La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 27

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 27

Isaia[modifiché]

27[modifiché]

1An col di-lì, Nosgnor con soa spa afrosa, fòrt e potent, a punirà 'l Levìatan[1], ël serpent ësghinciant e antorzù, e a masserà col mostro marin.

2Col di-lì, ël Signor a dirà: “Canta na canson[2] ch’a parla ‘d mia vigna fiamenga[3]”. 3“Mi, ël Signor, i son sò vignolant[4], i la sèivo tùit ij moment e la goerno di e neuit përchè gnun a-j fasa 'd mal. 4Mi i son pa pì anghignonà con mia vigna. Chi ch'a vorèissa buteve ‘d ronze e dë spin-e, mi i marcerìa contra 'd lor për la bataja: I-j bruserìa tùit ansema. 5Ch'a sërca pura mia protession e che a fasa la pas con mi. Òhi, ch'a fasa pas con mi.

6A vnirà temp che Giacòb a butrà rèis; Israel a fiorirà e a gicrà. Con la produssion ëd sò frut a ampinirà tuta la tèra. 7É-lo stàit ël Signor pì sever con Israel o con coj che a lo crasavo? Israel é-lo stàit dëstrovù com a lo son ëstàit ij sò nemis? 8Cora che a l'ha mandà via[5] Israel da soa tèra, a l'ha castijalo e bolversalo con la midema fòrsa ëd n'orissi dl'est. 9Dë sta manera ij pecà ‘d Giacòb a saran espià, e sossì a sarà ‘l frut dël përdon dij sò pëccà[6]: tute le pere dij sò autar a ‘ndran an póer parèj dla caussin-a e le pèrtie sacrà d’Asera e j’autar dl’ancens a saran campà giù[7]. 10La sità fortifià a l’é restà ‘n ruin-a, a l’é mach pì në stansiament bandonà ant ël desert. A l'è vnùita esse leu 'd pastura, andova che ij bocin a peulo mangé e sdrojassesse. 11Cora che ij branch dj'erbo a son sech e s-ciapà, le fomne a-j cheujo tanme 'd bòsch për ël feu. Israel a l'é gent pròpi sensa sust: a l'ha butà Dé, sò Creator, an condission ëd nen avèj compassion ëd chila e 'd feje pa misericòrdia.

12Ëd col temp-lì, ël Signor a sopatrà j’erbo dal fium Eufrate al torent d’Egit. Antlora vojautri i sareve cojù com as buto ansema jë spì. 13Col di-lì, la tromba gròssa a sonerà për ciamé tuti j'esilià da l'Assiria e l‘istess coj ch’a son arfugiasse an l'Egit. Lor a torneran për adoré Nosgnor an soa montagna sacrà, a Gerusalem.

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Giòb 41:1; Salm 74:14; 104:26.
  2. O “laudé”.
  3. Ebraich: "vigna dla delìssia", o "vigna dla blëssa". Vàire manoscrit medievaj a leso  כֶּרֶם חֶמֶר (cherem chemer, "vigna dël vin"), visadì "taragna o vis produtiva".
  4. O “col ch’a la guarda”.
  5. O “a l’ha divorsià”.
  6. Ebràich: "e costì a l'é tut ël frut ëd la rimossion ëd sò pecà". "Tut ël frut" a podrìa arferisse al but ëd rimossion dël pecà, ma la frase a peul  esse na variassion testual ëd n'original לְכַפֵּר (licapper, "për espiassion"), che a soa vira a podrìa esse na glòssa su הָסִר (hassir, "rimossion").
  7. Com a l'é antërpretà e voltà dzora, ës vërsèt a dis che Israel a l'ha 'l dovèj d'arpossé 'd pianta soe pràtiche religiose pagan-e për sperimenté la përdonansa e la restaurassion ëd Dé. An cost cas  כָּפַר (cafar, "espiassion për") a l'é dovrà an sens sarcàstich ; ël pecà 'd Giacòb a ven ''espià'' e ''armovù'' con giudissi sever.