Dissionari Italian-Piemontèis/i
Travaj ancora nen terminà
Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.
Italian – Piemontèis |
I[modifiché]
IA[modifiché]
- I (art.): Ij, jë.
- Iato (sf): (anat) duvertura; (fig.) sista, arlass, interrussion; (ling.) jato.
- Iattanza (sf) blaga, bulerìa, arigansa, vantarìa, superbia,
- Iattura (sf): dani, dann, maleur, darmagi.
- Iberico (agg. e sm): ibérich, spagneul.
- Ibernazione (sf) ibernassion, andurmìa, letargìa, letargh.
- Ibridare(vt) ancrosié, ambastardì.
- Ibridazione (sf) ibridassion. ancrosiora, ancros.
- Ibridismo (sm): ancros, bastardum.
- Ibrido (ag) ancrosià, mes-c, bastard, bardòt.
- Icàstico (agg.): frapant, voajant, ciàir, evident.
- Icòna (sf) mistà.
- Iddio (sm) Dé, Nosgnor. Dio; Dio ci salvi! Giusfenda!
- Idea (sf): idèja, idea. opinion, propòsit, intension. concet, pensé, prinsìpi; idea fissa: fissa.
- Ideale (ag sm) ideal.
- Ideare (vt): anventé, progeté, concepì. imaginé, ideè; (vr) figuresse, imaginesse.
- Identico (ag) istess. idèntich binel compagn, midem; essere identico: esse tal e quint e quant.
- Identificare (sm) arconòsse, identifiché; (vr) sentisse l’istess a n’àutr; sentisse compagn.
- Identificazione (sf) arconossiment, identificassion.
- Identità (sf) identità; carta d’identità: document d’identità, carta d’identità, carta d’arconossiment.
- Ideologico (ag): ideològich.
- Ideologia (sf) ideològìa.
- Idillio (sm): ancantament d’amor, anciarm d’amor, idili.
- Idioma (sm): lenga, lengagi, dialèt, parlada, parlé.
- Idiota (sm) beté, ignorant, tuso, cretin, stupid, tabaleuri, torloch, gnòch, pataloch.
- Idiozia (sf): folairà, folarìa.
- Idolatrare (vt): idolatré, adoré, veneré, idolatré na person-a.
- Idolatria (sf): idolatria.
- Idolo (sm): buracio divin, idol, mistà pagan-a, statua pagan-a.
- Idoneo (sm): àbil, bon, adat, convenient.
- Idra (sf): bissa d’eva.
- Idrante (sm): pompa. lansa, lansa da pompista.
- Idratare (vt): idraté.
- Idraulico (sm) tolé, tubista, idràulich.
- Idria (sf): boja, ola, sigilin, sija.
- Idrofilo (ag) idròfil; cotone idrofilo: cotunin-a.
- Idrofobìa (sf): idrofobìa, ràbia.
- Idrofobo (ag): idròfob, anrabià, furios. rabios.
- Idrogeno (sm): idrògeno, idrògen.
- Idrometro (sm): idro-méter; livel.
- Idropico (ag): idròpich, eivos, gonfi.
- Idroscalo (sm): idropòrt, idroscal.
- Idrovolante (sm): idrovolant, idroplan, aeroplan a barche.
- Idrovora (sf) surba, pompa, seurbe, pompa-surba.
IE[modifiché]
- Iella (sf): maleur. sfortun-a, scarògna.
- Ieri (av): ier; ieri l’altro: l’àutr ier, ierr ëd là, ier dë dlà; ieri mattina: ier matin; ieri sera: ier sèira; ieri notte: la neuit passà.
- Iettatore (sm): pòrta-maleur, anmascà, mascon.
- Iettatura (sf): mascheugn, maleuj, maleur, darmagi.
- Igiene (sf): sanità, salute, salubrità, polissia.
- Igienico (ag): igénich, san, salutar, bon.
- Ignaro (ag): sarian. che a sa nen, ignorant.
- Ignavia (sf): lòira, gargarìa, fiaca, poltronerìa; poltrire: bate la lòira,bate la lorda.
- Ignavo (ag): gargh, poltron. pighet, anfingard, fingard, viliach.
- Igneo (agg.): ëd feu, afoà, anvisch.
- Ignobile (agg.): soros, dëspresièvol, volgar, ignòbil, odios, viliach.
- Ignominia (sf): disonor, dzonor, onta, infamia, dësdòr.
