Dissionari Italian-Piemontèis/i

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

I[modifiché]

IA[modifiché]

  • I (art.): Ij, jë.
  • Iato (sf): (anat) duvertura; (fig.) sista, arlass, interrussion; (ling.) jato.
  • Iattanza (sf) blaga, bulerìa, arigansa, vantarìa, superbia,
  • Iattura (sf): dani, dann, maleur, darmagi.
  • Iberico (agg. e sm): ibérich, spagneul.
  • Ibernazione (sf) ibernassion, andurmìa, letargìa, letargh.
  • Ibridare(vt) ancrosié, ambastardì.
  • Ibridazione (sf) ibridassion. ancrosiora, ancros.
  • Ibridismo (sm): ancros, bastardum.
  • Ibrido (ag) ancrosià, mes-c, bastard, bardòt.
  • Icàstico (agg.): frapant, voajant, ciàir, evident.
  • Icòna (sf) mistà.
  • Iddio (sm) Dé, Nosgnor. Dio; Dio ci salvi! Giusfenda!
  • Idea (sf): idèja, idea. opinion, propòsit, intension. concet, pensé, prinsìpi; idea fissa: fissa.
  • Ideale (ag sm) ideal.
  • Ideare (vt): anventé, progeté, concepì. imaginé, ideè; (vr) figuresse, imaginesse.
  • Identico (ag) istess. idèntich binel compagn, midem; essere identico: esse tal e quint e quant.
  • Identificare (sm) arconòsse, identifiché; (vr) sentisse l’istess a n’àutr; sentisse compagn.
  • Identificazione (sf) arconossiment, identificassion.
  • Identità (sf) identità; carta d’identità: document d’identità, carta d’identità, carta d’arconossiment.
  • Ideologico (ag): ideològich.
  • Ideologia (sf) ideològìa.
  • Idillio (sm): ancantament d’amor, anciarm d’amor, idili.
  • Idioma (sm): lenga, lengagi, dialèt, parlada, parlé.
  • Idiota (sm) beté, ignorant, tuso, cretin, stupid, tabaleuri, torloch, gnòch, pataloch.
  • Idiozia (sf): folairà, folarìa.
  • Idolatrare (vt): idolatré, adoré, veneré, idolatré na person-a.
  • Idolatria (sf): idolatria.
  • Idolo (sm): buracio divin, idol, mistà pagan-a, statua pagan-a.
  • Idoneo (sm): àbil, bon, adat, convenient.
  • Idra (sf): bissa d’eva.
  • Idrante (sm): pompa. lansa, lansa da pompista.
  • Idratare (vt): idraté.
  • Idraulico (sm) tolé, tubista, idràulich.
  • Idria (sf): boja, ola, sigilin, sija.
  • Idrofilo (ag) idròfil; cotone idrofilo: cotunin-a.
  • Idrofobìa (sf): idrofobìa, ràbia.
  • Idrofobo (ag): idròfob, anrabià, furios. rabios.
  • Idrogeno (sm): idrògeno, idrògen.
  • Idrometro (sm): idro-méter; livel.
  • Idropico (ag): idròpich, eivos, gonfi.
  • Idroscalo (sm): idropòrt, idroscal.
  • Idrovolante (sm): idrovolant, idroplan, aeroplan a barche.
  • Idrovora (sf) surba, pompa, seurbe, pompa-surba.

IE[modifiché]

  • Iella (sf): maleur. sfortun-a, scarògna.
  • Ieri (av): ier; ieri l’altro: l’àutr ier, ierr ëd là, ier dë dlà; ieri mattina: ier matin; ieri sera: ier sèira; ieri notte: la neuit passà.
  • Iettatore (sm): pòrta-maleur, anmascà, mascon.
  • Iettatura (sf): mascheugn, maleuj, maleur, darmagi.
  • Igiene (sf): sanità, salute, salubrità, polissia.
  • Igienico (ag): igénich, san, salutar, bon.
  • Ignaro (ag): sarian. che a sa nen, ignorant.
  • Ignavia (sf): lòira, gargarìa, fiaca, poltronerìa; poltrire: bate la lòira,bate la lorda.
  • Ignavo (ag): gargh, poltron. pighet, anfingard, fingard, viliach.
  • Igneo (agg.): ëd feu, afoà, anvisch.
  • Ignobile (agg.): soros, dëspresièvol, volgar, ignòbil, odios, viliach.
  • Ignominia (sf): disonor, dzonor, onta, infamia, dësdòr.
  • Ignorante (agg. e sm, sf): ignorant, sarian, sòt, grossé, baquaro, boalass, borich, ado, savat, savaton, teston, bon a nen, bon a gnente.
