvertire (vt): avertì, avisé, buté an guardia; (udire) sente, antërsente, noté, osservé.
  • Avvertimento (sm): avìs, avertiment, percession, arciam, consèj, arcomandassion.
  • Avviarsi (vi) butesse an tren [mettersi in azione, stare facendo: esse 'n tren ëd fé].
  • Avvicinare (vt): avziné, buté davzin, buté aranda, acosté, abordé, aprocé; (vr, sm): avvicinarsi: avzinesse.
  • Azzannare (vt): ciapé con ij dent.
  • Azzurro (agg.): bleu.