Dissionari Italian-Piemontèis/v
Jump to navigation
Jump to search
Travaj ancora nen terminà
Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.
Italian - Piemontèis |
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z
|
V[modifiché]
- Vacillare (vi): (barcollare) strabuché, strabiché, balaucé, strambalé, stravanié, (candela) tërmolé.
- Vagliare (vt): valé, passé al val, vané.
- Vaglio (sm): val, siass, crivel, cribi, sarnel, sarnaj; (vaglio a mano, a corda, meccanico) val a man, a còrda, mechanich;
- Vago (ag): van, nen ciàir, incert; (leggiadro) piasos, bel, agreàbil, gustos.
- Valenza (sf): valor, pressi, vajantisa; (chim.) valensa.
- Valere (vi): valèj, avèj fòrsa (potensa, autorità); (aver valore) conté, costé, merité,(equivalere) valèj, equivalèj, (giovare) serve, valèj, conté; (valersi) servisse, profité.
- Valicare (vt): valiché, traversé, passé, oltrapassé, dëstravërsé.
- Valido (ag): vàlid, valèivol, valévol, legal; (gagliardo) vajant, fòrt, robust, gajard.
- Validità (sf): validità, valor, fòrsa.
- Valore (sm): valor; uomo di valore: òm ëd valor; medaglia al valore: mudaja al valor; (valori) valor uman, sivij, moraj.
- Valorizzare (vt): valorisé, dé valor.
- Valutare (vt): valuté, stimé, giudiché; (apprezzare) apressié, ten-e an cont, stimé, ten-e cont ëd.
- Vantaggio (sm): vantagi, avantagi, profit, guadagn, benefissi, conveniensa, interessi, utilità, tornacont.
- Vaneggiare (vi): vanegé, deliré, stravanié, straparlé, dësrasoné. Mdd: Sparilié ij set, paté j'òri.
- Vantare (vt): vanté, esalté, glorié, laudé, magnifiché; (rivendicare): arvendiché, rivendiché, vanté ‘d drit; (vr) vantesse, mné vant, porté ‘l vant, blaghé, desse ‘d blaga.
- Vanvera (loc. avv.): a vanvera: a cas, coma ven, sensa penseje, a l’asar, sensa cognission.
- Vascello (sm): vassel, bastiment.
- Vedere: vëdde, vèje, vëzze, voghe, veghe; (scorgere, veder chiaro) s-ciairé, vëdde bin; (guardare) guardé, vardé, beiché, buché.
- Vegliare (vt): vijé, fé la vijà; (vegliare un ammalato di notte) passé la neuit a un malavi; fare il turno di notte: fé la neuit.
- Veloce: lest.
- Vendere (vt): vende; [vende a l’asta, vende sotcost (a strassapat; vende ‘d fum; vende ‘d ciancie; vende a l’angross, vende al detaj].
- Vendetta (sf): vendëtta, vendeta; (rivincita) arvangia, pica; (gridare vendetta) ciamé l’arvangia.
- Vendicare (vt): vendiché, fé vendeta, (vi) vendichesse, pijesse l’arvangia.
- Venire (vi): ven-e, vnì, (giungere) rivé, arivé; (ausiliario del verbo passivo) esse. [Mai: "a l’é stàita vnùa", ma "a l'é vnùa"]; vengo certamente: I ven-o pro.
- Venuta (sf): vnùa, vnuva, ariv (sm).
- Venuto (ag. e sm.) vnù, rivà. arivà; [benvenuto! bin-ëvnù! bin rivà!].
- Verace: vritàbil (genuino), ver, sincer.
- Verga (sf): verga, vërza, vërzela, rama, bachëtta, bachet; colpire con verghe: fé passé për le verghe, vërghé, vërgassé ; colpo di verga: vërgà, vergada, vergassà; tremare come una verga: tramolé coma le feuje.
- Vergogna (sf): vërgògna, onta; (timidezza) gen-a, tëmma, pudor, vërgònia, ambarass.
- Vergognarsi (vr): vërgognesse, avèj onta, avèj vërgògna; (non osare) nen ancalesse, genesse, esse ambarassà, vërgognesse, avèj vërgògna.
- Vergognoso (agg.): vërgognos, ontos; (timido) genà, timid, vërgognos, ambarassà, tëmros.
- Veritiero: vritàbil (genuino), ver, sincer.