  • Ignoranza (sf): ignoransa;> Ignoransa grassa, abondansa d'ignoransa (:ignoranza crassa).
  • Ignorare (vt): nen savèj, nen conòsse, ignoré, fé finta ‘d nen savèj, fé l’oloch, fé finta ‘d gnente; nen dé da ment, dzubidì.
  • Igneo (agg): ëd feugh, afoà, anvisch.
  • Ignoto (agg): nen conossù, sconossù, scur; (sm) sconossù,incògnit.
  • Ignudo (agg): patao, patanù, nù, biot.

IL[modifiché]

  • Il (art.): ël, ‘l.
  • Ila (sf): (zool.): ran-a marin-a.
  • Ilare (agg.): alégher, ëd bon umor, gioios.
  • Ilarità (sf): bon umor, alegrìa, alegrëssa, rijada; destare ilarità: fé rije.
  • Illanguidire (vt): slanghì, langhì, vnì (esse) slanghì, esse langhissant.
  • Illecito (agg ): nen lécit, proibì, anterdì, illegal, non legal, dësconvenient.
  • Illegale (agg.): nen legal, contrari a la lej.
  • Illegiadrire (vt): soagné, ambelì, angiolivé; (vi) soagnesse, vnì bel, vnì grassios.
  • Illeggibile (agg.): da nen lese, ch’as peul nen lese, ch’as deuv nen lese, ben lesìbil, indecifràbil.
  • Illegittimo (agg.): nen legitim, ilegìtim; (sm) bastard, fieul natural.
  • Illeso (agg.): san e salv, intat.
  • Illetterato (agg.): nen anlitrà, analfabeta, ignorant.
  • Illibatezza (sf): purità, dritura, candor, castità, s-ciandor.
  • Illibato (agg.): pur, sensa macia, candi, cast, polid.
  • Illimitato (agg.): sensa limit, sensa fin, inmens, infinì, total, assolut.
  • Illividire (vt): rende niss, fé vnì niss, fé vnì ij niss (nisson); (vi) vnì niss.
  • Illogico (agg.): sensa lògica, sensa sens, contra ‘l bon sens.
  • Illudere (vt): ilude, angané, ilusioné, (vr) iludse, pijé ‘n bàilo.
  • Illuminare (vt): fé ciàir, anluminé, fé lus, s-ciairì, ansolì; (vr) anluminesse, s-ciairisse, ansolisse.
  • Illuminazione (sf): luminaria, anluminassion, lus; illuminazione elettrica: lus elétrica.
  • Illusione (sf): ilusion, truch, montadura, bàilo, carcaveja, miragi, seugn.
  • Illuso (ag): visionari, ilus, montà, esaltà, delus, scornà.
  • Illusorio (ag): ilusori, falant, dupeur.
  • Illustrare (vt): anlustré (con bigieuje), s-ciairì, spieghé, selebré, rende famos, illustré, laudé, rende famos.
  • Illustrato (ag); anlustrà, ilustrà.
  • Illustrazione (sf): anlustrassion, ilustrassion, figura, dissegn, disegn, bigieuja.
  • Illustre (ag): famos, ilùstr, cognossù; essere illustre: esse sù.
  • Ilo (sm): làver, boca, orifissi.

IM[modifiché]

  • Imbacuccarsi (vt): anvlupesse, anfagotesse, antrossesse, angioiresse (angioironesse), butesse ‘l capuss; [Si chiama "ël gioiron" l'uomo o la donna troppo imbacuccati. E' familiare o spregiativo].
  • Imbaldanzire (vt): anardì, sgalëzzé, fé l’èrlo, aussé ‘l cachèt, (vr) desse d’àrie, pijé baldansa.
  • Imballaggio (sm): ambakagi, cassia, pach, pachèt, cartòcc, sach, còl.
  • Imballare (vt): ambalé, fé ij balòt, ambalé (‘l motor), angolfé.
  • Imballatore (sm): ambalaxdor, anbaleur, ambaxladòirac; (macchina) ambaladòira.
  • Imbalsamare (vt): anbalsamé, anpajé, amponé.
  • Imbambolarsi (vr): svanisse, spèrdse, (vi) rimvambì, torné masnà.
  • Imbandierare (vt): pavësé, soagné ‘d drapò, ambandieré, alvé ij drapò.
  • Imbandire (vt): pronté disné (sin-a), pronté tàula, parié tàula, serve disné (sina).
  • Imbarazzante (agg.): genant, ambarassant.
