La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Samuel/2 Samuel 3

Da Wikisource.

2 Samuel[modifiché]

Pàgina revisionà

3[modifiché]

1La guèra an tra la casà ‘d Saul e la casà ‘d David a tirava an longh. David, contut, a dventava sèmper pì fòrt, damentre che la casà ‘d Saul as debilitava sèmper ëd pì.

Ij fieuj ëd David[modifiché]

2Durant soa residensa a Ebron, David a l’ha avù ‘d fieuj. Sò prim-nà a l’era Amnon, ch’a l’é nassuje da Achinoam ëd Iesrel. 3Sò scond fieul a l’era Chileab, fieul d’Abigail, ch’a l’era stàita la fomna ‘d Nabal, dal Carmel; ël ters Absalom, fieul ëd Maca, fija ‘d Talmai, rè ‘d Ghesur. 4ël quart Adonìa, da Haghit. Sò fieul ch’a fà sinch a l’era Sefatia, da Abital. 5Sò fieul ch’a fà ses a l’era Itream, da Egla, ëdcò fomna ‘d David. Tuti sti-sì a son nassuje a Ebron.

La defession d’Abner[modifiché]

6Mentre ch’a seguitava la guèra an tra la casà ‘d Saul e cola ëd David, l’’influensa d’Abner ant la casà ‘d Saul a vnisìa sèmper pì fòrt. 7Ore, Saul a l’avìa avù na concubin-a ch’as ciamava Rispa e ch’a l’era fija d’Aia. Isboset, fieul ëd Saul, a l’ha dije a Abner: “Përché ses-to andàit a cogete con la concubin-a ‘d mè pare?”. 8Coste paròle d’Isboset a l’han fàit motobin anrabié Abner, ch’a l’ha dit: “Chërdes-to fòrse ch’i sia na testa ‘d can, un ch’a stà da la part ëd Giuda? Giusta ancheuj i l’hai dimostrà lealtà a la casà ‘d Saul, tò pare, ai tò parent e amis! I l’hai ampedì che ti ‘t tombèisse an le man ëd David, e ora ti ’t m’acuse d’ess-me profità ‘d costa fomna[1]! 9Che Nosgnor am fasa tombé a còl minca sòrt ëd mal s’i faso pa ch’as compisso an David tut lòn che chiel a l’ha giurà ‘d feje, 10visadì fé passé ‘l regn da la casà ‘d Saul a col ëd David, për consolidé sò tròno dzora d’Israel e Giuda, da Dan fin-a a Beer-Sheba!”. 11A sente lòn, Isboset a l’é pì nen ëstàit bon a rësponde a Abner gnanca na paròla da la pàu ch’a l’avìa d’Abner.

12Parèj Abner a l’ha mandà ‘d mëssagé a David për dije: “Për chi ha-lo da esse ‘l pais? Fà ‘n pat con mi e mi i farai tut lòn ch’i peudo për che Israel a passa sota tò control”. 13David a l’ha rësponduje: “D’acòrd, i farai un pat con ti, ma na còsa sola it ciamo: ch’it vniras a troveme, it arseivrai mach s’it ëm pòrte Micol, la fija ‘d Saul". 14D’àutra banda, David a l’ha mandaje ‘d mëssagé a Isboset, fieul ëd Saul, për dije: “Dame ‘ndaré mia sposa Micol, ch’i l’hai vagnala al pressi ‘d sent prepussi ëd Filisté”. 15Antlora Isboset a l’ha ordinà ch’a la pijèisso da sò marì ‘d chila, Paltiel, fieul ëd Lais. 16Sò marì a l’ha compagnala, an piorand për tut ël temp, fin-a a Bacurim. Ambelelà Abner a l’ha dije a Paltiel: “Tornëtne a ca!”, e chiel a l’é tornass-ne a ca.

17Abner a l’avìa parlamentà con j’ansian d’Israel e a l’avìa dije: “Già temp fà, vojàutri i l’avìe bin dit ch’i l’avrìe vorsù che David a fussa vòst rè. 18E bin, adess deve da fé, përchè Nosgnor a l’ha nunsià, a propòsit ëd chiel: ‘Pr’ ël mojen ëd mè servent David i salverai Israel, mè pòpol, dal podèj dij Filisté e ‘d tùit ij sò nemis’”. 19Abner a l’avìa parlà ‘dcò con ij Beniaminita, e peui a l’é andàit a Ebron a fé savèj a David, an privà, l’avis ëd la gent d’Israel e ‘d tut Beniamin.

20Abner a l’é donch andàit a trové David a Ebron con na scòrta ‘d vint òm. David a l’ha ‘nvità Abner e coj ch’a lo compagnavo a ‘n disné. 21Parèj Abner a l’ha sicurà David con ëste paròle: “Lassa ch’i vada e mi i assemblerai tut Israel dantorn ëd ti, mè rè, parèj che lor a faso con ti un pat, e ti ‘t sarai ël rè ‘d tuti, precis coma ti ‘t n’has l’anvìa”. Parèj David a l’ha congedà Abner, e sto-sì a l’é andass-ne an pas.

