La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Levitich/Levitich 11

Da Wikisource.

Levìtich[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Levitich 11

11[modifiché]

Bestie pure e ampure[modifiché]

1Nosgnor a l’ha ancora parlaje a Mosé e Aron. A l’ha dije: 2A j’Israelita feje savèj sòn: ‘An tra tute le bestie dla tèra i podreve mangene: 3cole ch’a l’han ‘l pé forcù, l’ongia s-ciapà e ch’a rùmio. 4Ma, an tra cole che, combin ch’a l’abio ‘l pé forcù o ch’a rùmio, i në mangereve pa ‘d coste-sì: ël gamel, che combin ch’a rùmia, a l’ha pa l’ongia s-ciapà: a l’ha da consideresse nen pur; 5ël tasson[1] dle rochere, che, bele s’a l’é ‘n rumiant, a l’ha pa tutun l’ongia chërpà; 6la levr, che, combin ch’a daga l’idèja ‘d rumié, a l’ha nen, contut, l’ongia s-ciapà; 7ël crin, che, an avend l’ongia forcùa, con tut lòn, a rùmia pa. 8Mangé nen la carn ëd coste bestie nì toché ij sò còrp mòrt. Considereje nen pure.

9An tra le bestie ch’a vivo ant l’eva, tant ëd ël mar che dij fium, i peude mangene tute cole ch’a l’han d’aliòte e dë scaje .10Tute le creature ch’a l’han pa ni d’ale dij pes ni scaje, i l’eve da considereje nen pure. 11Ëd coste bestie ch’i-j ten-e për detestàbij, i na mangereve pa la carn, e i detestereve ij sò còrp mòrt. 12Tute le bestie ch’a vivo ant l’eva e ch’a l’han nì d’aliòte, nì dë scaje, i-j considerereve na còsa detestàbil.

13Për lòn ch’a l’ha da fé con j’osej, i considerereve detestabij e iv astnireve dal mangene ësti-sì: l’òja, l’àghia ‘d mar e ‘l voltor; 14ël milan e tute le sòrt ëd farchèt; 15tute le qualità ‘d cornajass, 16lë struss, la sivìtola, l’ochëtta ‘d mar e minca sòrt dë sparavé; 17ël duso, ël cormoran e l’ibis; 18l’ania cigna, ël pelican e ‘l capon-fer; 19la sigògna e minca sòrt d’airon, l’upia e la rata volòira.

20Tùit j’inset alà ch’a marcio ‘d quat piòte a son da consideresse detestabij. 21Tutun, i peule mangé j’inset alà e ch’a marcio ‘d quat piòte ch’a l’han darera doi piòte për podej sauté për tèra. 22I peude donca mangé le diverse sòrt ëd sautamartin, d’aliòstre, ëd grij e ‘d cravëtte. 23Tute j'àutre bòje ch'a marcio për tèra, për vojàutri a saran da detestesse.

Ël contat con le carope ‘d na bestia[modifiché]

24La përson-a ch’a l’avrà contat con na bestia a restrà 'mpura an ësti cas-sì: s’a toca na bestia mòrta a resterà 'mpura fin-a sèira; 25coj ch’a trasporto un-a 'd coste bestie mòrte a dovran lavesse ij vestì e a restran ampur fin-a sèira. 26Për lòn ch’a l’ha da fé con le bestie a quatr pé ch’a l’abio nen l’ongia partìa e ch’a rùmio nen, i-j considerereve 'mpur: tuti coj ch’a-j dovèisso toché a restran ampur. 27I considerereve ‘dcò 'mpure tute le bestie ‘d quat piòte ch’a marcio an sla pianta dël pé. Tui coj ch’a dovèisso toché sò còrp mòrt ëd lor a restran ampur fin-a sèira. 28E chi ch’a pòrta un-a dë ste bestie mòrte a l’avrà da arzenté bin ij vestì e a restrà 'mpur fin-a sèira. I l’avreve da consideré 'mpure coste bestie-sì.

