La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Salm/Salm 81

Da Wikisource.

Salm[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Salm 081

81. Canté ‘d làude a Nosgnor, nòstra fòrsa[modifiché]

Ël salmista a ciama ‘nsema ‘l pòpol ëd Nosgnor per na festa e a-j proclama ‘l mëssagi ‘d Nosgnor. Ël dëscors ëd Nosgnor a ‘rciama a la ment coma chiel a l’avìa liberaje da l’Egit, coma che lor a sio stàit arviros ant ël passà, a dà espression a soa anvìa che sò pòpol a j’ubidissa, e a promèt soa protession an cambi ‘d soa obediensa.

1Për ël magìster dël còro. Un salm d’Asaf da companiesse con në strument a còrda. Canté ‘d làude a Nosgnor, nòstra fòrsa. Canté al Dé ‘d Giacòb. 2Canté, bate an sël tambass. Soné la dossa lira e l’arpa. 3Sofié ‘l còrn ëd moton për la lun-a neuva e ancora për la lun-a pien-a, ant ël di ‘d nòstra festa[1].

4Costa-sì a l’é la prescrission për Israel, a l’é la festa stabilìa dal Dé ‘d Giacòb. 5A l’é ‘n precet ch’a l’é stàit dàit ai fieuj ‘d Giusèp cand che Nosgnor a l’é seurtì contra ‘l pais d’Egit.

I l’hai sentù na vos ësconossùa ch’am disìa: 6“Ora it gavrai ël pèis ch’it l’has an sle spale. I rendrai toe man lìbere dai travaj grev ch’at faso fé. 7An toa aflission, ti ’t l’has alvà ij to crij fin-a a mi e i l’hai salvate. I l’hai rëspondute da la nìvola ch’a tronava e i l’hai butà toa fede a la preuva cand ch’a-i era pa d’eva a Meriba[2]. [Intërludi].

8Steme a sente, mia gent, mentre ch’iv dago coste severe amonission. Israel! Se mach ti 't më scotèisse! 9It l’has mai d’adoré dij dé forëstè; ti tl’has pa da prostërnete dë 'dnans a un dé fàuss[3]. 10Përchè i son ëstàit mi, Nosgnor tò Dé, ch’a l’ha liberate dal pais d’Egit. Doverta larga toa boca e mi it l’ampinirai con ëd bon-e ròbe!”. 11Ma nò, mè pòpol a scota nen mia vos. Israel a veul pa ch’i jë staga dantorn. 12Parèj i lasso che lor a séguito soe anvìe da teston; ch’a vivo pura scond ij sò caprissi.

13Se mach mè pòpol a më scotèissa! Se mach Israel am seguitèissa e a marcèissa an sël senté ch’i l’hai mostraje! 14Antlora a vëdrìo coma mi i-j sogetrìa ij sò nemis! Mie man a sarìo bin tòst contra ij sò craseur! 15Coj ch’a l’han Nosgnor an ghignon a l’avrìo ij frisson dë 'dnans ëd chiel; a arseivrìo bin tòst soa condan-a eterna. 16Ma mi i darìa a vojàutri ël damangé pì bon ch’a-i sia. Iv sodisferìa con l’amel ëd le ròche.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Numer 10:10.
  2. Cfr· Surtìa 17:7; Nùmer 20:13.
  3. Cfr. Surta 20:2-3; Deuteronòmi 5:6-7.