- Ignorante (agg. e sm, sf): ignorant, sarian, sòt, grossé, baquaro, boalass, borich, ado, savat, savaton, teston, bon a nen, bon a gnente.
- Ignoranza (sf): ignoransa;> Ignoransa grassa, abondansa d'ignoransa (:ignoranza crassa).
- Ignorare (vt): nen savèj, nen conòsse, ignoré, fé finta ‘d nen savèj, fé l’oloch, fé finta ‘d gnente; nen dé da ment, dzubidì.
- Igneo (agg): ëd feugh, afoà, anvisch.
- Ignoto (agg): nen conossù, sconossù, scur; (sm) sconossù,incògnit.
- Ignudo (agg): patao, patanù, nù, biot.
IL[modifiché]
- Il (art.): ël, ‘l.
- Ila (sf): (zool.): ran-a marin-a.
- Ilare (agg.): alégher, ëd bon umor, gioios.
- Ilarità (sf): bon umor, alegrìa, alegrëssa, rijada; destare ilarità: fé rije.
- Illanguidire (vt): slanghì, langhì, vnì (esse) slanghì, esse langhissant.
- Illecito (agg ): nen lécit, proibì, anterdì, illegal, non legal, dësconvenient.
- Illegale (agg.): nen legal, contrari a la lej.
- Illegiadrire (vt): soagné, ambelì, angiolivé; (vi) soagnesse, vnì bel, vnì grassios.
- Illeggibile (agg.): da nen lese, ch’as peul nen lese, ch’as deuv nen lese, ben lesìbil, indecifràbil.
- Illegittimo (agg.): nen legitim, ilegìtim; (sm) bastard, fieul natural.
- Illeso (agg.): san e salv, intat.
- Illetterato (agg.): nen anlitrà, analfabeta, ignorant.
- Illibatezza (sf): purità, dritura, candor, castità, s-ciandor.
- Illibato (agg.): pur, sensa macia, candi, cast, polid.
- Illimitato (agg.): sensa limit, sensa fin, inmens, infinì, total, assolut.
- Illividire (vt): rende niss, fé vnì niss, fé vnì ij niss (nisson); (vi) vnì niss.
- Illogico (agg.): sensa lògica, sensa sens, contra ‘l bon sens.
- Illudere (vt): ilude, angané, ilusioné, (vr) iludse, pijé ‘n bàilo.
- Illuminare (vt): fé ciàir, anluminé, fé lus, s-ciairì, ansolì; (vr) anluminesse, s-ciairisse, ansolisse.
- Illuminazione (sf): luminaria, anluminassion, lus; illuminazione elettrica: lus elétrica.
- Illusione (sf): ilusion, truch, montadura, bàilo, carcaveja, miragi, seugn.
- Illuso (ag): visionari, ilus, montà, esaltà, delus, scornà.
- Illusorio (ag): ilusori, falant, dupeur.
- Illustrare (vt): anlustré (con bigieuje), s-ciairì, spieghé, selebré, rende famos, illustré, laudé, rende famos.
- Illustrato (ag); anlustrà, ilustrà.
- Illustrazione (sf): anlustrassion, ilustrassion, figura, dissegn, disegn, bigieuja.
- Illustre (ag): famos, ilùstr, cognossù; essere illustre: esse sù.
- Ilo (sm): làver, boca, orifissi.
IM[modifiché]
- Imbacuccarsi (vt): anvlupesse, anfagotesse, antrossesse, angioiresse (angioironesse), butesse ‘l capuss; [Si chiama "ël gioiron" l'uomo o la donna troppo imbacuccati. E' familiare o spregiativo].
- Imbaldanzire (vt): anardì, sgalëzzé, fé l’èrlo, aussé ‘l cachèt, (vr) desse d’àrie, pijé baldansa.
- Imballaggio (sm): ambakagi, cassia, pach, pachèt, cartòcc, sach, còl.
- Imballare (vt): ambalé, fé ij balòt, ambalé (‘l motor), angolfé.
- Imballatore (sm): ambalaxdor, anbaleur, ambaxladòirac; (macchina) ambaladòira.
- Imbalsamare (vt): anbalsamé, anpajé, amponé.
- Imbambolarsi (vr): svanisse, spèrdse, (vi) rimvambì, torné masnà.
- Imbandierare (vt): pavësé, soagné ‘d drapò, ambandieré, alvé ij drapò.
- Imbandire (vt): pronté disné (sin-a), pronté tàula, parié tàula, serve disné (sina).
- Imbarazzante (agg.): genant, ambarassant.
