Dissionari Italian-Piemontèis/m
Travaj ancora nen terminà
Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.
Italian – Piemontèis |
M[modifiché]
MA[modifiché]
- Ma (cong.): ma.
- Macchia (sf): macia, taca; (livido) niss; (colpa): pecà, colpa; darsi alla macchia: desse bandì.
- Macellaio (sm): maslé, bëcché.
- Macellare (vt): massé, bate, massé al masel, maslé.
- Madia (sf): érca pastòira, pastin, érca da pan; (grossa madia dei fornai): mastra.
- Maestro (sm): magister, majestro, maestro, mèistr, meist, metre; maestro di scherma: metre d’arme; falegname: mèistr da bòsch; maestro di musica: magìster ëd mùsica; maestro severo: maestro nissard.
- Maggiordomo (sm): magìster ëd ca.
- Maggiore (agg.): pì grand, pì gròss, pì àut, pì longh, pì vej; la maggior parte: la pipart, la pì part. ël pì.
- Maggiorenne (sm): fòra ‘d tùa; essere maggiorenne: esse fòra dle busche.
- Magnificare (vt): decanté, vanté, esalté, magnifiché.
- Mago (sm): mago, mascon, strion, stregon, masch, andvin, stròlogh.
- Mai (avv): mai: mai più, giammai: mai pì; eventualmente: se mai, ëd vòlte mai, caso mai: se ‘d vòlte mai.
- Mal volentieri: a stracheur.
- Malafede (sf): malafaj, malafé, essere in malafede: esse dësgiust.
- Malapena (sf): stent, stanton, marlipen-a, mala pen-a; a stento: a stent.
- Malattia: maladìa, languor, incòmod.
- Malauguratamente: belavans.
- Maledetto (agg.): maledet; maléfich; orìbil; fros, afros. "Maledetto chi...": che na/la maledission a casca dzura chi....
- Maledire (vt): maledì; scomuniché; bëstëmmié; dëspresié; meprisé.
- Malgrado: malgré.
- Malora (andare in): andé a baron.
- Maltrattare (vt): maltraté, malmné, s-cinconé, armné.
- Malvagio: (agg) pervers, gram, canaja, pèrfid; [n] malègn, malign.
- Mammella (sf): pupa; mammella e capezzolo: pupa e mimin; mammelle degli animali: pupe dle bestie, pét.
- Mancanza (sf): manch, mancansa, mancament, fala, falòpa, eror, boro; in mancanza di: an difet ëd...
- Mancare (vi): manché, nen esse pro, nen basté; (vt) falì, sbalié, manché; mancare di qc. : patì ëd na còsa.
- Mancato: [ci è mancato poco: A-i é calaje pòch].
- Mandare (vt): mandé, mandé vìa, spedì; mandare via: taparé fòra, fé cure.
- Mandato (sm): mandat, livransa, òrdin, intimassion; (agg.) mandà.
- Mandria (sf): trop, strop, màndria.
- Manifestare (vt): esprime, manifesté, esterné, dimostré, arvelé; (manifestarsi) aussé ‘l drapò.
- Mano (sf): man; le dita della mano: ij dìj dla man: pollice: pòles, indice: ìndes; medio: dil lungh, dil ëd mes; anulare: dì dl’anel, mignolo: mamlin, dìl mamlin; prendere per mano: dé man, desse da man; a mano a mano: a man a man, maraman, maniman; aiutare: dé na man; alla buona: a la man; in mano di terzi: an tersa man; essere familiare, a disposizione: avèj na cosa a la man; (essere abile di mano): avèj ëd man bon-e a tut; (avventarsi contro): aussé le man a còl a…metter mano; buté la man; di seconda mano: dë sconda man; mani callose: man faitose, rudie; mani sudate: man pissose; fuori mano: fòra man; stringersi le mani: tochesse la man; dare una mano: dé na man; forzare la mano: sforsé la man;
- Manesco (agg): lest ëd man.
- Manoscritto (sm): scrit a man.
