La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Deuteronomi/Deuteronomi 25

Da Wikisource.

Deuteronòmi[modifiché]

25[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Deuteronòmi 25

Aplicassion ëd na sentensa[modifiché]

1Ant ël cas ëd na contèisa, che ij doi contendent as presento dë 'dnans al giùdes e ch’a sio giudicà: ël nossent a sarà diciarà giust[1] e ‘l colpèivol a sarà condanà. 2Se ‘l colpèivol[2] a mérita d’esse batù, ël giùdes a lo farà dëstende për tèra e batù dë 'dnans a chiel con un nùmer ëd colp proporsionà a soa colpa. 3Tutun, as podrà deje nen pì che quaranta bòte[3], dësnò, s’a l’é patlà pì che 'd lòn, tò frel Israelita a podrìa perde ai tò euj[4] soa dignità[5].

Ël beu ant l’èira[modifiché]

4Buta pa ël musel al beu[6], antramentre ch’a bat ël gran.

Ël dirit d’avèj na dissendensa[modifiché]

5Se 'd frej a stan ansema, e un ëd lor a meuir sensa fieuj, la fomna dël mòrt a andrà pa a mariesse fòra dla famija a n'òm forësté; ma sò cugnà andrà da chila e as la pijerà për fomna, an fasend anvers ëd chila sò dovèj da cugnà[7]. 6Ël primnà che chila a l'avrà, a farà torna vive ël nòm dël frel mòrt, parèj che sò nòm a dësparissa pa d'Israel[8]. 7Ma se st'òm a s'arfuda 'd marié soa cugnà, costa-sì as presentrà a la pòrta da j'ansian e a dirà: “Mè cugnà as arfuda 'd fé arvive 'l nòm ëd sò frel an Israel, chiel a veul nen compì anvers ëd mi sò dovèj da cugnà”. 8Anlora j'ansian ëd soa sità a lo ciameran e a-j parleran. Se col òm a përsist an disand: “I veuj nen mariela”, 9anlora la cugnà a s'avzinerà a chiel e, dë 'dnans a j'ansian, a-j gavrà na sandola dai pé e a jë spuverà an facia, an disend coste paròle: “Përparèj venta fé a l'òm ch’as pija nen soen ëd la lìnea genealògica ‘d sò frel!”. 10An col cas-lì an Israel, la famija ‘d col òm a porterà ‘l nòm: “La famija dël dëscaussà”[9].

Ëd gest proibì ant ël mentre 'd na rusa[modifiché]

11 Quand che doi òm a ruso an tra ‘d lor, se la fomna d’un ëd lor, për salvé sò marì da l’àutr ch’as bat, as acòsta a l’aversari e a lo ambranca për le pudende[10], 12taìje la man. Àbie gnun-a compassion ëd chila.

Onestà ant ël comersi[modifiché]

13Ten pa ‘nt toa borsa doi pèis diferent: un pì gross e un pì cit. 14Ten pa ‘ntëcà doi mzure diferente: un-a pì granda e un-a pì cita. 15It l’has da avèj ‘d pèis precis e giust, ëd mzure precise e giuste. A l’é parèj ch’it podras avej na vita longa an sla tèra che ‘l Signor, tò Dé, at dà; 16përchè ‘l Signor, tò Dé, a-j pija ‘n ghignon tute sòrt d’ambrojon, tuti coj ch’a comëtto d’angiustisse[11].

Condan-a dj’Amalechita[modifiché]

17Arcordeve 'd lòn che a l'han fave j’Amalechita, cand ch’i surtìe da l’Egit, 18A j’ero vnùit a vòst rëscontr për la stra, e da darera, dòp ch'i j'ere passà a l'han atacà vòst séguit; cora che ti 't j'ere svers e strach: a l'han pa avù timor ëd Nosgnor. 19Donch, ant ël moment che 'l Signor tò Dé a l'avrà dave d’arlass, an liberànd-ve da tùit ij vòstri nemis dj'anviron, dël pais che ël Signor vòst Dé a stà për deve an ardità, i l’eve da dëscancelé la memòria dj'Amalechita da sota 'l cél: dësmentiélo pa[12]!

Nòte[modifiché]

  1. O “giustificà”. Sossì a l’é amportant për ës-ciairì la significassion dël termin teologich “giustificassion”, ch’a veul dì, ant ël contest legal, “diciaré giust”, nen “rende giust”. A l’é na diciarassion, na sentensa.
  2. O “ël gram”.
  3. “Quaranta bòte” a l’era ‘l nùmer massim ëd colp ch’as podìa deje o con na vërga (cfr. Surtìa 21:20) o con un foèt fàit con ëd coram. Ant ël temp dël Testament Neuv, ël massim a l’era ‘d trenta-neuv colp (2 Corint 11:24).
  4. O “an pùblich”.
  5. O “a resterìa dzonorà”. Cfr. 1 Corint 9:9; 1 Timòt 5:18.
  6. Le bes-cie ‘dcò a l’han da esse tratà con rispet (cfr. Deuteronòmi 22:6-7; Proverbi 12:10), Sto vers a l’é stàit mensionà da l’apòstol Pàul an arferiment al dirit dij minister cristian d’arsèive soa paga (cfr. 1 Corint 9:9; 1 Timòt 5:18) conform al prinsipi d’antërpretassion rabbinica “dal pì cit al pì grand”: se lolì a l’é giust për ij beu, a l’é ‘d sicur ëdcò giust pr’ij travajeur.
  7. Costa-sì a l’é la lej ch’a l’é ciamasse “dël levirat” (dal latin për cognà).
  8. 25:5-6 cfr. Maté 22:24; March 12:19; Luca 20:28.
  9. 25:7-10 cfr. Rut 4:7-8.
  10. O “part dlicà”, genitaj. Lolì a sarìa n’atentat a soa abilità riprodutiva, ch’a l’é sacrà.
  11. 25:13-16 cfr. Levitich 19:35-36.
  12. 25:17-19 cfr. Surtìa 17:8-14; 1 Samuel 15:2-9