- Imbarazzare (vt): ambarassé, gené, buté ant l’ambarass; (vr) genesse, ambrojesse.
- Imbarazzo (sm): gena, ambarass.
- Imbarbarire (vi): ambarbarì, anservajì, ambrutì; (vt) anservajisse, amvarbarisse.
- Imbarcadero (sm): ambarcador, dësbarch, pont.
- Imbarcare (vt): ambarché, pijé an barca, carié sla bàrca; (vi) ambarchesse, monté an barca.
- Imbarco (sm): ambarcament, ambarch.
- Imbarcazione (sf): ambarcassiin, barca, ambarcament.
- Imbardare (vt): ambardé, bardé, siagné con ij finiment; (fig.) soagné.
- Imbarilare (vt): buté ant ël barìl, buté ant la salamòira, ambarilé, salamoiré.
- Imbastardire (vt): ambastardì, bastardì, (fig.) vasté, guadté, abiné, strusé, dësbaucé, corompe, (vr) ambastardisse, vastesse, abimesse, corompse.
- Imbastire (vt): ambastì, fofilé, sbissé, trassé; togliere l’imbastitura: dësbastì.
- Imbattersi (vi): rëscontresse, scontresse, antruchesse, ancontresse, ambatse.
- Imbattibile (agg.): invincibil, imbatibil.
- Imbavagliare (vt): bajoné, stopé la boca, buté la mordacia.
- Imbeccare (vt): ambëcché, amboché; (fig.) dé l’anbëccà, sugerì.
- Imboscata (sf): amboscà, amprovisa, amprovisà, amprovista, (fig.) truch. trabucèt, tràpola.
- Imbrunire (sm): all’imbrunire: an sël fé dl’ëmbrun-a.
- Immacolato (agg.): pur, candi, intat, sensa màcia, cast, imacolà.
- Immagine (sf): plancia, imàgine, imagi, forma, vision, smijansa, simijansa; immagine sacra: mistà, bigieuja, santin, image, imaginëtta.
- Immediatamente (avv): tut sùbit, dun-a.
- Imminente (ag); dsorëstant, vzin a rivé, ch’a sta për capité.
- Imminenza (sf): dsor tansa.s
- Immoralità (sf): saloparia, imoralità.
- Immortale (ag): inmortal.
- Immortalare (vt): përpetué, rende inmortal, anmortalé, imortalé.
- Immortalità (sf): inmortalità.
- Impaccio (sm): ambarass, antrap, ambreuj, faciarìa, ampacc, gena, ambarass.
- Impartire (vt): dé, doné, dispensé.
- Impatto (sm): antruch, scontr, ancontr, posson, crep, colp.
- Impedimento (sm): antrap, ampacc, ostàcol, impediment, ambarass, contrast.
- Impedire (vt): esse d’antrap /ampacc, amparassé, impedì, ampedì, antravé, buté d’antrap; paré (proibire) antërdì, proibì; (impedire la vista) paré la vista.
- Impegno (sm): ampegn, impegn, angagg, angagi, òbligh, antrigh, briga, incombensa. (fervore): fërvor, calor, ardor, beuj; (fig.) fërvor, ìmpit, ardor, calor, premura.
- Impersonare (vt): rapresenté, antërpreté, pijé an càrich, esercité.
- Impiccarsi (vr): ampichesse, pendse, strangolesse.
- Implicare (vt):ampliché, impliché, conten-e, contnì, sotantente; (avviluppare) antertojé, ciapé an mes. [a implica nen (:non impedisce); implichesse con un (:essere coinvolto con uno)].
- Implicazione (sf): implicassion, amplicassion.
- Implicito (ag.) implicit, sotantendù, sotintèis, ch’a sta ant le pieghe, ch’a l’é comprèis, ch’a së stërma, ch’as meuv dë scondion, ch’as manifesta nen ëd manera doerta, esplicita.
- Implorare (vt): preghé, supliché, amploré, imploré.
- Imporre (vt): impon-e, oblighé, comandé, buté ‘d sora, buté ansima.
- Importante (ag): important, d’importansa, d’interesse, ëd valor, ëd pèis. La cosa importante è… l’important a l’é che...
- Importanza (sf); importansa, interesse, valor, considerassion, crédit, pèis. [Desse d’importanza: darsi d’arie, pavoneggiarsi].
- Importare (vt): amporté, porté andrinta, antrodùe; (vi) interessé, sté a cheur; (impers.) interessé, anfesse; non importa affatto: a-i n'anfà gnente; non m’importa: am n’anfà nen; cosa t’importa? còsa at n’anfà?