  • Imbarazzare (vt): ambarassé, gené, buté ant l’ambarass; (vr) genesse, ambrojesse.
  • Imbarazzo (sm): gena, ambarass.
  • Imbarbarire (vi): ambarbarì, anservajì, ambrutì; (vt) anservajisse, amvarbarisse.
  • Imbarcadero (sm): ambarcador, dësbarch, pont.
  • Imbarcare (vt): ambarché, pijé an barca, carié sla bàrca; (vi) ambarchesse, monté an barca.
  • Imbarco (sm): ambarcament, ambarch.
  • Imbarcazione (sf): ambarcassiin, barca, ambarcament.
  • Imbardare (vt): ambardé, bardé, siagné con ij finiment; (fig.) soagné.
  • Imbarilare (vt): buté ant ël barìl, buté ant la salamòira, ambarilé, salamoiré.
  • Imbastardire (vt): ambastardì, bastardì, (fig.) vasté, guadté, abiné, strusé, dësbaucé, corompe, (vr) ambastardisse, vastesse, abimesse, corompse.
  • Imbastire (vt): ambastì, fofilé, sbissé, trassé; togliere l’imbastitura: dësbastì.
  • Imbattersi (vi): rëscontresse, scontresse, antruchesse, ancontresse, ambatse.
  • Imbattibile (agg.): invincibil, imbatibil.
  • Imbavagliare (vt): bajoné, stopé la boca, buté la mordacia.
  • Imbeccare (vt): ambëcché, amboché; (fig.) dé l’anbëccà, sugerì.
  • Imboscata (sf): amboscà, amprovisa, amprovisà, amprovista, (fig.) truch. trabucèt, tràpola.
  • Imbrunire (sm): all’imbrunire: an sël fé dl’ëmbrun-a.
  • Immacolato (agg.): pur, candi, intat, sensa màcia, cast, imacolà.
  • Immagine (sf): plancia, imàgine, imagi, forma, vision, smijansa, simijansa; immagine sacra: mistà, bigieuja, santin, image, imaginëtta.
  • Immediatamente (avv): tut sùbit, dun-a.
  • Imminente (ag); dsorëstant, vzin a rivé, ch’a sta për capité.
  • Imminenza (sf): dsor tansa.s
  • Immoralità (sf): saloparia, imoralità.
  • Immortale (ag): inmortal.
  • Immortalare (vt): përpetué, rende inmortal, anmortalé, imortalé.
  • Immortalità (sf): inmortalità.
  • Impaccio (sm): ambarass, antrap, ambreuj, faciarìa, ampacc, gena, ambarass.
  • Impartire (vt): dé, doné, dispensé.
  • Impatto (sm): antruch, scontr, ancontr, posson, crep, colp.
  • Impedimento (sm): antrap, ampacc, ostàcol, impediment, ambarass, contrast.
  • Impedire (vt): esse d’antrap /ampacc, amparassé, impedì, ampedì, antravé, buté d’antrap; paré (proibire) antërdì, proibì; (impedire la vista) paré la vista.
  • Impegno (sm): ampegn, impegn, angagg, angagi, òbligh, antrigh, briga, incombensa. (fervore): fërvor, calor, ardor, beuj; (fig.) fërvor, ìmpit, ardor, calor, premura.
  • Impersonare (vt): rapresenté, antërpreté, pijé an càrich, esercité.
  • Impiccarsi (vr): ampichesse, pendse, strangolesse.
  • Implicare (vt):ampliché, impliché, conten-e, contnì, sotantente; (avviluppare) antertojé, ciapé an mes. [a implica nen (:non impedisce); implichesse con un (:essere coinvolto con uno)].
  • Implicazione (sf): implicassion, amplicassion.
  • Implicito (ag.) implicit, sotantendù, sotintèis, ch’a sta ant le pieghe, ch’a l’é comprèis, ch’a së stërma, ch’as meuv dë scondion, ch’as manifesta nen ëd manera doerta, esplicita.
  • Implorare (vt): preghé, supliché, amploré, imploré.
  • Imporre (vt): impon-e, oblighé, comandé, buté ‘d sora, buté ansima.
  • Importante (ag): important, d’importansa, d’interesse, ëd valor, ëd pèis. La cosa importante è… l’important a l’é che...
  • Importanza (sf); importansa, interesse, valor, considerassion, crédit, pèis. [Desse d’importanza: darsi d’arie, pavoneggiarsi].
  • Importare (vt): amporté, porté andrinta, antrodùe; (vi) interessé, sté a cheur; (impers.) interessé, anfesse; non importa affatto: a-i n'anfà gnente; non m’importa: am n’anfà nen; cosa t’importa? còsa at n’anfà?
