La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Geremia/Geremia 33

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Geremia 33

Geremìa[modifiché]

33[modifiché]

Nosgnor a fà për la sconda vira la promëssa d'arstabilì Israel e Giuda[modifiché]

1Mentre che Geremìa a l’era ancora confinà 'nt la cort ëd le vardie, Nosgnor a l’ha torna comunicaje soa paròla. 2A l’ha dije: “Sossì a dis ël Signor, col ch’a l’ha fàit ël mond, ch’a l’ha formalo e l’ha rendulo frem e ch’a l’ha për nòm ‘ël Signor’. 3Ciameme e mi it rëspondrai e t’arvelerai 'd grand segret che ti ‘t conòsse nen ëd lòn ch’a l’ha da rivéie. 4Sossì a dis ël Signor, ël Dé d’Israel: I l’eve dësblà le ca dë sta sità e fin-a ‘l palass real për trové ‘d materiaj për rinforsé le muraje contra le rampe d’assedi e lë spa dël nemis. 5I chërde ‘d podèj combate contra ij Babilonèis[1], ma parèj i ampinireve mach cole ca dij cadàver ëd coj che mi i farai meuire con l’ardor ëd mia zara, përchè i l’hai bandonaje për motiv ëd soa gramissia.

6Malgré sòn, a vnirà ‘l temp che mi i varirai le ferìe ‘d Gerusalem e a-j darai a pien-e man la pas e la sicurëssa. 7I arnovrai la vita dël pòpol ëd Giuda e d’Israel e i arcostruvrai soe sità tal coma ch’a l’ero anans. 8I-j purificrai da tùit ij pecà ch’a l’avìo comëttù contra ‘d mi[2], i-j përdonrai la colpa d’avèj pecà contra ‘d mi, d’ess-me stàit pa fedej.

9A l’é antlora che costa sità am darà ‘d gòj, glòria e d’onor dë 'dnans a tute le nassion ëd la tèra! Ij pòpoj dël mond a vëdran tut ël bin ch’i faso a mia gent, e a së sburdiran cand ch’a vëdran la pas e la prosperità che mi i-j provëdrai.

10Sossì a l’é lòn ch’a dis ël Signor: Ant ës leu, dont i dise: ‘A l’é na ruin-a, sensa ‘d gent e ‘d bestie’, a le sità ‘d Giuda e ai leugh ëd Gerusalem che adess a son vastà, e ch’a-i son nì ‘d gent nì ‘d bestie, ancora as tornerà a sente 11ij crij ‘d gòj e ‘d festa, ij cant ëd jë spos e dle spose. As tornerà a sente la vos ëd coj ch’a porteran al templi dël Signor soe oferte ‘d ringrassiament, an cantand: ‘Ringrassié ‘l Signor ëd l’Univers! Përchè ‘l Signor a l’é brav. Sò amor fedel a ven mai a manché’. Përchè ‘l Signor a dis: ‘I arnovrai la vita dël pais tal coma ch’a l’era anans[3]’.

12Sossi a l’é lòn ch’a dis ël Signor ëd l’Univers: ‘An ës leu, ch’a l’é na ruin-a, sensa ‘d gent e ‘d bestie, e a tute le sità, a-i tornerà a esse ‘d pasture andoa che ij bërgé a podran ëmné ij sò strop. 13A le sità dle colin-e, ai pé ‘d Giuda e dël Neghev, al teritori ‘d Beniamin, a le vzinanse ‘d Gerusalem e a tute le sità ‘d Giuda, a torneran a passé jë strop a la goerna dij bërgé ch’a-j conteran. Mi, ël Signor, i l’hai parlà!’.

Nosgnor a arconfërma sò pat con David, Israel e Levi[modifiché]

14A vnirà ‘l di, a dis ël Signor, che mi i farai për Israel e për Giuda tute le còse bon-e ch’i l’hai promëttuje. 15An coj di-lì e an col temp-lì, i farai seurte, da la dissendensa dël rè David, n’arbut ëd giustissia. A sarà chiel ch’a farà lòn ch’a l’é giust e drit për tut ël pais. 16An coj di-lì Giuda a sarà salvà e Gerusalem a vivrà an sicurëssa, e la sità a sarà ciamà: “Nosgnor a l’é nòstra giustissia[4]”. 17Sossì a l’é lon ch’a dis ël Signor: “David a l’avrà un sucessor ch’as setrà an sël tròno d’Israel për sèmper[5]. 18E a-i saran sèmper ëd sacerdòt levìtich ch’a më smonran d’olocàust, d’oferte brusà, d’oferte ‘d gran e ‘d sacrifissi[6]”.

19Peui Nosgnor a l’ha comunicà a Geremìa costa paròla. A l’ha dije: 20“Sossì a l’é lòn ch’a dis ël Signor: ‘Ant ël dì ch’i sareve bon a cassé mè pat con ël di e la neuit, parèj che un a seguita pa l’àutra, 21mach antlora a sarà anulà mè pat con mè sërvent David. Mach antlora chiel a l’avrà pa pì un dissendent ch’a regna an sò tròno. L’istess a sarà con mè pat con ij sacerdòt levìtich ch’a fan ij sò ufissi dë 'dnans ëd mi. 22Coma che lë stèile dël cel as peulo pa contesse e coma che la sabia dla riva dël mar a peul nen esse mzurà, parèj i moltiplicrai la dissendensa ‘d mè sërvent David e dij Levita ch’ufissio dë 'dnans ëd mi”.

23Nosgnor a l’ha comunicà n’àutra paròla a Geremìa. A l’ha dije: 24“Sentes-to pa lòn ch’a dis costa gent? ‘’Nosgnor a l’ha sernù Giuda e Israel e peui a l’ha chitaje!’. A fan le svergne e peui a diso che Israel a peul pa consideresse na nassion. 25Contut, sossì a l’é lòn ch’a dis ël Signor: “S’a l’é sicur che mi i l’hai fàit un pat con ël di e con la neuit e i l’hai fissà le lege dël cel e dla tèra, 26a l’é ‘dcò sicur ch’i chiterai mai ij dissendent ëd Giacòb e ‘d David, mè sërvent, o cambié ‘l pian che ij dissendent ëd David a governran ij dissendent d’Abraham, d’Isach e ‘d Giacòb. A l’opòst, i-j ristabilirai 'n sò pais e i l’avrai misericòrdia ‘d lor”.

Nòte[modifiché]

  1. O: “ij caldé”.
  2. O: “tùit ij sò pecà d’arvira”.
  3. Cfr. 1 Crònache 16:34; 2 Crònache 5:13; 7:3; Esdra 3:11; Salm 100:5; 106:1; 107:1; 118:1; 136:1.
  4. O “salvëssa”. 33:1 4-16 cfr. Geremìa 23:5-6.
  5. Cfr. 2 Samuel 7:12-16; 1 Rè 2:4; 1 Crònache 17:11-14.
  6. Cfr. Numer 3 :5-10.