La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Roman/Roman 1

Da Wikisource.

Litra dl'Apòstol Pàul ai cristian ëd Roma[modifiché]

1[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Roman 01

Salut[modifiché]

1Pàul, sërvent ëd Gesù Crist, sernù da Nosgnor për esse n'apòstol e mandà a nunsié soa Bon-a Neuva[1]. 2Nosgnor a l'avìa promëttula tant temp fa për ël mojen dij sò profeta 'nt le Scriture Sante. 3La bon-a neuva a trata 'd sò Fieul[2]. Scond Soa dissendensa uman-a[3], Chiel a ven da Dàvid 4ma conform a lë Spìrit ëd santificassion, për soa arsuression dai mòrt, a l'é stàit diciarà con potensa che chiel a l’é 'l Fieul ëd Dé: Nosgnor Gesù Crist. 5Për sò mojen i l'hai arseivù 'l privilegi e l'autorità[4] d'apòstol për ëmné 'd gent ëd tute le nassion[5] a l'ubidiensa ch'a ven da la fede an chiel[6]. 6Fra 'd lor i seve 'dcò vojàutri, ciamà a esse 'd Gesù Crist[7]. 7A tuti coj ch'a son amà da Nosgnor e ch'a stan a Roma, ciamà a esse sant: grassia e pas a voi da Dé, nòst Pare, e dal Signor Gesù Crist.

Ël desideri 'd Pàul ëd visité Roma[modifiché]

8Prima 'd tut, im sento 'n dover ëd ringrassié mè Dé, për ël mojen ëd Gesù Crist, a càusa 'd tuti vojàutri, përchè 'd vòstra fede tut ël mond a na parla con amirassion. 9Nosgnor, ch'i servo con tut mè cheur[8] an ëspantiand la Bon-a Neuva[9] a riguard ëd Sò Fieul, a l'é mè testimòni 'd coma ch'i prego soens për voi. Di e neuit i pòrto voi e vòstre necessità an preghiera dë 'dnans a Nosgnor. 10Sèmper i-j ciamo che a  la fin am sia dàita l'ocasion, se Nosgnor a lo veul, ëd ven-e a troveve 'd përson-a. 11I l'hai pròpi l'anvìa 'd feve vìsita për podèjve porté un chèich don ëd lë Spìrit ch'a peussa giuteve a chërse fòrt ant ël Signor[10]. 12Cand ch'i saroma 'nsema, i veuj ancorageve an vòstra fede, ma 'dcò mi i veuj esse 'ncoragià da la vòstra. 13I veuj ch'i sapie, mè car frej e seur, ch'i l'hai avù soens l'intension ëd venive a trové[11], ma fin-a adess i l'hai mai podulo fé[12]. I l'hai l'anvìa 'd travajé an mes ëd vojàutri për cheuje col l'istess frut ch'i l'hai avù an mes a d'àutre nassion. 14I sento, an efet, d'avèj n'òbligh grand sia anvers ël mond sivilisà ch' anvers a tute j'àutre gent[13], sia anvers a coj ch'a son instruì ch' anvers a j'ignorant[14]. 15A l'é parèj che, për lòn ch'a l'é 'd mi, i son dispòst a nunsié la Bon-a Neuva 'dcò a vojàutri ch'i seve a Roma.

La potensa dl'Evangeli[modifiché]

16I l'hai gnun-a onta[15] 'd nunsié la Bon-a Neuva 'd Crist, përchè ch'a l'é la potensa 'd Nosgnor ch'a salva tuti coj ch'a-j chërdo, an comensand da j'ebreo fin-a a tute j'àutre gent. 17La Bon-a Neuva a dis coma Nosgnor an renda giust dë 'dnans a Chiel. Sossì a l'é na ròba ch’a l’é realisà dal prinsipi a la fin për ël mojen ëd la fede[16], pròpi coma ch'a diso le Scriture: "A l'é për la fede che na person-a giusta a treuva la vita[17]".

