La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Osea/Osea 9

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Osea 09

Osea[modifiché]

9[modifiché]

Anunsi ëd castigh dël pòpol[modifiché]

1Argiojiss pa, Israel, fà nen festa coma j'àutri pòpoj, përchè ti ‘t ses nen ëstàita fidela[1] a tò Dé. A ti at pias d’arsèive na paga da meretris an su tùte j’èire anté ch’it bate ‘l gran, 2D’èire da gran e ‘d botal ëd vin, contut, a daran nen da mangé al pòpol, a sarà 'l vin neuv a manché.

3Efraim a podrà pa pì resté ant la tèra ‘d Nosgnor: a l’avrà da torné an Egit, o mangé ‘d ròba maunëtta con j’Assir. 4Loràutri a faran pa pì ‘d libassion ëd vin a Nosgnor, e ij sò sacrifissi a-j saran pa agradì. Sò pan, tanme ‘l pan ëd deul ësmonù për un mòrt, a renderà maunèt tuti coj ch’a në mangio. Col pan a sarà tut për lor, ma a 'ntrerà pa ant la ca ‘d Nosgnor. 5Coma selebrerevene ‘l di dla festa, la festa granda ‘d Nosgnor? 6I scapereve dal pais devastà e l’Egit av archeujerà për sotreve a Menfi. Ij sò tesòr d’argent a andran a j’ortìe e an soe tende a chërsran le ronze. 7A l’é rivà ‘l temp dël castigh[2]; a son ëvnùit ij di dla rèisa dij cont. Ch’a lo sapia Israel!

Ij vòstri profeta a son considerà ëd fòj: òm ispirà ‘d gent ch’a dësrason-a, përchè tante a son toe colpe e grev a l’é vòstr malànim. 8Ël profeta a l’é na sentinela për Efraim a nòm ëd Nosgnor, pura a l’han butaje dë 'dnans dij trabucèt; d'amaritùdin a anfuria contra chiel ant la tèra ‘d sò Dé. 9A son mars findi a la miola[3] com ant ij di 'd Gaba[4]: ma Nosgnor as n'avisrà 'd soa përversità ‘d lor e a-j ciamera cont dij sò pëccà.

Ël mej dij temp, ël pes dij temp[modifiché]

10Nosgnor a dis: “I l’avìa trovà Israel coma col ch’a treuva 'd rape d'uva ant ël desert; i l'avìa vëddù vòsti antich tanme la primìssia dle fior dël fié. Lor, contut, a son rivà a Baal-Peor[5], a son consacrasse a n’idol ëscros e a son vnùit a d’esse abominàbij parej dij sò moros. 11La glòria d'Efraim a volerà via parèj 'd n'osel, a-i sarà pa pì 'd nassense, nì 'd fomne ch’a speto, nì 'd consepiment. 12Bele s’a anlevo 'd masnà, a-j saran gavà anans ch’a dvento grand. Trist a sarìa sto pòpol se mi i lo chitèissa! 13Pròpi coma ch’ij lionèt a nasso ravass, parèj Efraim a farà chërse ij sò fieuj mach për vëdd-je massé.

14Nosgnor, daje… Ma còsa ch’it jë daras? Na fàuda sensa masnà e ‘d pupe sëcche!

15Nosgnor a dis: “Tuta soa malissia a l’é mostrasse a Galgala. A l’é ambelelà ch’i l’hai ancaminame a avèje an ghignon. Adess i-j taparerai vìa da mia ca për tut ël mal ch’a l’han fàit, e i tornerai mai pì a voreje bin. Tùit ij sò governant a son d’arviros. 16Efraim a l’é stàita motobin patlà, soe rèis a son sëccasse e a podran mai pì porté ‘d frut. Ëdcò s’a fan ëd fieuj, le care masnà ‘d soa fàuda i-j farai meuire.

17Mè Dé a-j'arfudrà përchè ch’a l’han pa scotame. A sarà ‘n pòpol ch’as n’andrà solengh an tra le nassion.

Nòte[modifiché]

  1. O “it l’has comëttù d’adulteri”, “it l’has praticà la prostitussion”.
  2. Cfr. Luca 21:22.
  3. הֶעְמִיקוּ־שִׁחֵתוּ he’miqu-shichetu; a la létera: “lor a l'han fàit an përfond - a l'han antamnà”
  4. Cfr. Giudes 19:1-30.
  5. Cfr. Numer 23:1-5.