Ioab a sassin-a Abner[modifiché]

22Ora ij soldà ‘d David e Ioab a son rivà da n’incursion, portand motobin ed botin. Abner a l’era pì nen con David a Ebron, përché David a l’avìa congedalo e chiel a l’era andass-ne an pas. 23Quand che Ioab a l’é rivà con soe trope, a l’han faje savèj che Abner, fieul ëd Ner, a l’era stàit con ël rè e che ‘l rè a l’avìa congedalo e a l’era andass-ne an pas. 24Antlora Ioab a l’é andàit a trové ‘l rè e a l’ha dije: “Lòn ch’it l’has fàit? A diso che Abner a sia vnùit a trovete. Com a l’é, donca, ch’it l’has congedalo e che chiel a l’ha podù andess-ne an pas? 25Ti ‘t conòsse bin Abner, fiel ëd Ner! A l’é sicur che chiel a sia venù ambelessì për ëspioné ij tò moviment e për anformesse ‘d lòn ch’it fas. 26Quand ch’a l’é surtì da la ca ‘d David, Ioab a l’ha mandà ‘d mëssagé a Abner e, sensa che David a lo savèissa, a l’ha falo torné da la sisterna ‘d Sira. 27Quand che Abner a l’é tornà a Ebron, Ioab a l’ha pijalo da banda, a l’intrada dla pòrta dla sità, coma s’a dovèissa parleje an privà, e ambelelà a l’ha pugnardalo a mòrt ant la pansa për pijesse l’arvangia dël sangh ëd sò frel Asael.

Deul ëd David për Abner[modifiché]

28Parèj, quand che David a l’ha savulo, a l’ha sclamà: “Mi e mè tròno a son për sèmper nossent, dëdnans a Nosgnor, dël sangh d’Abner, fieul ëd Ner. 29Che sto sangh a casca an sla testa ‘d Ioab e dzora 'd tuta soa famija! Che ij mas-cc ëd la famija ‘d Ioab a chito mai d’avèj queidun ch’a sia pa malavi ‘d perdite seminaj, ëd lebra, d’òm ch’a filo tanme ‘d fomne[2], ëd gent ch’a meuira vìtima dla spa o ch’a patissa la fam!”.

30A l’é parèj che Ioab e sò frel Abisai a l’han assassinà Abner përchè costì a l’avìa massà Asael, sò frel ëd lor, ant la bataja ‘d Ghibeon.

31David a l’ha peui comandà a Ioab e a tut ël pòpol ch’a l’era con chiel a Ebron: “S-cianché vòstre vestimenta, vëstive ‘d tèila ‘d sach e fé deul për Abner. Ël rè a marciava dëdnans ëd la seportura. 32Quand ch’a l’han sotrà Abner a Ebron, ël rè a piorava fòrt dzora dla tomba d’Abner e tut ël pòpol ëdcò a piorava.

33Ël rè a l’ha fàit costa composission per Abner e a l’é butasse a canté: “Avìa-la da esse, cola d’Abner, na mòrt sensa glòria? 34Toe man a j’ero nen gropà e ij tò pé a l’ero nei ëstàit butà ai fer. Ti’t ses tombà tanme coj ch’a casco ant le man dij criminaj”. Tut ël pòpol a l’ha arpijà a pioré për chiel. 35Peui tut ël pòpol a l’é vnùit e a l’han ancoragià David a mangé mentre ch’a l’era ancora ciàir. Ma David a l’ha fàit cost giurament: “Che Nosgnor am fasa tombé adòss minca sòrt ëd mal s’i mangio ‘d pan o ‘d qualsëssìa d'àutra còsa anans ël tramont dël sol".

36Tut el pòpol a l’ha savulo e a l’é compiasuss-ne, coma che pura a trovava bon qualsëssìa còsa che chiel a fasèissa. 37Tut ël pòpol e tut Israel a son rendusse cont and col-dì lì che David a l’avìa nen da fé con l’amassidi d’Abner, fieul ed Ner. 38Ël rè a l’ha dit ai sò ufissiaj: “Sevene pa che ancheuj an Israel a l’é tombà ‘n gran general? 39Mi, bele se i son ëstàit consacrà rè, i son n’òm debol. Costi òm, ij fieuj ed Zeruia, a l’é tròp për mi da soporté! Che Nosgnor a castiga sensa remission[3] col ch’a l’ha fàit na gramissia parija!”.

Nòte[modifiché]

  1. O “pëccà”.
  2. O “fomlin”. As podrìa ‘dcò voltesse coma “n’òm ch’a va ‘n gir con le crosse”, në stropi.
  3. O “coma ch’as deuv”.