La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/March/March 13

Da Wikisource.

March[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - March 13

13[modifiché]

La dëstrussion dël Templi[modifiché]

1Antramentre ch'a seurtìa da le cort dël Templi, un dij Sò dissépoj a l'ha dije: "Magìster, varda mach che 'd pere e che 'd fàbriche!". 2E Gesù a l'ha rësponduje: "Vëddes-to cole gran' fàbriche? A-i na resterà nen pera an su pera! Tut a sarà spianà[1]!".

Ëd segn ëd la fin dij temp[modifiché]

3Anlora, antant che Gesù a l'era setà an sël Mont dj'Ulivé, ch'a stà 'n facia al Templi, Pero, Giaco, Gioann e Andrea a l'han ciamaje an privà: 4"Dis-ne 'n pò: cand ch'a l'é che cole còse-lì a rivran, e che segn a-i sarà për fene savèj ch'a son a brus ëd compisse[2]?". 5Anlora Gesù a l'é butasse a dije: "Pijé guarda che gnun av dëstrada, 6përchè a mè nòm a vniran diversi ch'a diran: "A l'é mi ch'i son ël Crist" e a 'mbrojeran nen pòchi. 7Ora, cand ch'i sentireve parlé 'd guère e 'd mnasse[3] 'd guèra, sbaruveve nen, përchè a venta che ste còse a rivo, ma a sarà ancora nen la fin. 8Na nassion as leverà contra n'àutra nassion, e 'n règn contra n'àutr règn; e a-i sarà 'd taramòt un pò da sì e un pò da là e 'd famin-e. Tut sòn a sarà mach ël comensament dël mal dël part.

La përsecussion dij dissépoj[modifiché]

9Ma pijé guarda a vojàutri medesim, përchè av daran ant le man dij tribunaj e i sareve foëttà 'nt le sinagòghe, i sareve rablà dë 'dnans a 'd governador e dë 'dnans a 'd rè an càusa 'd mi[4] për ess-je ‘d testimoniansa. 10Anans ëd lòn, contut, a venta che l'Evangeli a sia predicà an tute le nassion. 11Cand ch'av ciapran për deve an man ëd coj là, deve nen ëd pen-a për lòn ch'i l'avreve da dì, penseje nen. An col moment-là, tut lòn ch'av sarà dàit da dì, dìlo, përché a l'é nen vojàutri ch'i parlereve, ma lë Spìrit Sant[5]. 12Un frel a denunsierà sò frel përchè a sia massà, e 'l pare sò fieul, e ij fieuj as leveran contra pare e mare përchè a sio condanà a mòrt. 13I sareve pijà an òdio da tuti an càusa 'd mè nòm, ma col ch'a l'avrà tenù dur[6] fin-a a la fin a sarà salvà[7].

La dëssacrassion dël Templi[modifiché]

14Ora, cand ch'i vedreve 'l pì grand sacrilegi ch'a podrìa imaginesse[8] coma ch'a l'é stàit preanunsià da Daniel, ël profeta, e lolì fàit andoa ch'a dovrìa nen esse (col ch'a les ch'a-i fasa bin atension a lòn ch'a veul dì sossì), antlora che coj ch'a saran ant la Giudea ch'as na filo vìa an sle montagne[9]. 15Col ch'a sarà ansima dla ca, ch'a cala pì nen giù 'ntëca e ch'a-i intra nen për ciapene cheicòsa, 16e col ch'a l'é 'nt ij camp ch'a torna pì nen andré për ciapé soe vestimente[10]. 17Ant coj di-là, maleur a cole fomne ch'a speto[11] o 'd cole ch'a l'avran ëd masnà ch'a ciucio 'l làit. 18Preghé che 'l temp dë scapé via a-i riva nen d'invern. 19përchè antlora a-i sarà na tribulassion tan' granda ch'a-i é mai stàine un-a parìa dal comensament ëd le còse che Nosgnor a l'ha creà fin-a adess e gnanca a-i na sarà pì n'àutra parèj[12]. 20E se Nosgnor coj di-lì a l'avèissa nen ëscursaje, gnun a podrìa salvesse, ma për càusa ‘d coj che chiel a l'ha sernù, coj di-lì a saran ëscursà. 21Anlora se cheidun av dis: "Varda, ël Crist a l'é 'mbelessì!" o "A l'é ambelelà!", chërdje nen, 22përchè a seurtran fòra 'd Crist fàuss e 'd profeta fàuss ch'a faran ëd grand portent e miràcoj tant da dëstradé fin-a ij sernù, se lolì a fussa possìbil. 23Ma pijevene guarda, vardé, i l'hai divlo anans ch'a càpita".

