Dissionari Italian-Piemontèis/t
Travaj ancora nen terminà
Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.
Italian – Piemontèis |
T[modifiché]
TA[modifiché]
- Tabella (sf): tàula, tabela.
- Tabellone (sm): plancia, taulon, tabelon, tablò.
- Tabernacolo: (della chieda cattolica) tabërnàcol, sibòri; (cappelletta lungo le strade) pilon, pilonet, caplëtta.
- Tabù (sm): tabó, tabù.
- Tacca (sf): anchërna, taca, tëcca, tësna, antësna, òsca, cran. taj, antaj; (macchia sulla pelle) taca, tëcca, giajeul; taccato: tacolà, giajolà.
- Taccagneria (sf): tachignarìa. tachissarìa, avarissia. splorcerìa.
- Taccagno (agg): tachign, tacagn, tachiss, tirà, splòrcc.
- Tacchino (sm): pito, dindo, dindòt, bibìn, pechin, biro.
- Tacciare (vt): tacé, dé la tacia, acusé.
- Tacco (sm): garet, talon.
- Taccuino (sm): nòtes, agenda.
- Tacere (vi): tase, sté ciuto, tasì, nen parlé, sté chiet.
- Tachimetri (sm): tachìmetro.
- Tacitare (vt): fé sté ciuto, fé tase, (fig) stopé la boca (con na bon-aman), tacité, pasié.
- Tacito (agg): mut, silensios, chiet, chet, tàcit
- Taciturno (ag): mutin, silensios, ëd pòche paròle.
- Tafano (sm): tavan.
- Tafferuglio (sm): rabel, rabadan, bataclan, ciadel, ciabrissà, rusa, garabìa, ciarabesch, tapassià babilònia.
- Taffetà (sf): taftà.
- Tagliacarte (sm): tajacarte, pieghëtta.
- Taglialegna (sm): boscaté, s-ciapabòsch, biscareul, boschiant, boscajant.
- Tagliando (sm):copon. cédola, scontrin, taloncin, ricevuta.
- Tagliapietre (sm): pucapere, scoplin. marmorin. (chi fa brillare le mine) foghin.
- Tagliare (vt): talé; (recidere) trancé, strompé; (le carte da gioco) copé; (il vino) tajé, mës-cé; (il fieno, il grano, e sim.) sijé, sié; (tagliare la testa al toro) tajé curt.
- Tagliatelle (sfpl): tajarin.
- Taglieggiare (vt): grevé con le taje (le impòste), ransoné.
- Tagliere (sm): ass da ciapolé, ciapolòira, tajòira.
- Taglio (sm): taj (di lamiera e sim.) decopagi, taj, (di lama) trancia, (di taglio) ëd taj, për bëstaj.
- Tagliola (sf): trabucèt, tajòla, grip, (per faine) foinera.
- Taglione (sm): tajon.
- Tagliuzzare (vt): ciapulé, tajé fin fin, tajoché, cuaputé.
- Talare (sm): vesta da prèive.
- Tale (agg): tal; (simile) parèj; (agg. dim.) col (cola. coj. cole); tale e quale: talqual, tal e qual.
- Talea (sf): piantin, arbut, but, arpiant.
- Tana: trun-a [sotterraneo, catacomba, cantina].
- Tant'é: tant a fà.
- Tanto (agg.): tant, (tanta, tanti, tante), motobin ëd, (comp.) tant … coma; parèj … coma; tant che; (avv.) tant, tan, assé, notoben, motobin; ogni tanto: ògni tant, ògni minca tant; minca tant; (pron.) tant (tanta, tantim tante); tanto ... quanto: Quant pi (la guardo), tant pi (am sagrin-a); tanto quanto bastava: tant quant ch'a bastava, tut lòn ch'a bastava.
- Tardi (avv.) tard, tardi; al più tardi: al pì longh.
- Tatuaggio (sm): tatuagi.
- Tatuare (vt): tatué.
- Tavola (sf): tàula, tavo, tavolin, taulinèt; (asse) plancia, tàula, ass.
- Tavolaccio (sm): taulass.
- Tavolato (sm): (di pavimento) palchèt; (assito) stëbbi d’ass, stibi.
