La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Maté/Maté 26

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Matè 26

Maté[modifiché]

26[modifiché]

Complòt contra 'd Gesù[modifiché]

1A l’é rivà che cand che Gesù a l’ha finì tuti coj discors-lì, a l’ha dit ai sò dissépoj: 2“Da sì a doi dì, com i seve, a l’é la festa ‘d Pasca[1], e ‘l Fieul ëd l’Òm a va esse consegnà ai sò nemis për esse butà an cros". 3Ant l’istess temp, ij sacerdòt prinsipaj e j’ansian dël pòpol a son radunasse ant ël palass ëd Càifa, ël grand sacerdòt, 4për trové ansema la mej manera ‘d ciapé Gesù con furbarìa e felo meuire. 5Ma a disìo: “Ch’a sia nen mentre ch'a-i é la festa, për tëmma ëd n’arbeuj[2] tra ‘l pòpol”.

Unsion ëd Gesù a Betania[modifiché]

6Antant che Gesù a l’era a Betania ant la ca ‘d Simon, col ch’a l’era stàit malà ‘d lebra, 7mentre ch’a l’era a tàula, l’é vnuje da chiel na fomna ch’a l’avìa ‘n vas d’alabastr pien d’un përfum ëd gran pressi, e ch’a l’ha vërsàjlo an sla testa[3]. 8Ij dissépoj ëd Gesù, an vëddanda lolì, a son anrabiasse fòrt e a l’han dit an tra ‘d lor: “A còsa servi-lo col ësgàir? 9Përchè col përfum a podìa vend-se pròpi bin e déss-ne ‘l ricavà ai pòver”. 10Cand ch’a l’é rendusse cont[4] ëd lòn ch'a disìo, Gesù a l’ha dije: “Përchè deve ‘d dëspiasì a sta fomna, mentre ch’a l’ha fàit na bon-a assion a mè riguard? 11Ij pòver i l’avreve sèmper con vojàutri[5], ma mi im m’avreve pa nen sèmper. 12Costa fomna, an spantianda dzura 'd mè còrp col përfum, a l’ha prontà mia sepoltura. 13An vrità iv diso che l'ora che cost evangeli a sarà nunsià për tut ël mond[6], as arcorderan ëd costa fomna e a dëspiegran lòn che chila a l’ha fàit".

Giuda as buta d'acòrdi për tradì Gesù[modifiché]

14Anlora, un dij dódes, për nòm Giuda Iscàriot, a l’é andass-ne a trové ij sacerdòt prinsipaj, 15e a l’ha dije: “S’iv lo dago ant le man, còsa podeve deme?” E lor a l’han ufrije trenta pesse d’argent. 16E da col moment Giuda a sercava na bon-a ocasion për fejlo ciapé.

Preparassion ëd la sin-a ‘d Pasca[modifiché]

17Ël prim dì dla Festa dle Frascà[7], ij dissépoj a son ëvnù da Gesù e a l’han dije: “Doa veus-to ch’it prontoma la sin-a ‘d Pasca?”. 18A l’ha rësponduje: “Andé a la sità a ca d’un tal e dije: ‘Ël magister a dis: Mè temp a l’é rivà e i farai la sin-a ‘d Pasca da ti ansem ai mè dissépoj’”. 19E ij dissépoj a l’han fàit coma Gesù a l’avìa comandaje, e a l’han prontaje la sin-a ‘d Pasca.

Anonsi dël tradiment ëd Giuda[modifiché]

20Ora, cand che la sèira a l’é vnùa, Gesù a l’é butasse a tàula con ij Dódes. 21Mentre ch’a mangiavo, a l’ha dije: “An vrità iv diso che un ëd vojàutri am tradirà”. 22A sente lòn, a son restane tuti motobin gnèch e ognidun ëd lor a l’ha comensà a dije: “Signor, é-lo pa mi?”. 23Ma chiel a l’ha rësponduje: “Col ch’a l’ha butà la man ant ël piat për meuje ansem a mi, a l’é col ch’am tradirà[8]. 24Ora, ël Fieul ëd l’Òm as na va, conform a lòn ch’a diso le Scriture ‘d chiel, contut, trist col òm ch’a lo tradiss! A sarìa stàit mej për col-lì ëd nen esse mai nassù”. 25Giuda, ch’a lo tradìa, a-j ciama: “Signor, é-lo mi?”. Gesù a-j rëspond: “It l’has dilo ti!”.