- Importunare (vt): dësturbé, molesté, molësté, straché, sgonfié, dësrangé, tormenté, noiosé; rompe ij ciap, sëcché le miole.
- Impossibile (agg.): impossibil, pa possibil, nen possibil; grev, insoportabil.
- Impostare (vt): imposté, struturé, pronté, organisé; (mettere lettere nella posta) ambuché, imposté.
- Impostore (sm): impostor, ambrojon, busiard, robadné, plucapsëtte.
- Impostura (sf): impostura, ambreuj, ladrarìa, busiardarìa.
- Impresa (sf): amprèisa, imprèisa, agensia, travaj, euvra, apalt.
- Impressionare (vt): sesì, toché, anciarmé, fé sens; sburdì, impressioné.
- Impressionabile (agg): impressionàbil.
- Impressionante (agg.): da fé impression, impressionant, da fé spavent, armarcabil.
- Impressione (sf): sign, anciarm, sburdiment, impression, opinion; [fè impression, òm ëd prima impression :uomo deciso nel giudicare a prima vista].
- Impresso (agg. e pp): impress [sté impress]. imprimù, scurpì.
- Imprestare (vt): (dare prestiti) prësté, amprësté; (prendere in prestito) amprumé, ampërmudé, ampromodé, ampërmué.
- Imprigionare (vt): buté an përzon, ampërzoné, buté andrinta; (fig.) saré andrinta.
- Imprimere (vt): marché, signé, scurpì, gravé, stampé, imprime.
- Impronta (sf): gravura, ampront, rampront, pianà, marca, orma, segn; impronte digitali: impronte digitaj, segn dij dij.
- Improprio (ag): dësdà, fòra 'd leu; foravia, dësconvenient, sgognant, indecent, brut.
- Improvvisamente (avv.): a l'improvis, ëd bòt an blan.
- Improvvisare (vi): amprovisé, antrabuché, dé na trabucà, buté sù a la bela mej.
- Improvvisata (sf): surprèisa, amprovisa, amprovisà, amprovista, amprovisada.
- Improvviso (ag): improvis; all’improvviso, improvvisamente (av): a l'improvista, ëd còlp.
- Impudicizia (sf): saloparìa, salopada, fornicassion, lussuria. imoralità dël sess.
- Impugnare (vt): ampugné, ambranché; (contestare) fé testa, oponse, contrarié, confuté, contesté.
- Impugnatura (sf): ampugnadura, poagné, man-i.
- Impunemente (avv.): a man salva.
- Impunito (agg): impunì.
- Impurità (sf): impurëssa, impurità, contaminassion, ch'a l'é nen pur.
- Impuro (agg.) impur, maunèt (:sporco, sudicio), antamnà (:manomesso, scalfito), contaminà, guastà, vastà, anflà.
IN[modifiché]
- Inaugurare (vt): inauguré, ancaminé, ancomansé, anviaré, anandié.
- Inavvertitamente (avv.): sensa felo a pòsta, da stòrdì, sensa avertensa, për fala, sensa anfésne.
- Incaricare (vt):: dé l'incombensa, incariché, dé l'incàrich, ancombensé, comissioné.
- Incarnare (vt): ancarné, realisé, rapresenté, ampërsoné; (vr) incarnesse.
- Incarnazione (sf): Incarnassion.
- Incavare (vt): creusé, angavé, fé n'angav, fé 'l gav, scavé, sguré.
- Incavo (sm); angav, gav, creus; coliss, anchërna.
- Incendiare (vt): dé feu, dé 'l feu, incendié, visché; (vi) pijé feu, anvischesse.
- Incendio (sm): feu, incendi.
- Incenerire (vt): ansënnerì, ansëndré, mandé an sënner.
- Incentrare (-rsi) vi sentré, treuvé sò senter, fondesse, basesse.
- Inchinare (vt): chiné, anchiné, fé d’anchin, fé le riverense; (vr) inchinesse, anchinesse.
- Inchino (sm): anchin, inchin, riverensa.
- Inchiodare (vt): anciové, anciodé, ciové, ambrochëtté, ambroché.
- Inciamparsi (vr): antrapesse, antruchesse, angambesse, antopesse, ansupesse, baté contra; (col piede nudo contro un sasso) pijé na pioca; (fare inciampare) fé trapëtta
- Inciampo (sm): antrap, antrav, ambarass, ampacc, broncc, antop.