- Tavoletta (sf): taulëtta, tavolëtta.
TE[modifiché]
- Tema (sm): soget, argoment, tema; (ling.) tema.
- Temere (vt): tëmme, avèj tëmma, avèj paùra, avèj por; (vi) sté malsoà, dubité.
- Tempesta (sf) tempesta, burasca, bufera (di pioggia) orissi, uragan, (di neve) tormenta.
- Tempia (sf): poss, pols (ëd la front /dla testa).
- Tempio (sm): templ, templi, tempi; cesa, gesia.
- Tempo (sm): temp; a suo tempo: Cand ël sol a fà tre efet; cand ch'a l'é peui ora; non molto tempo fa: a l'é pa 'd vàire; molto tempo: ampess; ci vuole molto: a-i va ampess; da molto tempo: da ampess; i tempi di una volta: ij temp d'antan.
- Tenda (sf): Tenda; (della finestra) tendin-a, tenda, ridò; (sipario) tendon, sipari; (da campo): tenda; (da letto baldachin dël let, tendin-e.
- Tendina (sf): Ridò, tendin-a, ridolin,
- Tentare (vt): tenté, prové, arzighé; (istigare al male:) tenté, cissé, ansighé, possé, cimenté.
- Tentativo (sm): tentativ, preuva, pass, esperiment.
- Teologia (sf): teologìa.
- Teologico (agg.): teològich.
- Teologo (sm): teòlogh, teòlogo.
- Terminare (vt): compì, cumpì, finì. terminé, (vi) finì.
- Terribile (ag): terìbil, spaventos.
- Terrificante (ag): afros, fros, spaventos, spaventévol, terificant.
TI[modifiché]
- Timidezza (sf): timidëssa, timidità, gena, tëmma.
- Timido (agg.): timid, genà, tëmros, timoros.
- Timore (sm): tëmma, timor; timor panico: mian-a, sparm, pavan-a; timore riverenziale: timor revensial; timore di Dio: timor dë Dio.
- Timoroso (ag): tëmros, timoros, genà, timid.
- Tipo (sm): (esemplare) tipo; model, campion; (tipo): qualità, géner, tipo.
- Tirchio (agg.) avar, tirà, splòrcc, pitòch; (fig.) verd, verd coma na gasìa.
- Tenebre (sf): scur, scurità, oscurità, top, ténébra.
- Tiranno (sm): tirann, opresor, autocrat, lagosin, prepotent; [A-i é gnun pì tirann che ‘n fòl]-
- Tirare (vt): tiré; (gettare) campé, tiré; (sparare): sparé, tire; tirare a campare: vivoté; tirare le cuoia: tiré ij baj; tiré l’ùltim càuss; tiré ij caussèt; fé l’ùltim baj;(di abiti stretti) scantiré; tirare sul prezzo: marcandé, tiré sël pressi; tirarla alle lunghe: rablela; tirare a sorte: tiré le busche.
- Tizzone (sm): brandon, tisson, ciuch anvisch.
TO[modifiché]
- Toccare (vt): toché, tasté; [toché con man; toché n’argoment; toché ‘l cheur; tasté ‘l pòls]; (vi) toché, capité.
- Togliere (vt): levé; gavé, porté vìa, tiré vìa, ranché, ranché vìa, aritiré.
- Toh!: Tèh!
- Tono (sm): ton (ëd vos), intonassion, acsan, espression; [andé a ton; andé fòra ‘d ton; rësponde a ton; aussé ‘l ton; cambié ton; desse ‘n ton; esse an ton].
- Toro (sm): Veilët. Bocin. Manzon. Bòri. Tòr e beu. (:Ste-si a son le tape dla vita dël mas-cc dël Bos taurus).
- Torrente (sm): arian, torent.
- Tortora (sf): tórtora, tórtola.
TR[modifiché]
- Tra (prep): tra, fra, an tra, an fra, antrames, trames, an mes; tra l'altro (inoltre): tra l'àutr; tra poco: adsadess ["S'a l'é nen adess a l'é adsadess: as dis ëd na ròba ch'a l'é a brus ëd sucede"], tra pòch, da sì 'n pòch.
- Traccia (sf): pianà, orma, pista, marca, segn; (fig.) arcòrd, testimòni, testimoniansa; (abbozzo) sbòss, schema.