L’ùltima sin-a[modifiché]

26Damentre ch’a mangiavo, Gesù a l’ha pijà ‘l pan, e apress d’avèj fàita la benedission, a l’ha brisalo e a l’ha dajlo ai sò dissépoj, e a l’ha dije: “Pijé, mangé, sossì a l’é mè còrp”. 27Peui, avend pijà la copa e disenda la benedission, a l’ha passajla ‘dcò a lor e a l’ha dije: “Bèiv-ne tuti, 28përchè sossì a l’é mè sangh, ël sangh ëd l’Aleansa[9], ch’a l’é vërsà për diversi an remission dij pëccà[10]. 29Ora iv diso che da adess anans i beivrai pì nen dë sto frut ëd la vigna fin-a al dì ch’i beivrai ëd vin neuv con vojàutri ant ël Regn ëd mè Pare”.

30Peui, apress d’avèj cantà 'd salm[11], a son andass-ne al mont dj’Ulivé.

Anonsi dl’arnegament ëd Pero[modifiché]

31Anlora Gesù a l’ha dije: “Sta neuit tuti vojàutri im chitereve[12], përchè la Scritura a dis: ‘I darai adòss al bërgé e le feje dlë strop a saran ësbërgiairà[13]’, 32ma apress ch’i sarai arsussità, i andrai 'ëdnans ëd vojàutri an Galilea[14]”.

33Për tuta rispòsta Pero a l’ha dije: “Bele se tuti at chitèisso, an gnun cas mi it chitrìa”. 34Gesù, contut a-j dis: “An vrità it diso che sta neuit midéma, anans che ‘l gal a l’abia cantà, it l’avras negà tre vire ‘d conoss-me!”. 35Anlora Pero a l’ha dije: “Bele s’am costèissa ‘d meuire con ti, mi it arnegras mai!”, e tuti j’àutri dissépoj a l’han dije l’istess.

Gesù a prega ant ël Getsemani[modifiché]

36Anlora Gesù a l’é vnùss-ne ansem a lor ant un leugh ch’as ciama Getsemani, e a l’ha dije ai sò dissépoj: “Asteve ansissì fin ch’i l’abia pregà ant ël leugh andoa ch’i vado”. 37A l’ha pijà con chiel mach Pero e ij doi fieuj ëd Zebedé e a l’ha comensà a esse bin gnech e sagrinà. 38Anlora a l’ha dije: “Mìa ànima a l’é tant angossà ch’im sento meuire. Resté sì con mi e vijé”.

39Peui, andasend-sene un pò pì anans, a l’é butasse con la facia a tèra, pregand e disanda: “Mè Pare! S’a l’é possibil, fà che sta copa ‘d dolor a sìa portà via lontan da mi; contut nen com i lo veui mi, ma com it lo veule ti”. 40Peui a l’é vnù dai sò dissépoj e a l’ha trovaje ch’a dormìo, e a l’ha dit a Pero: “É-lo possibil ch’i l’abie nen podù vijé gnanca n’ora con mi? 41Vijé e preghé ch’i intre nen an tentassion, përchè lë spirit a l’é bin pront, ma ‘l còrp[15] a l’é débol”.

42Gesù a l’é tornass-ne andé për la sconda vira, e a l’ha pregà, an disanda: “Mè Pare! S’a l’é nen possibil che sta copa a sia portà lontan da mi sensa ch’i na bèiva, ch’a sia fàita toa volontà”. 43Apress a l’é tornà dai sò diissépoj e a l’ha ancora trovaje ch’a dormìo, përchè a podìo nen ten-e j’eui dovert[16].

