La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Pero/1Pero 3

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - 1Pero 3

1 Pero[modifiché]

3[modifiché]

Le fomne e ij sò òm[modifiché]

1Che ‘dcò le fomne a sio sogetà ai sò òm[1], parèj che s’a na j'é ch’a ubidisso nen a la Paròla, a sio vagnà sensa ‘d paròle, për ël mojen ëd vòstra manera ‘d fé[2], 2cand ch’a l’avran vëddù vòstra condòta pura e rispetosa. 3Che vòstra blëssa a sia nen tant cola ‘d fòra - cola ch’a consist ant la frisura dij cavèj, ant na parura d’òr, e ant la magnificensa dla vesta[3]. 4Vòstra blëssa a deuv esse pitòst cola ch’a l’é andrinta, cola dël cheur, la blëssa ch’a dura, cola ‘d në spìrit gentil e pasi. Sossì a l’é motobin pressios dë 'dnans a Nosgnor. 5Përchè a l’é parèj ch’a fasìo tant temp fà le sante fomne ch’a speravo an Nosgnor e ch’a stasìo an sogession ai sò marì. 6Pijé l’esempi ‘d Sara, ch’a ubidìa a sò òm Abraam ciamand-lo ‘mé signor[4]’. Vojàutre i dvente soe fije cand ch’i feve lòn ch’a l’é giust e i l’eve nen tëmma d’esse parèj.

7Vojàutri òm, ant l’istessa manera, traté vòstre fomne con ëd bel deuit[5] përchè lor a son coma un vas ëdlicà: a venta portèje rispet. Vojàutri, an efet, i seve ansem a lor ardité dla grassia dla vita. S’i feve parèj, vòste orassion a saran nen ostacolà[6].

Ij patiment ëd coj ch’a fan lòn ch’a l’é giust[modifiché]

8Për finì, esse tùit an armonìa, pien ëd compassion e grinor l’un vers l’àutr, ùmij. 9Rende nen mal për mal, nì ofèisa për ofèisa, ma benedì, përchè ch’i seve ciamà a arsèive na benedission. 10Përchè col ch’a veul amé la vita e vëdde dij bej di, a l’ha da traten-e soa lenga dal mal e ij sò làver dal përnonsié 'd tromparìe. 11Col-lì ch’a schivia ‘l mal e ch’a fasa ‘l bin, ch’a serca la pas, e ch’a varda ‘d procuress-la, 12përchè j’euj ëd Nosgnor a son an sij giust e soe orije a-j scoto cand ch’a prego. Nosgnor[7], nopà, a l’é contra 'd coj ch’a fan lòn ch’a l’é mal[8]. 13Chi mai podria-lo feve ‘d mal se vojàutri i seve ‘d fé ‘d bin?

14Ma, an efet, s’av càpita d'esse maltratà për motiv ch’i feve lòn ch’a l’é giust, për vojàutri a l’é na benedission[9]. Avèj nen tëmma ‘d lor, sie nen demoralisà. 15Fissé ij vòstri cheur an sël Crist, vòst Signor[10], sie sèmper pront a dé na rëspòsta a chicassìa ch’av ciama la rason ëd la speransa ch’a l’é an vojàutri[11], 16ma felo con gentilëssa e con rispet, sèmper con na consiensa ciàira, parèj, coj ch’a parlo mal ëd vojàutri, malgré vòstra bon-a condòta an Crist, a sio dësvërgognà[12] cand ch’av dan contra, 17Përchè ch’a l’é mej d’esse maltratà an fasend dël bin, se cola-lì a l’é la volontà ‘d Nosgnor, che an fasend ëd mal.

18Përchè ‘dcò ‘l Crist a l’ha patì na vira për ij pecà; chiel, giust për j’ingiust, con ël but dë mnene a Nosgnor Dé. Chiel a l’é stàit massà 'nt la carn ma a l’é stàit vivificà 'nt lë Spìrit.

19Ant lë Spìrit a l’é ‘dcò andàit a prediché a j'ànime ch’a son an përzon, 20cole che na vira a l’ero stàite sensa fede, cand che Nosgnor a l’avia spetà con santa passiensa, ai di ‘d Noé, durant la costrussion ëd n’arca. Ant l’arca, nopà, mach pòchi, visadì eut përson-e, a l’ero stàite salvà d’antrames ëd l’eva[13]. 21Sossì a prefigurava ‘l batèsim che adess av salva[14] - ch’a l’é nen un lavagi dël còrp, ma ‘l segn ëd la promëssa che Nosgnor av fà ‘d na consiensa ciàira, për ël mojen ëd l'arsurression ëd Gesù Crist, 22ch’a l’é ‘ndàit an cel e ch’a l’é adess a la drita ‘d Nosgnor Dé, con j’àngej, le dominassion e le potense ch’a son sogetà a chiel.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Efesin 5:22; Colossèis 3:18.
  2. O “condòta”.
  3. Cfr. 1 Timòt 2:9.
  4. Cfr. Génesi 18:12.
  5. O “considerassion”. Cfr. Efesin 5:25; Colossèis 3:19.
  6. O “ampedì”.
  7. O “la facia ‘d Nosgnor”.
  8. 3:10-12 cfr. Salm 34:12-16.
  9. Cfr. Maté 5:10.
  10. O “fé sant Nosgnor ant ij vòsti cheur”.
  11. 3:14 -15 cfr. Isaia 8:12-13.
  12. O “confondù”.
  13. Cfr. Genesi 6:1-7:24
  14. O "invocassion ëd salvëssa adressà a Nosgnor da na bon-a cossiensa".