- Tracciare (vt): segné, trassé; (con picchetti): pichëtté; tracciare una linea: tiré na riga; (abbozzare) sbossé, schematisé, dé n’idèja.
- Tracciato (sm): segn, pista, trassadura, trassament.
- Tracciatore (sm): (mecc.) trassador.
- Traguardo (sm): traguard, ariv; (fig.) fin, finalità, obietiv, traguard.
- Tralasciare (vt): (omettere) lassé da part /da banda, bandoné, sauté, lassé sté; pianté lì, interompe, arlanchì.
- Tramare (vi): tramé, tësse, tesse, urdì, ordì, machiné, comploté, congiuré, monté ‘l truch (la tràpola, ël trabucèt).
- Tranne (prep.: foravìa 'd, meno che, salvand, fasend ecession.
- Tranquillante (agg. e sm): calmant, tranquilisant, tranquilant.
- Tranquillità (sf): tranquilità, pas, calma.
- Tranquillizzare (vt): tranquiliasé, calmé, chieté, pasié.
- Tranquillo (agg.) tranquil, pasi, chiet, calm, còti, pacifich; tranquillissimo (ag): pasi coma ‘n cit a la pupa; star quieto e tranquillo: sté asi e pasi-
- Transizione (sf): passagi, transission.
- Trascendente (sm): trassendent.
- Trascendenza (sf): trassendensa.
- Trascendere (vt): trassende, oltrepassé, trapassé, depassé, andé oltra, andé fòra dij limit.
- Trascinare (vt): rablé, rabasté, trené, antrené, strusé, tiresse dapress; (fig): vivere a stento) rabastesse, tiré anans, stanté; trascinare facendo strisciare: rablé.
- Trasfigurare (vi): trasfiguré, cambié ‘d fòrma o ‘d figura.
- Trasfigurato (agg.): trasfigurà, trasformà, cambià ‘d fòrma o ‘d figura.
- Trasfigurazione (sf): Trasfigurassion.
- Trasformare (vt): trasformé, cambié, trasfiguré.
- Trasportare (vt)): porté, trasporté, porté da ‘ pòst a l’àutr; sposté, tramudé, tramuvé, cambié ‘d pòst; (trascinare) rablé, rabasté.
- Trasporto (sm): pòrt, traspòrt, condota; (fig) ìmpit, slans, cheur, calor.
- Trasposizione (sf): trasposission, cambi, tramuv, spostament.
- Trattenere (vt): ten-e, arten-e, traten-e, tratnì, frené, fërmé, fé sté ferm: trattenersi (vr) fërmesse, resté; intrattenere (vt): antërten-e, antërtnì.
- Tratta (sf): (cambiale) trata, cambial; (commercio illecito) comersi, tràfigh.
- Trattativa (sf) tratativa, negòssi, contratassion.
- Trattino (sm): liniëtta, righëtta, tratin, trat d’union.
- Tratto (sm): trat, sègn; (elemento) trat, element, component, part, caraterìstica [ij trat ëd la përson-a uman-a]; (il tirare) tirà, tirada; (striscia, parte di una lunghezza) trat, tòch, artòch; un tratto del vangelo: un pass ëd l’Evangeli; (linea): trat, riga; (tratto di penna) còlp ëd piuma; bel tratto: bel trat, bel fé, bel deuit; ad un tratto: tut ant un moment; ant un còlp, ant ël crep, ant una vòlta.
- Travasare (vt): travasé, trasvasé.
- Travaso (sm): travasament, trasvas, trasvasament.
- Trebbiare (vt): bate, bate ‘l gran, robaté 'l gran, tevié, trëbbié.
- Tremante (agg.): tërmolant, tramblant, (di paura) trantolant, ch’a l’ha ‘l baticheur, (di freddo) frissonant; (di ansia) fërmiolant, con ël baticheur.
- Tremare (vi): tramblé, tërmolé, tramolé; (di paura) avèj ël baticheur, trantolé, tramblé; (di agitazione) fërmiolé, sté con ël baticheur (di freddo) frissoné, tramolé, tërmolé, bate ij dent (fam.) bate le brochëtte.