44E avendje chità, a l’é tornass-ne a preghé për la tersa vira, e a disìa j’istesse paròle. 45Anlora a l’é vnù dai sò dissépoj e a l’ha dije: “Seguité pura a deurme adess e arposeve. Vardé, l’ora a l’é avzinasse e ‘l Fieul ëd l’òm a va esse dàit an man ëd gent grama[17]. 46Ausseve, andoma. Vardé, col ch’am tradiss as avzin-a[18]”.

Gesù a l’é arestà[modifiché]

47Gnanca finì che Gesù a l’avìa ‘d parlé che Giuda, un dij Dódes, a l’é rivà. A l’avìa ansem a chiel un grand ëstrop ëd gent armà dë spade e ‘d baston, mandà për part dij prinsipaj sacerdòt e dj’ansian dël pòpol. 48Ora, col ch’a lo tradìa, a l’avìa daje a cola gent-lì un segn an disandje: “Col ch’i-j darai un basin ëd salùt, a l’é chiel ch’i l’eve da ciapé”. 49Parèj, Giuda a l’é avzinassse tòst a Gesù e a l’ha dije: “Salve, Rabbi!” e a l’ha daje ‘n basin.

50Gesù a l’ha dije: “Mè amis! Lòn ch’it l’has da fé, falo an pressa!”. Anlora j’àutri a l’han butà le man a còl ëd Gesù, e a l’han pijalo. 51Ma un ëd coj ch’a l’ero ansema a Gesù, portand la man an sla spa, a l’ha dësfodrala, a l’ha dajne ‘n còlp al servitor dël gran sacerdòt e a l’ha portaje vìa n’orija. 52Anlora Gesù a l’ha dije: “Torna buté la spa a sò pòst, përchè tuti coj ch’a ampugnan la spa, për la spa a meuireran. 53Chërdes-to ch’i peudrìa nen adess preghé mè Pare, ch’am darìa sùbit pì ‘d dódes legion d’angej për vnì a mè agiùt? 54Ma coma sario-ne compìe le Scriture ch’a fan la dëscrission ëd lòn ch’a l’ha da rivé adess?”. 55An col istess moment Gesù a dis a la gent ch’a l’era rivà: “I seve seurtì con dë spa e ‘d baston coma si fusse vnù a ciapé ‘n brigant. I j’ero tùit i dì astà an mes a vojàutri ant ël Templi[19], e i l’eve nen pijame. 56Ma tut sossì a càpita përchè le Scriture dij profeta a sio compìe”. A l’é antlora che tuìt ij dissépoj a l’han chitalo e a son ëscapà.

Gesù a l’é portà dë 'dnans al Sinedri[modifiché]

57Coj ch’a l’avìo pijà Gesù a l’han ëmnalo da Càifa, ël gran sacerdòt andova ‘dcò a-i ero radunasse ij magister ëd la Lege e j’ansian dël pòpol. 58 Pero a l’era andaje dré da dëscòst fin-a ant la cort dël gran sacerdòt e, essendje intrà, a l’é stass-je ansema a le guardie për vëdde coma la facenda a sarìa finìa.

