Dissionari Italian-Piemontèis/e
Travaj ancora nen terminà
Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.
Italian – Piemontèis |
E[modifiché]
- Ebraico (sm. e agg.): ebràich, dj’ebréo, dij giudé; lingua ebraica: ebràich.
- Ebraismo (sm): ebraism, giudaism.
- Ebreo (sm e agg.): ebréo, giudé, israelita, (femm.) ebréura; [rabin ëd j’ebreo: rabbino].
- Eccedere (vi): depassé, passé, trapassé, esse ‘d tròp, versé, debordé, ecede, abusesse.
- Eccessivo (agg.):esagerà, dzorbitant, ecessiv.
- Eccettera: via fòrt, e via fòrt paréj.
- Eccettuato (agg.): gavà, foravìa, nen contà, esentà.
- Eccezione (sf): ecession; ad eccezione di: salv che, gavà che.
- Eccezionale (avv.): foravìa.
- Ecclesiastico (ag): dla cesa, dla gesia, eclesiàstich.
- Ecco (avv.): varda-sì, varda-lì, varda-là, vardé-sì, vardé-lì, vardé-là.
ED[modifiché]
- Educare (vt): eduché, anlevé, mostré, dotriné.
- Educato (agg.): educà, bin educà, bin anlevà, bin costumà, fin, compì, ëd bel deuit.
- Educazione (sf): educassion, bon-a educassion, bel deuit, creansa, (buona educazione:) bon-a creansa.
- Efficace (agg.): bon, vàlid, vajant, d'efet sicur, valèivol, ch'a fà efet.
- Egoismo (sm): egoism, egotism.
- Egoista (sm): egoista.
- Egoistico (agg.): egoistich.
- Elencare (vt): fé la lista, marché, noté, registré, elenché.
- Elenco (sm): lista, nòta, tàula, rubrica, rolo, registr, elench; elenco telefonico: anuari telefonich, elench telefònich.
- Elemosina (sf): limòsna, alimòsna, limòsina, carità; cassetta per l’elemosina: bùssola (dla limòsna); borsa dell’elemosina: taschet dla limòsna; fare l’elemosina: fé limòsna; chiedere l’elemosina: andé ciamand, ciamé la limòsna, andé a j’uss.
- Eloquente (agg.): eloquent, ch’a parla bin, comunicativ.
- Eloquenza (sf): eloquensa, oratòria, parlantin-a, comunicativa.
EM[modifiché]
- Emanare (vt): derivé, vnì, ven-e; (di leggi, ecc.) publiché, proclamé, emané; (enanare una sentenza): levé na sentensa; (esalare): esalé.
- Emettere (vt): mandé fòra, buté fòra, campé fòra; (di leggi, bandi, e sim.) publiché, difonde, proclamé, emané; (vomitare) campé vìa, gumité.
- Eminente (agg.): àut; (fig.) eminent, ecelent, distint, vajant, nòbil.
- Emoraggia (sf): fluss ëd sangh, emoragìa.
- Empietà (sf): impietà, empietà, sacrilegi, mancansa ‘d religion, cativeria, crudeltà, ferosità.
- Empio (sm): empi, ireligios, sensa religion, sensa pietà, crudel, gram, pervers, feros.
- Enigma (sf): enigma, andvinaja, rompatesta, rébus, tramajin, paròle ancrosià.
- Enigmatico (ag): enigmàtich, enimìstich, dificil, mascareul, trigos.
- Enorme (agg.) strasordinari, smisurà, dësformà, badial, stragròss, gross, straordinari, mostros, bestial, enòrme.
- Enormità (sf): enormità strasordinarietà; (fig) bestialit..
- Entrante: (agg) ch' ven, ch'a ven, ch'a-i ven, ch'a-i riva.
- Entrare (vi): intré, vnì, andé drinta; non c’entra: a l’é nen adatt [adatt co ij còj a marenda: c’entra come i cavoli a merenda].
- Entrata (sf): intrada, ingress, vestìbol, andor, (rendita) guadagn, intrada, réndita; (arrivo) vnùa.
- Entro (prep) drinta, drenta, drin, andrinta, drint, andrint, ant, an: (di tempo) da sì a, ant, an.
- Entusiasmante (agg.): passionant, apassionant, cissant, cissos, frapant, anciarmant, entusiasmant.
