La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Roman/Roman 12

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Roman 12

Litra dl'Apòstol Pàul ai cristian ëd Roma[modifiché]

12[modifiché]

Lòn ch'a l'é na vita arnovà?[modifiché]

1I m’arcomando, car ij mè frej e seur, për motiv ëd tut lòn che Nosgnor a l’ha fàit për vojàutri[1], che i smon-e voi midem a Nosgnor coma 'n sacrifissi vivent, sant e agreàbil[2]. A l’é cola-lì la manera vritàbil[3] ëd rende a Nosgnor l’adorassion ch’a jë speta.

2Conformeve nen[4] a la condòta e ai costum ëd cost mond, ma lassé che Nosgnor av trasforma[5] an përson-e arnovà an cambiand vòstra manera 'd pensé[6]. Anlora i amprendereve a conòsse 'l volèj ëd Nosgnor, ch’a l’é bon, agreàbil e përfet[7].

3Ora, për la grassia ch’a m’é dàita[8], i diso a ognidun ëd vojàutri ëd nen fé finta d’esse 'd pì 'd lòn ch’i seve. Sìe ùmij e sensà 'nt lòn ch’i pense 'd voi midem, conforma che Nosgnor a l’ha compartì a ognidun la misura dla fede[9]. 4Ant un còrp a-i é vàire part, e nen tute le part a l’han l’istessa fonsion. 5A l’é 'dcò parèj con ël còrp ëd Crist. Nojàutri i soma le vàire part d’un còrp e i apartenoma l’un a l’àutr[10]. 6Ant soa grassia Nosgnor a l’ha dane 'd don divers për fé bin ëd còse diverse. Parèj, se Nosgnor a l’ha dave l’abilità 'd profetisé, buté ës don an assion con tuta la fede che chiel a l’ha dave. 7Se vòstr don a l’é 'd serve d’àutri, servije bin. S’i seve 'd magìster, mostré da bin. 8Se vòstr don a l’é d’ancoragé d’àutri, dëscorageje nen! Se Nosgnor a l’ha dave l’abilità 'd pressidensa, ëd dirige, pijeve costa responsabilità an sël sério. S’i l’eve 'l don ëd fé d’euvre 'd misericòrdia, feje con gòj.

9Fé nen mach finta 'd vorèj bin a j’àutri. Felo për dabon! Avèj an ghignon lòn ch’a l’é nen giust: tnive strèit a lòn ch’a l’é bon. 10Vorèjve bin j’un a j’àutri con afession ës-cëtta, arlegreve 'd rende onor j’un a j’àutri. 11Sìe nen gargh, ma travajé 'd santa len-a. Serve Nosgnor con në spìrit fërvoros. 12Sté alégher ant la speransa, passient ant la tribulassion, costant ant j’orassion. 13Cand ël pòpol ëd Nosgnor[11] a l’é 'nt lë bzògn, sìe sèmper bin dispòst a giuté. Pratiché volënté l’ospitalità. 14Benedì coj ch’av përséguito; benedije e maledije nen[12]. 15Arlegreve con coj ch’a son alégher e pioré con coj ch’a pioro. 16Andé d’acòrdi j'un con j’àutri. Sìe nen tant orgojos da dëspresié la companìa dla gent d’ùmil condission. Pensé nen ëd savèj tut[13]!

17Rende a gnun mal për mal. Serche 'd fé tut con onestà, parèj che la gent a vëdda ch’i seve degn d’onor[14]. 18Fé tut lòn ch’i peule për vive an pas con ognidun. 19Car ij mè amis, vendicheve nen. Lassé l’arvangia a la flin-a 'd Nosgnor, pròpi com a dis la Scritura: “L’arvangia a tòca a mi. I sarai mi ch’i la farai paghé a coj ch’a lo mérito”[15]. 20A l’opòst, “Se ij tò nemis a l’han fam, daje da mangé; s’a l’han sèj, daje da bèive; parèj i-j fareve vërgogné 'd lòn ch'a fan[16]”. 21Lasseve nen vince dal mal, ma bate 'l mal con ël bin.

Nòte[modifiché]

  1. O “per la misericòrdia che Nosgnor a l’ha për voi” o “për le compassion ëd Nosgnor”.
  2. O “agradì”.
  3. L’espression original a l’é: “λογικὴν λατρείαν”, let. Un cult (adorassion) raisonèivol, lògich, giust, “servissi raisonèvol”, o “spiritual”. A l’é ligà a “ma l'ora a ven, ànsi, a l'é pròpi adèss, che j'adorator genit a a l'adoreran ël Pare an ëspìrit e vrità” (Gioann 4:23).
  4. O “copié nen”.
  5. O “arforma”.
  6. O “intendiment”.
  7. O “compì”, “complet”.
  8. Pr’ ij privilegi e l’autorità che Nosgnor a l’ha daje a l’apòstol.
  9. O “la misura dla fej che Nosgnor a l’ha acordaje”, “μέτρον πίστεως”: Ël méter o mzura dla fej ch’a n’é dàita a l’é ‘l Crist, la Soa Paròla.
  10. 12:4-5 cfr. 1 Corint 12:12.
  11. Let. “ij sant”.
  12. Cfr. Maté 5:44; Luca 6:28.
  13. Cfr. Proverbi 3:7.
  14. Cfr. Proverbi 3:4.
  15. Cfr. Deuteronòmi 32:35.
  16. O: "a sarà coma s’it posèisse dla brasa afoà an soa testa". Cfr. Proverbi 25:21-22.