La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/March/March 14

Da Wikisource.

March[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - March 14

14[modifiché]

Ël complòt contra Gesù[modifiché]

1A-i mancava dòi dì a la festa 'd Pasca[1] e dle Frascà[2]. Ij cap dij sacerdòt e ij magister ëd la Lege ancora a sercavo n'ocasion për ciapé Gesù për furbaria e masselo, 2ma nen durant le celebrassion ëd la Pasca, për tëmma 'd na solevassion dël pòpol.

L'onsion ëd Gesù[modifiché]

3Ant ël mentre ch'a l'era a Betania, ant la ca 'd Simon (n'òm ch'a l'era stàit lebros) e ch'a disnavo, a l'é rivaje na fomna con un vas d'alabaster pien ëd përfum ëd nard pur, ëd gran' pressi. A l'ha dovertalo[3] e a l'ha vërsà 'l përfum an sla testa 'd Gesù[4]. 4Cand ch'a l'han vëddù lolì, contut, cheidun ëd coj ch'a j'ero a tàola con lor a l'é montaje la flin-a. A disìo: "Përché mai sgairé parèj tut col përfum ch'a costa 'd sòld? 5A l'avrìa podusse vende për pì che tërsent dëné e dovré l'arzan pr' ij pòver!". E a l'arprociavo fòrt. 6Ma Gesù a l'ha replicaje: "Lassela 'n pas! Përché feje d'osservassion? A l'ha fàit na bon-a assion anvers ëd mi. 7Përch' i l'avreve sèmper ëd pòver con vojàutri[5] e i podreve feje 'd bin tute vire ch'i vorereve; ma mi i l'avreve nen sèmper. 8Sta fomna a l'ha fàit lòn ch'a podìa fé: a l'ha onzù d'euli mè còrp prima dël temp prontand-lo për la sepoltura. 9In vrità iv diso ch' an qualsëssìa leugh dël mond ch'a sarà predicà cost evangeli a sarà 'dcò arcordà costa fomna e a spiegran lòn ch'a l'ha fàit.

Ël pian për tradì Gesù[modifiché]

10Anlora Giuda Iscariot, un dij Dòdes, a l'é 'ndass-ne a trové ij cap dij sacerdòt për rangesse con lor e consegné Gesù ant soe man. 11Cand ch'a l'han sentì 'l motiv përchè a l'era vnù, a son motobin arlegrass-ne e a l'han promëttù 'd deje 'd sòld. A l'é parèj che Giuda adess a sercava n'ocasion për tradilo.

La Pasca[modifiché]

12Ël prim dì dla Festa dle Frascà[6], cand ch'as sacrificava l'Agnel ëd Pasca, ij sò dissépoj a l'han dije: "Andoa veus-to ch'i andoma a fé ij preparativ për toa sin-a 'd Pasca?". 13Parèj Gesù a l'ha mandà dòi dij sò dissépoj a Gerusalem con coste istrussion: "Andé 'nt la sità e n'òm av vnirà 'ncontra portand na gerla d'eva. Andeje dapress. 14Ant la ca 'ndoa ch'a intra, dije al padron ëd ca: 'Ël magister a ciama: Andoa ch'a l'é la sala a mangé andova ch'i podrai fé la sin-a 'd Pasca con ij mè dissépoj?'. 15E chiel av mostrerà na gran' stansia al prim pian ch'a l'é già pronta. A l'é 'nsilà ch'i prontereve la sin-a". 16Anlora ij sò dissépoj a son andass-ne ant la sità e a l'han trovà tut coma Gesù a l'avìa dije, e a l'han prontà la sin-a 'd Pasca. 17A la sèira, Gesù a l'é rivà a la ca con ij sò dódes dissépoj. 18Antant che a j'ero a la tàula ch'a mangiavo, Gesù a l'ha dit: "In vrità iv diso che un ëd vojàutri ch'a mangia ansem a mi[7] am tradirà". 19E a l'han comensà a sagrinesse e a l'han dije l'un apress a l'àutr: "L'é-lo mi?". 20A l'ha rësponduje: "A l'é un dij Dódes, un ch'a moja 'l pan con mi ant la midema scuela". 21A l'é sicur che 'l Fieul ëd l'òm as na va, second ch'a l'é scrit ëd chiel, ma maleur a la përson-a da chi 'l Fieul ëd l'òm a l'é tradì: a saria stàit mej che a fussa mai nassùa.

