La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Levitich/Levitich 23

Da Wikisource.

Levìtich[modifiché]

23[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Levitich 23

Calendari dle feste d’Israel[modifiché]

1Nosgnor a l’ha ancora parlaje a Mosè. A l’ha dije: 2Faje savèj sossì a j’Israelita. Coste-sì a son le feste ch’i l’eve da solenisé coma adunanse[1] sacrà - mie feste sacrà!

Ël Saba[modifiché]

3I l’eve ses dì për travajé, ma ‘l sétim a l’é ‘l Saba, un dì d’arpòs, un dì d’adunansa sacrà. An col dì-lì i fareve gnun travaj. A l’é ‘l dì d’arpòs dedicà al Signor da solenisé an tùit ij leugh anté ch’i abitereve[2].

4E coste-sì a son j’àutre feste dël Signor, j’adunanse sacrà ch’i l’eve da convoché ant ij temp ëstabilì:

La Pasca e la festa dij Pan sensa Alvà[modifiché]

5Al calé dël sol dël dì ch’a fà quatòrdes dël prim mèis i solenisereve la Pasca an onor ëd ël Signor[3]. 6Ël dì ch’a fà quindes dël midem mèis a comenserà la festa dij Pan Sensa Alvà an onor ëd Nosgnor. Për ses dì i l’eve da mangé ‘d pan sens’ alvà. 7Ël prim dì a l’é për vojàutri n’adunansa sacrà: an col dì-lì i fareve gnun travaj. 8Minca dì ‘d cola sman-a i smonreve ‘d sacrifissi an onor ëd ël Signor. Ël sétim di a l’ha torna da esse un dì dl’adunansa sacrà: i l’eve da fé gnun-a sòrt ëd travaj[4].

La festa dle Primissie[modifiché]

9Nosgnor a l’ha ancora parlaje a Mosè. A l’ha dije: 10Faje savèj sossì a j’Israelita: ‘Quand che voi i sareve intrà ant ël pais ch’i l’hai dave e i comensereve l'amson, porté ai sacerdòt na brancà dle primissie ‘d lòn ch’i l’eve mëssonà. 11Ël sacerdòt a presenterà la gerba dë 'dnans ëd Nosgnor l’andoman dël Saba, e parèj ‘l Signor a sarà compiasù ‘d vojàutri. 12L’istess dì ch’i l’avreve presentà la gerba, i smonreve an olocàust un babero d’un ann sensa difèt. 13 I presentereve ‘dcò n’oferta ‘d ses chilo ‘d fior ëd farin-a ampastà d’euli: a l’é n’oferta d’odor agreàbil, brusà an onor dël Signor; i la companiereve con na libassion d’un lìter ëd vin. 14I mangereve pa ‘d costa mësson, nì ‘d pan, nì ‘d gran brusatà an ëspì, ni panada o supa mitonà, fin-a che i l’avreve presentà l’oferta a vòst Dé. I osservereve costa lege an përpétuo për tute le generassion an tùit ij leugh anté ch’i stareve.

La festa ‘d Pancósta o dle Sman-e[modifiché]

15Dal dì ch’i solenisereve la festa dle Primissie, l’andoman dël Saba, conté set ësman-e antreghe. 16Ëd costa manera, fin-a a l’andoman dël sétim Saba i contereve sinquanta dì. Ël dì ch’a fà sinquanta i presentereve a Nosgnor n’oferta dla neuva mësson. 17Da vòstre ca i portereve doi micon ampastà con d’alvà e preparà con ses chilo ‘d fior ëd farin-a. Cole-lì a son le primissie për ël Signor. 18Ansema al pan, i smonreve an olocàust al Signor set agnej d’un ann sensa difèt, un vailèt e doi moton, con l’oferta ‘d fior ëd farin-a e le libassion corispondente: coste-sì a son d’oferte d’odor agreàbil brusà an onor dël Signor. 19I smonreve ‘dcò un boch an sacrifissi pr’ ël pëccà e doi agnej d’un ann an sacrifissi ‘d comunion. 20Ansema ai pan ëd le primissie, ël sacerdòt a smonrà ‘l boch e ij doi agnej con ël rit ëd presentassion dë 'dnans ëd Nosgnor. Coste oferte a son la porsion santa dël Signor arzervà ai sacerdòt. 21An col midem dì convoché n’adunansa sacrà: i l’eve pa da angageve an minca sòrt ëd travaj. I osservereve costa lege an përpétuo për tute le generassion, a na fà nen andoa ch’i stareve[5]. 22Cand ch’i fareve l'amson ëd lòn ch’a-i sarà da cheuje an vòstre campagne, andé pa a meje fin-a a a la broa dël camp; mëssoné pa le gèrbole restà dòp ch’i l’eve mëssonà, ma lasseje ai pòver e ai foresté. Mi i son ël Signor, ël vòst Dé[6]”.

