La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 13

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 13

Isaia[modifiché]

13[modifiché]

Contra 'd Babilònia[modifiché]

1Presagi riguard a Babilònia ch’a l’é stàit arvelà a Isaia, fieul d’Amos[1]. 2 Alvé n’ansëgna ansima a na colin-a pla, crijé e fé ‘d segn përchè a intro pr’ ij gran’ porton[2] ëd Babilònia. 3Mi midem i l’hai dàit d’órdin a coj ch’i l’hai dajne l’ancombensa, i l’hai convocà ij guerié ch’a compiran mia ira, për selebré ‘l trionf ëd mè onor. 4Scoté mach che brut ciadel a seurt già dai mont: a parëss ch’a sìa col ëd na grand’ armeja! A-i é n'agitassion gròssa an tra ij regn - as assamblo ‘d nassion! Ël Signor ëd l’Univers a passa a l’arvista soe trope ch’a son pronte a dé bataja. 5A ven-o da na tèra lontan-a, da pì dlà dl’archengh, për vasté tut ël pais. A l’é Nosgnor ch’a riva con jë strument ëd soa furia.

6Crijé dal dolor, che ‘l Di ‘d Nosgnor as acòsta con ël podèj ëd distrussion dël Tut-potent[3]. 7A l’é për lòn che tute le man a ven-o a esse fiache e che tùit ij cheur as perdo ‘d coragi. 8A son antnajà da lë sparm, da dolor e ‘d torment, as antòrzo tanme na fomna con ij dolor dëscobi. As vardo l’un l’àutr con dë sburdiment, con la facia ch’a vniss rossa. 9Ël Di ‘d Nosgnor as acòsta inesoràbil: a sarà në s-ciat ëd furia e ‘d furor, ch’a cangierà ‘l pais ant un desert e a në sterminerà ij colpèivol[4].

10Dë stèile e ‘d costelassion a chiteran ëd bërluse; ël sol, cand ch’a seurtrà a dventerà sómbr, e la lun-a a darà pì nen sò ciairor[5].

11A lo dis ël Signor: ”I castijerai la depravassion dël mond e ij crìmen dij gram. I butrai a la fin l’orgheuj dij superb; i umiliarai l’arogansa dij tiran. 12I rendrai j’esse uman pì scars che l’òr, pì ràir che l’òr d’Ofir. 13Ël dì ch’a s-ciatrà mia ira, mi, ël Signor, pien d’andignassion, i farai tramblé ‘l cel e i sopaterai le fondassion ëd la tèra.

14J’òm, tanme ‘d gasele sburdìe o tanme në strop ëd feje sensa bërgé, a torneran mincadun a sò pais, a scaperan an soa tèra.

15Tuti coj ch’a saran ciapà a saran trapassà da na lansa; coj ch’a saran caturà a saran massà dë spà. 16A vëdran soe masnà fàite a tòch dë 'dnans ai sò euj, soe ca butà a sach, e soe fomne violentà. 17I cisserai contra ‘d lor ij Medi, ëd gent ch’a fà gnun cas a l’argent, ch’as anteressa pa dl’òr. 18Con ij sò arch a faran tombé ij giovo, a l’avran gnun-a compassion dij cit, a l’avran gnun-a pietà dle masnà”.

19Babilònia, perla dj’imperi, giòja e orgheuj dij Caldé, a patirà l’istessa dëstrussion che Nosgnor a l’ha ‘rfilà a Sòdoma e Gomora[6].

20A sarà mai pì abità, a restrà dëspopolà pr’ ij sécoj dij sécoj. Gnanca ij sìnto a-i butran l'acampament, nì ij bërgé a-i mneran ij sò strop. 21A vnirà esse ‘n leugh ëd sosta mach për le bestie servaje; soe ca an ruin-a a saran pien-e ‘d can passavolant. Ambelelì a vivran jë struss, e le crave servaje a danseran an tra le ruin-e[7]. 22 Le jen-e a ucheran ant ëste ca, ij siacal a bauleran andrinta a coj ch’a l’ero 'd palass ësplèndid. L’ora ‘d Babilònia a l’é press ch’a riva, ij sò di a son contà.

Nòta[modifiché]

  1. 13:1-14:23 cfr. Isaia 47:1-15; Geremìa 50:1-41:64.
  2. O ”ij porton dij prinsi”.
  3. O ”dël Giudes sovran”. Cfr. Gioel 1:15.
  4. O ”pecator”.
  5. Cfr . Esechiel 32:7; Maté 24:29; March 13:24-25; Luca 21:25; Arvelassion 16:12-13; 8:12.
  6. Cfr. Génesi 19:24.
  7. Cfr. Arvelassion 18:12.