La Sin-a dël Signor[modifiché]

22Antant ch'a mangiavo, Gesù a l'ha pijà 'l pan, e dòp ch'a l'ha përnunsià la benedission[8], a l'ha brisalo, a l'ha dajlo 'n pòch a pr'un e l'ha dije: "Pijé, mangé, sossì a l'é mè còrp". 23Peui, avend pijà la copa, a l'ha rendune grassie, a l'ha dajla, e da cola-lì a l'han beivune tuti. 24E a l'ha dije: "Sossì a l'é mè sangh, ël sangh[9] che conferma l'Aleansa[10] an tra Dé e sò pòpol. A l'é vërsà coma 'n sacrifissi për tanti[11]. 25In vrità iv diso ch'i beivrai pì nen dël frut ëd la vigna fin-a al dì ch'i lo beivrai neuv ant ël Regn ëd Nosgnor". 26E dòp d'avèj cantà 'd Salm[12], a son andass-ne al Mont dj'Ulivé.

La predission ëd l'arnegament ëd Pero[modifiché]

27Për la via, Gesù a l'ha dije: "Tuti vojàutri i vë slontanreve da mi[13], përchè a l'é scrit: 'I patlerai 'l bërgé e le feje a saran tute dësbërgiairà[14]', 28ma apress ch'i sarai arsussità dai mòrt, i andrai prima 'd voi an Galilea[15] e iv rëscontrerai ansilà". 29Pero a l'ha dije: "Tuti a podrio cò slontanesse da ti, ma mi nò: mi i lo farai mai!". 30E Gesù a l'ha dije: "In vrità it diso che ancheuj, pròpi costa neuit, prima ch' ël gal a l'àbia cantà dòi vire, ti 't l'avras negà tre vire fin-a 'd conòss-me!". 31Ma Pero a-j disìa ancora pì fòrt: "Nò! Bele s'i dovèissa meuire ansem a ti, mi it arnegrai mai!", e tuti a l'han dije l'istèss.

Ant ël Getsèmani[modifiché]

32Anlora a son andàit ant un pòst ch'as ciama Getsèmani, e Gesù a l'ha dije ai sò dissépoj: "Asteve ansissì fin-a ch'i l'abia pregà". 33E a l'ha pijà con chiel Pero, Giaco e Gioann, e a l'ha comensà a sagrinesse e a agitesse fòrt. 34E a l'ha dije: "Mia ànima a l'é crasà da ‘n crussi e da na tristëssa mortal. Sté sì con mi e vijé". 35Peui a l'é 'ndàit un pò pì an là, a l'é campasse për tèra e a pregava che, s'a fussa possibil, col' ora afrosa ch'a lo spetava a passèissa lontan da chiel. 36A disìa: "Abbà, Pare, tut a l'é possibil a Ti. It suplico, fame nen bèive da sta copa 'd patiment; contut, ch'a sìa nen lòn ch'i veuj mi, ma lòn ch' it veule Ti!". 37Peui a l'é tornà e a l'ha trovaje ch'a dormìo; e a l'ha dije a Pero: "Simon, deurmes to? Has-to nen podù vijé gnanca n'ora? 38Vijé e preghé ch' i intre nen an tentassion, përché lë spirit a l'ha bon-a veuja, ma 'l còrp[16] a l'é débol". 39Anlora a l'é tornà 'ndré e a l'ha pregà con le mideme paròle. 40Cand ch'a l'é tornà da lor na sconda vira, a l'ha torna trovaje ch'a dormìo, përchè ch' a podìo nen ten-e j'euj dovert, e a savìo nen còsa rëspondje. 41Cand ch'a l'é tornà da lor për la tersa vira, a l'ha dije: "Adess deurme pura e arposeve. Nò, i l'eve deurmì assè: l'ora a l'é rivà. Ël Fieul ëd l'òm a va esse dàit ant le man ëd gent grama[17]. 42Ausseve, andoma. Vardé, col ch'am tradiss as avzin-a".