  • Importunare (vt): dësturbé, molesté, molësté, straché, sgonfié, dësrangé, tormenté, noiosé; rompe ij ciap, sëcché le miole.
  • Impossibile (agg.): impossibil, pa possibil, nen possibil; grev, insoportabil.
  • Impostare (vt): imposté, struturé, pronté, organisé; (mettere lettere nella posta) ambuché, imposté.
  • Impostore (sm): impostor, ambrojon, busiard, robadné, plucapsëtte.
  • Impostura (sf): impostura, ambreuj, ladrarìa, busiardarìa.
  • Impresa (sf): amprèisa, imprèisa, agensia, travaj, euvra, apalt.
  • Impressionare (vt): sesì, toché, anciarmé, fé sens; sburdì, impressioné.
  • Impressionabile (agg): impressionàbil.
  • Impressionante (agg.): da fé impression, impressionant, da fé spavent, armarcabil.
  • Impressione (sf): sign, anciarm, sburdiment, impression, opinion; [fè impression, òm ëd prima impression :uomo deciso nel giudicare a prima vista].
  • Impresso (agg. e pp): impress [sté impress]. imprimù, scurpì.
  • Imprestare (vt): (dare prestiti) prësté, amprësté; (prendere in prestito) amprumé, ampërmudé, ampromodé, ampërmué.
  • Imprigionare (vt): buté an përzon, ampërzoné, buté andrinta; (fig.) saré andrinta.
  • Imprimere (vt): marché, signé, scurpì, gravé, stampé, imprime.
  • Impronta (sf): gravura, ampront, rampront, pianà, marca, orma, segn; impronte digitali: impronte digitaj, segn dij dij.
  • Improprio (ag): dësdà, fòra 'd leu; foravia, dësconvenient, sgognant, indecent, brut.
  • Improvvisamente (avv.): a l'improvis, ëd bòt an blan.
  • Improvvisare (vi): amprovisé, antrabuché, dé na trabucà, buté sù a la bela mej.
  • Improvvisata (sf): surprèisa, amprovisa, amprovisà, amprovista, amprovisada.
  • Improvviso (ag): improvis; all’improvviso, improvvisamente (av): a l'improvista, ëd còlp.
  • Impudicizia (sf): saloparìa, salopada, fornicassion, lussuria. imoralità dël sess.
  • Impugnare (vt): ampugné, ambranché; (contestare) fé testa, oponse, contrarié, confuté, contesté.
  • Impugnatura (sf): ampugnadura, poagné, man-i.
  • Impunemente (avv.): a man salva.
  • Impunito (agg): impunì.
  • Impurità (sf): impurëssa, impurità, contaminassion, ch'a l'é nen pur.
  • Impuro (agg.) impur, maunèt (:sporco, sudicio), antamnà (:manomesso, scalfito), contaminà, guastà, vastà, anflà.

IN[modifiché]

  • Inaugurare (vt): inauguré, ancaminé, ancomansé, anviaré, anandié.
  • Inavvertitamente (avv.): sensa felo a pòsta, da stòrdì, sensa avertensa, për fala, sensa anfésne.
  • Incaricare (vt):: dé l'incombensa, incariché, dé l'incàrich, ancombensé, comissioné.
  • Incarnare (vt): ancarné, realisé, rapresenté, ampërsoné; (vr) incarnesse.
  • Incarnazione (sf): Incarnassion.
  • Incavare (vt): creusé, angavé, fé n'angav, fé 'l gav, scavé, sguré.
  • Incavo (sm); angav, gav, creus; coliss, anchërna.
  • Incendiare (vt): dé feu, dé 'l feu, incendié, visché; (vi) pijé feu, anvischesse.
  • Incendio (sm): feu, incendi.
  • Incenerire (vt): ansënnerì, ansëndré, mandé an sënner.
  • Incentrare (-rsi) vi sentré, treuvé sò senter, fondesse, basesse.
  • Inchinare (vt): chiné, anchiné, fé d’anchin, fé le riverense; (vr) inchinesse, anchinesse.
  • Inchino (sm): anchin, inchin, riverensa.
  • Inchiodare (vt): anciové, anciodé, ciové, ambrochëtté, ambroché.
  • Inciamparsi (vr): antrapesse, antruchesse, angambesse, antopesse, ansupesse, baté contra; (col piede nudo contro un sasso) pijé na pioca; (fare inciampare) fé trapëtta
  • Inciampo (sm): antrap, antrav, ambarass, ampacc, broncc, antop.
  • Incidere (vt): gravé, incide, anside, antajé, tajé; (registrare) registré, anregistré.
