La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 42

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 42

Isaia[modifiché]

42[modifiché]

Ël sërvent ëd Nosgnor[modifiché]

1Vardé sì mè servent, col che mi i sostnisso[1] e ch’i l’hai sernù. I son pròpi content ëd chiel[2]. I l’hai butà mè Spìrit an chiel. Chiel a porterà la giustissia a le nassion. 2A crijerà pa, a ausserà pa soa vos për le stra. 3A s-ciaperà nen la cana scrussìa, nì a dëstiss-rà na candèila ch’a tërmola. A portera la giustissia an tra le gent. 4Mè sërvent a l’avrà gnun-a esitassion e as perdrà nen ëd coragi, fin-a ch’a l’avrà trionfà për tuta la tèra. Fin-a coj ch’a vivo da leugn al dëdlà del mar, a speteran soe istrussion[3].

5Sossì at fà savèj Dé, ël Signor, col ch’a l’ha creà ij cej e a l’ha dësdobiaje; ch’a l’ha spianà la tèra përchè a gichèisso j’erbo; ch’a dà ‘l fià a tuti coj ch’a-i vivo, e vita[4] a tuti coj ch’a marcio për la tèra[5]. 6Mi, ël Signor, i l’hai ciamate për manifesté mia giustissia. I l’hai pijate për man e it guerno. It darai a mia gent, Israel, përch’ it sie ‘l Mediator ëd mia aleansa con lor. Ti ‘t saras un ciàir për guidé le nassion[6]. 7Ti ‘t dovertras j’euj dij bòrgno; ti ‘t rendras la libertà ai përzoné, it faras seurte coj ch’a son ëstàit campà ant lë scur ëd cele sot-tèra.

8Mi i son ël Signor, sto-sì a l’é mè nòm. I l’hai gnun-a 'ntension ëd cede a d’àutri mia glòria; ëd cede mè onor a dj’ìdoj. 9Tut lòn ch’i l’hai profetisà a l’é compisse e adess i lo nunsio torna, iv lo faso savèj anans ch’a riva.

Imn a Nosgnor vitorios[modifiché]

10Canté a Nosgnor un càntich neuv. Laudelo da un cap a l’àutr dla tèra. Canté, vojàutri ch’i sorghe ‘l mar e tut lòn ch’a-i viv, j’ìsole con tùit ij sò abitant. 11Gionteve al còro, vojàutre le borgià dël desert, ch’as arlègro ij vilagi ‘d Chedar! Che la gent ëd Sela a canta ‘d gòj; che ‘d crij ëd gòj arson-o da la sima dle colin-e, 12ch’a dago ‘d glòria a Nosgnor! Ch’a faso sente da leugn a j’ìsole soe làude ‘d lor! 13Nosgnor a seurt a combate tanme ‘n guerié fòrt, ardì tanme n’eròe 'nvincìbil. A lansa fòrt sò crij 'd guèra e a afronta con vajantisa ‘l nemis.

14Chiel a dirà: “I son ëstàit chiet për assè ‘d temp, eh, i son frename. Ore, contut, tanme na fomna ch’a l’ha da buté al mond na masnà, i crijo, i gëmmo e i trànfio. 15Dle montagne e dle colin-e i farai na spianada. I farai vnì sech i fium e i suverai tùit ij lagh. 16I mnerai Israel, ch’a l’é bòrgno, për dij senté ch’a conòsso pa, i-j guiderai për dij violèt dësconossù. I farài vnì ciàir ël top ch’a-i é dë 'dnans a lor e i rendrai pian-a la strà ch’a jë stà dë 'dnans. Costa-sì a l’é mia promëssa, i la mantnirai e la compirai. 17I-j farai torné andré, quatà d’onta, coj ch’as fasìo d’ìdoj e a disìo a dë statue: “Vojàutre i seve nòstri dio”.

Un pòpol ciòrgn e bòrgno[modifiché]

18Sté a sente, vojàutri ch’i seve ciòrgn! Vardé sì, vojàutri ch’i seve bòrgno! 19Chi ch’a l’é tant bòrgno coma mè pòpol midem, mè servent? Chi ch’a podrìa mai esse autërtant ciòrgn che mè mëssagé? Chi ch’a podrìa esse autërtant bòrgno che mè pòpol sernù, ël servent ëd Nosgnor? 20Ti tl’has vëddù tante còse ma it j’arcòrde nen; it l’has bin sentù ma 't l’has pa scotà. 21Ël Signor, ch’a l’é brav, a l’era compiasusse ‘d fé grand e glorios sò dissègn[7], 22ma sò pòpol midem a l’é stàit caturà e a l’é dventà na ladrarìa ‘d guèra. Tùit a son ëstàit s-ciavisà, ampërzonà e butà a sach. A son dventà ‘n botin che gnun a reclama[8]. 23Chi ‘d vojàutri a veul sentlo? Chi ch’a veul comprende lòn ch’i l’avìa profetà? 24Chi é-lo ch’a l’ha dàit l’autorisassion che Israel a fussa caturà e vastà? A l’é stàit Nosgnor, ch’i l’oma ofendù con nòstri pëccà; përché ‘l pòpol a vorìa pa marcé an sël senté ch’a l’avìa mostraje e a l’ha fàit nen cas a sò vorèj. 25A l’é për lòn che Nosgnor a l’ha svërsà dzora 'd sò pòpol soa furia afoà e a l’ha faje dëstruve an guèra. A son ëstàit anvlupà dal feu, ma, malgré lòn, ancora a son arfudasse ‘d comprende - a l’han pa amprendù la lession.

Nòte[modifiché]

  1. O “chi l’hai daje fòrsa”.
  2. O “che tant am fà piasì”, “chiel am dà tanta gòj”. Cfr. Maté 3:17; 17:5; March 1:11; Luca 3:22; 9:35.
  3. O “decision”. 42:1-4 cfr. Maté 12:18-21.
  4. O “respirassion”.
  5. Cfr. At 17:24-25.
  6. Cfr. Isaia 49:6; Luca 2:32; At 13:47; 26:23.
  7. O “lej”.
  8. O “na piàita ch’a l’é belfé da ciapela ma gnun a la guerna, gnun a l'arpòrta a ca”.