Ël tradiment e l'arest ëd Gesù[modifiché]

43E sùbit, mentre ch'a parlava 'ncora, Giuda, un dij Dòdes, a l'é rivà, e con chiel na gran tropa armà dë spa e 'd baston. A l'ero stàit mandà dai cap dij sacerdòt, dai magister ëd la Lege e da j'ansian dël pòpol. 44Ora, col ch'a lo tradìa, a l'avìa daje 'n segn, an disand: "Col ch'i darai un basin ëd salùt a l'é col ch'i l'eve da aresté: ciapelo e portelo via bin guardà". 45Donca, cand ch'a l'é vnù, a l'é avzinasse sùbit a Gesù e a l'ha dije: "Rabbi!" e a l'ha daje 'n basin. 46Anlora a l'han butaje le man a còl a Gesù, e a l'han pijalo. 47E un ëd coj ch'a l'ero lì present, a l'ha tirà fòra soa spa e a l'ha ciapà 'l servitor dël gran' sacerdòt dëstacandje n'orìa. 48Anlora Gesù a l'ha dije: "I seve sortì për pijeme coma s'i fusse dapress a 'n brigant, con dë spa e 'd baston. 49Mi i j'era tùit ij dì an mes ëd vojàutri a mostré ant ël Templi e i l'eve nen pijame, ma tut sossì a l'é rivà përchè le Scriture a sìo compìe[18]". 50Anlora tùit ij sò dissépoj a l'han chitalo e a son ëscapà via. 51Ora, a-i era lì 'n cert giovnòt ch'a-j andasìa dapress, vestì mach con un linseul ëd lin. A l'han sercà 'd pijelo cò chiel, 52ma a l'é reussì a scapeje dësfand-se dël linseul e a core via tut patanù.

Condanà dal Consistòri[modifiché]

53Parèj a l'han menà Gesù dë 'dnans al gran' sacerdòt e lì a son radunasse tùit ij cap dij sacerdòt, j'ansian e ij magister ëd la Lege. 54Pero a-j andasìa dapress da lontan rivand fin-a ant la cort dël gran' sacerdòt. Ansilà a l'era setasse an compania dle guardie, e a së scaodava arand' al feu. 55Ora, ij cap dij sacerdòt e 'l Consistòri antregh a sercavo na chèich testimoniansa contra 'd Gesù për felo meuire, ma a na trovavo pa. 56A-i na j'ero diversi ch'a portavo 'd fàusse testimonianse contra 'd chiel, ma soe diciarassion ëd lor a concordavo nen. 57A la fin cheidun a l'é aussasse e a l'ha portà costa fàussa testimoniansa: 58"I l'oma sentì ch'a disìa: 'I camperai giù stò Templi ch'a l'é fàit con ëd man d'òm e in tre dì i na butrai 'n pé n'àutr, ch'a l'é nen fàit con ëd man d'òm[19]". 59Ma 'dcò 'nlora soe testimonianse 'd lor a concordavo nen. 60A l'é antlora ch' ël gran sacerdòt a l'é ausasse dë 'dnans a tùit j'àutri e a l'ha 'nterogà Gesù disand: "Rispondes-to nen? Còs é-lo che sti-sì a diciaro contra 'd ti?". 61Ma Gesù a stava ciuto e a rëspondìa pa. Ël gran' sacerdòt a l'ha 'ncora interogalo, e a l'ha dije: "Ses-to 'l Mëssìa, ël Fieul dël Benedet?". 62E Gesù a l'ha dije[20]: "Vera. I lo son, e i vëdreve 'l Fieul ëd l'òm astà a la drita dla potensa 'd Nosgnor, e ch'a ven an sle nivole dël cel". 63Anlora 'l gran sacerdòt a l'ha s-ciancasse con oror soe vestimente e a l'ha dit: "I l'oma pì nen da manca 'd testimònianse. 64I l'eve bin sentì la bëstëmmia! Còsa vë smija-lo? Cola ch'a l'é 'l vòstr verdet?". Anlora tuti a l'han crijà "Colpèivol! A mérita 'd meuire[21]!". 65E cheidun a l'é butasse a scracèje adòss e a quateje la facia e deje 'd pugnatà, e a-j disìo: "Profetisa e dine chi ch'a l'ha patlate!". Le guardie, peui, dasendje dë s-ciaf, a l'han portalo via.

