La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Proverbi/Proverbi 11

Da Wikisource.

Provèrbi[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Proverbi 11

11[modifiché]

1Nosgnor a l’ha ‘n ghignon le balanse fàusse, ma chiel as arlegra dij pèis precis.

2L’arogansa a càusa ‘l dëspressi, ma con l’umilità a ven la saviëssa.

3L’onestà a guida la brava gent, ma la disonestà a fà ‘ndé a la përdission ij pervers.

4Le richësse at saran ëd gnun vantagi ant ël di dël giudissi[1], ma la dritura moral a peul salvete da la mòrt.

5La dritura moral ëd col ch’a l’é sensa rimpròcc a lo fà andé pì seuli[2], ma ‘l pervers a tomberà na vira o l'àutra sota ‘l pèis ëd soa përversità.

6La dritura moral dij giust a l’é lòn ch’a-j salva, ma l’ambission dj’ambrojon a sarà pròpi lòn ch’a-j farà pijé ant un trabucèt.

7Cand ch’a meuiro ij përvers a meuiro con lor soe speranse: a la fin un pò d’arlass da soe prevaricassion[3]!

8Un giust a l’é stàit salvà da na situassion arzigosa e a sò pòst a l’é rivaje ‘n pervers.

9Ël pervers[4], con soa bërtavela[5], a riess ëd ruiné sò pròssim; ël giust, ch’a lo conòss, as në ten da leugn[6].

10La sità ‘ntrega a l’ha da arlegress-ne ch’ al giust a-j vada bin; l’istess a l’ha da avèjne gòj che ‘l pervers a vada ‘n përdission.

11A l’é ‘n grand onor për na sità d’arsèive le benedission dij giust, ma a l’é soa rovin-a déje da ment ai consej dij pervers.

12Chi ch’a meprisa j’àutri a l’é n’insensà: ij giudissios a san ëstess-ne chet.

13Ij ciaciaron a van an gir a conté ‘d segret, ma coj ch’as ten-o për lor le confidense a son ëd përson-e degne ‘d fiusa.

14Un pòpol mal governà a va a fond, ma as salva s’a scota tanti bon consijé.

15Fesse garant ëd në sconossù a l’é da stupid; a l’é mej d’oblighesse[7] nen anvers ëd cheidun ch’a l’abia ‘d débit.

16Fomna generosa[8] a l’é onorà, fomna vissiosa: tròno d'onta; d’òm manan a ‘mbranco ‘d richësse mach për lor, ij travajeur a l'han ëd richëssa.

17L’òm generos a fà dël bin a chiel midésim[9], ma a l’òm sanglant a l’é ‘l mal ch’a-j tomba torna a còl.

18Lòn ch’a vàgna l’òm pervers a son mach ëd profit ch’a duro pòch, ma col ch’a sëmna ‘d dritura a n’arsèiv n’arcompensa sicura.

19La vera dritura[10] a pòrta a la vita ma col ch’a cudiss d’afé dzonest a travaja për soa mòrt.

20Për Nosgnor a l’é n’abominassion avèj ël cheur da trasson[11], ma chiel as arlegra ‘d coj da la dritura moral.

21Sté sicur che ‘l pervers a resterà pa ampunì; a l’opòst, ij dissendent dël giust a saran salvà.

22Na fomna bela ma sensa cognission a l’é tanme n’anel d’òr al nas d’un crin.

23Le speranse dij giust as compiran, ma ij pervers a peulo spetesse mach l’ira ‘d Nosgnor.

24Com é-lo che coj ch’a son generos a ven-o esse na vira pì rich e che ij rancin a son coj ch’a patiran ëd penuria?

25Na përson-a generosa as anrichiss, e chi a provëdd d’eva a chi ch’a l’ha sèj a sarà pasià.

26Ël pòpol a malediss col ch’ancëtta ‘d gran, ma a benediss col ch’a lo vend.

27Chi ch’a l’ha gòj ëd fé ‘l bin a trovrà binvolensa, ma ‘l mal a tombrà adòss a col ch’a lo fà.

28Chi ch’a buta soa fiusa ant le richësse a n’avrà bin tòst na delusion, ma ij giust a dësbandiran tanme ‘d feuje ant la prima.

29Chi ch’a fà tribulé soa famija, për ardità a ‘rseivrà mach ëd vent; e ‘l fòl folitro a l’avrà da ‘ndé a servissi da col ch’a l’ha ‘d cognission.

30Ël frut ëd la dritura moral a l’é tanme col ëd l’erbo dla vita e na përson-a savia a conquista d’amis.

31Se ‘l giust a arsèiv soa paga già ambelessì an sla tèra, lòn ch’a-j capiterà ai përvers e ai pecador?[12]?

Nòte[modifiché]

  1. Let. “Di dl’ira” (‘d Dio), ij castigh ch’a dà Nosgnor.
  2. O “a-j rend la stra pì sicura” o “drita”,
  3. Let. “a periss la speransa dla fòrsa”.
  4. O “n’empi”, “un ch’a l’ha gnun-a religion”.
  5. Let. “Con soa boca”.
  6. O “as në libera”.
  7. Let. “tochesse la man”.
  8. O “grassiosa”.
  9. O “a soa ànima”.
  10. O “fé ‘l bin”.
  11. O “un cheur fàuss”.
  12. Cfr. 1 Pero 4:18 “E se ij giust a son a marlipen-a salvà, còs a rivrà-ne a coj ch’a son gram e pecador?”.