- Tremarella (sf): baticheur, termol, tramolon, trantol, trandol, fifa, fofa, pavan-a, mian-a.
- Tremendo (sm): terìbil, tremend, spaventos.
- Tremito (sm) frisson, tërmolon, tërmolass, tërmol, trantol.
- Tremolare (vi): tërmolém tramole, tramblé, trambloté, trantolé.
- Tremore (sm): tramblament, frisson, tërmolon, tërmolass, tërmol.
- Trebbiatrice (sf): machina da bate (ël gran), trebiatriss, machina trebiatriss.
- Trebbiatura (sf): airura, eirora, batùa dël gran, trëbbiadura.
- Trionfante (agg.): trionfant.
- Trionfare (vi): trionfé, vince, stravince.
- Trionfo (sm): trionf, trionfament, vitòria, sucess, (bon-a, granda) riussìa.
- Triste (agg.): trist, malincònich, arnos (:accigliato, musone), ëd cativ umor, borù (:burbero, severo), dolorà, sagrinà. [Trist vuol dire anche tristo, malvagio, cattivo, infame, guai; trist a chi dà scandol: guai a chi dà scandalo].
- Tritare (vt): trié (con la mezzaluna) ciapulé, sfrisé, sfërvajé, sbrisé.
- Trito (ag): tri, ciapulà, sfrisà, sfërvajà, sbrisà, consumà, freust, sbris, strus, sbëssi.
- Tromba (sf): tromba, trombëtta; (delle scale) gabia.
- Trono (sm): tròno.
- Trovare un impiego: trové 'n pòst.
- Trovarsi nei guai: Avèj ëd guaj.
- Truffa (sf): trufa, ambreuj, fràuda, angann, trocionament, scrocarìa.
- Truffare (vt): trofé, ambrojé, angané, trocioné, robé con ingann; (fam.) ciapé, rustì.
- Truffatore (sm): trufador, ambrojon, rustidor.
- Truppa (sf): tropa
TU[modifiché]
- Tumulto (sm): tumult, batibeuj, somòssa, arbeuj, agitassion, solevassion popolar, manifestassion.
- Tumultuare (vi): arbeuje, manifesté, fé ‘d batibeuj, fé ‘d tumult.
- Tumultuoso (agg.): inchiet, anchiet, agità, tumultos, manifestant, fracasson.
- Turbare (vt): conturbé, confonde, dësturbé.
- Turcasso (sm): faretra [lat. pharetra], pòrta-flecie, feuder dle flecie, stucc.
- Turno (sm): torn, servissi; turno di notte: servissi 'd neuit (torn ëd neuit); essere di turno: esse 'd servissi; fare i turni: fé ij torn; aspettare il proprio turno: speté sò gir; andrò quando sarà il mio turno: i andrai, cand ch'am tocherà a mi; lavorare a turno: travajé a turn ëd ròlo (për turn).
- Tutela (vt): tùa, protession, guerna, difèisa, sosta, salvaguardia, protession. A tutela dei loro diritti: a guerna dj sò drit.
- Tutore (sm): tuor, tutor, protetor.
- Tuttavia (cong): tutun, contut, con tut lòn (son, sossì, lolì, lolà), pura, epura, pur.
- Tutto: (agg. e pron.) tut (tuta, tuti, tute); (sm) tut; (con valore avverbiale) tut. contentissimo tut content; prima di tutto: comensa, prima ‘d tut [comensa si mette sempre dopo il verbo, ad es. “prima di tutto andrò a casa e poi verrò: i andrai comensa a ca e peui i vnirai; prima di tutto stai buono e poi vedremo: ti stà comensa brav e peui i vëddroma]; tutti: tùit, tuti; tutti quelli che: i; tutto ciò che: vàire; tutto insieme: tut ant un-a vòlta; contut, tutun, tantutun; tutt'al più: a buté gròss; a dì gross; Dopo tutto: apress tut.
- Tuttofare (agg): a tut fé, bon a tut; (scherz) bon a tut e a gnente; domestica tuttofare: përson-a ‘d tut servissi.
- Tuttora (avv): bele adess, ancora; (sempre) sèmper, sempe, tavòta.
- Tzigano (agg): dij singher; (sm) sìngher.