Dissionari Italian-Piemontèis/v

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

V[modifiché]

VA[modifiché]

  • Vacillare (vi): (barcollare) strabuché, strabiché, balaucé, strambalé, stravanié, (candela) tërmolé.
  • Vagliare (vt): valé, passé al val, vané.
  • Vaglio (sm): val, siass, crivel, cribi, sarnel, sarnaj; (vaglio a mano, a corda, meccanico) val a man, a còrda, mechanich;
  • Vago (ag): van, nen ciàir, incert; (leggiadro) piasos, bel, agreàbil, gustos.
  • Valenza (sf): valor, pressi, vajantisa; (chim.) valensa.
  • Valere (vi): valèj, avèj fòrsa (potensa, autorità); (aver valore) conté, costé, merité,(equivalere) valèj, equivalèj, (giovare) serve, valèj, conté; (valersi) servisse, profité.
  • Valicare (vt): valiché, traversé, passé, oltrapassé, dëstravërsé.
  • Valido (ag): vàlid, valèivol, valévol, legal; (gagliardo) vajant, fòrt, robust, gajard.
  • Validità (sf): validità, valor, fòrsa.
  • Valore (sm): valor; uomo di valore: òm ëd valor; medaglia al valore: mudaja al valor; (valori) valor uman, sivij, moraj.
  • Valorizzare (vt): valorisé, dé valor.
  • Valutare (vt): valuté, stimé, giudiché; (apprezzare) apressié, ten-e an cont, stimé, ten-e cont ëd.
  • Vantaggio (sm): vantagi, avantagi, profit, guadagn, benefissi, conveniensa, interessi, utilità, tornacont.
  • Vaneggiare (vi): vanegé, deliré, stravanié, straparlé, dësrasoné. Mdd: Sparilié ij set, paté j'òri.
  • Vanità (sf): vanità, inutilità.
  • Vano (agg): fat, van, veuid, inùtil; (sm): (della finestra) veuid ëd la fnestra, ambrassora (della parete) nicia; (stanza) stansa, stansia, van.
  • Vantare (vt): vanté, esalté, glorié, laudé, magnifiché; (rivendicare): arvendiché, rivendiché, vanté ‘d drit; (vr) vantesse, mné vant, porté ‘l vant, blaghé, desse ‘d blaga.
  • Vanvera (loc. avv.): a vanvera: a cas, coma ven, sensa penseje, a l’asar, sensa cognission.
  • Vascello (sm): vassel, bastiment.
  • Vassallaggio (sm): vassalagi; (sudditanza) s-ciavensa.
  • Vassallo (sm): vassal.
  • Vassoio (sm): cabarèt.
  • Vastità (sf): dëstendùa, ampleur, grandëssa, grandeur, estension, vastità.
  • Vasto (agg): ampli, grand, largh, vast, dëstèis, grandios, spassios.
  • Vate (sm): profeta, andvin, poeta.
  • Vaticano (agg. e sm): vatican.
  • Vaticinare (vt): profetisé, predì, adviné, pronostiché.
  • Vaticinio (sm): professia, predission.
  • Vattelapesca (inter): va savèj! va savèj andoa! Chissà mai.

VE[modifiché]