La vnùa dël Fieul ëd l'òm[modifiché]

24Ora, an coj dì-lì, apress ëd cola tribulassion, ël sol a sarà scurì e la lun-a a darà pì nen sò lusor[13]. 25Le stèile dël cel a crodran e le potense del cel a saran socrolà[14]. 26Anlora a vëdran ël Fieul ëd l'Òm ch'a ven an sle nìvole con gran' potensa e glòria granda[15]. 27Peui chiel a mandrà ij sò àngej; a samblerà ij sò Elet[16] dai quatr vent, da l'estrem ëd la tèra a l'estrem dël cel.

La paràbola dël fié[modifiché]

28Ora, amprende lòn ch'a veul dì sto paragon pijà dal fié: Cand che ij sò branch a ven-o tënner e ch'a seurto soe feuje, i seve che l'istà a l'é press a rivé. 29Dl'istèssa manera, cand ch'i vëdreve capité tute ste còse, i l'avreve da savèj che ste còse a son an camin ëd rivé, ch'a son a la pòrta. 30Iv diso la vrità: sta generassion-sì a passerà nen che tute ste còse a sio rivà. 31Ël cel e la tèra a passeran, ma mie paròle a passeran nen.

Sìe pront![modifiché]

32Quant a col di-lì e a che ora, a-i é gnun ch'a lo sapia, gnanca j'àngej ch'a son an cel, gnanca 'l Fieul: ma mach ël Pare[17]. 33Fé atension, vijé e preghé, përchè i seve nen cand che col temp a vnirà. 34A l'é coma n'òm ch'a part për fé 'n viagi e che, an chitanda soa ca, a dèissa d'impiegh ai sò servitor e a ognidun sò incàrich, e ch'a comandèissa al portié 'd vijé[18]. 35Vijé, donca, përchè i seve nen cand che 'l padron ëd ca a rivrà, se a la sèira, o a mesaneuit, o a l'ora che 'l gal a canta, o a la matin. 36chiel a podrìa rivé a l'improvista e troveve andurmì. 37Ora, lòn ch'i diso a vojàutri, i lo diso a tuti: Vijé”.

Nòte[modifiché]

  1. O "drocà", "campà giù".
  2. O "a son an sël pont ëd compisse".
  3. O "d'armor ëd guèra".
  4. "përch'i seve mè dissépoj".
  5. 13:9-11 cfr. Matè 10:17-20; Luca 12:11-12.
  6. O "se mantenrà ferm".
  7. Cfr. Matè 10:22.
  8. Conforma la tradission sossì as ciama: "Abominassion dla desolassion", la pì granda porcaria ch'as podèissa fé ant un leugh sant.
  9. Cfr. Daniel 9:27; 11:31.
  10. 13:15-16 cfr. Luca 17:31.
  11. O "ampedìe".
  12. Cfr. Daniel 12:1; Arvelassion 7:14.
  13. Cfr. Isaia 13:10; Gioel 2:10,31; 3:15; Arvelassion 6:12; Esechiel 32:7.
  14. Cfr. Isaia 34:14; Arvelassion 6:13; Gioel 2:10.
  15. Cfr. Daniel 7:13; Arvelassion 1:7.
  16. o "sernù".
  17. Cfr. Matè 24:36.
  18. Cfr. Luca 12:36-38.