La punission dj'ingiust[modifiché]

18L'ira 'd Nosgnor as manifesta dal cel contra minca n'empietà e ingiustissia dj'òm ch'a craso[18] la vrità e a fan lòn ch'a l'é nen giust. 19Lor a conosserìo la vrità a rësguard ëd Nosgnor përchè Chiel a l'ha rendujla ciàira, 20përchè fin-a da la creassion dël mond tùit a l'han vëddù la tèra e 'l cel. A l'é pròpi an considerand lòn che Nosgnor a l'ha fàit ch'as peudo vëdde ciàire soe qualità invisìbij - soa potensa eterna e soa natura divin-a. A l’é për lòn ch’a l'han gnun-a scusa! 21Vera, a conòsso Nosgnor ma 's arfudo 'd rendje onor e 'd dije grassie coma ch'a meritrìa. Bin al contrari, as angagio an ëd rasonament sensa sust an sù coma che Nosgnor a dovrìa o a dovrìa nen esse. A n'arzulta che soa ment[19] ëd lor a dventa nebiosa e confusa[20]. 22A l'han la presunsion d'esse 'd savant, ma a son dventà 'd fòj. 23Al pòst ëd rende l'adorassion al Dé glorios e inmortal, a adoro 'd buracio ch'a smijo a d'òm mortaj, a d'osej, a 'd bestie o a 'd serpent[21]. 24A l’é për lòn che Nosgnor a l'ha bandonaje a fé tute le còse vërgognose dont a l'han l'anvìa. A n'arzulta ch'a finisso për fé 'd còse ignòbij e degradante an tra 'd lor. 25A l'han dësbaratà la vrità 'd Nosgnor con ëd fandònie e a l'han adorà e servì la creatura al pòst ëd ël Creator, ch'a sarìa da benedì për sèmper. Amen!

26A l'é për lòn che Nosgnor a l'ha bandonaje a soe anvìe vërgognose. Ëdcò soe fomne a l'han cambià l'usagi natural ëd la sessualità për lòn ch'a l'é contra dla natura. 27L'istess a l'han fàit j'òm: a l'han bandonà la relassion natural con le fomne e a son viscasse 'd passion j'un për j'àutri e a l'han comëttù òm con òm ëd ròbe ch'a-j fan dësonor. A l’é për lòn ch’a l'han arseivù an soe person-e mideme la punission che sò pecà 'd lor a mérita.

28A l'é pròpi parèj: da già ch'a l'han pensà ch'a valèissa nen la pen-a 'd conòsse Nosgnor [22], chiel midem a l'ha bandonaje a na manera 'd pensé sensa giudissi e a l’ha lassaje fé lòn ch’a venta nen fesse. 29soa vita 'd lor a l'é 'mpinisse d'ògni sòrt d'ingiustissia, gramissia, angordisa, òdio, invidia, amassidi, beghe, tromparie, condòta malfasanta e malignità. 30A son ëd traditor, nemis ëd Nosgnor, malgrassios, prepotent, pien ëd bòria. Minca dì a 'nvento 'd neuve manere 'd fé 'd pecà e a disubidisso a j'autorità[23]. 31As arfudo 'd comprende, a manten-o nen le promësse, a son sensa cheur e sensa compassion. 32A san bin che coj ch'a fan cole ròbe-là, conform a la giustissia 'd Nosgnor, a meritrìo la mòrt; ël pes a l'é che nen mach a van anans a feje, ma fin-a a 'ncoragio d'àutri a fé l'istess che 'd lor.

Nòte[modifiché]

  1. O "Evangeli".
  2. O "a l'é al rësguard ëd sò Fieul".
  3. O "scond la carn".
  4. O "la grassia e l'uffissi".
  5. O "ij Gentij".
  6. O "an sò nòm".
  7. O "ch'i seve ciamà da Gesù Crist", "ciamà a aparten-e a Gesù Crist".
  8. O "an mè spirit".
  9. O “l’Evangel”.
  10. O "ch'av dago fòrsa".
  11. Cfr. At 19:21.
  12. O "a l'é stàit ampedime".
  13. O "sia 'nvers ij grech ch' anvers ij pòpoj barbàrich".
  14. O "sia 'nvers ij savi ch'anvers ij fòj".
  15. Cfr. March 8:38.
  16. O "la giustissia 'd Nosgnor as arvela ant chiel da fede a fede".
  17. O "Ël giust a vivrà 'd fede"; cfr. Abacuch 2:4.
  18. O "sofoco", "ten-o stërmà".
  19. O "cheur".
  20. Cfr. Efesìn 4:17-18.
  21. Cfr. Deuteronòmi 4:16-18.
  22. O "ch'a son arfudasse d’arconòsse Nosgnor"
  23. O "a pare e mare".