  • Vedere: vëdde, vèje, vëzze, voghe, veghe; (scorgere, veder chiaro) s-ciairé, vëdde bin; (guardare) guardé, vardé, beiché, buché; (a ben vedere) considerà con soèn /con atension, bin arfletend.
  • Vegliare (vt): vijé, fé la vijà; (vegliare un ammalato di notte) passé la neuit a un malavi; fare il turno di notte: fé la neuit.
  • Veloce: lest.
  • Vendere (vt): vende; [vende a l’asta, vende sotcost (a strassapat; vende ‘d fum; vende ‘d ciancie; vende a l’angross, vende al detaj].
  • Vendetta (sf): vendëtta, vendeta; (rivincita) arvangia, pica; (gridare vendetta) ciamé l’arvangia.
  • Vendicare (vt): vendiché, fé vendeta, (vi) vendichesse, pijesse l’arvangia.
  • Venire (vi): ven-e, vnì, (giungere) rivé, arivé; (ausiliario del verbo passivo) esse. [Mai: "a l’é stàita vnùa", ma "a l'é vnùa"]; vengo certamente: I ven-o pro.
  • Ventre (sm): pansa, vènter, (volg) b dra, tripa.d
  • Venuta (sf): vnùa, vnuva, ariv (sm).
  • Venuto (agg e sm.) vnù, rivà. arivà; [benvenuto! bin-ëvnù! bin rivà!].
  • Verace: vritàbil (genuino), ver, sincer.
  • Verga (sf): verga, vërza, vërzela, rama, bachëtta, bachet; colpire con verghe: fé passé për le verghe, vërghé, vërgassé ; colpo di verga: vërgà, vergada, vergassà; tremare come una verga: tramolé coma le feuje.
  • Vergogna (sf): vërgògna, onta; (timidezza) gen-a, tëmma, pudor, vërgònia, ambarass.
  • Vergognarsi (vr): vërgognesse, avèj onta, avèj vërgògna; (non osare) nen ancalesse, genesse, esse ambarassà, vërgognesse, avèj vërgògna.
  • Vergognoso (agg): vërgognos, ontos; (timido) genà, timid, vërgognos, ambarassà, tëmros.
  • Veritiero: vritàbil (genuino), ver, sincer.
  • Versare (vt): vërsé, voidé, vuidé, veuidé; (vuotare) sveuidé, veuidé; (spargere) spantié, spataré, sbardé; (traboccare) vërsé, debordé; (sfociare) campesse, vërsesse, sboché; esse, trovesse; versare fuori dal recipiente: sversé, vërsé fòra; essere in fin di vita: esse (trovesse) a j’ùltim.
  • Verso (prep.) vers, anvers; (presso) davzin, (contro) contra; [andé vers ca; sté vers Druent, vers mesdì; rispet vers ih vej; esse bin dispòst vers un].
  • Veste (sf): ròba (abito) àbit, vestì; (da uomo) vestimenta. muda; (da donna) vesta; (da camera) vestalia; (di cose) rivestiment, vestiment, vesta: (qualità) qualità; veste tipografica: presentassion (vesta) tipogràfica.
  • Vestire (vt): veste, vestì, butesse la vestam butesse la muda (la vestimenta); (vi) veste, vestì, buté la vesta (la muda); vestire a lutto: porté ‘l deul.
  • Vestito (sm): rvestì, ròba; (da uomo) vestimenta, muda, vestì; (da donna) vesta.
  • Venuto: vnù, rivà, arivà, vnùit.
  • Velocemente (avv.): lest, vitman.
  • Veramente (avv.): vreman, verament, an verità, për dì la verità.
  • Vettovaglie (sfp): (mil.) vitovaje, vitoàje, munission da boca; viveri; (provvista di vettovaglie per l'inverno) mangin-a.

VI[modifiché]