  • Incinta (ag): ch’a speta ‘n cit, ampedìa, ansenta, incinta, gròssa, gravìa; (di animale) pronta.
  • Inclinare (vt): chiné, ancliné, fé pende, angrigné; propende, avèj gènio, avèj anclinassion.
  • Inclinato (agg.): chinà, inclinà, anclinà, cin, chin; (propenso) dispòst, bin dispòst, propens.
  • Inclinazione (sf): disposission, inclinassion, genio, tendensa.
  • Incline (agg.): bin dispòst, portà për… tajà a… propens.
  • Includere (vt): include, comprende, conten-e, aleghé, inserì, angabié, buté andrinta, consideré.
  • Inclusione (sf): inclusion, insert.
  • Incluso (agg): comprèis.
  • Incomparabile (agg.) incomparàbil, sensa paragon, sensa confront, ch’a l’ha gnun nòm.
  • Incompatibile (agg.): incompatibil, nen compatibil, inacetabil, inadat, intoleràbil.
  • Incomprensione (sf): incomprension.
  • Inconsueto (agg.): foravìa, stravis.
  • Incontrare (vt): rëscontré, ancontré, scontré, antruché; trové [I l'hai trovà Monsù...]; (vr) trovesse [Quand ch'as treuva (quando ci si incontra)].
  • Incontro (sm): rescontr, ancontr; (scontro) antruch, scontr; (gara): gara, competission, concors; (prep) contra, ancontra, anvers, vers.
  • Incoraggiamento (sm): ancoragiament, confòrt.
  • Incoraggiare (vr): fé coragi, ancoragé, conforté, fé anim.
  • Increscioso (agg.): rinchërsos.
  • Incrinare (vt); scrussì, filé, chërpolé, guasté, vasté.
  • Incrinato (agg.): scrussì.
  • Incrinatura (sf): scrussidura, filora, chërpora, fala.
  • Incudine (sm): ancuso, ancojo, incuso; incudine bicorno: ancuso a doi còrn; ceppo porta incudine: sëppa dl’ancuso.
  • Incurvare (vt/vi): dubié, curvé, gombé, gaucé, siré, sirogné, stòrze; (curvarsi di assi di legno e sim.): fé gomba, gaucé, gombé, gimbé, sgimbé.
  • Indemoniato (sm e agg.) indemonià, andiavlà.
  • Indennizzare (vt): dedomagé, indenisé.
  • Indennizzato (agg.): dedomagià.
  • Indennizzo (sm): indenis, indenisassion, risarciment,
  • Indicare (vt): mostré, fé vadde, indiché, arferisse; (denotare) dinoté, segné, rivelé, arvelé. denotare) dinoté, segné, rivelenotare)(
  • Indigeno (sm. e agg.): indìgeno, nativ, (un) dël pòst, ëd sì.
  • Indignare (vt): ghignoné, fé vnì 'l ghignon, fé vnì 'l fot. indignarsi (vr): anrabiesse, fesse vnì ‘l fot.
  • Indignazione (sf): fot, cagnin-a, flin-a, rabia, indignassion.
  • Indipendente (agg.): indipendent, ch'a dipend nén da... ch'as arfà nen a.., ch'a l'é nen sota...
  • Indipendenza (sf): indipendensa.
  • Indispensabile (agg.) indispensàbil, ch'as na peul pa fene a men-o.
  • Indiscutibile (agg.): ch'as peul nen butesse an discussion.
  • Individuo (sm): esse, tipo, tal, p son-a.r
  • Indossare (vt): buté adòss, vestì.
  • Indubbiamente (avv.): sensa dubi; fòra 'd dubi, indubitabil.
  • Indubitabile (agg.) indubitabil, fòra 'd dubi, ch'a l'é pa an dubi, ch'as peul nen buté an dubi /dubitesse.
  • Indugiare (vi): tardé, ritardé, andé meusi, andé adasi, bëstandé, bëstanté, stanté.
  • Indulgente (vt): indulgent, clement, ëd bon cheur.
  • Indulgenza (sf): indulgensa, clemensa, toleransa; > indulgensa plenaria.
  • Indulgere (vi): lassesse andé a, desse a,
  • Indurire (vt): andurì; (rifl.) andurisse; vnì dur, vnì goregn (assestare, conciare:) faité.
  • Indurimento (sm): anduriment, durëssa; (< testa dura).
  • Ineffabile (agg.): ch’a l’é malfé ‘d trové ‘d paròle për fene la descrission.
