Dissionari Italian-Piemontèis/f

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

F[modifiché]

FA[modifiché]

  • Facoltà (sf): facoltà. atitùdin. possibilità virtù, estro, dota; (potere) podèj, drit, dirit, autorisassion, tìtol.
  • Facoltativo (ag): facoltativ, lìber, a la volontà.
  • Falsificare (vt): faussifiché, faussé, sfaussé; (artefare) armné, manipolé, sofistiché, corompe.
  • Fama (sf): fama, nòm, nòmina, reputassion, stima, crédit, popolarità.
  • Famoso (ag) famos, avosà; diventare famoso: pijé favor.
  • Fannullone (sm): fagnan (fr. fainéant), plandron, fingard, lifròch, lifrocon, scapa travaj (che mi i rivo), caganìvol.
  • Fare in modo che: fé 'd sòrt che; fare buon viso a cattivo gioco: fé ‘n bon moro a grama sòrt; non fa nulla: a fà pa nen. fé 'l bulo: galassesse.
  • Faretra (sf): stucc ëd la flecia.
  • Farmaco (sm): meisìn-a, armedi, medicament, specìfich.
  • Fase (sf): fase, moment, aspet, condission, temp, época, stadi.
  • Faticare (vi): fatighé, travajé, strachesse, fatighesse, pené, afanesse, sforsesse, sfachiné, stanté, sudé, stragiché.
  • Faticata (sf): fatiga, fatigà, fachinada, tirada, corvé.
  • Faticoso (agg.): stracos, fatigos, fatigant, stracant, penos, grev, gravos, pesant.
  • Fatidico (agg.): fatidich.
  • Fatto (sm): fàit, fat, aveniment, afé, facenda, assion, vicenda, circostansa; (agg.) fàit, finì, complet; (accaduto) capit; uomo fatto: òm fàit; tutto considerato: a cont fàit; adatto a: fàit a; informare: buté al fàit; raccontare gli avvenimenti: conté ij fàit; sorprendere: pijé sël fàit; è un fatto che; a l’é ‘n fàit che; fàit a l'é che…; fatto tutto di seguito, aderente: a press fàit; fare i fatti: fé ij fàit; fatto sta che… Fàit a l’é che...
  • Fauci (sfp): gòla, garlòt, boca dla gola.

FE[modifiché]

  • Fecondare (vt): fecondé.
  • Fecondazione (sf): fecondassion.
  • Fecondo (agg.): fecond, drù, fèrtil, bon, generos, ch'a rend.
  • Fede (sf): fej, fé, fede, religion, chërdensa, convinsion; (fiducia) fiusa, fiducia, paròla, crédit; (anello nuziale) fede; malafede: malafaj, malafé, essere in malafede: esse dësgiust.
  • Fedele (agg.): fidel, fedel; (fidato) fidà, fijà, fidat, sincer, sicur, leal, s-cet, divòt, devòt.
  • Fedeltà (sf): fedeltà, fidelità.
  • Felice (ag): content, sodisfàit, alégher, giuliv, gioios, argiojissant, beà, felice.
  • Felicità (sf): felicità, gòj, contentëssa, alegrìa, arjoissansa, beatitùdin, boneur, letissia, bon-a fortun-a.
  • Felicitarsi (vr): arlegresse, felicitesse, complimentesse, congratulesse.
  • Felicitazioni (sfp): compliment, congratulassion, felicutassion.
  • Fenomeno (sm): fenòmeno, campion, fàit, manifestassion, aveniment, miracol, prodìs, portent.
  • Fermentare (vt): arbeuje, arbeujì.
  • Feroce (ag): feros, crudel, dzuman, disuman, brutal, inuman, sensa cheur.
  • Fervore (sm): fërvor, calor, ardor, beuj; (fig.) fërvor, ìmpit, ardor, calor, premura.
  • Festa (sf): festa; dì 'd festa; [fè 'd feste a un; a l'é mia festa; ancheuj a l'é festa; doman as fà festa], (suonare a festa) baudëtté, soné da festa.
  • Festaiolo (sm): festareul, festolant.
  • Festante (agg.): festant.
  • Festeggiamento (sm) festa, festegiament, celebrassion, ricorensa.
  • Festeggiare (vt): festegé, fé le feste, feje la festa, fé baldòria, dèjla për ël bel temp], onoré, selebré con festa, fé festa.
  • Festicciola (sf): festajòla, festaròla, cita festa.
  • Festino (sm) festa, festin, galà.
  • Festività (sf): festività, festa, festa granda.
  • Festivo (agg.): festiv, ëd festa.
  • Festonare (vt): festoné, buté ij feston.
  • Festone (sm) feston; [a feston].
  • Festoso (agg.) festos, alegher, gioios, content.
  • Fetazione (sf); fetassion, formassion dël creà.
  • Fetore (sm): fetor, fiàira.
  • Fetta (sm): fetta (:parte di cibo separata con un taglio, porzione) [fé a fëtte, tajé a fëtte; na fëtta 'd tèra; un fassolèt ëd tèra].