- Incidere (vt): gravé, incide, anside, antajé, tajé; (registrare) registré, anregistré.
- Incinta (ag): ch’a speta ‘n cit, ampedìa, ansenta, incinta, gròssa, gravìa; (di animale) pronta.
- Inclinare (vt): chiné, ancliné, fé pende, angrigné; propende, avèj gènio, avèj anclinassion.
- Inclinato (agg.): chinà, inclinà, anclinà, cin, chin; (propenso) dispòst, bin dispòst, propens.
- Inclinazione (sf): disposission, inclinassion, genio, tendensa.
- Incline (agg.): bin dispòst, portà për… tajà a… propens.
- Includere (vt): include, comprende, conten-e, aleghé, inserì, angabié, buté andrinta, consideré.
- Inclusione (sf): inclusion, insert.
- Incluso (agg): comprèis.
- Incomparabile (agg.) incomparàbil, sensa paragon, sensa confront, ch’a l’ha gnun nòm.
- Incompatibile (agg.): incompatibil, nen compatibil, inacetabil, inadat, intoleràbil.
- Incomprensione (sf): incomprension.
- Inconsueto (agg.): foravìa, stravis.
- Incontrare (vt): rëscontré, ancontré, scontré, antruché; trové [I l'hai trovà Monsù...]; (vr) trovesse [Quand ch'as treuva (quando ci si incontra)].
- Incontro (sm): rescontr, ancontr; (scontro) antruch, scontr; (gara): gara, competission, concors; (prep) contra, ancontra, anvers, vers.
- Incoraggiamento (sm): ancoragiament, confòrt.
- Incoraggiare (vr): fé coragi, ancoragé, conforté, fé anim.
- Increscioso (agg.): rinchërsos.
- Incrinare (vt); scrussì, filé, chërpolé, guasté, vasté.
- Incrinato (agg.): scrussì.
- Incrinatura (sf): scrussidura, filora, chërpora, fala.
- Incudine (sm): ancuso, ancojo, incuso; incudine bicorno: ancuso a doi còrn; ceppo porta incudine: sëppa dl’ancuso.
- Incurvare (vt/vi): dubié, curvé, gombé, gaucé, siré, sirogné, stòrze; (curvarsi di assi di legno e sim.): fé gomba, gaucé, gombé, gimbé, sgimbé.
- Indemoniato (sm e agg.) indemonià, andiavlà.
- Indennizzare (vt): dedomagé, indenisé.
- Indennizzato (agg.): dedomagià.
- Indennizzo (sm): indenis, indenisassion, risarciment,
- Indicare (vt): mostré, fé vadde, indiché, arferisse; (denotare) dinoté, segné, rivelé, arvelé. denotare) dinoté, segné, rivelenotare)(
- Indigeno (sm. e agg.): indìgeno, nativ, (un) dël pòst, ëd sì.
- Indignare (vt): ghignoné, fé vnì 'l ghignon, fé vnì 'l fot. indignarsi (vr): anrabiesse, fesse vnì ‘l fot.
- Indignazione (sf): fot, cagnin-a, flin-a, rabia, indignassion.
- Indipendente (agg.): indipendent, ch'a dipend nén da... ch'as arfà nen a.., ch'a l'é nen sota...
- Indipendenza (sf): indipendensa.
- Indispensabile (agg.) indispensàbil, ch'as na peul pa fene a men-o.
- Indiscutibile (agg.): ch'as peul nen butesse an discussion.
- Individuo (sm): esse, tipo, tal, p son-a.r
- Indossare (vt): buté adòss, vestì.
- Indubbiamente (avv.): sensa dubi; fòra 'd dubi, indubitabil.
- Indubitabile (agg.) indubitabil, fòra 'd dubi, ch'a l'é pa an dubi, ch'as peul nen buté an dubi /dubitesse.
- Indugiare (vi): tardé, ritardé, andé meusi, andé adasi, bëstandé, bëstanté, stanté.
- Indulgente (vt): indulgent, clement, ëd bon cheur.
- Indulgenza (sf): indulgensa, clemensa, toleransa; > indulgensa plenaria.
- Indulgere (vi): lassesse andé a, desse a,
- Indurire (vt): andurì; (rifl.) andurisse; vnì dur, vnì goregn (assestare, conciare:) faité.
- Indurimento (sm): anduriment, durëssa; (< testa dura).
- Ineffabile (agg.): ch’a l’é malfé ‘d trové ‘d paròle për fene la descrission.
