La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Esechiel/Esechiel 35

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Esechiel 35

Esechiel[modifiché]

35[modifiché]

Contra d'Edom[modifiché]

1Ël Signor a l’ha comunicame soa paròla. A l’ha dime: 2“Fieul d’òm, adress-te al mont ëd Seir e profetisje contra. 3Dije: “Ël Signor Dé at fà savèj sossì: ‘Varda, mont ëd Seir[1], mi i sarai tò aversari[2]. I tnirai la man aussà contra ‘d ti e ‘t farai dventé ‘n desert desolà. 4I ardovrai an ruin-e toe sità e it vniras a esse na tèra vastà. Antlora it savras che ‘l Signor a l’é mi. 5Da sèmper it l’has avù an ghignon j’Israelita e it l’has faje tombé vìtime dla spa ant ël moment ëd soa malora, cand sò pëccà a l’era rivà an cò. 6E bin, mi, ël Signor Dé, i fortisso, ëd manera tant sicura che mia vita midéma, ch'it farai paghé për col sangh e col sangh at përseguitrà. Ti ‘t l’has avù an ghignon coj ch’a pòrto tò sangh midem; për lòn at përseguitrà ‘l sangh ch’it l’has vërsà. 7I farai dël mont ëd Seir un desert desolà e pì gnun andrà a passeje. 8I ampinirai ëd vìtime soe montagne. Dzora ‘d toe colin-e e drinta toe combe e an tùit ij tò rivass, a tomberan le vìtime dla spa. 9It lasserai desolà për sèmper e toe sità a saran pa pì abità. Antlora i savreve che ‘l Signor a l’é mi. 10Ti disìe: ‘Le dòi nassion, ij dòi pais[3] a son ij mè, nojàutri i-j pijeroma an possess’. Ma, an efet, ël Signor già a l’era lì, an Israel! 11E bin, mi, ël Signor Dé, i fortisso, 'd manera tant sicura che mia vita midéma, che mi 't traterai dl’istessa manera rabiosa e dl’istess furor ch’it l’avìe tratà j’Israelita për l’òdio ch’it l’avìe për lor. Im farai conòsse a lor da la manera ch’i-j castigherai[4]. 12Antlora it savras che mi, ël Signor, i l’hai bin sentù tute j'ofèise ch’it l’has fàit a le montagne d’Israel. It disìe: ‘Che ‘d desolassion ch’a l’é restaie, a l’han dànje tanme nòstra pastura!”. 13Gròssa a l'è stàita vòsta 'nsolensa contra 'd mi e i l’eve moltiplicà vòstre paròle contra 'd mi. Mi i l'hai bin sentije’. 14Ël Signor av fà savèj sossì: ‘Ant ël moment che tuta la tèra as n’arlegrerà, mi i farài ëd ti na desolassion. 15Dàit che ti ‘t ses arlegrate a vëdde l’ardità dla casà d’Israel ch'a l’é restà desolà, l’istess i farai con ti - ti ‘t restras desolà, ël mont ëd Seir e tuta Edom - vera, pròpe tuta! Antlora tùit a savran che ‘l Signor a l’é mi[5]!

Nòte[modifiché]

  1. Ël mont ës Seir a l’é da identifichesse con Edom, ël leugh anté ch’a stasìo ij dissendent d’Edom.
  2. O: “Mi i son contra ‘d ti”.
  3. L’arferiment a l’é a Israel e a Giuda.
  4. O: “da la manera ch’i farai giustissia con ti”.
  5. 35:1-15 cfr. Isaia 34:5-17; 63:1-6; Geremìa 49:7-22; Esechiel 25:12-14; Amos 1:11-12; Abdia 1-14; Malachia 1:2-5.