FI[modifiché]

  • Fianco: (sm) fianch; còsta; stare ai fianchi di uno: sté a le còste (fam.) sté a le croste; fianco del monte: còsta (dla montagna), a mesa còsta.
  • Fibra (sf): fibra, fil, filament; essere robusto: avèj na bela fibra.
  • Fidanzamento (sm): ampromëttiure (sfp), fidansament.
  • Fidanzarsi (sr): fé j’ampromëttiure, fidansesse. .
  • Fidanzato (sm): fidansà, moros, ampromess/ampromëttù, sposI, (fam.) sfrincio, sfojor; fidanzata: morosa, fidansà, ampromëttua, sposa; (fam.) bela, strafognin.
  • Fidarsi (vr): fidesse, confidé an, conté su, fiusesse, andé /sté sla paròla, sté an sla fiusa.
  • Fidato: fidà, fijà, fijusà, fidat, sincer, sicur, leal, s-cet, divòt, devòt.
  • Fideismo (sm): fideismo, > fideìstich.
  • Fideiussione (sm): fidejussion.
  • Fideiussore (sm): fidejussor.
  • Fideiussorio (ag): fidejussori.
  • Fiduciario (ag e sm): ëd fiusa, ëd fiducia, fiduciari (sm), fiusà.
  • Fiducia (sf): fiusa, fiducia, afidament, fidansa, crédit, fé, speransa, sicurëssa, certëssa; [vòt ëd fiusa, mossion ëd fiusa/fiducia; avèj fiusa, tradì la fiusa, dé fiusa]; fare affidamento: dé fiusa, fiusé; fidarsi: sté an sla fiusa; godere di scarsa fiducia;: esse an pòca fiusa; che non ispira fiducia: facia dësgiusta.
  • Fiducioso (ag): fiusos, pien ëd fiusa, fiducios.
  • Fierezza (sf): fierëssa, orgheuj.
  • Fiero (agg.): fier, orgojos, orgolios, dignitos, valoros, gajard, violent, crudel; (essere orgoglioso di) andé fier; (altero) fier coma n’Artaban.
  • Filtrare (vt): filtré, traviné, fé passé; (trapelare) stissé, traviné, strassudé, macé.
  • Finalmente: a la fin.
  • Fin da prima: dë 'dnans a.
  • Finire (vt): finì, furnì, finì, abotì, livré, compì, cumpì, dé compiment, conclude, completé, rivé a la fin, esaurì; (vi) finì.
  • Fin qui: fin-a a sì.
  • Finché (avv); fin a tant che, tant che, fin che.
  • Fino: (prep): fin-a; fino a là: fin-a a là; fino all'ultimo: fin-a a l'ùltim; fino a che: a la mira che; fino a quando: fin-a a quand ["fin-a a quand a l'é mòrt", "a l’era rivà a un livel ëd maestrìa che a sarà pa pì passà fin-a a quand a sarà anventà"]; fino a quanto: fin ch’it veule, fino all’ultimo: fin-a a l’ùltim;
  • Finora (avv.): fin-a adess.
  • Finta (sf): finta; (fare finta di) fé finta, fé visa, fé mostra; (far finta di niente) fé samblan ëd nen.
  • Fintanto che (avv): fin tant che.
  • Fiorire (vi): fiorì, dësbandì, duertesse, duvertesse.
  • Firmare (vt): firmé, signé, sutsigné, buté la firma, fé la firma, sotascrive, sotëscrive.
  • Fischiare (vi): subié, siflé; (del treno) sifolé, siflé; (degli orecchi) corné, subié; (fischiettare) subiolé, sifloté; (contestare) fé la ciabra, fis-cé; fischiare per chiamare gli animali all’abbeveratoio: subié për buré le bestie.
  • Fischiata (sf): subiada, siflada, subià, siflà; (di contestazione) ciabra, ciabrissà, ciabrassà.
  • Flagrante (agg.): evident, ciàir, in flagrante: sël fàit; (di innamorati) sël lobiòt.