29Dle bes-ciòte ch’a së struso për tèra, i considerereve 'mpure coste-sì: ël trapon, ël rat, e minca sòrt ëd bisse scodlere; 30ël giairòt ëd campagna, ël camaleon, la laserta, la lumassa rablòira, la piovan-a e ‘l trapon. 31Coste-sì a son, an tra le bes-ciòte ch’a së struso për tèra, cole ch’i l’avreve da considereje 'mpure. Chi ch’a toca un-a dë ste bestie mòrte, a restrà 'mpur fin-a sèira. 32A restrà ‘dcò 'mpur qualsëssìa oget ch’a-j tomba ansima a un-a ‘d coste bes-ciòte mòrte, ch’a sia n’utiss ëd bòsch, ëd vestiari, pel o sach. Col oget-lì a dovrà esse lavà con d’eva, për tùit ij mesté ch’as na peuda fé. A sarà pa considerà pur fin-a sèira: apress a sarà pur. 33Se un-a dë ste bes-ciòte a tomba mòrta andrinta ‘n vas ëd tèra, tut lòn ch’a-i é andrinta a restrà 'mpur e ‘l tupin a l’avrà da esse s-ciapà. 34Tut ël mangé ch’a l’é stàit prontà con d’eva sversà con un tal vas a restrà 'mpur, e minca na beivanda a restrà ‘dcò 'mpura, qualsëssìa a sìa ‘l recipient ch’a l’ha contnilo. 35Tut lòn ch’a l’é tombaje dzora al còrp mòrt ëd quaidun-a dë ste bes-ciòte a sarà da consideresse ampur; s’as trata d’un forn o d’un brasé ch'a l'avèissa tocaje, a l’avrà da esse dësblà. A son ampur e a deuvo esse considerà 'mpur. 36S’as trata ‘d n’adoss o ‘d na sisterna, visadì n’arzerva d’eva, a seguiterà a d’esse pura, ma chi ch’a na tira fòra la bes-ciòta mòrta a restrà 'mpur. 37Se un-a ‘d cole bes-ciòte a casca mòrta dzora dë smens ch’a l’ha da esse sëmnà, lë smëns a rëstrà pur, 38ma s’a l’é dasse ‘l gir a d’eva ansima a lë smens për cheuslo, e a-i tomba dzora un dë ste bestie mòrte, ël gran i l’avreve da considerelo nen pur.39S’a meuir un cap ëd bestiam ch’a l’é adat a mangesse, tuti coj ch’a tocheran soa caròpa a restran ampur fin-a sèira. 40Ch’i ch’a mangia ‘d soa carn a dovrà arzenté ij vestiari e a restrà 'mpur fin-a sèira; col ch’a pòrta vìa ‘l còrp dla bestia venta ch’a lava soe vestimente e a restrà 'mpur fin-a sèira.

Arcapitolassion[modifiché]

41Le bes-ciòte ch’a rabasto për tèra a deuvo nen esse mangià, përchè ch’a son detestabij. 42As peul nen mangiesse ‘d coste bes-ciòte, nì cole ch’a së struso nì cole ch’a marcio a quat o pì ‘d piòte: a son detestabij. 43Buteve pa an condission ëd contamineve përchè ch’i l’eve tocà coste bes-ciòte, ch’i sie pa antamnà da lor: i vnirìe a d’esse 'mpur.

44Përchè mi, ël Signor, i son vòst Dé, conserveve sant e i sareve sant, përchè mi i son sant[2]. Antanmeve pa con gnun-a dë ste bes-ciòte ch’as rabasto për tèra. 45Mi i son ël Signor, col ch’a l’ha tirave fòra dal pais d’Egit con ël but d’esse vòst Dé. Esse sant, përchè mi i son sant.

46Costa-sì a l’é la lege për lòn ch’a rësguarda le bestie, j’osej, tute le bestie ch’a vivo e ch’as bogio ant l’eva e tute le bestiòte ch’a së struso për tèra. 47Con costa lege i podreve fé na distinsion an tra le bestie pure e 'mpure, an tra le bestie ch’as peulo mangesse e cole ch’a venta pa mangeje.

Nòte[modifiché]

  1. Orig. “השפן”: Na bestia cita ch’as pensa ch’a sia (an latin) ël Hyrax syriacus.
  2. Cfr. Levìtich 19:2; 1 Pero 1:16.