- Versare (vt): vërsé, voidé, vuidé, veuidé; (vuotare) sveuidé, veuidé; (spargere) spantié, spataré, sbardé; (traboccare) vërsé, debordé; (sfociare) campesse, vërsesse, sboché; esse, trovesse; versare fuori dal recipiente: sversé, vërsé fòra; essere in fin di vita: esse (trovesse) a j’ùltim.
- Verso (prep.) vers, anvers; (presso) davzin, (contro) contra; [andé vers ca; sté vers Druent, vers mesdì; rispet vers ih vej; esse bin dispòst vers un].
- Veste (sf): ròba (abito) àbit, vestì; (da uomo) vestimenta. muda; (da donna) vesta; (da camera) vestalia; (di cose) rivestiment, vestiment, vesta: (qualità) qualità; veste tipografica: presentassion (vesta) tipogràfica.
- Vestire (vt): veste, vestì, butesse la vestam butesse la muda (la vestimenta); (vi) veste, vestì, buté la vesta (la muda); vestire a lutto: porté ‘l deul.
- Venuto: vnù, rivà, arivà, vnùit.
- Velocemente: vitman.
- Veramente: vreman, verament, an verità, për dì la verità.
- Vi: i.
- Viale (sm): vnùa d'erbo, lèja.
- Vicino (sm): vzin, avzin, coinquilin; vzin ëd cà; (di tempo) davzin, vzin; il Natale è vicino: Natal a l’é davzin; (av): aranda, arand, rand, davzin, vzin, press, dacant [sté dacant a quajdun]; da vicino: da davzin; uno vicino all’altro: un apreu dl’àutr; stammi vicino: stame tacà (davzin, dacant).
- Vigilanza (sf): vigilansa, sorveliansa, goerna, atension, cura, premura, vijé.
- Villaggio (sm): vilagi, borgà, borgià.
- Vincolare: gropé, impegné, oblighé, (comm) vincolé, bloché, fërmé.
- Vinto (part. pass.): vinciù, batù; (conquistato, guadagnato) guadagnà, vagnà, (sm) vinciù; darsi per vinto: isté, insté.
- Violare (vt): violé, trasgredì, guasté, profané.
- Violazione (sf): violassion, trasgression, profanassion.
- Vipera (sf): vipra, vìpera; cacciatore di vipere: vipré.
- Visto (pp): vëddù, vist. Chi si è visto si è visto: E bondì barba!
- Vincolo (sm): vincol; (fig.) òbligh, vincol, impegn; legame di parentela: vìncol ëd sangh.
- Virtù (sf): virtù, virtuosità, onestà, bontà, valor, santità; virtù teologali: virtù teologaj [fej, speransa, carità]; virtù cardinali: virtù cardinaj [prudensa, giustissia, fortëssa, temperansa]; in virtù: an virtù.
- Vivanda (sf): potagi, pitansa, pitansin, piat, vivanda.
- Vivido (agg.) vivì, viv, sclint.
- Voi: voi, vojàutri. [“vojàutri” a l’ha na nuansa particolar: se Gesù a dis “che la pas a sia con vojàutri” ant l’istess temp a smija dì “e pì nen con mi”. Quand che na ròba a l’é passà con queidun d’àutr a l’é pì nen con chi ch’a parla, ma i chërdo che Gesù midem a perd nen la pas quand che la passa a j’àutri e donch a l’é mej dì mach “voi”].
- Volentieri (avv): volenté, volonté, ë d bon-a veuja, volontera; mal volentieri: a stracheur.
- Volta: (l'atto del volgere) vòlta, svòlta, voltada, voltà; (arch.) vòlta; (turno) vòlta, vòta, vira; in una sola volta: tut ant una vòlta; una volta ancora: torna; rare volte: da ràir; ogni volta: tute le vòlte, ògni vòlta; Il più delle volte: ël pì dle vòlte; a sua volta: a soa vira; una volta o l’altra: na vira o l’àutra; alcune volte: ëd vòlte; una volta (ogni) tanto: na vòlta (minca) tant.
- Volto (sm): visagi, facia, frimossa, (broncio:) moro, ( > fé ‘l moro).
- Votare (vt) voté; dé ‘l vot; (vr): consacresse, dedichesse, fé vòt, (votarsi al Signore) rendse a Nosgnor.
- Voto (sm) vt vot, fiorèt, promëssa; (desiderio) vot, desideri, auguri; (votazione) vot, votassion; vot eletoral; far voto: fé vot; (religiosi) ij vot religios: povertà, castità, ubidiensa; (grazia ricevuta) vot, ex vot.