  • Ineluttabile (agg.) ch'as peul nen evitesse, arziste, inevitabil, ch'as peul nen dije che 'd nò, ch'as peul contrasté mach fin-a a na certa mira.
  • Inequivocabile (agg.): ciàir, ch’as peul nen equivoché; ch’as peul nen pijelo për n’àutr; che a sò riguard i podoma nen sbaliesse, confondse, pijé ‘n bàilo.
  • Inesorabile (agg.): crudel, sensa cheur, sensa misericòrdia, tàrch e mòro ansema, inevitabil.
  • Inesplicabile (agg): ch'as peul nen ëspieghesse.
  • Inespugnabile (ag): ch’as peul nen conquistesse /pijesse.
  • Inevitabile (ag): inevitàbil, ch’as peul nen evité /schivié.
  • Infamia (sf): disonor, dzonor, ignominia, crudeltà.
  • Infastidire (vt): fastidié, dé fastidi, nojosé, piantè le nojose, rompe ij ciap, sëcché le miole, sgofié, gonfié, dé fastidi, fé sens; (tormentare) cimenté.
  • Infatti (avv.): an efet, an verità, an realtà, realment.
  • Infedele (agg.): nen ëd paròla, nel leal, nen conform, nen fedel; (sm) infedel, pagan.
  • Infedeltà (sf): infedeltà, tradiment.
  • Infermiere (sm): infermé, (f.) infermera.
  • Infermeria (sf): infermerìa.
  • Infermità (sf): maladìa, infermità.
  • Infermo (sm e agg.): malavi, inferm.
  • Infierire (vi): ancrudelì, anfurié; (infierire su chi non sa ribellarsi) carié ‘l badò a un.
  • Infilarsi (vr): fichesse [fichesse daspërtut, fichesse na còsa an testa].
  • Infine (cong.): a la finitìva, an definitiva, a la fin, për finì.
  • Influente (agg.) influent.
  • Influsso (sm): influensa; influss (:ha l'accezione di epidemia, andazzo)
  • Informazione (sf): informassion, neuva, notissie; (ragguaglio): dreta, drita, dàita.
  • Infornare (vt): anforné; (fig.) fé cheuse.
  • Infornata (sf): fornà, anfornà.
  • Infrangere (vt): rompe, s-ciapé, cassé, brisé; campé giù, abate, (fig:) contravnì, trasgredì.
  • Infuriare (vt): anfurié, mandé feura dij feuj, fé andé fòra 'd carzà, fé vnì mat, fé anrabié; (vr): anrabiesse, fé 'd matan-e.
  • Ingannare (vt): ambrojé, pijé 'd bala; gabé, trompé, angabiolé, angabusé, sbaliesse, falisse, pijé 'n bàilo; (trarre in inganno) angané, (fam) trocioné, pijé për ël nas.
  • Ingannevole (ag): d’angann, d’ambroj.
  • Ingelosire (vt): rende gelos, angelosì, ingelosì; (vr) dé 'd gelosìa, dventé gelos, angelosisse.
  • Inginocchiarsi (vr): ginojesse, anginojesse, butesse an ginojon, an ginoj.
  • Inginocchiatoio (sm): ginojatòri, anginojatòri, ginociator.
  • Ingiuriare (vt): ofende con d’ingiurie, ofende, ingiurié, fé ‘d tòrt.
  • Ingiusto (agg.): nen giust, ingiust.
  • Ingratitudine (sf): malarconossensa, ingratitùdin.
  • Ingrato (agg.) malarconossent, dësconossent; (di cose) nen piasos, grev, malfé.
  • Ingresso (sm): intrada, andor, ingress; (arrivo) vnùa, intrada.
  • Iniettare (vt): igneté, inieté, buté anfrinta, fé intré, fé n'iniession ëd...
  • Iniziare (vt): comensé, ancomensé, prinsipié, ancaminé, inissiè, (avviare): anviaré, anandié.
  • Iniziativa (sf): inissiativa, inventiva.
  • Iniziatore (sm): promotor, inissiator.
  • Iniziazione (sf): inissiassion, ancaminament, inissiativa.
  • Inizio (sm): prinsipi, inìssi, ancomens, comens, ancaminament; (avvio): anviarora, anviarament.
  • innovazione (sf): arforma, arneuva, , neuva, inovassion, ròbe neuve.
  • Innumerevoli (ag) ch'as peudo nen contesse, sensa nùmer.
  • Inoltre: ëd pì, an pì, dzor pì, e peuj, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d'àutr, dop tut.
  • Inghiottire: travonde, traonde, mandé giù.
  • Ingordamente: dë strangojon.
  • Iniziare a fare qualcosa: Dé man a cheicòs.
