La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 17

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 17

Isaia[modifiché]

17[modifiché]

Giudissi ‘d Nosgnor contra 'd Damasch[modifiché]

1Oràcol contra 'd Damasch: “Vardé, Damasch a l’é pa pì na sità, ma mach un baron ëd drocheri. 2Le borgià d’Aroer[1] a son ëstàite bandonà e a saran dovrà për jë strop, ch'as në staran an pas sensa tëmma ‘d gnun. 3Efraim a perdrà soe sità fortificà e Damasch sò regn. Lòn ch’a restrà dj’Aramé a sarà nen pì amportant che Israel[2]. A lo dis ël Signor ëd l’Univers[3].

4An col di la glòria 'd Giacòb a perdrà ‘d pèis, e, grass coma ch’a l’era, a vnirà a esse mach pì pel e òss. 5A sarà coma cand ch’as mësson-a la cheuita 'd gran con un brass e con l'àutra man as faussìa jë spi. A sarà parèj dël mëssoné lòn ch’a-i resta ant la Comba dij Refaim. 6A-i sarà mach pì càiche rimanensa: cora ch’as bato j'olive, doi o tre olive mure a resto su vers l'àut e d'àutre quat o sinch an sij sò branch frutos. A lo dis ël Signor, ël Dé d'Israel.

7An col di la gent a l'avrà fiusa an sò Creator e ij sò euj as vireran al Sant d'Israel. 8As fideran pa pì a j'autar fàit da le man e a contempleran pì nen ij paloch d'Asera e j’ancensor pagan[4] modlà dai sò dij.

9An col temp-là toe sità fortifià a saran parèj dij drocheri dle ruin-e dle sità bandonà da j'Amorita[5] e da j'Evita, ch’a l'avìo dësbarassà për motiv dj'Israelita: a saran mach pì na desolassion. 10Përchè it l'has dësmentià 'l Dé che at salva; it l'has pa memorià la Ròca 'd toa protession. Për sòn a-i capiterà che ti 't coltiveras ëd piante fiamenghe e it butras ëd taragne 'd vis forëstere[6]. 11Ël di che ti t'ancamin-e a coltivé, it faras ël possìbil për fé chërse[7] e la matin che it vëdde ancaminé a fiorì lë smens, it faras lòn ch'it peule për felo giché: ma ant ël di dël maleur e dël dolor che as cura pa, la cheuita a sparirà[8].

Derota dij popoj nemis[modifiché]

12Pijeve varda, vojàutre le nassion, che v'ambaron-e ansema, voi, ch’i feve ‘d rabel fòrt, parèj dël breugé dj'onde dël mar. Pijeve varda, vojàutri, gent ch’i feve tant tapage e batibeuj, gajard parèj d'onde potente. 13Ma 'dcò se costa gent a farà n’arbeuj fòrt parèj dlë strun d'onde potente, cand che Nosgnor a-j crija, a scaperà ‘nt na tèra lontan-a, possà dal vent parèj ëd bora mòrta an sle colin-e o tanme 'd cardon mòrt anans ëd na tempesta gròssa. 14Sparm a l'amprovista 'd sèira, ma la matin a-i é pì nen. Costì a l’é ‘l destin ëd coj ch'a l'han sërcà 'd ravagene, la sòrt ëd coj ch’an maròdo!

Nòte[modifiché]

  1. Tre vilagi a son conossù con cost nòm ant ël Testament Vej: n'Aroer butà davzin a l'Arnon, n'Aroer a Amon e  n'Aroer ëd Giuda. Gnun-e Aroer an teritòri sirian. Për sòn, cheicadun a vorerìa emendé 'l test: עֲזֻבוֹת עָרַיהָ עֲדֵי עַד ('azuvot 'araiha 'ade 'ad, "soe sità a son chità 'd pianta"). Contut, Aroer tacà l'Arnon a l'era stàit conquistà da Israel e peui torna ciapà dai Sirian. (Vëdde Giosuè 12: 2; 13: 9, 16; Giùdes 11:26; 2 Rè 10:33). Cost oràcol a l'é për Israel e la Siria, për lòn a l'é possìbil che as trata 'd pérdite israelite e/o sirian-e an Transgiordania.
  2. O “a finiran parèj dl'ësplendrior d'Israel”.
  3. Cfr. Geremia 49:23-27; Amos 1:3-5; Sofònia 2:4-7; Sacarìa 9:1.
  4. As ciamavo “thymiateria”, cfr. https://it.wikipedia.org/wiki/Thymiaterion
  5. Ël test ebràich a dis a la létera "parèj dël chité ij leu àut e 'l dëdzora dij bòsch". Costa clàusa relativa a smija  arciamé a la conquista israelitica dla tera, për lòn a podrìa esse preferìbil emendé הַחֹרֶשׁ וְהָאָמִיר (hacoresh vha'amir , "ij leu àut e coj superior dij bòsch") a חֹרֵשֵׁי הָאֱמֹרִי (coreshe ha'Emori, "[parèj dël chité] ij leu dj'àut bòsch dj'Amorita").
  6. Ebràich: "na vis, na dròla". L'aggettiv sostantiv זָר (zar) a foson-a ambelessì parèj d'un genitiv apositiv. A podrìa arferisse a na pianta cultual 'd càiche sòrt, associà a 'n rit pagan. Ma a l'é pì fàcil ch'a s'arferissa a na vis esòtica o amportà , che a l'é strangera (visadì "dròla") an Israel.
  7. Ebràich: "ant ël di ch'a l'é stàit piantà  [?]." Pa ciàir lòn che a veul dì ël verb תְּשַׂגְשֵׂגִי (tsagsegi). Dle vire a riva da שׂוּג / סוּג (sug, "cinté"). Ambelessì as podrìa volté con "drissa na cioenda 'd protession". Contut, ël paralelism a l'é pì strèit se i l'oma la forma da שָׂגָא / שָׂגָה (saga' / sagah, "chërse").
  8. ËI test ebràich a l'ha ''un baron ëd cheuita". Contut, un sens pì bon a podrìa rivé se נֵד (ned, "mucc, baron") a vnèissa da 'n verb. J'opsion a podrìo esse נַד (nad, Qal perfet ters masculin singolar da נָדַד [nadad, "scapé, parte"]), Qal partissìpi attiv da נָדַד), e נָד (nad , Qal perfet ters masculin singolar , o partissìpi masculin singolar , da נוּד [nud, "bambliné, svolaté"]). As podrìa a la létera volté: "[la cheuita] a part" o "[la cheuita] a vòla via".