Vai al contenuto

La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Cronache/2Cronache5

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - 2 Crònache 05

1A l’é parèj che Salomon a l’ha compì tuta soa euvra për ël Templi ‘d Nosgnor. Peui a l’ha fàit porté tuti j’utiss sacrà che sò pare David a l’avìa donà[1] - l’argent, l’òr e vàire artìcoj - e a l’ha faje anmagaziné ant ël tesòr dël Templi ‘d Dé.

L’Èrca tramudà ant ël Templi

[modifiché]

2Salomon a l'ha peui convocà a ciambreja an Gerusalem j'ansian d'Israel e tùit ij cap-tribù - ij cap ëd le famije dij grand antich d’Israel. Lor a l’avìo da tramudé l'Èrca dl'Aleansa dël Signor dal pòst anté ch’a l’era stàita butà ant la Sità 'd David[2], visadì Sion, al Templi. 3A son assemblasse a la presensa dël rè tùti j’òm d’Israel për la Festa dle Caban-e, ch’a rivava ant ël sétim mèis.

4Cand che tùti j’ansian d'Israel a son rivà, ij Levita a l'han aussà l'Èrca. 5A l'han tramudà l'Èrca e la tenda dla radunansa e tùit j'asi sacrà ch’ a l'ero ant ël tabërnàcol; a son ëstàit ij sacerdòt e ij Levita a porteje. 6Là, ‘dnans ëd l’Èrca, Rè Salomon e la comunità antrega d’Israel a l’han ësmonù an sacrifissi csì tante feje, crave e beu ch’as podìo gnanca calcolé vàire ch’a l’ero!

7Ij sacerdòt a l'han fàit intré l'Èrca dl'Aleansa 'd Nosgnor a sò pòst ant la stansia dël Templi, ant ël Sant dij Sant, sota j'ale dij cherubin. 8Ij cherubin a slargavo j'ale dzora dl'Èrca; lor a curvìo l'Èrca e soe bare da dzora. 9Le stanghe a l'ero pì longhe, e për lòn ij sò ponton as prolongàvo dë dlà dl'Èrca anvers la stansia, ma da fòra as vëddìo pa; parèj coma che a l'é ancora al di d'ancheuj. 10Ant l’Èrca a-i j'era nen d'autr che le doe tàule[3], che Mosè a l'avìa butà an sl'Horeb, le tàule dl'aleansa stabilìa da Nosgnor con j'Israelita ant ël moment ch’a l'ero surtì da l'Egit.

11Apress ëd lòn, ij sacerdòt a son surtì dal Leu Sant. Tùit ij sacerdòt ch’a l’ero là present a l’avìo purificasse sensa considerassion ëd chi, an tra ‘d lor, a l’era ‘d sërvissi col di-lì. 12E ij Levita ch’a l’ero musicista, visadì Asaf, Eman, Idutun e sò fieuj e frej, vestì 'd damasch, con cìmbaj, arpe e setre, as në stasìo an pé a levant dl'autar. A lor a son giontasse sentevint sacerdòt ch’a sonavo le trombe. 13Ij trombëttiè a sonavo soe trombe e ij cantor a cantavo tùit a l’unìsson an laudand e ringrassiand Nosgnor. Compagnà da 'd trombe, cimbaj e d’àutri strument, a l’han aussà un càntich ëd làude al Signor. A disìo: “Chiel a l’é brav! Soa misericòrdia a dura për sèmper[4]!”. Pròpi an col moment-lì na nìvola spëssa a l’ha ampinì ‘l Templi dël Signor. 14Ij sacerdòt a podìo pa pì seguité an sò servissi për motiv ëd la nìvola, përchè la gloriosa presensa dël Signor a l’avìa ampinì ‘l Templi ‘d Dé[5].

Nòte

[modifiché]
  1. Cfr. 2 Samuel 8:11; 1 Crònache 18:11.
  2. Cfr. 2 Samuel 6:12-15; 1 Crònache 15:25-28.
  3. Cfr. Deuteronòmi 10:5.
  4. Cfr. 1 Crònache 16:34; 2 Crònache 7:3; Esdra 3:11; Salm 100:5; 106:1; 107:1; 116:1; 136:1; Geremìa 33:11.
  5. 5:13-14 cfr. Surtìa 40:34-35.