La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Samuel/2 Samuel 20

Da Wikisource.

2 Samuel[modifiché]

Pàgina revisionà

20[modifiché]

L’arvira ‘d Seba[modifiché]

1Ore, a l’é capitaje ch’as trovava ambelelà un Beniaminita[1] sensa sust[2] ch’as ciamava Seba, fieul ëd Bicri. Un di a l’é butasse a soné dël còrn[3] e a disìa: “Abass con la dinastìa ‘d David! Nojàutri i l’oma pa da fé con ël fieul ëd Iesse. Vojàutri j’òm d’Israel: artorné a vòstre ca[4]! 2A l’é parèj che la gent d’Israel a l’é slontanasse da David për andeje dapress a Seba, fieul ëd Bicri. La gent ëd Giuda, contut, a l’é restà con sò rè e a l’ha compagnalo dal Giordan fin-a a Gerusalem.

3Parèj, donca, David a l’é artornà a sò palass, a Gerusalem. Le des concubin-e che chiel a l’avìa lassà a guerné ‘l palass, a l’ha faje sté bin costodìe ant na ca ch’a l’era arzervaje. David a seguitava bin a mantnije, ma a ‘ndasìa pa pì a cogesse con lor[5]. Cole fomne a son restà sarà fin-a al di dla mòrt coma s’a fusso 'd vidoe[6].

4Peui ël rè a l'ha dije a Amasa: “Butme ansema, ant ël vir ëd tre di, tuti j’òm ëd Giuda; peui present-te ambelessì”. 5Donch, Amasa a l'é partì për organisé la mobilitassion ëd Giuda; meno che, a l'ha butaie pì ëd temp ëd lòn ch'as pensava.

6Antlora David a l'ha dije a Abisai: “Col Seba, fieul ëd Bicri, a podrìa causene ‘n disastr ancora pì gròss che Absalom. Pija donch ij soldà[7] ‘d tò signor e staje dapress për tëmma ch’a peuda intré[8] ant na quaich sità fortificà e nojàutri i la fèisso pa pì a tirelo fòra. 7A l’é parèj che, sota ‘l comand d’Abisai, tute le trope pì bon-e: j’òm ëd Ioab, ansema a la guardia dël còrp ëd David[9], a son surtì da Gerusalem pr’ andé a ciapé Seba, fieul ëd Bicri.

8Cora ch’a son rivà da le bande dël Ròch Gròss ch’a l’é a Ghibeon, Amasa a l’é andaje ‘ncontra. Ore, Ioab a l’avìa a còl soa muda militar, con la spa ‘nt ël feuder tacà al sënturon. Giusta ‘nt ël moment che Amasa a vnisìa anans, Ioab a l'ha fàit sglissé la spa fòra dal feuder che a l’é tombà për tèra[10]. 9Ioab a l’ha dije a Amasa: “Va-lo bin, car ël mè frel?” e tòst con la man drita a l’ha ciapà la barba d’Amasa coma për deje ‘n basin ëd salùt. 10Amasa a l’é pa visass-ne che, antratant, Ioab a l’avìa 'rpijà sù soa spa da tèra con la man mancin-a e a l’ha daje ‘n colp a l’angonaja, tant che soe buele a son sortije fòra spantiandse. A l’ha gnanca avù da manca ‘d frapelo na sconda vira, përchè Amasa a l’é restà mòrt. Peui Ioab e Abisai, frel ëd chiel, a l’han seguità a deje la cassa a Seba, fieul ëd Bicri.

11Ant ël mentre, un dj’òm ëd Ioab a l’era restà dacant al cadàver d’Amasa e a crijava: “Coj ch’a stan con Ioab e për David, ch’a vado dapress a Ioab!”. 12Ore, ‘l còrp d’Amasa, tut quatà ‘d sangh, a l’era ‘n mes ëd la stra e st'òm, an vëdend che tui coj che a rivavo as fërmavo për vardé, a l'ha rabastà Amasa fòra dla stra ant un camp, campàndje ansima na coverta[11]. 13Gavà ch’a l’era Amasa da la stra, tuti j’òm a passavo anans e as tnisìo dapress ëd Ioab seguitand a deje la cassa a Seba, fieul ëd Bicri.

14Ant l’istess temp, Seba a l’é passà dal teritòri 'd tute le tribù d’Israel e a l’é rivà fin-a a Abel ëd Bet-Maca e fin-a a la region dij Berita. Ij Berita a son assemblasse[12] e ‘dcò lor a son giontasse a chiel. 20:15 15 A l’é parèj che j’òm ëd Ioab a son rivà e a l’han butà l’assedi a Abel ëd Bet-Maca. A l’han fabricà ‘n rampar fòra dla sità contra soe muraje esterne. Tùit ij soldà 'd Ioab a sërcavo[13] ‘d doverté 'd chërpure an manera 'd podèj campé giù le muraje, 16ma na fomna motobin antivista, montà an sle muraje a l'é butasse a crijé da la sità: “Scoté! Scoté! Dije a Ioab ch'a s'avzin-a, 'd manera che mi i peussa parleje”.

17Quand che chiel a l’é avzinasse a cola fomna, chila a l’ha ciamaje: “Ses-to Ioab?”. Ioab a l'ha rësponduje: “I lo son”. Chila a l'ha dije: “Scota le paròle 'd toa sërventa”. Chiel a l'ha dije: ”Va bin, i të scoto”. 18Antlora la fomna a l’ha seguità a dì: “Na vira as disìa: ‘Si l’eve ‘d problema da ‘rzòlve, andé a ciameje consèj a coj d’Abel e as në trovrà la solussion!’ 19Nojàutri i soma un-a dle sità le pì pacìfiche e fedej d’Israel[14]. Përchè voreries-to dësblé l’ardità ‘d Nosgnor?”.