- Ineluttabile (agg.) ch'as peul nen evitesse, arziste, inevitabil, ch'as peul nen dije che 'd nò, ch'as peul contrasté mach fin-a a na certa mira.
- Inequivocabile (agg.): ciàir, ch’as peul nen equivoché; ch’as peul nen pijelo për n’àutr; che a sò riguard i podoma nen sbaliesse, confondse, pijé ‘n bàilo.
- Inesorabile (agg.): crudel, sensa cheur, sensa misericòrdia, tàrch e mòro ansema, inevitabil.
- Inesplicabile (agg): ch'as peul nen ëspieghesse.
- Inespugnabile (ag): ch’as peul nen conquistesse /pijesse.
- Inevitabile (ag): inevitàbil, ch’as peul nen evité /schivié.
- Infamia (sf): disonor, dzonor, ignominia, crudeltà.
- Infastidire (vt): fastidié, dé fastidi, nojosé, piantè le nojose, rompe ij ciap, sëcché le miole, sgofié, gonfié, dé fastidi, fé sens; (tormentare) cimenté.
- Infatti (avv.): an efet, an verità, an realtà, realment.
- Infedele (agg.): nen ëd paròla, nel leal, nen conform, nen fedel; (sm) infedel, pagan.
- Infedeltà (sf): infedeltà, tradiment.
- Infermiere (sm): infermé, (f.) infermera.
- Infermeria (sf): infermerìa.
- Infermità (sf): maladìa, infermità.
- Infermo (sm e agg.): malavi, inferm.
- Infierire (vi): ancrudelì, anfurié; (infierire su chi non sa ribellarsi) carié ‘l badò a un.
- Infilarsi (vr): fichesse [fichesse daspërtut, fichesse na còsa an testa].
- Infine (cong.): a la finitìva, an definitiva, a la fin, për finì.
- Influente (agg.) influent.
- Influsso (sm): influensa; influss (:ha l'accezione di epidemia, andazzo)
- Informazione (sf): informassion, neuva, notissie; (ragguaglio): dreta, drita, dàita.
- Infornare (vt): anforné; (fig.) fé cheuse.
- Infornata (sf): fornà, anfornà.
- Infrangere (vt): rompe, s-ciapé, cassé, brisé; campé giù, abate, (fig:) contravnì, trasgredì.
- Infuriare (vt): anfurié, mandé feura dij feuj, fé andé fòra 'd carzà, fé vnì mat, fé anrabié; (vr): anrabiesse, fé 'd matan-e.
- Ingannare (vt): ambrojé, pijé 'd bala; gabé, trompé, angabiolé, angabusé, sbaliesse, falisse, pijé 'n bàilo; (trarre in inganno) angané, (fam) trocioné, pijé për ël nas.
- Ingannevole (ag): d’angann, d’ambroj.
- Ingelosire (vt): rende gelos, angelosì, ingelosì; (vr) dé 'd gelosìa, dventé gelos, angelosisse.
- Inginocchiarsi (vr): ginojesse, anginojesse, butesse an ginojon, an ginoj.
- Inginocchiatoio (sm): ginojatòri, anginojatòri, ginociator.
- Ingiuriare (vt): ofende con d’ingiurie, ofende, ingiurié, fé ‘d tòrt.
- Ingiusto (agg.): nen giust, ingiust.
- Ingratitudine (sf): malarconossensa, ingratitùdin.
- Ingrato (agg.) malarconossent, dësconossent; (di cose) nen piasos, grev, malfé.
- Ingresso (sm): intrada, andor, ingress; (arrivo) vnùa, intrada.
- Iniettare (vt): igneté, inieté, buté anfrinta, fé intré, fé n'iniession ëd...
- Iniziare (vt): comensé, ancomensé, prinsipié, ancaminé, inissiè, (avviare): anviaré, anandié.
- Iniziativa (sf): inissiativa, inventiva.
- Iniziatore (sm): promotor, inissiator.
- Iniziazione (sf): inissiassion, ancaminament, inissiativa.
- Inizio (sm): prinsipi, inìssi, ancomens, comens, ancaminament; (avvio): anviarora, anviarament.
- innovazione (sf): arforma, arneuva, , neuva, inovassion, ròbe neuve.
- Innumerevoli (ag) ch'as peudo nen contesse, sensa nùmer.
- Inoltre: ëd pì, an pì, dzor pì, e peuj, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d'àutr, dop tut.
- Inghiottire: travonde, traonde, mandé giù.
- Ingordamente: dë strangojon.
