La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Esechiel/Esechiel 18

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa -. Esechiel 18

Esechiel[modifiché]

18[modifiché]

Responsabilità përsonaj[modifiché]

1Nosgnor a l’ha comunicame soa paròla. A l’ha dime: 2Lòn ch'a veul dì cost proverbi ch'as sent a riguard ëd la tèra d'Israel: "Ij grand a l'han mangià d'uva zerba ma a l’é ai fieuj che ij dent a son arlijàsse[1]’? 3Mi, ël Signor, i fortisso - e sossì a l’é tant sicur coma mia vita midema - che vojàutri l'avreve pa pì d'arpete ancora 's proverbi an Israel. 4Vardé: tute le vite uman-e a son le mie, tant l'esistensa dël pare coma cola dël fieul a ‘parten-o a mi. Chi a fà ‘n pecà, a l'é chiel ch' a va a meuire.

5L’òm giust a viv con dritura e a fà ‘l bin. 6A pija pa part ai convivi idolàtrich ch’as fan an sij mont, nì a buta soa fiusa[2] ant j’ìdoj arbutant che 'l pòpol d’Israel a l'é butasse a deje l'adorassion. A dzonora nen la fomna ‘d n’àutr, nì as acòsta a la soa cand ch’a l’ha le mëstruassion[3]. 7A crasa gnun, a rend ël gagi al debitor e a fà mai ëd robarissi. A fà le part ëd sò pan con col ch’a l’ha fam e a dà ‘d vestì a chi ch’a n’ha gnun[4]. 8A ‘mpresta sensa fé dë strossinagi nì a në ciapa l’anteress. As arfuda ‘d rend-se còmplice dl’angiustissia e a dà ‘d sentense giuste ant ij contensios. 9A viv conform ai mè precèt, a osserva ij mè decrèt e a-j buta an pràtica për dabon. N’òm parèj a l’é ‘n giust e ‘d sicur a vivrà[5]. I lo diso mi, ël Signor Dé.

10Contut, se col òm-lì a l’ha ‘n fieul violent e sanghinari ch’a fà lòn ch’a l’é nen consentì, 11ch’as compòrta pa tanme chiel, ch’a pija part ai convivi idolàtrich ch’as fan an sij mont, ch’a dzonora la fomna ‘d n’àutr, 12ch’a crasa ‘l pòver e ‘l bzognos, ch’a roba, ch’a rend pa ai sò debitor ël gagi ch’a l’avìa ciamaje, ch’a buta soa fiusa ant dj’ìdoj arbutant - ch’a l’é na ròba abominàbil, 13ch’a ‘mpresta a strossinagi e ch’a cària j’anteresse, col fieul a vivrà pa: a l’é sicur ch’a va a meuire, përché ch’a l’ha comëttù tute coste abominassion. Chiel midem a sarà l’ùnich responsabil ëd soa mòrt.

14Butoma adess che sto fieul violent a l’àbia chiel midem un fieul ch’a vëdd tùit ij pëccà comëttù da sò pare, ma ch’a séguita nen sò esempi; 15ch'a pija pa part ai convivi idolàtrich ch’as fan an sij mont, ch’a buta nen soa fiusa ant dj’ìdoj arbutant dël pòpol d’Israel, ch’a dzonora pa la fomna ‘d n’àutr, 16ch’a crasa gnun, ch’as ten pa për chiel ij gagi dij sò debitor e ch’a roba mai nen, ch’a fà le part ëd sò pan con col ch’a l’ha fam e a dà ‘d vestì a chi ch’a n’ha gnun, 17ch’as astniss dal fé ‘l mal[6] nì ch’a prësta a strossinagi, ch’a compiss ij mè decrèt e ch’a viv conform ai mè precèt, antlora col fieul-lì a va pa a meuire për le colpe ‘d sò pare, ma a vivrà. 18Ma sò pare, ch’a crasava, ch’a robava a sò frel e ch’a fasìa an mes a sò pòpol lòn ch’a l’é nen bon, col-lì a va a meuire për soe colpe. Gnun-e ecession.