59Andrinta, ij gran sacerdòt e tut ël Sinedri a sercavo ‘d testimonianse fàusse contra Gesù për felo meuire, 60ma a na trovavo gnun-a, combin che vàire testimòni fàuss a fusso bin presentasse. A la fin a son presentass-ne doi, 61ch’a l’han dit: “Sto-sì a l’ha dit: I peudo dësblé ‘l Templi 'd Nosgnor[20] e tornelo a fabriché an tre dì”. 62Anlora ‘l gran sacerdòt a l’é aussasse e a l’ha dije a Gesù: “Rëspondes-to nen? Cosa  dis-to dle acuse che sti-sì at fan?”. 63Ma Gesù as na stasìa chiet. Anlora ‘l gran sacerdòt a l’ha pijà la paròla e a l’ha dije: “An nòm dël Dé ch’a viv, i pretendo che ti, sota giurament, an dise se ti ‘t ses ël Messìa, ël Fieul ëd Nosgnor o nò”. 64Gesù a l’ha rësponduje[21]: “It l’has dilo ti. Pì ‘d lòn, it diso che da ora anans i vëdreve ‘l Fieul ëd l’Òm astà a a la drita dël Tut-potent e ch’a ven ëdzura le nivole dël cél”. 65Anlora 'l gran sacerdòt a l’ha s-ciancasse le vestimente da l’oror e a l’ha sclamà: “A l’ha bëstëmmià! I l'oma pì nen da manca 'd testimòni. Ora i l’eve sentì da voi midem la bëstëmmia. 66Cola ch’a l’é vòstra sentensa?” E lor a l’han rëspondù: “A mérita la pen-a ‘d mòrt!”[22]. 67Anlora a l’han comensà a scracieje an facia e a deje ‘d pugn. Cheidun a-j dasìa ‘dcò dë sgiaflon[23], 68disandje: “Fà ‘n pò ‘l profeta, Mëssìa! Dine chi ch’a l'ha frapate!”.

Pero a arnega Gesù[modifiché]

69Antërtant, Pero a l’era setasse fòra ant la cort, e na serva a l’é avzinass-je e a  l’ha dije: “Ëdcò ti it j’ere ansem a Gesù, ël Galilé! Nen vera?" 70Ma chiel a l’ha negalo dë 'dnans a tuti, an disand: “I sai nen lòn ch’it dise”. 71Pì tard, a la pòrta, n’àutra serva a l’ha arconossulo e a l’ha dit a coj ch’a l’ero ansilì: “Ëdcò sto-sì a l’era ansem a Gesù, ël Nasaren”. 72E Pero a l’ha ancora negalo e fin-a con un giurament, disand: “I conòsso nen col òm dont i parle”. 73E un pòch apress, coj ch’as trovavo ansilì a son avzinass-je, e a l’han dit a Pero: “A l’é sicur che ti’t j’ere ‘dcò ‘d cola gent-lì, përché as armarca da l’acent ch’it l’has che ti ‘t ses da la Galilea”. 74Anlora Pero a l’ha comensà a fé d’imprecassion e a giuré, an disand: “I conòsso nen col òm!”; e sùbit ël gal a l’ha cantà. 75Pròpi an col moment-lì Pero a l’é bin arcordasse ‘d lòn che Gesù a l’avìa dije: “Anans che ‘l gal a l’abia cantà, it l’avras negà tre vire ‘d conoss-me!”. Anlora, cand ch’a l’é seurtì fòra, Pero a l’ha piorà amèr”.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Surtìa 12:1-27.
  2. O “che ‘l pòpol a fasa na solevassion”.
  3. Cfr. Luca 7:37-38.
  4. O “savù”.
  5. Cfr. Deuteronòmi 5:11.
  6. O “an tùit ij leugh dël mond doa che st’evangeli a sarà predicà”.
  7. O "dij Pan sensa Alvà" (Masòt)"
  8. Cfr. Salm 41:9.
  9. Cfr. Surtìa 24:8.
  10. Cfr. Geremìa 31:31-34.
  11. O "le làude", la série 'd Salm 113-118 cantà o lesù a la conclusion dël seder ëd Pasca, le Hallel (הלל).
  12. O “i sareve scandalisà përchè ‘d mi”.  
  13. Cfr. Sacarìa 13:7.
  14. Cfr. Matè 28:16.
  15. Let. “l’ànima”.
  16. O “ij sò euj ëd lor a l’ero grev”.
  17. O “an man dij pecator”.
  18. O “a l’é rivà”.
  19. Cfr. Luca 19:47; 21:37.
  20. Cfr. Gioann 2:19.
  21. Cfr. Daniel 7:13.
  22. 26:65-66 cfr. Levitich 24:16.
  23. Cfr. Isaia 50:6.