  • Insaziabile (ag): sensa fond, sensa mësura, che a'n n'ha mai pro, insassiàbil, mai content.
  • Innanzitutto (cong.): comensa, prima 'd tut [comensa si mette sempre dopo il verbo: prima di tutto andrò a casa e poi verrò: i andrai comensa a ca e peui i vnirai; prima di tutto sta buono e poi vedremo: ti stà comensa brav e peui i vëddroma].
  • Inneggiare (vi): selebré, canté le làude ‘d…, esalté.
  • Inno (s,): imn, inn, làuda.
  • Inoltre (avv.): ëd pì, an pì, dzur pì, e peui, dòp sòn (lòn, lolì, lolà, sossì), e d’àutr, dòp tut.
  • Inorridire (vt): sburdì, sbaruvé; (vi) sgiajì, inoridì, fé strij, fé sgiaj, fé scheur.
  • Insegnamento (sm): dutrin-a, scòla, insegnament, amaestrament, precet, conèj, dreta, drita.
  • Insegnare (vt): mostré, dotriné, dutriné, fé scòla.
  • Insensato (ag): fòl, sensa criteri, sensa sens, svantà.
  • Insensibile (ag): insensibil, frèid, dur, indiferent.
  • Inserire (vt): anfilé, anserì, inserì, anseré, antrdùe, antërduve, introdove, integré.
  • Insetto (sm) bòja (sf).
  • Insidia (sf): truch, angann, ansìdia, atrap, amboch, trapëtta, trapola, trabucèt, tradiment.
  • Insinuare (vt) insinué, sofié, dësvijé 'l sospet; (vi) insinuarsi: infilesse, intrufolesse.
  • Insieme: (avv.) ansem, ansema, (prep.) ansema con. (“insieme” as peul dì: “ansem” o “ansema” e a l’é na preposission daspërchiel, an sta posission-sì a l’é nen n’adverb com an italian, donch a dovrìa nen avej damanca dla preposission ëd supòrt “a”, bele che quèidun a la buta);
  • Insieme: (sm) ansem, ansema, tut, compless, total.
  • Insolito (agg.): d travis, stravis.s
  • Insormontabile (ag) invincibil, imbatibil, impossibil (da vince, da passé, da rivé, da marcé).
  • Insostituibile (agg.) insostituibil, ch'a peul nen esse sostituì, che gnun a peul pijene 'l pòst, ch'a j'é gnun parìa.
  • Instabile (ag); nen ferm, nen stàbil, variabil, volùbil, balarin, provisòri, volant.
  • Insultare con titoli ingiuriosi: dì 'd nòm, dé 'd nòm.
  • Insuperbire (vi): ansupërbì, buté ‘d superbia; ansuperbisse, blaghé, aussé ìl cachèt, monté sle scagn.
  • Intanto che (avv): maraman.
  • Intatto (ag) nen toch, pur, nen tocà, antregh, anter, polid.
  • Intellegibile (agg.): capìbil, comprensibil, ciàir, bon da capì, fàcil da capì.
  • Intellegibilità (sf) Inteligibilità, ch'as peul comprende [La possibilità d'esse n'ogèt d'individuassion e sistemassion da part ëd la ment].
  • Intendere (vt): capì, comprende, antende, sente, scoté, avèj l’intension; [chi mal a antend, pes a rëspond].
  • Intendimento (sm): propòsit, but, bu; idèja, intension, intendiment, fin, motiv; è mio intendimento: a l'é mè propòsit.
  • Intenditore (sm): intenditor, conosseur.
  • Intensificare (vt): intensifiché, arforsé, arvivé.
  • Intensificazione (sf): intensificassion.
  • Intensità (sf): intensità
  • Intenso (agg.): intens, carià (ëd color), viv, satì (ëd quantità), fòrt; (caldo /freddo intenso) càud /frèid esagerà; (sguardo intenso) sguard ancreus; (passione intensa) passion viva.
  • Intenzione (sf): antension, intension, intendiment, but, bu, propòsit; avere l'intenzione: avèj la mira.
  • Interagire (vi): relassionesse con.
  • Interesse (sm): anteresse, interesse, tornacont, pro, vantagi, lucro.
  • Interrogare (vt): anteroghé, interoghé, ciamé, consulté.
  • Interrogatorio (sm): anterogatòri, interogatòri.
  • Immischiare (vt): antërmës-cé; immischiarsi (vr): ampacesse, mës-cesse, antrighesse, fiché ‘l nas; non immischiarsi: fesse an fòra.
  • Insieme (con): Ansema (a).