- Mantello; Mantel, mantlin-a.
- Male: mal.
- Maltrattare (vt): strapassé, armné, maltraté, s-cinconé.
- Marginale (ag) marginal, acessòri, secondari, ch’a sta ai màrgin.
- Margine (sm): màrgin, broa, bordura, termo.
- Martellare (vt): martlé; martellare la falce: martlé la faussìa.
- Martellata (sf): martlà.
- Martello (sm): martel; essere fra il martello e l’incudine; esse fra ‘l martel e l’ancuso; un buon incudine non teme il martello: bon ancuso a tëmm nen ël martel; [parti: (bocca) testa, (occhio) euj, (penna) ongia o taj, (manico) man-i].
- Massa (sf): (moltitudine di persone o d’animali) sconzubia, (congerie) conzëbbia, (lungo corteo) coalera; (mucchio) baron, mugg; (folla) (gran quantità ‘d) pòpol, gent, furfa, pien-a, mond, confusion, sbërgnachëtta ‘d gent; (calca) possa, (moltitudine, sciame) në scop; (fis.) massa.
- Massacro (sm): massacri, masel, ravagi, carnagi, carnefissin-a, disastr, ruvin-a.
- Massima (sf): régola, prinsipi, sentensa, màssima, dita.
- Massimo (ag, sup.): ël pì grand, ël pì àut, màssim; (al massimo, avv.) al màssim.
- Mattinata (sf): matinè, obada.
- Mattiniero (sm e agg.) matiné.
- Mattino (sm): matin (f.), matinà; verso il mattino: an sla matin; di buon mattino: an sël fé dël dì, ëd bon matin; questa mattina: stamatin; per tutto il giorno: da matin a sèira; stella mattuttina: stèila dla matin, stèila boera; alzarsi presto: dësmatinesse.
- Medaglia (sf): midaja; placa (da cavajer, etc.); medaglia al valore: midaja al valor; l’altra faccia della medaglia: l’arvers ëd la midaja.
ME[modifiché]
- Medesimo: midem, midésim, medésim; istèss, l'istèss, ugual.
- Medico (sm): médich, dotor; medico chirurgo: sirògi, sirògich; (ag) médich.
- Meglio: mej.
- Meno (avv.) men, meno; (agg.) men, meno, minor, pì cit, pì bass; (sm) men, meno; venir meno: manché; meno male che: ancor pro, pa privo che; né più nè meno: nì pì nì meno; (all’incirca) dal pì al meno; a meno che: gavà che, a meno che; farne a meno: fé a men, fene franch a meno; a meno che: a men che; per lo meno: për lo men; essere meno di un altro: esse manch d’un àutr, esse men d’un àutr.
- Mente (sf): ment, intendiment; dar retta: dé da ment; imparare a memoria: amparé a ment.
- Mentire (vi): busiardé, dì ‘l fàuss, dì la busìa, di ‘d busìe, mentì; (fingere) fé finta.
- Mento (sm): manton, menton, (pop.) taburet; (a sbazza) sbéssola, béssola; mento sporgente: béssola a rampin; dare un colpo sotto il mento: dé 'n sotmanton.
- Mentre (cong.): antant che, antratan, antratant, antramentre, tramantré, damantré, ant ël mentre, tanto, quand che.
- Mercato (a buon): a strassapat.
- Mestiere (sm): mësté, profession, art, travaj.
- Metafora (sf): figura, alegoria, metàfora, similitùdin, paragon, con metafore: an manera figurativa.
- Meticoloso (ag.): miticolos, mticolos, scrupolos, pistin.
- Metro (sm): méter; (norma) nòrma, criteri (ëd giudissi, ëd comparision); régola.
- Mettere alla prova (espr.): buté a la preuva, cimenté; mettere assieme: samblé; mettere da parte: buté an dëspart. mettere in ordine: buté a pòst.
- Mezzo (sm): mojen; (avv.) in mezzo a: trames a.
MI[modifiché]
- Migliaio (sm) mijé; (agg.) mila, milanta.
