La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Samuel/1 Samuel 21

Da Wikisource.

1 Samuel[modifiché]

Pàgina arvëdùa da Majo Galin-a

21[modifiché]

David a Nob: David a mangia ‘d pan sacrà[modifiché]

1David a l’é portasse a Nob a trové ‘l sacerdòt Achimelech. Sto-sì, sbaruvà coma ch’a l’era, coréndje dëdnans, a l’ha dije: "Com a resta che ti 't ses da sol e a-i é gnun con ti?". 2David a l'ha rëspondùje al gran sacerdòt Achimelech: "Ël rè a l'ha dame na comission da fé, ma chiel a l’ha dime ‘d fé pa savèj a chichëssìa ‘d còsa ch’as trata. I l’hai dije ai mè soldà dë speteme ant un leugh precis. 3Ore, l’has-to cheicòsa ‘d deme da mangé? Dame sinch pan, o lòn ch’it l’has. 4Ël sacerdòt a l’ha rësponduje: “I l'hai pa 'd pan comun sota man: col ch’i l’hai a l'é sacrà. I peudo detlo mach se ij tò òm a l’han pa tocà ‘d fomne”[1]. 5David a l’ha dije al sacerdòt: “Sagrin-te nen, ij me òm a son nen autorisà a toché ‘d fomne mentre ch’a son an servissi. Dàit che ‘d normal lor a son an condission ëd purëssa ritual, tant pì a lo son an nòstra spedission d’ancheuj.

6Antlora, da già ch'a l’avìa pa ‘d pan ordinari, ël sacerdòt a l’ha daje ‘l pan consacrà - ël Pan ëd l’Oferta[2] col ch’a l’era presentà a Nosgnor ant ël Tabërnàcol. A l’era giusta stàit arpiassà col di-lì da pan pen-a surtì dal forn, coma ch’as costumava. 7Ore, an col di-lì a j’era ‘dcò un dij ministr ëd Saul, ch’a l’era tratnusse dacant a Nosgnor. Sò nòm a l’era Doegh, n'Idumé, cap dij bërgé 'd Saul. 8David a l’ha ciamaje a Achimelech: “Has-to pa na lansa o na spa sotaman? L’afé ch’i l’hai da fé pr’ ël rè a l’era tan pressant ch’i l’hai gnanca podù porteme dapress na lansa o d’àutre arme”. 9Ël sacerdòt a l’ha rësponduje: “Varda, a-i sarìa la spa 'd Golia, ël Filisté che ti 't l'has massà ant la comba dël Terebint; a l'é pròpi là darera a l'efod, anvlupatà ant un mantel. S’ it veule, it peule portela via, pìjla përchè a-i é mach sta spa ambelessì". A l'ha rësponduje David: "Dàmla, përchè a-i në j’é gnun-e d'àutre pì bon-e che cola-lì!".

David a Gath[modifiché]

10Col di David a l'é alvasse e a l'é slontanasse da Saul an rivand da Achis rè 'd Gath. 11Ij sërvent d'Achis a l'han dije: "É-lo pa chiel-sì, ël re dël pais? A cantavo nen an dansand: ‘Saul a l'ha massà ij sò mila e David ij sò desmila?’". 12David a l'è pijasse a cheur coste paròle, e a l'é vnùie na gran tëmma d'Achis rè 'd Gath. 13Antlora David a l'ha ancaminasse a fé 'l mat dëdnans ëd lor, a fasìa visa d’avèj përdù la rason: a marcava con segn ij batòcc dle pòrte e as lassava colé la bava an sla barba. 14Achis a l'ha dije ai sò sërvent: “Vardé, i vëdde bin che st'òm-sì a l'é mat. Për che motiv l'eve-ne mnàmlo? 15L'hai-ne, miraco, da manca ancora d'àutri mat, che vojàutri im porte dëdnans un ch'a l'é pa a pòst? Chiel-sì dovrìa-lo intreme ant ëcà?”.

Nòte[modifiché]

  1. L’astinensa temporària da ‘d rapòrt carnaj con ëd fomne a l’era comandà ant na campagna ‘d guèra (Deuteronòmi 23:9-14), dàit ch’as chërdìa che Nosgnor a calèissa ant ël campament d’Israel (cfr. L’astinensa an Surtìa 19:15 e 2 Samuel 11:11-12).
  2. O “dla Presensa”.