La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 15

Da Wikisource.

Isaia[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Isaia 15

15[modifiché]

Contra d‘ Moab[modifiché]

1Presagi riguard a Moab[1]. Ar ëd Moab a l’é stàita butà a sach, a l’han vastala ant na neuit sola. Chir ëd Moab a l’é stàita butà a sach, a l’han vastala ant na neuit sola. 2La gent ëd Dibon a l'é montà a sò templi, a son montà an sij leu sacrà dle colin-e për fé ‘d plente. Tùit a son fasse tosoné la testa an segn ëd deul, a son tajasse tuti la barba. 3Për le stra la gent a son vestisse ‘d sach an segn ëd deul; a gëmm an sle trasse e an sle piasse; tuti a son ësvèrs për ij pior ch’a fan. 4La gent ëd Esbon e ‘d Elalé a fan ëd plente, soa vos ëd lor a peul sentisse fin-a da Iaas. A l’é për lòn che ij soldà ‘d Moab a crijo da la disperassion, a l’han perdù ‘l corage.

5Am ven da pioré mach a pensé a la sòrt ëd Moab: për soa gent ch’a l’é scapà fin-a a Tsoar, a Eglat-Selisija. A pioro mentre ch’as anandio për la còsta ‘d Luchit; për ël senté d’Oronaim as sento ij sò crij ëd disperassion. 6Përchè j’aque ‘d Nimrim a son sëccasse, la vegetassion a l’é sparìa, gnanca na pianta a l’é restà an pé. 7A l’é për lòn ch’as pòrto via tute le proviande; tùit ij beni ch’a resto a-j pòrto lontan, fin-a al torent dij Sales. 8Vera, tùit ij sò crij d’angóssa a ‘rbombo për tut ël teritòri ëd Moab; soe plente ‘d lor as peulo sente an Eglaim e Beer-Elim. 9 J'aque dël Dimon a son rosse ‘d sangh. Mi, ël Signor, contut, i-j darai ancora pì ‘d tribulassion a Dimon. Un leon a 'tacherà ij só fugitiv, coj ch’a son ëscapà dal pais.

Nòte[modifiché]

  1. 15:1-16:14 cfr. Isaia 25:10-12; Geremìa 48:1-47; Esechiel 25:8-11; Amos 2:1-3; Sofònia 2:8-11.