  • Intestardirsi (vr): fichesse na còsa an testa; fé ‘l teston.
  • Intervenire (vi): anterven-e, pijé part, anteressesse, capité.
  • Intervento (sm): antërvent, intervent, antervension, partecipassion, presensa.
  • Intessere (vt); tesse, antërsé.
  • Intimidire (vt): antimidì, rende timid, sbaruvé, buté tëmma; (vi) avèj tëmma, sbaruvesse.
  • Intimità (sf): intimità. ìntim, amicissia, confidensa.
  • Intimo (ag): ìntim, faliliar, confidensial, ancreus, përfond, ëd famija.
  • Intingere (vt): bagné, meuje.
  • Intorno: (avv.) dantorn, antorn, (prep.) aranda, dantorn a, antorn a, rësguard; (agg.) tut d'antorn, circostant; (sost.) anviron, contorn, vzinansa.
  • Intraprendente (sm): angignos, ingegnos, antraprendent, pien d'inissiativa.
  • Intraprendenza (sf): antraprendensa, intraprendensa.
  • Intraprendere (vt): intraprende, intrapijé, antraprende, pijé l'inissiativa ëd, buté (a) man, dé man.
  • Intrecciare (vt): antërsé, tërsé, fé le tërse, ancrosié.
  • Intrecciato (agg.): antërsà: (sm) conseuvra, pòrta-tèrse, tërsa.
  • Intreccio (sm): antërsiora, tërsa, tëssiora, fil; (trama del racconto) fil dla conta.
  • Intrigo (sm): gabola.
  • Inusitato (agg.): ch'i sarìo mai spetass-lo, stravis, maravijos, ch'a l'é na sorprèisa.
  • Invano: inùtil, inutilment, për gnente, a dzoneus, ["L’ocasion a l’era stàita galupa për ij giornaj për ciameje lòn ch’a na pensavo can e barian, con d’arzultà ‘d cissé d’aria ai dent a dzoneus e ‘d diciarassion a tòrt e a travers"].
  • Invece; (prep) al pòst, an leu; (avv) nopà, nompà, al contrari.
  • Investigare (vt): arsërché, scrutiné, scandajé, indaghé, anvestighé, investighé.
  • Invidia (sf): unvidia, anvìa, gelosìa.
  • Invidiabile (agg): invidiàbil, da ess-ne gelos
  • Invincibile (agg.): invincibil, mai batù.
  • Invitare (vt): anvité, invité, fé l’anvit.
  • Involontario (agg.): contra veuja, involontari, sensa felo apòsta.
  • Iosa (sf): a iosa: a foson, a brecio, a baron, a caplà, an abondansa.

IP[modifiché]

  • Ipocrisia (sf): ipocrisìa, fausserìa, faussità.
  • Ipocrita (sm): ipòcrita, fàuss, (bigotto) cafar.
  • Ironia (sf): ironìa, schergna, svergna.
  • Ironicamente (sf): ironicament.
  • Ironico (agg.): irònich, da svergna, ch'a fa soride.
  • Irrecuperabile (agg.) ch’as peul nen arcuperé /ricuperé, nen arcuperàbil.
  • Irreprensibile (agg.): esemplar, costumà, inapontàbil, a pòst, sensa rimprocc.
  • Irresistibile (avv.): iresistibil, ch'as peul nen arziste, grand; ch'a fà rije.
  • Irrevocabile (ag): ch’a peul nen esse revocà, sogetà a révoca; artirà.
  • Irrigare (vt): seivé, bagné, dé l’eva, eivé:
  • Irrigazione (sf): seivada, eivada, bagnura, squagi; diritto d’irrigazione: sambòira.
  • Irriverente (agg.): malgrassios, sfacià, sensa creansa, iriverent; òm sensa rispet.
  • Irriverenza (sf): iriverensa, malagrassia, malacreansa.
  • Irrobustire (vt): anrobustì, dé fòrsa, arforsé, rinforsé.
  • Issopo (sm): issòp, isòp.
  • Istantaneamente (avv.) an sl’istant, an sl’àtim, an sël moment, an sl’at.
  • Istante (sm): istant, àtim, moment, at.
  • Istinto (sm): instint, istint; inclinassion natural, natura.
  • Istigare (vt): ansighé, cissé, possé, buté sù, sturniché.
  • Istruzione (sf): istrussion, instrussion, insegnament, cultura; (direttiva) disposission, dreta, diretiva, normativa.
  • Istupidimento (sm) betisment, anofartiment, stordiment.
  • Istupidire (vt) fé vnì beté, fé vnì fòl, anstupidì, anorfantì (:stordire, intontire).