La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Galat/Galat 1

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Galat 1

Galat[modifiché]

1[modifiché]

Salùt[modifiché]

1Costa litra a l’é da mi, Pàul, n’apòstol. Costa mia qualifica d’apòstol a ven nen da na nòmina fàita da n’òm o da 'n grup ëd përson-e, ma a ven drita da Gesù Crist e da Nosgnor, ël Pare, ch’a l’ha arsussitalo[1] dai mòrt. 2A mandé costa litra a vojàutri, le cese 'd la Galàsia, as gionto tùit ij frej cristian ch’am compagno. 3Che la grassia e la pas av sio dàite da part ëd Nosgnor, ël Pare, e dal Signor Gesù Crist. 4Second ël volèj ëd Nosgnor, nost Pare, Gesù a l’é sacrificasse[2] për liberene dai nòstri pecà e da cost mond, ch’a l’é pervers. 5A chiel a vada la glòria pr’ ij sécoj dij sécoj. Amen!

A-i é mach un sol Evangeli[modifiché]

6Im ëstupisso fòrt ëd la manera ch’i l’eve chità Nosgnor, col ch’a l’avìa ciamave për la grassia dël Crist, e ch’i sie passà sì tòst a n’àutr Evangeli. 7Contut, ël fàit a l’é che n’àutr Evangeli a-i é pa nen, ma a-i é 'd gent ch’av përturba e ch’a vorìa dëstòrze[3] l’Evangeli dël Crist. 8I lo diso ciàir: se cheidun a rivèissa e ch’av nunsia n’Evangeli diferent da col ch’i l’oma nunsiave nojàutri, s’a fussa fin-a mi medésim o n’àngel calà giù dal cél, ch’a-j casca adòss na maledission[4]! 9I l’hai dilo e iv lo diso torna: se cheidun a rivèissa e av nunsia n’Evangeli diferent da col ch’i l’eve già arseivù, ch’a-j casca adòss na maledission! 10Lòn ch’i faso mi a l’é nen për fé piasì a la gent, ma për fé piasì a Nosgnor. S’i volèissa fé piasì a la gent, vagneme ij sò favor, i sarìa nen un sërvent dël Crist.

L’Evangeli che Pàul a nunsia[modifiché]

11Car ij mè frej e seur, i veuj ch’i lo sàpie bin: l’Evangeli ch’i l’hai nunsiave a l’é nen n’invension ëd cheidun[5];  12gnun a l’ha mostramlo, ma i l’hai arseivulo dirèt për l’arvelassion ëd Gesù Crist.

13Sicur che vojàutri i l’eve sentì parlé 'd cola ch’a l’era mìa condòta cand ch’i j’era ant ël Giudaism: i përseguitavo furiosament la Cesa 'd Nosgnor[6] e a-j fasìo ravagi. 14Ant l’osservansa dij precet dël Giudaism i passavo danans a tanti dij mé coscrit, da già ch’i j’ero motobin cossiensios ant ël andeje dapress a le tradission dij mè antich[7].

15Tutun, fin-a da prima 'd mìa nassensa, Nosgnor, an soa grassia, a l’é piasuje 'd serne pròpi mi. Parèj, cand ch’a l’é vnuje 'l temp, chiel a la ciamame, 16e a l’ha arvelame sò Fieul përch’i lo nunsièissa a tute le gent[8]. Tut sossì a l’é rivame sensa che mi prima i ciamèissa consèj a d’ànima[9]. 17Antlora i j’ero gnanca montà a Gerusalem për andé a trové coj ch’a j’ero dj’apòstoj anans ëd mi, ma i son andam-ne ant l’Aràbia, e peuj i son tornà a Damasch.

18A l’era pì anans, apress tre agn, ch’i son montà a Gerusalem për fé la conossensa 'd Cefa, visadì, Pero, e i son ëstàit con chiel quindes dì[10]. 19Dj’àutri apòstoj i l’hai nen vëddune, foravìa che Giaco, ël frel ëd Nosgnor. 20Lòn ch’i l’hai dive a l’é vrità, Nosgnor a sà ch’i diso nen ël fàuss. 21Apress, i son andàit ant ij pais dla Siria e dla Cilìcia. 22Ma le cese dël Crist ch’a son ant la Giudèa am conossìo ancora nen ëd person-a. 23Tut lòn che lor a savìo a l’era che la gent a disìa: “Col che na vira an përseguitava, adess a nunsia pròpi cola fede che prima a l'avìa vorsù dësblé”. 24E a dasìo glòria a Nosgnor an càusa 'd mi.

Nòte[modifiché]

  1. As peul voltesse a la litra: “Pàul, apòstol, nì për part dj’òm nì për designassion ëd n’òm, ma për part ëd Gesù Crist e për part ëd Dé, ël Pare, ch’a l’ha arsussitalo dij mòrt”.
  2. O “a l’é dasse”, “a l’ha dàit soa vita”.
  3. O “arvërsé”.
  4. O “n’anàtema”.
  5. O “a ven pa da j’òm”.
  6. Cfr. At 8:3; 22:4-5; 26:9-11.
  7. Cfr. At 22:3.
  8. O “ai pagan”.
  9. O “sensa che mi ‘m consultèissa con carn e sangh”. Cfr. At 9:36; 22:6-10; 26:13-18.
  10. Cfr. At 9:26-30.