La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Giob/Giob 9

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Giòb 09

Giòb[modifiché]

9[modifiché]

Ters discors ëd Giòb[modifiché]

1Giòb a l’ha replicà a Bildad an costa manera: 2An vrità[1] i sai pro ch’a l'é parèj. Ma com a podrìa-lo n'òm[2] giustifichesse[3] dë 'dnans a Nosgnor? 3Se cheidun a vorèissa contesteje cheicòs[4], l'òm a podrìa rëspondje gnanca na vira su mila!

4Nosgnor a l’é savi ‘d cheur e potent ëd fòrsa[5]: chi é-lo ch’a l’ha mai faje resistensa e ch’a në sìa dzorvivù[6]? 5Chiel a podrìa bin ësposté le montagne e deje ‘l gir an soa flin-a! 6Chiel a podrìa socrolé la tèra da sò pòst ëd manera da fé tramblé soe colòne. 7Chiel a podrìa comandé al sol ëd pa pì dé sò ciàir e cacëtté fin-a le stèile. 8Da sol Nosgnor a dëspiega ij cej e a marcia an sj'onde dël mar. 9A l’é chiel ch’a l’ha creà le costelassion dl’Orsa, d’Orion, dle Pléiadi[7] e 'dcò cole ch’as vëddo da meridion. 10Chiel a fà ‘d gran meravije ch’as peulo pa nì sondesse nì contesse. 11Vardé: mi i lo sento nen se chiel a ven da mi e 'm n'ancòrso pa se a passa dë 'd là. 12Se chiel a pòrta vìa cheidùn e a lo fà meuire, gnun a peul fërmelo, Chi podrìa-lo mai dije: “Còsa fases-to?”. 13Dé a tira pa andré soa ira; fin-a ij mostro dël mar chiel a-j ësgnaca sota ij pé[8].

Contra Nosgnor a-i é gnente da fé[modifiché]

14Tant meno, anlora, mi i podrìa rëspóndje e serne mie paròle për argomenté con chiel! 15Se 'dcò i l'avèissa rason, e i l’hai rason[9], i savrìa pa arplicheje e i podrìa mach ciameje misericòrdia al mè giùdess. 16Se 'dcò mi i ciamèissa e chiel am dèissa da ment, i sarìa mai sicur che chiel a l'avèissa përdabon ëscotà mia vos, 17dàit che chiel a l’ha sgnacame[10] con la tempesta e a l’ha moltìplicà mie ferìe sensa rason[11]. 18Am lassa gnanca tiré 'l fià, nopà a m'ampiniss d'ameror. 19Se as trata 'd fòrsa, ël vajant a l'é chiel sicura! E se a l'é materia 'd giustissia, chiel a dirà: ‘Chi é-lo ch'as n'ancalerà ‘d felo sité?”. 20S’i vorèissa giustificheme, mia boca mach am condanerìa; s’i vorèissa dimostré mia nossensa, chila mach a provrìa ch’i son un pervers[12]. 21I son dël tut nossent, ma a sta mira sì am n’anfà pì nen ëd dësfend-me. I mepriso mia vita midema.

Crìtica a la giustissia divin-a[modifiché]

22Nossent o pervers ch’i sia, për chiel a l’é tut l’istess. A l’é për lòn ch’i diso: Chiel a lassa meuire sia 'l nossent che 'l colpévol”. 23Se sò foet a dà la mòrt a l'amprovista, chiel as në sbefia dla dësperassion dij nossent. 24Se na tèra a finiss ant le man ëd përson-e grame, chiel a quata la facia dij giùdess. S’a l'é pa chiel a fé lolì, chi é-lo donca ch’a lo fà?

D’àutre plente[modifiché]

25ij mè dì a passo pì an pressa d’un coreur; a scapo ‘n pressa sensa ch’i vëdda ‘l boneur. 26A sglisso vìa tanme ‘d piròghe ‘d cana[13]; tanme l'òja ch’as ëslansa a pich e a tomba[14] an  sla preja. 27Se i diso: “I veui dësmentié mia plenta, i cangierai mia espression e i sarai pien ëd gòj[15]”, 28tute mie aflission am ësbaruvo, përchè i sai che ti ‘m considereras mai nossent.

29S’i l'hai pròpi da esse an colpa, còs ëm n'an falo ëd deme tant da fé? 30I podrìa fin-a laveme con la fiòca[16] e fërteme le man con sòda[17], 31ma se ti t'ëm campe ant ël mojiss[18], fin-a mie istesse vestimente a l'avrìo scheur ëd mi. 32Përchè chiel a l'é pa n'òm parèj ëd mi, che mi i peussa rëspóndje, n’òm ch’i podèissa cité an giudissi. 33Se mach a-i fussa n'àrbiter[19] an tra nojàutri, che, coma ch’as costuma, a podrìa buté soa man dzora 'd nojàutri dòi! 34Chi podrìa-lo gaveje da ‘n man sò baròt tant ch’i n’abia pì gnun ësburdiment? 35Antlora si che i parlerìa, nì i l'avrìa gnun-e tëmme: përchè përparèj, coma ch’i son adess,i son gnanca padron ëd mi midem.

