Dissionari Italian-Piemontèis/l

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

L[modifiché]

  • La (art.) la.
  • (avv.): là, ansilà; al di là: dë dlà.
  • La (mus.): la.
  • Ladro (sm): làder, tajaborse, galiné, rapinator, malandrin, làder dë strà.
  • Lamentazione (sf): lamenta, lamentassion, plenta, (andazzo:) tren.
  • Lamentela (sf): lamenta, plenta, lamentassion.
  • Lamentevole (agg.): lamentos, lamentèivol, lamentèvol, pioros; (fam) gnaulon.
  • Lamento (sm): lament, lamenta, lamentassion, plenta; (fam.) gnaulada, gëm, pior, sospir.
  • Lamentoso (agg.) lamentos, pioros.
  • Lanciare (vt): lansé, campé, tapé, tiré; (scagliare) slansé, frandé, sbate.
  • Landa (sf): gërbola, gèrbola, gerbi, vàuda; lamentarsi per capriccio: pianté la landa; mostrarsi restio: fé ‘d lande; giocare disordinatamente: fé ‘d lande.
  • Lapidare (vt): lapidé, massé a pere, massé a prassà, prassé a mort.
  • Largheggiare (vi): (concedere generosamente): larghegé, fé bon-a mësura.
  • Largo (ag):largh, ampi, grand; (aperto) arios, duvert; (di persona) generos, liberal, grandios; (sm) largh, larghëssa, largor; (mus) largh, largo; fare largo: fé largo.
  • Lasciare (vt): lassé; (sospendere) chité; (allentare) lassé andé, molé; (desistere) lassé perde, pianté lì, chité; (abbandonare) lassé, bandoné, pianté tut, slontanesse, chité; (serbare) goerné, vansé, lassé lì; (dimenticare) sauté, dësmentié, lassé andaré; (affidare) lassé an goerna; (affidare per testamento): lassé an testa a… lassé; (imprimere) lassé ‘l segn; (non trattenere) lassé andé; (concedere) lassé fé, lassé dì, dé la contenta; lasciarsi (vr): lassesse; (trascurarsi) lassesse andé; (di innamorati) piantesse, lassesse, chitesse; lasciarsi sfuggire: perde, lassesse scapé (l'ocasion).
  • Lassù (avv): lassù, su là, là dzura, là an àut.
  • Lato (sm): fianch, banda, part, facia; (geom.) lato; da ogni lato: da tute part, da tute bande; in senso lato: an sens largh.
  • Lattante (sm): puparin, masnà da làit /da pupa.
  • Lavagna (sf): lavagna, pera nèira, lòsa (‘d lavagnal), lòsa nèira, ardèsia.
  • Lavorare (vi): tavajé, fé, fatighé, opré, operé, masenté (an ca), sgobé, sfachiné; lavorare sodo: deje d'euli 'd gomo.

LE[modifiché]

  • Lebbra (sf): lebra, lepra.
  • Lebbrosario (sm): lebrosari, lazarèt.
  • Lebbroso (agg. e sm): lebros.
  • Leccare (vt): bërliché; puoi essere contento: it peude bërlichete ij quat dij e ‘l pòles.
  • Legare (vt): lié, lighé, gropé, taché ansema, staché, fé 'l grop, fërmé; (la lingua) anlié, lié, pané, ampané; (di metalli) lighé, afesse, taché; (per testamento) lassé për testament, lassé an testa, testé, antesté; [stacà pegg d’un can].
  • Legge (sf): lej, lege, còdes, costitussion, decret, decretaj, drit, digest, disposission, crija, edìt, giure, giurisprudensa, regolament, statut.[1].
  • Legittimare (vt): legitimé, (di figli) anfiolì, legitimé; (riconoscere la regolarità) giustifiché.
  • Legittimazione (sf): legitimassion, giustificassion.
  • Legittimità (sf): legitimità.
  • Legittimo (ag) legitim, legal, giust.
  • Lentamente (avv.) lentament, pòch a pòch.
  • Lentezza (sf): meusiarìa, lentëssa, flema, calma, tardarìa, (fig.) gargarìa, pigrissia, fingardarìa.
  • Lento (agg.): meusi, pasi, lent, calm, longh, tard, ciogn, gargh; persona senza vigore: magna cieugna; (allentato) alam, arlam, lem, mol; (lento nel parlare, nel camminare, nel fare) pasi ant parlé, meusi ant ël marcé, long ant ël fé.
  • Leva; (mecc.) leva, palanchin, far leva: aussé leva; (coscrizione) leva, coscrission, contingent, ëd soldà.