- Iniziare a fare qualcosa: Dé man a cheicòs.
- Insaziabile (ag): sensa fond, sensa mësura, che a'n n'ha mai pro, insassiàbil, mai content.
- Innanzitutto (cong.): comensa, prima 'd tut [comensa si mette sempre dopo il verbo: prima di tutto andrò a casa e poi verrò: i andrai comensa a ca e peui i vnirai; prima di tutto sta buono e poi vedremo: ti stà comensa brav e peui i vëddroma].
- Inneggiare (vi): selebré, canté le làude ‘d…, esalté.
- Inno (s,): imn, inn, làuda.
- Inoltre (avv.): ëd pì, an pì, dzur pì, e peui, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d’àutr, dòp tut.
- Inorridire (vt): sburdì, sbaruvé; (vi) sgiajì, inoridì, fé strij, fé sgiaj, fé scheur.
- Insegnamento (sm): dutrin-a, scòla, insegnament, amaestrament, precet, conèj, dreta, drita.
- Insegnare (vt): mostré, dotriné, dutriné, fé scòla.
- Insensato (ag): fòl, sensa criteri, sensa sens, svantà.
- Insensibile (ag): insensibil, frèid, dur, indiferent.
- Inserire (vt): anfilé, anserì, inserì, anseré, antrdùe, antërduve, introdove, integré.
- Insetto (sm) bòja (sf).
- Insidia (sf): truch, angann, ansìdia, atrap, amboch, trapëtta, trapola, trabucèt, tradiment.
- Insinuare (vt) insinué, sofié, dësvijé 'l sospet; (vi) insinuarsi: infilesse, intrufolesse.
- Insieme: (avv.) ansem, ansema, (prep.) ansema con. (“insieme” as peul dì: “ansem” o “ansema” e a l’é na preposission daspërchiel, an sta posission-sì a l’é nen n’adverb com an italian, donch a dovrìa nen avej damanca dla preposission ëd supòrt “a”, bele che quèidun a la buta);
- Insieme: (sm) ansem, ansema, tut, compless, total.
- Insolito (agg.): d travis, stravis.s
- Insormontabile (ag) invincibil, imbatibil, impossibil (da vince, da passé, da rivé, da marcé).
- Insostituibile (agg.) insostituibil, ch'a peul nen esse sostituì, che gnun a peul pijene 'l pòst, ch'a j'é gnun parìa.
- Instabile (ag); nen ferm, nen stàbil, variabil, volùbil, balarin, provisòri, volant.
- Insultare con titoli ingiuriosi: dì 'd nòm, dé 'd nòm.
- Insuperbire (vi): ansupërbì, buté ‘d superbia; ansuperbisse, blaghé, aussé ìl cachèt, monté sle scagn.
- Intanto che (avv): maraman.
- Intatto (ag) nen toch, pur, nen tocà, antregh, anter, polid.
- Intellegibile (agg.): capìbil, comprensibil, ciàir, bon da capì, fàcil da capì.
- Intellegibilità (sf) Inteligibilità, ch'as peul comprende [La possibilità d'esse n'ogèt d'individuassion e sistemassion da part ëd la ment].
- Intendere (vt): capì, comprende, antende, sente, scoté, avèj l’intension; [chi mal a antend, pes a rëspond].
- Intendimento (sm): propòsit, but, bu; idèja, intension, intendiment, fin, motiv; è mio intendimento: a l'é mè propòsit.
- Intenditore (sm): intenditor, conosseur.
- Intensificare (vt): intensifiché, arforsé, arvivé.
- Intensificazione (sf): intensificassion.
- Intensità (sf): intensità
- Intenso (agg.): intens, carià (ëd color), viv, satì (ëd quantità), fòrt; (caldo /freddo intenso) càud /frèid esagerà; (sguardo intenso) sguard ancreus; (passione intensa) passion viva.
- Intenzione (sf): antension, intension, intendiment, but, bu, propòsit; avere l'intenzione: avèj la mira.
- Interagire (vi): relassionesse con.
- Interesse (sm): anteresse, interesse, tornacont, pro, vantagi, lucro.
- Interrogare (vt): anteroghé, interoghé, ciamé, consulté.
- Interrogatorio (sm): anterogatòri, interogatòri.
- Immischiare (vt): antërmës-cé; immischiarsi (vr): ampacesse, mës-cesse, antrighesse, fiché ‘l nas; non immischiarsi: fesse an fòra.
- Insieme (con): Ansema (a).