FO[modifiché]

  • Focaccia (sf): fogassa; (focaccetta) galëtta, ofela.
  • Folla (sf): pòpol, mondass, trep, furfa, gent, plen-a, mond, confusion, sbërgnachëtta (d' gent), possa, scòp.
  • Fondamentale (ag.) fondamental, sté al fondament.
  • Fondatore (sm): fondator.
  • Fonte (sf): :sorgiss, sors, adoss, sorgent, fontan-a, (fig.) prinsìpi, càusa; fonte battesimale: batisteri.
  • Forare (vt): foré, përtusé, fé ‘l beucc, fé ‘l pertus, traforé, trapané; (di biglietti) foré, ponsoné.
  • Forgiare (vt): forgé, (fig) modlé, sagomé, soagné,
  • Formicolare: formiolé, furmiolé, fërmiolé, boliché,
  • Formicolio; formij, furmiol, formiolament, formiolada, formiolura, bolicada.
  • Forse (av): fórse, manaman, maraman ["Ij lion a l'han pì nen le teste, maraman përchè a stasìo ant ël cò dla pera"], miraco, s'ancàpita. vassavèj.
  • Fortuna (sf): fortun-a, boneur, bon-a sòrt, bon-a ventura, bon-a stèila, bel destin, providensa, bon vent; per fortuna: për boneur; la fortuna lo accompagna; la fortun-a a-j dìs.
  • Fortunato (agg.): fortunà, bonuros.
  • Forzare (vt): forsé, sforsé, oblighé; (sforzare): sforsé, forsé, fé fòrsa, violenté.
  • Fosco (agg.) fosch, fros, sombr, sómberm scur, nèir, nebios.
  • Fossa (sf): tampa; (per sepoltura) tampa, fòssa, tomba; (scavo) gav; (fosso) fòss, fossal.

FR[modifiché]

  • Francamente (avv.): genit, gënit, ginit.
  • Frasca (sf): frasca, fronda, branch, ram.
  • Freccia (sf): flecia, sajëtta, dard.
  • Frestagliare (vt): scopé, copé, decopé; (fare frastagli) artajé, antërtajé, ciaputé, tajoché; (a festoni) festoné.
  • Frastagliato (ag): antërtajà.
  • Frastaglio (sm): antërtaj, artaj, ronzìa: (ornamento) volan, farbalà, falpalà, falbalà.
  • Frattanto che (avv.): antant che, tanto che, antratant che.
  • Fregarsene (vr): anfotësne, ampipess-ne, ambrigness-ne, anficess-ne; fregarsene di tutto: ampipesse dij grij /dij givo.
  • Frequente (agg.) che a càpita sovens, frequent; (polso) lest.
  • Fronte (sf): front; a fronte di ciò: a front ëd tut sossì; far fronte: fé front, affrontarsi: sté a front; (avv.) difronte: a front.
  • Frontiera (sf): frontiera, confin.
  • Frustrare (vt): rende inùtil, guasté, roviné, porté 'd pregiudissi, anterompe, fërmé, bate, anienté, dësblé, strompé, stenze.
  • Frustrazione (sf): stufìa, neuja, frustrassion, fastidi.
  • Fruttare (vt): rende, fruté, frutifiché, porté, valèj, fosoné, fé foson.
  • Fruttificare (vt): fruté, frutifiché, porté, fé ‘d frut.
  • Fruttuoso (ag): frutos, frutìfer, fosonant.