20Ioab a l'ha rësponduje: Mai e peui mai! I l’hai gnun-e 'ntension ëd fé devastassion o ‘d dëstrussion! 21Mach che a-i é, an tra 'd voi, n'òm ëd le colin-e dël pais d'Efraim, ciamà Seba fieul ëd Bicri.  Chiel a l'é arvirasse contra 'd rè David. Deme mach st'òm, e mi i lasrai la sità an pas”. La fomna a l'ha dije a Ioab: “Dla minuta at sarà campà soa testa da le muraje!”.

22Antlora la fomna a l'é torna intrà da soa gent con sò bon consèj. E lor a l'han tajaje la testa a Seba e a l’han campàjla a Ioab. Parèj Ioab a l'ha fàit soné 'l còrn, e le trope a son artirasse da la sità, mincadun a l’é tornass-ne a ca. Nopà Ioab a l'é andàit a Gerusalem dal rè.

La cort ëd David[modifiché]

23Ora Ioab a l'era cap general ëd tuta l’armeja d'Israel. Benaia, ël fieul ëd Jehoiadà, a comandava la guardia dël còrp ëd David[9]. 24Adoniram a l'era ‘l sovrintendent ëd le prestassion forsà ai travaj pùblich, Ieosafat fieul d'Achilud a l'era cronista real. 25Seva a l'era scrivan, e Zadoch e Abiatar, sacerdòt. 26Ira, ël Iarita, a l'era consijé përsonal[15] ëd David.

Nòte[modifiché]

  1. L'espression dovrà ambelessì  יְמִינִי (Imini) a l'é na forma breve dël pì comun "Beniamin". A-i é 'dcò an 1 Samuel 9: 4 e Éster 2: 5. Confrónta: 1 Samuel 9:1.
  2. O “n’òm gram”.
  3. An ebràich "lë shofar" (la tromba fàita con còrn ëd moton).
  4. Ël TM  a les: לְאֹהָלָיו (lëohalaiv, "a le soe tende"). Për un lengagi parèj, vëdde 2Samuel 19:8, a la fin dël vërsèt. Na tradission scribal d'antan a comprend la letura d'esse לֵאלֹהָיו (le'lohav, "ai sò dio"). La paròla è l'é un soferim tiqqun, e jë scrivan a mostro che a l'han cambià la paròla da "dio" a "tende" ëd manera da amorbidì j'implicassion teològiche.
  5. An ebraich: " a ven da lor". L'espression בּוֹא אֶל (bo''el) a veul dì "vnì a" o "avzinesse", ma a ven ëdcò dovrà parèj ëd n'eufemism për le relassion sessuaj. A l’era le costuma dij rè d’Orient d’avèj vàire fomne e concubin-e coma marca ‘d potensa e ‘d richëssa. Cost’armarca riguard al tratament ëd soe des concubin-e (cfr. 15:16; 16:21-22) a mostra coma David a ‘ntendèissa artorné a comportesse conform a lë spirit ëd la Lege ‘d Mosè. La lege a proibìa a na fomna ch’a l’avìa avù ‘d rapòrt con doi marì l’un apress ëd l’àutr, d’artorné a sò prim marì (Deuteronòmi 24:24). An efet, Absalom a l’avìa acetà ‘l giudissi d’Achitofel “Va a cogete con le concubin-e 'd tò pare. Tut Israel a vnirà a savèj che ti 't ses rendute arpugnant a tò pare e antlora tùit ij tò partisan a saran motivà a dete ‘l sò apògg ëd lor” (2 Samuel 16:21-22). A l’é parèj che për David, artorné da soe concubin-e a sarìa staita na trasgression ëd la Lege.
  6. O “an vidovansa viventa”.
  7. O “j’òm”.
  8. An ebràich: " a treuva". La forma verbal dël passà lontan a l'é d'un bòt an blan con la paròla 'd prima "d'àutra part". A l'é probabil che i dovrìo nopà  lese l'imperfet, valadì ''andasìa'' . Combin a sia possibil capì ël passà lontan-perfet che a mostra ambelessì che 'l risultà "che i n'avìo tëmma" a sia pensà come già ancapità, a l'é motobin pì fàcil che 'l perfet a sia mach ël risultà d'un bàilo 'd piuma. An cost contest l'imperfet a smija pì giust con ël verb che a séghita וְהִצִּיל (vhitsil, "ch'as në vada/ as n'andrà").
  9. 9,0 9,1 O “ai Chereté e ai Peleté”.
  10. A l’era na finta.
  11. Ël test a gionta: “ përchè a l'avìa vëddù che chicassìa a fùssa rivà tacà 'd chiel, as fërmava”, ma a l’é n’arpetission.
  12. La tradussion a seghita 'l Qere, motobin ëd manoscrit ebràich medievaj e le version antiche ant la letura 'd וַיִּקָּהֲלוּ (vaijiqqahalu, "e a l'ero torna ansema") pitòst che 'l Chetib dël MT וַיִּקְלֻהוּ (vaijiqluhu, "e a lo maledijo"). Ël Chetib a l'é 'l risultà dla metatesi.
  13. Jë LXX a l'han ambelessì eνοοuσαν (enoousan, "a studiavo la manera "), che a smija presupon-e la paròla ebràica מַחֲשָׁבִים (macassavim) pitòst che il TM מַשְׁחִיתִם (maschitim, "a stasìo dëstruvend").
  14. O “Mi i parlo an rapresentansa dla gent pacìfica e fedel d’Israel”.
  15. O “sacerdòt”, “caplan”.