- Intestardirsi (vr): fichesse na còsa an testa; fé ‘l teston.
- Intervenire (vi): anterven-e, pijé part, anteressesse, capité.
- Intervento (sm): antërvent, intervent, antervension, partecipassion, presensa.
- Intessere (vt); tesse, antërsé.
- Intimidire (vt): antimidì, rende timid, sbaruvé, buté tëmma; (vi) avèj tëmma, sbaruvesse.
- Intimità (sf): intimità. ìntim, amicissia, confidensa.
- Intimo (ag): ìntim, faliliar, confidensial, ancreus, përfond, ëd famija.
- Intingere (vt): bagné, meuje.
- Intorno: (avv.) dantorn, antorn, (prep.) aranda, dantorn a, antorn a, rësguard; (agg.) tut d'antorn, circostant; (sost.) anviron, contorn, vzinansa.
- Intraprendente (sm): angignos, ingegnos, antraprendent, pien d'inissiativa.
- Intraprendenza (sf): antraprendensa, intraprendensa.
- Intraprendere (vt): intraprende, intrapijé, antraprende, pijé l'inissiativa ëd, buté (a) man, dé man.
- Intrecciare (vt): antërsé, tërsé, fé le tërse, ancrosié.
- Intrecciato (agg.): antërsà: (sm) conseuvra, pòrta-tèrse, tërsa.
- Intreccio (sm): antërsiora, tërsa, tëssiora, fil; (trama del racconto) fil dla conta.
- Intrigo (sm): gabola.
- Inusitato (agg.): ch'i sarìo mai spetass-lo, stravis, maravijos, ch'a l'é na sorprèisa.
- Invano: inùtil, inutilment, për gnente, a dzoneus, ["L’ocasion a l’era stàita galupa për ij giornaj për ciameje lòn ch’a na pensavo can e barian, con d’arzultà ‘d cissé d’aria ai dent a dzoneus e ‘d diciarassion a tòrt e a travers"].
- Invece; (prep) al pòst, an leu; (avv) nopà, nompà, al contrari.
- Investigare (vt): arsërché, scrutiné, scandajé, indaghé, anvestighé, investighé.
- Invidia (sf): unvidia, anvìa, gelosìa.
- Invidiabile (agg): invidiàbil, da ess-ne gelos
- Invincibile (agg.): invincibil, mai batù.
- Invitare (vt): anvité, invité, fé l’anvit.
- Involontario (agg.): contra veuja, involontari, sensa felo apòsta.
- Iosa (sf): a iosa: a foson, a brecio, a baron, a caplà, an abondansa.
IP[modifiché]
- Ipocrisia (sf): ipocrisìa, fausserìa, faussità.
- Ipocrita (sm): ipòcrita, fàuss, (bigotto) cafar.
- Ironia (sf): ironìa, schergna, svergna.
- Ironicamente (sf): ironicament.
- Ironico (agg.): irònich, da svergna, ch'a fa soride.
- Irrecuperabile (agg.) ch’as peul nen arcuperé /ricuperé, nen arcuperàbil.
- Irreprensibile (agg.): esemplar, costumà, inapontàbil, a pòst, sensa rimprocc.
- Irresistibile (avv.): iresistibil, ch'as peul nen arziste, grand; ch'a fà rije.
- Irrevocabile (ag): ch’a peul nen esse revocà, sogetà a révoca; artirà.
- Irrigare (vt): seivé, bagné, dé l’eva, eivé:
- Irrigazione (sf): seivada, eivada, bagnura, squagi; diritto d’irrigazione: sambòira.
- Irriverente (agg.): malgrassios, sfacià, sensa creansa, iriverent; òm sensa rispet.
- Irriverenza (sf): iriverensa, malagrassia, malacreansa.
- Irrobustire (vt): anrobustì, dé fòrsa, arforsé, rinforsé.
- Issopo (sm): issòp, isòp.
- Istantaneamente (avv.) an sl’istant, an sl’àtim, an sël moment, an sl’at.
- Istante (sm): istant, àtim, moment, at.
- Istinto (sm): instint, istint; inclinassion natural, natura.
- Istigare (vt): ansighé, cissé, possé, buté sù, sturniché.
- Istruzione (sf): istrussion, instrussion, insegnament, cultura; (direttiva) disposission, dreta, diretiva, normativa.
- Istupidimento (sm) betisment, anofartiment, stordiment.
- Istupidire (vt) fé vnì beté, fé vnì fòl, anstupidì, anorfantì (:stordire, intontire).