19E se vojàutri i ciame dël përchè ‘l fieul a ven pa carià dle colpe ‘d sò pare, i rëspondo: Përchè ‘l fieul a viv con dritura e a fà ‘l bin, a osserva tùit ij mè precèt e a-j buta an pràtica: a l’é për lòn ch’a vivrà. 20A l’é la përson-a ch’a fà ‘d pëccà ch’a va a meuire. Un fieul a sarà pa carià dle colpe ‘d sò pare, nì ‘l pare dle colpe ‘d sò fieul[7]. L’òm giust a cheujerà ij frut ëd soa bravità, e l’angiust ëd soa gramissia.

21Ma se l’òm gram as pentiss e a chita[8] ‘d fé tùit ij pëccà ch’a comëttìa, s’a osserva tùit ij mè precèt, s’a viv con dritura e a fà ‘l bin, a va nen a meuire, ma a vivrà. 22Gnun dij pëccà ch’a l’ha comëttù a-j saran portà a débit; col-lì a vivrà për motiv ëd le còse giuste ch’a l’ha fàit. 23 Penseve forse ch’am piasa ‘d vëdde la mòrt ëd na canaja? Pròpi nò! Mi, ël Signor Dé, iv lo diso ciàir e net: lòn ch’i veuj vëdde a l’é che la canaja a chita ‘d marcé an sël senté sbalià e ch’a viva.

24Al opòst, se ‘l giust a chita ‘d fé ‘l bin e ch’a comëtt le colpe e j’assion abominèvole ch’a comëtt la canaja, penseves-to forse ch’a podrà vive? Nò! A-j sarà pa pì tnù an cont ël bin ch’a l’avìa fàit: a va meuire për soa 'nfidelità e pr’ ij pëccà ch’a l’avrà comëttù.

Ij senté ‘d Nosgnor[modifiché]

25Vojàutri i dise: “La manera ‘d fé ‘d Nosgnor a l’é pa giusta!”. Còsa! Scoteme bin, pòpol d’Israel. Ëd chi ch’a l’é la condòta nen giusta? La mìa o la vòstra? La vòstra! 26Se ‘l giust a chita ‘d fé ‘l bin, a comëtt ël mal e a meuir, a meur për motiv ëd la colpa dël mal ch’a l’ha comëttù. 27Ma se 'l malfator a chita ‘d comëtte ‘l mal, a viv con dritura e a fà ‘l bin, as salverà la vita. 28S’arconòss soe 'nfidelità e as në pentiss, a va nen a meuire, ma vivrà. 29Pura, ël pòpol d’Israel ancora a dis che la manera ‘d fé dël Signor a l’é nen giusta! Ch’a va nen bìn mia manera ‘d fé, pòpol d’Israel? A më smija, pitòst ch’a sia lòn ch’i feve vojàutri ch’a va pa bin!”.

30Për conseguensa, pòpol d’Israel, mi i giudicarai mincadun conform a soa condòta. I lo diso mi, ël Signor Dé. Armendeve e chité da tute vòstre 'nfidelità, si veule nen che vòstre colpe av sio d’antrap. 31Dësbarasseve ‘d tùit ij vòstri pëccà, e arnové vòst cheur e vòstr ëspirit. Gent d’Israel! Përchè mai l’avrìe-ne da meuire? 32Che cheidun a l’àbia a meuire am pias pròpi nen. Pentive e i vivreve! I lo diso mi, ël Signor Dé”.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Geremìa 31:29.
  2. O “a àussa j'euj”.
  3. O “ant ij cors ëd soa 'mpurità”.
  4. O “quatà 'd vestì 'l patanù”-
  5. Cfr. Levitich 18:5.
  6. Costa espression a l'é voltà conform a la version greca (Septuaginta). Ël test masoretich a l’ha: “a ten andaré soa man dai pòver”, ch’’a l’é nen ciàir.
  7. Cfr. Deuteronòmi 18:20.
  8. O “a vira le spale da…”.