La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Osea/Osea 13

Da Wikisource.

Osea[modifiché]

Pàgina revisionà

13[modifiché]

La fin dël pòpol ch’a l’é pa fedel a Nosgnor[modifiché]

1Ant ël moment che Efraim a parlava, tùit a tërmolavo da lë sparm; chiel a l'era grand an Israel, ma ora a l’é mòrt përché a l'é fasse colpèivol d’adoré Baal. 2Ore, coj d’Efraim a séguito a pëcché; con sò argent e soe art a l’han fasse d’ìdoj fondù, ch’a son mach l’euvra d’un artisan. Ëd lor as peul dì: “Coj ch’a smon-o ‘d sacrifissi a son d’òm, ma a baso ‘d vailèt!”. 3A l’é për lòn che lor a saran tanme la nebia dla matin, parèj dla rosà che tòst a dësparis, parèj dla paja portà lontan dal vent, tanme dël fum che a scapa da la fnestra.

4Nosgnor a dis: “Mi, ël Signor, i son vòstr Dé da quand ch’it j’ere an Egit. Ti ‘t conòsse pa d’àutri gavà ‘d mi; a-i é gnun d’àutri salvator fòra che ‘d mi. 5Mi i l'hai conossute ant ël desert, ant ël pais ëd la suitin-a.

6Quand ch’i l’hai daje da mangé a l’han bin gavasse la fam, ma coma ch’a në son ëstàit sodisfàit, a son montà slë scagn[1] e a l’han dësmentiame. 7A l’é për lòn che për lor i son dventà tanme ‘n leon, parèj 'd na pantera ch’as ten a l'avàit davzin a la stra; 8i son ëstàit ëdzora 'd lor parèj 'd n'orsa che a l'han gavaje ij cit. I l'hai s-ciancà la scòrsa 'd sò cheur; ambelelà i l'hai divoraje parèj 'd na lionëssa, la bestia servaja a l'ha faje a tòch.

9A l’é stàit lolì ch’a l’ha perdute, Israel. Ti ‘t ses arvirate contra ‘d mi, ch’i j’era tò agiùt. 10Dov é-lo ora tò rè ch’a l’avìa da salvé ti e toa gent? Dov é-lo coj ch’a son ij tò giùdess, coj ch’it jë disìe: “Dame ‘n rè e na cort”? 11Mi midem, dzamorà, i vado a dete un rè, e ora, con andignassion im lo torno a pijé.

12Ël castigh d’Efraim a l’é stàit decretà, soa punission a l’é tnùa ant un pòst sicur. 13Quand ch’a ven-o ij dolor dël part chiel a l’é tanme ‘n fieul ësvantà che, rivà ch’a l’é l’ora, a veul pa seurte dal vènter ëd soa mare. 14E mi l’avrìa-ne da libereje dal pais dij mòrt[2]? Dësangagerai-ne lor da la mòrt? Nò, i lo farai pa. Ti, la mòrt, ven pura anans con ëlcontacc! Ti, lë Sheòl, ven pura a dësblé tut! La compassion as në va dai mè euj.

15Efraim a l'ha bel fé a porté frut an tra ij sò frej, ël vent as në vnirà: ël sofi 'd Nosgnor a montrà dal desert e soa sorgiss a sarà sëccà, sò bornel sùit, a l'é chiel che a marodrà 'l tesòr ëd tuta la ròba pressiosa.

16Samaria a sarà considerà colpèivol përchè ch’a l’ha arvirasse contra sò Dé. Ij sò abitant a tomberan vìtime dle spa, ij sò cit a saran crasà, soe fomne an condission a saran ësventrà.

Nòte[modifiché]

  1. O “ansuperbisse”.
  2. O “dal podèj dlë Sheòl”.