Ël prim dì dël sétim mèis[modifiché]

23Nosgnor a l’ha parlà ancora a Mosè. A l’ha dije: 24“Faje savèj sossì a j’Israelita: “Ël prim dì dël sétim mèis a sarà për vojàutri un dì d’arpòs, un dì ‘d comemorassion nunsià dal son ëd ël còrn. A l’é un dì d’adunansa sacrà. 25An col dì-lì i fareve gnun travaj e i presentereve n’oferta ch’a sarà brusà an onor ëd Nosgnor.

Ël dì dl’Espiassion[modifiché]

26Nosgnor a l’ha ancora parlà a Mosè: 27“Ël des dë sto sétim mèis a l’é ‘l dì dl’Espiassion. I convochereve n’adunansa sacrà, i fareve digiun e i presentreve n’oferta ch’a sarà brusà an onor ëd Nosgnor[7]. 28An cola giornà-lì i fareve gnun-a sòrt ëd travaj, përchè ch’a l’é ‘l dì dl’espiassion ëd le colpe, ël dì ch’as fà an vost favor ël ritual d’espiassion dë 'dnans ëd Nosgnor, vòst Dé. 29An col dì-lì, tui coj ch’a faran pa digiun a saran bandì dal pòpol d’Israel, 30e mi medésim i farai dësparì d’an mes a Israel tuti coj ch’a fan ëd travaj. 31I fareve gnun-a sòrt ëd travaj. I osservereve an përpétuo costa lege për tute le generassion an tùit i post anté ch’i stareve. 32Për vojàutri a sarà ‘n gran dì d’arpòs e ‘d digiun. Da la sèira dël dì ch’a fà neuv fin-a a la sèira dl’andoman, i chitereve tùit ij travaj”.

La festa dle Bënne[modifiché]

33Ël Signor a l’ha ancora parlaje a Mosè. A l’ha dije: 34“Faje savèj sossì a j’Israelita: ‘Ël dì ch’a fà quindes ëd ël sétim mèis a comensa la festa dle Bënne[8] dedicà a Nosgnor e për na sman-a. 35Ël prim dì a l’é ‘n dì d’adunansa sacrà e i fareve gnun-a sòrt ëd travaj. 36I brusereve n’oferta an onor ëd Nosgnor minca ‘n dì dla sman-a. Ël dì ch’a fà eut a tornerà a esse për vojàutri un dì d’adunansa sacrà e i brusereve torna n’oferta an onor ëd Nosgnor. Cola lì a l’é l’adunansa sacrà ‘d ciusa: i l’eve da fé gnun-a sòrt ëd travaj[9].

37Coste-sì a son donca le feste 'd Nosgnor: antlora i ciamereve ansema j’Israelita a l’adunansa sacrà e i presentereve ‘d don an onor ëd Nosgnor: i presentereve dj’olocàust e d’oferte, ëd sacrifissi ‘d comunion e ‘d libassion, conform al ritual ëd minca festa. 38Costi sacrifissi as giontran a coj ch’i smon-e a Nosgnor minca ‘n Saba e a tùit ij don e sacrifissi ch’i presentereve a Nosgnor ëd manera volontària o pr’ ël compiment d’un vot.

39D’àutra part, ël dì ch’a fà quindes ëd ël sétim mèis, cora ch’i l’avreve cojù ij frut ëd la tèra, i selebrereve na sman-a ‘d festa an onor ëd Nosgnor. Ël prim e ‘l dì ch’a fà eut a saran dì d’arpòs. 40Ël prim dì i pijereve ‘d bela fruta da le piante con l’onor ëd soe rame: branch ëd palmera, d’erbo brondù, sales dij torent, e i fareve festa për set di a la presensa dël Signor, vòst Dé . 41Da generassion a generassion i selebrereve minca n’ann costa festa ‘d set dì dedicà a Nosgnor. I osservereve an përpètuo costa lege për tute le generassion. I selebrereve la festa ‘l sétim di: 42Për set dì i l’avreve da vive sota ‘d bënne. Vojàutri, ij nassù an Israel, i vivreve sota ‘d bënne, 43përchè ij vòstri dissendent a sapio che i l’hai fàit vive j'israelita sota ‘d bënne, cand ch'i l’hai faje seurte da l’Egit. Mi i son ël Signor, vòst Dé[10].

44Përparèj Mosè a l’ha fàit la promulgassion a j’Israelita dle feste ‘d Nosgnor.

Nòte[modifiché]

  1. O “convocassion”.
  2. Cfr. Surtìa 20:8-10; 23:12; 31:15; 34:21; 35:2: Deuteronòmi 5:12-14.
  3. Cfr. Surtìa 12:1-13; Deuteronòmi 6:1-2.
  4. 23:6-8, cfr. Surtìa 12:14-20; 23:15; 34:18; Deuteronòmi 16:3-8.
  5. 23:15-21, cfr. Surtìa 23:16; 34:22; Deuteronòmi 16:9-12.
  6. Cfr. Levitich 19:9-10; Deuteronòmi 24:19-22.
  7. Cfr. Levìtich 16:29-34.
  8. O “dj Tabernacoj”, o “caban-e”.
  9. 23:33-36, cfr. Deuteronòmi 16:13-15.
  10. 23:39-43, cfr. Surtìa 23:16; 34:22.