Nòte[modifiché]

  1. L'averbi אָמְנָם ('omnam, “an vrità”) a l'é tìpich dël lìber ëd Giòb (12:2; 19:4; 34:12; 36:4). J'amis a fan ëd diciarassion grossere, ëd vrità generaj, e Giòb a rëspond për «an vrità, mi i sai ch'a l'é pròpi parèj.» Giòb a në sa motobin ëd pì dij sò amis an sl'argoment.
  2. Ël tentativ ëd definì אֱנוֹשׁ (ʾenosh) tanme òm «débol» o «mortal» a dà pòca convinsion. A smijerìa pì esse un vocàbol poétich për  «uman». La chestion che Giòb a veul discute ambelessì ‘d manera retòrica a l’é che l’òm a podrà mai giustifichesse ‘dnans a Nosgnor, përchè Dé a l’é tròp potent e anteligent - a l’ha tut l’univers sota sò control. Giust, a l’é lòn che Nosgnor a dis ch’a l’é giust, o Nosgnor a diciara giùst lòn ch’a l’é giust?
  3. O “esse giust”.
  4. O “contende con chiel”. Ël verb רִיב (riv) a l'é  comun; a dà l'ideja 'd « contestassion o controvérsia; andé an giudissi. " La proposission a dà l'ideja  d' ''afronté'' o ''contesté''.
  5. Le paròle אַמִּיץ (ʾammits) e  כֹּחַ (coach) a son sinònim, ël prim sens a signìfica «robust; potent »e lë scond« fòrsa ». Sòn a podrìa esse antërpretà parèj d'un genitiv ëd specificassion: robust ëd fòrsa; Dé a l'é potent an lòn che a riguarda sò podèj. Ma a podrìa esse 'dcò n' ideja superlativa (parèj ëd  «càntich ëd le càntiche o cel dij cej»).
  6. La prima metà dël vërsèt a l'avrìa mach  "savi ëd cheur e potent ëd fòrsa." La riga antrega a l'é un casus pendens che a fà arferiment al sufiss אֵלָיו (ʾelaiv) ant la sconda riga. La chestion donch a sarìa: «Chi a resìst a col che a l'é savi ëd cheur e potent an fòrsa? » Ancora na vira, la chestion retòrica a l'é d'afirmé che gnun a fà sòn.
  7. Cfr. Giòb 38:31; Amos 5:8.
  8. O “coj che a giuto Racab, mostro dël càos, as chin-o sota 'd chiel”.
  9. O “bele se mi i sia n’òm giust”, “bele se i son nossent”.
  10. יְשׁוּפֵנִי (ishufeni) a l'é 'l midem verb dovrà an Génesi 3:15 për scarpisé, sgnaché 'l serpent. Ël Targum ëd Giòb, jë LXX e la Volgata a l'han traduvulo për: crasé; martlé; patlé ».
  11. חִנָּם (chinnam)  a l'é averbial e a veul dì: sensa reticensa, sensa 'nteresse». Vëdde com a l'é stàit dovrà an 2:4.
  12. Ël verb (aqash) a vorerìa dì “esse dëstorzù; esse antorzù. Ël Piel, intensiv ativ, a l'ha 'l  sens": pieghé; stòrze »(Michea 3: 9) e« përvërte ». La forma ambelessì a l'é classificà parèj ëd n'Hifil, valadì na coniugassion causativa atìva: a sarìa parèj ëd n'utilisassion diciarativa dl'Hifil.
  13. אֵבֶה (ʾeveh) a  vorerìa dì «cana, papir», ma divers da 8:11. A smija 'd vëdde ambelessì un batel leger fait ëd papir gropà ansema che a  sglissa arlong dël Nil(o na canòa).
  14. ֻËl verb יָטוּשׂ (iatus) a l'é 'dcò n'hapax legomenon; l'aramàich aparentement a signìfica «alvesse për aria. »Costa frase a dà l'ideja 'd plané an vòl o robaté a piomb.
  15. L'Hifil ëd בָּלַג (balagh) a corispond ëdcò a l'àrab e a vorerìa dì «luse, brilé» e «esse argiojissant». Visage ch'a fà lus a veul dì esse pien ëd gòj e rije, e visage ch'a lus a significherìa gigèt e soris. As podrìa 'dcò voltesse con fé argiojissant mè visage.
  16. Ël sirìach e 'l  Giòb dël Targum a leso con ël Qere "con l'eva dla [בְמֵי, vme] fiòca." Ël Chetib a l'ha mach "ant (la) [בְמוֹ, vmo] fiòca." Ant ël Salm 51: 9 e Isaia 1:18  la fiòca e la lan-a a son comparà a la purificassion. A-i é chi a buta n'evidensa 'l fait che l'eva dla fiòca a l'é pa ch'a sia franch sempe polida, ma se a s'antendèissa la fiòca frësca ch'a fond, l'eva ch'a s-ciòd a sarìa motobin ciàira. L'imagin a fonsionerìa da bin ambelessì.  As peul, comsissìa seghité 'dcò l'ivrit modern con שֶׁלֶג (shelegh) - "savon".
  17. La paròla בֹּר (bòr, “lessija, potassa”) a  parla pa dla purëssa, ma dj’ingredient utij per fé polide le man. A-i é la midema significassion che  בֹּרִית (borit), ël lessiass alcalin o la sòda fàita con la sënner ëd vàire piante.
  18. Ël TM a dà 'l sens ëd "tampa" o "fossal". As podrìa modifichesse an שֻׁחוֹת (shucòt) për otnì l'equivalent ëd שֻׂחוֹת (sucòt) / סֻחוֹת (sucòt): «sporcìssia, ëmnis» (Isaia 5:25).
  19. Ël partissipi מוֹכִיחַ (mochiach) a sarìa  “l'àrbiter” o ël “mediator”. La paròla a vnirìa dal verb  יָכַח (iacach, “decide, giudiché”), che a consern le ruse giurìdiche e pa giurìdiche. Le forme verbaj a podrìo esse dovrà për dëscrive 'l dësbut ëd na rusa o ëd na dìsputa.