LI[modifiché]

  • Lì (avv.): ambelelì, lì, ansilì; essere vicinissimo a: esse lì lì për.
  • Liberare (vt): liberé, delivré, dliberé; salvé; (tecn.) gavé la sicura.
  • Lievito (sm): alvà, chërsent, liévit, fërment.
  • Limite (sm): lìmit, confin, bariera, seuja, fin, finansa, cò; (contrassegno di confine) termo; passare i limiti: andé fòra dij feuj.
  • Limpido (agg.): limpid, ciàir, sclint, puir, polid, seren, trasparent.
  • Linguaggio (sm): lengagi, lenga, parlada, parlé, dialèt, gergon.
  • Liscio (agg.) tutto fila liscio: tutti a fila seuli.
  • Litigare (vi): rusé, pianté 'd gate, vnì a paròle.
  • Livellare (vt): spiané, livelé, parié, paregé.

LO[modifiché]

  • Locusta (sf): cavalëtta, cravëtta, sautamartin; (di montagna) aliòstra.
  • Lontananza (sf): lontanansa, distansa; in lontanansa: da lontan.
  • Lontano (ag): distant, lontan, leugn, lògn, daleugn, dëscòst. (av) lontan, distant, leugn, lògn; (da lontano) da lontan, da distant, a distansa, da leugn, da lògn. Andare distante: andé leugn; stare lontano: sté dëscòst.
  • Lotta (sf): lòta, rusa, ciacòt, batajòla, bataja, gara, guèra.

LU[modifiché]

  • Luccicare (vi): sbërluse.
  • Luccichìo (sm): sbërlus.
  • Luce (sf): lus, ciàir, céir; (del sole o naturale) lus; (di lumi) lum, ciàir, cèir, lus; (elettrica) lus. [Alla luce del sole = a euj vëddent].
  • Lucente (ag): lusent, splendent, eclatant, splendrient; lustr, lùcid.
  • Lucentezza (sf): lusor, splendor, eclat, lustr.
  • Lucerna (sf): luserna, lucerna, lum, ciàir, cèir; (lucerna issata su un bastone nelle processioni): calignëtta; (lucerna pensile) chincé.
  • Lungimiranza (sf): antivision; previdensa; prudensa.
  • Lungo (agg.): longh; (lento) meusi; lungo e disteso: longh e tirà; a lungo andare: a la longa, a longh andé; bislungo: bislongh; (prep.) arlongh; (sm) arlongh, long (:longh Pò), per lungo: për longh; in lungo e largo: an longh e an largh.
  • Luogo (sm): leu, leugh, pòst, mira, sit; da ogni luogo: da tute part; aver luogo: aveje leu; dare luogo: dé leu, tnì leu; fuori luogo: fòra ‘d leu;
  • Lupo (sm): luv; (lupo cerviere o lince) luv ravass; ululare del lupo: ulé, uché; lupo mannaro: babàu, barabàu, barabìo.
  • Lussureggiante (agg.): bondos, vuajant, pompos, rich.
  • Lussurioso (agg.): lussurios, carnal, libidinos, disonest, salòp, crin.
  • Luteranesimo (sm): luteranism.
  • Luterano (agg.) luteran; chiesa luterana: cesa luteran-a.
  • Lutto (sm): ël deul; portare il lutto: porté ‘l deul, fé ‘l deul; chiesa parata a lutto: cesa tapissà da mòrt.
  • Luttuoso (ag): mortal, sagrinos, trist.
  • Lutulento (agg.) pien ëd pàuta, ëd paciòch, ëd lacra; mojiss, mars.