  • Vi (pron.): (prima del verbo) vë; io vi: mi iv; egli vi: chiel av; (dopo il verbo) ve; chiamarvi: ciameve.
  • Viale (sm): vnùa d'erbo, lèja.
  • Vicino (sm): vzin, avzin, coinquilin; vzin ëd cà; (di tempo) davzin, vzin; (il Natale è vicino]: Natal a l’é davzin; (av): aranda, arand, rand, davzin, vzin, press, dacant [sté dacant a cheidun]; da vicino: da davzin; (uno vicino all’altro): un apreu dl’àutr; (stammi vicino): stame tacà (davzin, dacant, esse d'acant).
  • Vigilanza (sf): vigilansa, sorveliansa, goerna, atension, cura, premura, vijé.
  • Vigore (sm): vigor, fòrsa, robustëssa.
  • Villaggio (sm): vilagi, borgà, borgià.
  • Vincolare (vt):: gropé, impegné, oblighé, (comm) vincolé, bloché, fërmé.
  • Vincolo (sm): (fig.) òbligh, vincol, impegn; (vincolo di parentela): vincol ëd sangh.
  • Vinto (part. pass.): vinciù, batù; (conquistato, guadagnato) guadagnà, vagnà, (sm) vinciù; darsi per vinto: isté, insté.
  • Violare (vt): violé, trasgredì, guasté, profané.
  • Violazione (sf): violassion, trasgression, profanassion.
  • Vipera (sf): vipra, vìpera; cacciatore di vipere: vipré.
  • Visto (pp): vëddù, vist. Chi si è visto si è visto: E bondì barba!
  • Vincolo (sm): vincol; (fig.) òbligh, vincol, impegn; legame di parentela: vìncol ëd sangh.
  • Virtù (sf): virtù, virtuosità, onestà, bontà, valor, santità; virtù teologali: virtù teologaj [fej, speransa, carità]; virtù cardinali: virtù cardinaj [prudensa, giustissia, fortëssa, temperansa]; in virtù: an virtù.
  • Visita (sf): vìsita; [fé vìsita; restituì la vìsita); visita breve: vìsita da médich; visita lunga: vìsita 'd Santa Elisabeta.
  • Visitare (vt): visité, fé vìsita; (per affetto o convenienza) andé a trové, fé na vìsita; (esaminare) ispessioné; (mdd): visité le set cese.
  • Vivanda (sf): potagi, pitansa, pitansin, piat, vivanda.
  • Vivido (agg) vivì, viv, sclint.

VO[modifiché]

  • Voi (pron.): voi, vojàutri. [“vojàutri” a l’ha na nuansa particolar: se Gesù a dis “che la pas a sia con vojàutri” ant l’istess temp a smija dì “e pì nen con mi”. Quand che na ròba a l’é passà con queidun d’àutr a l’é pì nen con chi ch’a parla, ma i chërdo che Gesù midem a perd nen la pas quand che la passa a j’àutri e donch a l’é mej dì mach “voi”].
  • Volentieri (avv): volenté, volonté, ë d bon-a veuja, volontera; mal volentieri: a stracheur.
  • Volta: (l'atto del volgere) vòlta, svòlta, voltada, voltà; (arch.) vòlta; (turno) vòlta, vòta, vira; in una sola volta: tut ant una vòlta; una volta ancora: torna; rare volte: da ràir; ogni volta: tute le vòlte, ògni vòlta, tavòta; Il più delle volte: ël pì dle vòlte; a sua volta: a soa vira; una volta o l’altra: na vira o l’àutra; alcune volte: ëd vòlte; una volta (ogni) tanto: na vòlta (minca) tant.
  • Volto (sm): visagi, facia, frimossa, (broncio:) moro, ( > fé ‘l moro).
  • Volume (sm): volum.
  • Voluminoso (agg): voluminos.
  • Vomitare (vt): campé vìa, gumité, gomité, vomité, rigeté, dé dë stòmi, dësmangé, (fam. e scherz.) fé ij cagnèt, fé ij gatin, fé ij feu artifissial.
  • Votare (vt) voté; dé ‘l vot; (vr): consacresse, dedichesse, fé vòt, (votarsi al Signore) rendse a Nosgnor.
  • Voto (sm) vt vot, fiorèt, promëssa; (desiderio) vot, desideri, auguri; (votazione) vot, votassion; vot eletoral; far voto: fé vot; (religiosi) ij vot religios: povertà, castità, ubidiensa; (grazia ricevuta) vot, ex vot.

VU[modifiché]

  • Vulcano (sm): vulcan.
  • Vulcanizzare (vt): vulcanisé.
  • Vulcanizzazione (sf): vulcanisassion.
  • Vulnerabile (agg): vulneràbil, atacabil, débol, dlicà, malìngher.
  • Vulnerare (vt): volneré, ferì, (fig.) ofende.
  • Vulva (sf): vulva.
  • Vuotare (vt): veuidé, dveuidé, dësveuidé; (sgomberare) dësbarassé, liberé, polidé,
  • Vuoto (agg): veuid; (sgombro) lìber, dësbarassà, polid; (sm) veuid.