Pero a 'rnega Nosgnor[modifiché]

66Ora, ant ël mentre che Pero a l'era giù ant la cort, a l'é vnuje un-a dle serve dël gran' sacerdòt. 67E cand ch'a l'ha vëddù Pero ch'a së scaodava, a l'ha vardalo an facia e a l'ha dije: "Ti 't j'ere un ëd coj ch'a stasìa con ël Nazaré, con Gesù! Nen vera?". 68Ma chiel a l'ha negalo, e a l'ha dije: "I lo conòsso nen col òm, e i sai nen lòn ch'it dise!". Peui a l'é sortì fòra, ant ël vestìbol, e 'l gal a l'ha cantà. 69E la serva, avend-lo torna beicà, a l'é butasse a dì a coj ch'a l'ero lì present: "Sto-sì a l'é pròpi un ëd coj-là!". 70Ma Pero a l'ha negalo na sconda vira. E ancora 'n pòch apress, coj ch'a l'ero lì present a l'han dije a Pero: "A l'é sicur che ti 't ses un ëd coj là, përchè ti 't ses ëd la Galilea: tò acsàn a lo dà a conòsse!". 71Anlora Pero a l'ha giurà e spërgiurà e a l'ha dit: "Ch' i sia maledet s'i diso nen la vrità: i conòsso pròpi nen l'òm ch'i dise!". 72E 'l gal a l'ha cantà për la sconda vira, e Pero a l'é arcordasse 'd lòn ch'a l'avìia dije Gesù: "Anans ch' ël gal a l'àbia cantà dòi vire, ti 't l'avras negà tre vòlte fin-a 'd conòss-me!". E essend sortì, a l'é butasse a pioré.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Surtìa 12:1-27.
  2. O "dij Pan sensa Alvà" (Masòt)"
  3. O "a l'ha s-ciapalo".
  4. Cfr. Luca 7:37-38.
  5. Cfr. Deuteronòmi 15:11.
  6. O "dij Pan sensa Alvà" (Masòt)"
  7. Cfr. Salm 41:9.
  8. O "dòp d'avèjne ringrassià Nosgnor Dé".
  9. Cfr. Surtìa 24:8.
  10. Cfr. Geremìa 31:31-34.
  11. O "ij vàire".
  12. O "le làude", visadì le Hallel (הלל) - La série 'd Salm 113-118 cantà o lesù a la conclusion dël seder ëd Pasca. Hallel a veul dì "làude".
  13. Let. "scandalisà", "fareve dzarsion".
  14. Cfr. Sacharìa 13:7.
  15. Cfr. Matè 28:16.
  16. O "la carn".
  17. O "dij pecator".
  18. Cfr. Luca 19:47; 21:37.
  19. Cfr. Gioann 2:19.
  20. Cfr. Daniel 7:13.
  21. Cfr. Levitich 24:16.