La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 14

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 14

Isaia[modifiché]

14[modifiché]

Ij deportà a ‘rtoneran[modifiché]

1Ëd sicur Nosgnor a l’avrà compassion dij dissendent ëd Giacòb. J’Israelita a saran ancora ij sò preferì, e a-j farà torné a soa tèra. Dij foresté as giontran a lor, as uniran al pòpol ëd Giacòb. 2D’àutri pòpoj a l’avran soen ëd lor e a-j mneran a sò pais. Ambelelà, ant la tèra ‘d Nosgnor, ëd coj foresté j’Israelita a në faran ij sò servitor. Coj midem ch’a l’avìo faje përzoné a dventran ij sò përzoné e coj ch’a l’avìo crasaje a saran dominà da lor.

Sàtira contra ‘l rè ‘d Babilònia[modifiché]

3Israel, ël dì che Nosgnor at farà arlamé apress ëd tanti patiment e sagrin, apress dla dura s-ciavensa ch’it në ses ëstàit sogetà, 4it antoneras costa sàtira contra ‘l rè ‘d Babilònia:

“Vardé coma ‘l craseur a l’é peui finì! A l’ha chità ‘d fé l’arogant! 5Nosgnor a l’ha s-ciapà la cavija regal dij malègn, ël baston regal dij dominator, 6col ch’a l’avìo dovrà për patlé furios ij pòpoj, ch’a dominava con rabia le nassion e a-j corìa dapress sensa treva. 7A la fin la tèra antrega a l’ha ‘d rechie e a s-ciata an crij d’eviva. 8Ëdcò j'arsipress e ij séder dël Lìban as arlegreran e a diran: ’A la fin it ses mòrt e pì gnun boscairant a vnirà pì a tajene giù! 9Ant ël pais dij mòrt tùit a son già an agitassion e për ti a l’han prontà n’arseiviment. Për ti a son dësvijasse j’ombre dij mòrt, cole ‘d tùit ij potent ëd la tèra; për ti a son aussasse dai sò scagn. 10Tùit at saluto e at diso: ‘Ëdcò ti ‘t ses dventà débol tanme nojàutri! Ora ‘dcò ti it ses coma nojàutri!”.

11Toa arogansa a l’ha fate fonghé ant ël pais dij mòrt[1] al son ëd toe arpe. I të stas dëstèis ant un let ëd marseugna e ‘d verm at quato tanme na coèrta.

12Coma ch’it ses tombà dal cel, ti, sbërlusanta stéila matinera. Ora it l’has da stetne dëstèis a tèra, ti, ch’it j’ere ‘l conquistador ëd nassion! 13Ti ‘t pensave: ‘I montrai fin-a al cel, i butrai bin an àut mè tròno dzora dle stèile ‘d Dé. Im butrai a sté an sël mont anté ch’as riuniss la cort divin-a e i tocrai ‘l cel[2]. 14I cavalcrai dzora dle nivole, e i sarai tanme ‘l Dé Pì-Àut”.

15It ses tombà, contut, ant ël pais dij mòrt; it ses spërfondà fin-a al fond dl’infern[3]. 16Coj ch’a l’han vëddute intreie, a l’han beicàte fiss e a l’han dit: ‘É-lo col-li përdabon col ch’a fasìa sopaté la tèra, col ch’a fasìa tërmolé ‘d regn? 17É-lo col-li përdabon col ch’a cangiava ‘l mond ant un desert, ch’a dësblava ‘d sità e ch’a negava la libertà ai sò përzoné?”. 18Tùit ij rè dle nassion a ‘rposo con onor, minca un ëd lor an soa tomba. 19Ma ti, a l’opòst, it ses ëstàit tirà fòra da toa tomba tanme na creja malformà, tanme na caropa scarpisà; at quato ij cadàver dij guerié trapassà da la spa; it ses ëstàit campà an tra coj ch’a l’ero destinà a le pere dla tampa, coma s’it fusse ‘n còrp ëstriplonà. 20Tutun, pa nen drinta la tomba it giontras con lor, përchè ch’it l’has vastà tò pais, it l’has sassinà toa gent midema. Gnun a pronunsierà pì ‘l nòm ëd toa dinastìa criminal. 21Për colpa dij pare, pronte ora pr’ ël massacri dij tò fieuj. Ch’as àusso pì nen a conquisté la tèra o pr’ ampinì ‘d sità la surfassa dël mond antregh”.

22I lo diso mi, ël Signor ëd l'univers: ”Im aussarai contra ‘d Babilònia, i në sterminrai ël nòm e minca na memòria. I dëstruerai tut sò pòpol, comprèisa la dissendensa ch’a pòrta. 23I cangerai Babilònia ant un pautass, domini d’ariss. Im dësbarasserai ‘d lor coma ch’as ramassa via dë mnis. I lo diso mi, ël Signor ëd l'univers”.

Dërota dj’Assir[modifiché]

24Scoté ‘l giurament ch’a fà ‘l Signor ëd l'univers: “Mi i butrai an efet tut lòn ch’i l’hai deliberà; as compirà tut lòn ch’i l’hai decretà: feve gnun-e ilusion ch’a sìa nen parèj. 25I sfriserai j’Assir drinta ‘l mè pais; i-j scarpiserai an sij mè mont. A l’é parèj che mè pòpol a sarà liberà dal giov, dal pèis ch’a l’han carijaje a còl”. 26Costa-sì a l’é la decision dël Signor ëd l'univers për la tèra antrega; soa man a mnassa tute le nassion. 27Cand che chiel a pija na determinassion, chi podrìa-lo mai rendla veuida? Cand che soa man a mnassa, chi podrìa mai fela artiré[4]?

Contra ij Filisté[modifiché]

28Cost presagi a l’é dl’ann ch’a l’é mòrtie ‘l rè Acas[5]. 29“Filisté! Arlegreve pa 'd vëdde s-ciapà ‘l baston ch’av dasìa ‘d barotà, përchè na vìpra a chërserà da la rèis ëd la serp, e sò frut a sarà në scurs[6]. 30Ai pì pôver a-j saran dàite mie pasture, ij bzognos a trovran na sosta pr’ arposesse, ma i masserai vòstra rèis con la famin-a e i butrai a mòrt tùit ij vòstri dzorvivù. 31Crijé e fé ‘d plente, sità fortificà! Filistìa, fondá da la pàu, përchè a ven dal Nord na nìvola ‘d fum, n’armeja an formassion satìa[7]. 32Lòn ch’i l’om-ne da rësponde a j’ambassador filisté? Che Nosgnor midem a l’ha fondà Sion, e che ambelelà a treuvo na sosta ij póver ëd soa gent.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Arvelassion 8:10; 9:1.
  2. O “an sle colin-e lontan-e ‘d Safon”.
  3. 14:13-15 cfr. Maté 11:23; Luca 10:15.
  4. 14:24-27 cfr. Isaia 10:5-34; Nahum 1:1-3:19; Sofònia 2:13-15.
  5. Cfr. 2 Re 16:20; 2 Crònache 28:27.
  6. O “un dragon ch’a vola”.
  7. 14:29-31 cfr. Geremia 47:1-7; Esechiel 25:15-17; Gioel 3:4-8; Amos 1:6-8; Sofonia 2:4-7; Sacarìa 9:5-7.