- Minacciare: mnassé, mënnassé, minassé.
- Miope (sm): curt ëd vista, ëd vista curta, mìope.
- Miopia (sf): vista curta, miopìa.
- Mirare (vi): pijé la mira, miré, visé; (vt) beuché, vardé, vardé fiss; (aspirare, tendere a qualcosa) miré, visé, desideré, sugné.
- Mirra (sf): (farm.) mira. [Il termine viene dal latino murra o myrrha, quest'ultimo a sua volta derivato dal greco, che a sua volta lo ha preso dall'ebraico mor (מור) utilizzato nella Bibbia per indicare questa resina. La parola ebraica è collegata a una radice semitica mrr, con il significato di "amaro" - cfr. anche l'aramaico murr (ܡܪܝܪܐ) e l'arabo mur (مر)].
- Miseria (sf): miseria, povertà nèira; essere in miseria: esse a l'ablativ; (carestia) famin-a.
- Misericordia (sf): misericòrdia, pietà, compassion, përdon, scusa.
- Misericordioso (agg.): misericordios, misericòrdi, pietos, compassionèivol, ëd bon cheur.
- Misurare (vt): mzuré, mësuré, misuré; prové; stimé; giudiché; misuresse; tense; contense; fé la gara; misurare con precisione: comparsé (mzuré con ël compars); misurare le parole: comparsé bin le paròle.
- Misura (sf): mzura, misura. [misure alla buona:] ambòsta, brancà, pëssia, frisa, frisin-a, bërlicà, sospèt.
- Mitezza (sf): dosseur, bontà, moderassion.
- Mitizzare (vt): mitisé, favolisé.
- Mito (sm); mit, fàula, fàvola.
- Mio proprio: pròpri mè...
MO[modifiché]
- Miele: amel, mel.
- Modestia a parte: sensa rimpròcc.
- Modo (sm): meud, meu, manera; deuit, fasson, mòda; fare in modo che: fé 'd sòrt che. Modo di agire, garbo, grazia: bel deuit.
- Modo di fare: ghëddo [Chiel-lì a l'ha 'n bel ghëddo].
- Mogio (agg.): nech, avilì, sbatù, abatù.
- Molto: motobin, motoben, motben, varie, un baron ëd...
- Molti: Diversi.
- Moltiplicare (vt): moltipliché, multipliché.
- Moltitudine (sf): strop, forfa, trop, mond, baron, fiòta, fròta, caterva, mondass.
- Momento (sm): moment, àtim, momentin, istant, ocasion, moment bon; dal momento che: quand che; dal momento che le cose stanno così: quand ch’a l’é parèj; in qualunque momento: quandsëssìa.
- Moneta (sf): moneja, modeda, pessa, dné, sòld, (fig.) mojëtta; da due soldi: pessa da doi sòld, dobion; da dodici soldi: doson.
- Monito (sm): amoniment, avertiment, rimprocc, arpròcc.
- Monte (sm): mont, montagna, brich.
- Montone (sm): moton.
- Monticello (sm): truch, montruch, bricòla.
- Morbido (agg): (soffice): còti.
- Morire (vi): meuire, morì, manché, dësmortesse.
- Mortificare (vt): mortifiché, svërgogné, nacé, “buté a mòrt”.
- Mortificazione (sf); mortificassion, umiliassion, penitensa.
- Mosto (sm): most.
- Mostrare (vt): mostré, mosté, fé vëdde; (manifestare) dësvelé; (fingere) fé finta; (esporre): smon-e.
MU[modifiché]
- Mucchio (sm): mucc, mugg, baron, bocc, malòch; (mucchio di fieno) maciairon.
- Muovere (vt): bogé, meuve; (smuovere) dësbogé; (spiazzare) dëspiassé; (avviare) anviarè, (vr) bogé, bogesse; sbrigati! bogg-te! sollevare una questione: meuve na question; muoversi a compassione: meuvse a compassion, dësmeuvse a pietà.
- Muto (agg.): mut, chet, silension.