FU[modifiché]

  • Fuggire (vi): scapé, filé via, core vìa; (fam.) dejla a gambe, alvé le gambe, buté la stra ant le gambe, aussé ij garèt, bate l’artreta; aussé le sole, /ël plòt /le grole; (vt) schivié, scansé.
  • Fulgore (sm): splendor, eclat, lus ësbalucanta.
  • Funzionamento (sm): fonsionament, funsionament.
  • Funzionare (vi): fonsioné, fé, agì, operé.
  • Fuoco (sm): feu, feugh; (grande fuoco) fogaton. Parti del fuoco: giòja, fiama, farò, farlò, incendi, spluva, sbluva, faravòla, brasa, sinìsia, sënner.
  • Fuori (av): fòra.feura, da fòra, da feura.
  • Fuori luogo, a sproposito: fòra 'd propòsit, a spropòsit.
  • Fuoribordo (sm): fòra-bòrd.
  • Fuorigioco (sm): fòra-giogh.
  • Fuorilegge (sm): fòra-lege.
  • Fuoriserie (sf): fora-série.
  • Fuoriuscito (sm): emigrà, pròfugh.
  • Fuorviare (vt): (mettere sulla strada sbagliata): fé sperde.
  • Furbacchione (sm): furbacion, (fam) mascon, pieuja, farinel (dla gansa).
  • Furbo (agg): furb, burb, drit; drito; volp, malissios, àbil, filon, bosaron.
  • Furfante (sm): birbant, birba, furfant, balòss.
  • Furgoncino (sm): forgoncin.
  • Furgone (sm): forgon, furgon.
  • Furia (sf): furia, furor, rabia, zara; (gran fretta) furia, pressa, smania.
  • Furibondo (ag): foribond, furios, anrabià, fòra dij feuj.
  • Furioso (ag): furios, furibond, anrabià, agità.
  • Furore (sm): furor, furia, rabia, zara, ìmpit, foga.
  • Furtivo (agg): dë stërmà, dë scondion, stërmà, furtiv.
  • Furtivamente (av): da sotman.
  • Furto (sm): robarissi, robarìa, ladrarìa.
  • Fuscello (sm): busca.
  • Fusibile (ag sm) fusìbil.
  • Fusione (sf): fusion, fóndita, (di materia) fóndita, liquefassion.
  • Fuso (ag): fondù.
  • Fuso (sm): fus; (cocca del fuso) testa dël fus; il contenuto del fuso pieno: fusà; del gatto, fare le fusa: fé le spòle.
  • Fusoliera (sf): fusoliera.
  • Fustigare (vt): frusé, foëtté, vërghé, sangé, flagelé.
  • Fusto (sm): (alberi) càuss, fust; (di alberi tagliati) bion; (tronco umano) tronch; (canna della chiave, del chiodo, ecc.) gamba; (contenitore di carburanti e simili): fust; (dim.) fustin.
  • Futile (agg.): inùtil, van, sensa sens, ëd gnun cont, ëd gnun-a rilevansa, ch'a në val pa la pen-a, meschin, frivol, fùtil; (sciocco) fat, fad.
  • Futilità (sf): futilità, esse 'd gnun cont, ëd gnun-a importansa.
  • Futurismo (sm): futurism.
  • Futuro (sm): avnì, futur, doman; (ag) ëd l’avnì, ch’a vnirà.