La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 34

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 34

Isaia[modifiché]

34[modifiché]

Un mëssagi për le nassion[modifiché]

1Vnì sì, vojàutre le nassion; scoté, e voi ij pòpoj fé atension! Che ‘l mond e tut lòn ch’a-i viv, ch'a staga mach a sente mia paròla! 2Përchè l’andignassion ëd Nosgnor a l'é adressasse contra tute le gent e soa fùria contra 'd tute soe armeje. Chiel a-j dësblerà dël tut e sò destin ëd lor a sarà ‘l carnagi. 3Parèj che ij mòrt[1] a saran campà për la stra e gnun a-j sotrà pì, a-i sarà na fiàira greva ch’a vnirà sù da coj mòrt, e le colin-e a saran mojà ‘d sangh.

4Tute le stèile dël cel a së slingueran, ël cel as anrolerà[2] parèj d’un ròl ëd bërgamin-a, tùit ij sò astr a tomberan parèj ‘d brombo sech ëd la vigna, coma na feuja splufrìa a dròca dal fi.

5Cand che mia spa a l’avrà terminà ‘d fé col travaj ant ël cel; vardé-lì che a calerà për ël giudissi dzora d’Edom, la nassion ch’i l’hai destinà a la dëstrussion. 6La spa 'd Nosgnor a l'é coatà ‘d sangh, a l'é óita con ëd grassa, con ël sangh ëd babero e 'd boch, con la grassa ‘d moton pront a esse sacrificà. Pròpi parèj: ël Signor a smon-rà ‘n sacrifissi a Bosra, a farà ‘n grand ravagi d’Edom. 7Fin-a d’òm fòrt tanme ‘d beu a meuireran - ij giovo ansema ai vej combatent. La tèra a sarà mojà ‘d sangh e ‘l teren a sarà andrugià ‘d grassa uman-a.

8Col-lì a sarà ‘l di dl’arvangia ‘d Nosgnor, l’ann che Edom a sarà arpagà për tut ël mal ch’a l’ha fàit a Sion. 9Ij torent d’Edom a saran ampinì d’apèis bujenta e ‘l teren a sarà quatà ‘d sorfo afoà. 10A bruserà di e neuit; sò fum a montrà për sempe. La tèra a resterà desolà da generassion a generassion; gnun a-i passerà pa pì da lì[3]. 11A saran possession ëd pelican e d'ariss porchèt, a-i ëstaran duso e cornajass. Nosgnor a pijerà diligent le mzure për stabilìje càos e devastassion. 12A sarà ciamà “la tèra da Nen” e tùit ij sò nòbij a dëspariran.

13Ant ij sò palass a vniran sù le spin-e e j'ortije; ij cardon a chërseran ansima a soe fortësse. Soe ruin-e a saran anfestà da siacaj e a serviran mach d’abitassion për jë struss. 14Ëd gat servaj as ancontreran con ëd jene, le crave as ciamran un-a con l'àutra; le sivìtole a-i trovran sosta e ca. 15Ambelelà a l'avran ij sò ni le vipre velenose, e ij duso a-i faran j'euv, a-j covran e a-j faran s-ciòde a soa ombra; as ambaroneran ij voltor, as trovran un tacà a l'àutr.

16Sërchè con deuit ant ël lìber ëd Nosgnor e lese lòn che Nosgnor a l’é ‘n camin a fé. Gnanca un-a ëd cole bestie e osèj giusta mensionà a mancherà e a-i faran soa famija, përchè a l’é la boca 'd Nosgnor ch’a l'ha comandà tut lolì. Sò Spirit a lo compirà. 17Chiel medésim a l’ha pijà le mzure e fàit la spartission ëd la tèra destinand-la pròpi a cole creature lì. Lor a l'avran për sempe e a-i ëstaran për tute le generassion[4].

Nòte[modifiché]

  1. O: " ij sò massà".
  2. Cfr. Arvelassion 6:13-14.
  3. Cfr. Arvelassion 14:11; 19:3.
  4. 34:5-17 cfr. Isaia 63:1-6; Geremia 49:7-22; Esechiel 25:12-14; 35:1-15; Amos 1:11-12; Abdia 1-14; Malachìa 1:2-5.