- Entusiasmare (vt): visché, cissé, passioné, apassioné, esalté, antusiasmé, anciarmé, (fam.) andé (mandé) sù ‘d gir.
- Entusiasmo (sm): calor, passion, entusiasm, esaltassion, anciarm, fërvor; (fam.) cheuita.
EP[modifiché]
- Epilessia (sf): mal caduch, mal ëd San gioann, epilëssìa.
- Epilettico (sm e agg.): ch’a l’ha ‘l mal caduch, ch’a casca dal mal, ch’a l’ha ‘l mal ëd San Gioann; essere epilettico: casché dal mal.
- Epoca (sf): época, era, evo, ev; (tempi andati) época dël rè piciòt; fare epoca: fé época.
- Eppure (cong): pura, epura, comsissìa, tutun (con tut lòn, con tut sòn) tantutun.
- Equilibrare (sm): equilibré, echilibré.
- Equilibrato (ag): equilibrà, echilibrà, savi, moderà, giust, (sm) testa quadra.
- Equilibrio (sm): echilibri, equilibrio.
- Equilibrista (sm): echilibrista, equilibrista, acròbata.
- Era (sf): era, época, temp, , età, ev, evo.
- Esaltare (vt): esalté, vanté, laudé, magnifiché.
- Esaltarsi (vr): cissesse, esaltesse.
- Esaltato (ag): esse n’esaltà, chërdse d’esse.
- Esaltazione (sf): esaltassion, onor, làuda, elevassion.
- Esatto (agg.): precis, esat, pontual, giust, scrupolos.
- Esaudimento (sm): esaudiment.
- Esaudire (vt): scoté, esaudì, concede, sodisfé , contenté, dé la contenta, dì che 'd sì.
- Escludere (vt): lassé fòra, arfudé, rajé, esenté, esclude.
- Esclusione (sf): esclusion, radiassion, scancelassion, scomùnica.
- Escremento (sm): arfud, porcherìa, mnis, botala, drugia, merdaria.
- Esercitare (vt): esercité, abitué, dovré, alené, pratiché, prové.
- Esigere (vt): esige, volej, vorèj, pretende.
- Esitare (vi): esité, esse artërdoà, fesse scrùpol, limocé, esité; (pensarci su) studié.
- Esitazione (sf): esitassion, esitansa, indecision, dùbi, dùbit.
- Esortare (vt): esorté, consijé, sugerì, cissé, ansighé, possé, arcomandesse, scongiuré.
- Esortazione (sf): esortassion, consèj, sugeriment.
- Espediente (sm): spedient, espedient, arsorsa, rimedi.
- Esplicitamente (avv.): ciàir e nèt.
- Espressamente (avv.): (a bella posta) espressament, espress, a spress, a pòsta; (chiaramente) ciàir, ciàir e net.
- Esperto (sm): espert, "dësprucà" (:una persona esperta ed irreprensibile) che "gnun a-j fà la pruca".
- Esporre (vt): espon-, mostré, dimostré, dëscrive, conté, arvelé.
- Esprimere (vt): esprime, manifesté, dì, spieghé, paré, dimostré, espon-e, s-ciairì.
- Estraneo (agg): strangé, foresté, dësconossù, mai vëddù nì conossù, ch’a ven da fòra.
- Esterno (agg.): estern, esterior, ch’a l’é fòra, forest; (sm) estern, forësté, ëd fòra, strangé.
- Estraniarsi (vr): dëstachesse, slontanesse, butesse fòra.
- Esultare (vi): arjojì, esulté, spricé 'd gòj, sauté 'd gòj.
EU[modifiché]
- Eunuco (sm): eunuch.
- Evento (sm): aveniment, circostansa, event, cas.
- Eventuale (agg.): eventual, probàbil, possìbil.
- Eventualità (sf): ancàpit, eventualità, evelensa, cas.
- Eventualmente (avv): se mai, ëd vòlte mai, caso mai, se ‘d vòlte mai.
- Evidente (agg.): ciàir, evident, vuajant, spicant.
- Evidenza (sf): evidensa, ciairëssa.
- Evidenziare: (mettere in rilievo, sottolineare, mettere in evidenza) carché, evidensié, buté an evidensa.
- Evitare (vt): schivié, scapé, sté lontan da, evité.
- Evocazione (sf): evocassion, scongiur, màgica, magìa.