La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Giob/Giob 10

Da Wikisource.

Giòb[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Giòb 10

10[modifiché]

Giòb a ciama 'd comprende lòn ch'a-j càpita[modifiché]

1I son ëstrach ëd costa mia vita. I veuj mach dé vos[1] a tute mie lamente sensa pì tratnime. I veuj parlé ‘d tuta l’amarëssa ch’i l’hai andrinta. 2I veuj dije a Nosgnor: “I l’hai arseivù na condan-a, e a va bin, ma dime[2] mach cola ch’a sìa l’acusa ch’it ëm fase! 3Ti ’t crase mi ch’i son l’euvra ‘d toe man e, d’àutra banda, a smija fin-a ch’it fase ‘n bel soris[3] ai pervers che an testa a l’han mach ëd ròbe grame!

4Has-to d’euj coma ch’i l’oma nojàutri[4]?  Vëddes-to coma ch’i vedoma nojàutri? 5Ij tò di ָson-ne parèj dle giornà d'un mortal, o ij tò agn tanme dij di dl'òm 6tant ch’it l’has da fé an pressa ‘d  sërché col ch’a sia mè pëccà e d’anvestighé coma ch’i l’hai fait ij mè crìmen? 7Ti ’t sas bin[5] ch’i l’hai gnun-e colpe, pura as treuva pa chi ch’a peussa libereme da toe man.

8Toe man a l'han modlame[6] e formame antregh daspërtut, ma adess ti 't veule dësbleme 'd pianta! 9Avist-ne che it l'has fame parèj dla creja e adess përché veules-to a l’amprovista che mi i torna póer? 10Tanme ‘d làit monzù it l’has fame seurte[7] e tanme ‘d seirass quajà[8] ‘t l’has dame sostansa. 11It l'has vestime 'd pel e 'd carn e it l'has tëssiame con òss e nerv. 12Ti 't l'has dame vita e favor, e mè spìrit a l'é mantnusse con tò soèn. 13Tutun, i lo sai lòn ch’it ëstermave an tò cheur, lòn ch’it l’avìe an ment ëd fé ‘d mi: 14A l’éra dë sté bin a beicheme për vëdde lòn ch’i l’avrìa fàit: s’i l’avèissa pëccà, ti ‘t l’avrìe pa nen përdonà mia colpa!

15Se i l'hai ëd colpe: maleur a mi! Se i son nossent: im n'ancalo gnanca d’aussé la testa përché mi i son ampinì fin-a al còl d’aflission e ‘d miséria. 16S’i aussèissa mach un pò la testa,  ti, tanme un leon, it ëm darìes la cassa e t’im farìes torna vëdde tut tò podèj. 17Ti ‘t porte sempe ‘d testimòni neuv për feme dj’acuse e it fase chërse toa flin-a anvers ëd mi: përparèj che a më smija che'd trupe sempe frësche am ven-o contra.

18Për che motiv it l'has fame seurte da la pansa ‘d mia mare? I sarìa mòrt ambelelà, adess, e gnun a l'avrìa mai vëddume! 19Se mai i fussa vnùit al ciàir dë sto mond, da la pansa ‘d mia mare i sarìa stàit portà dirèt a la tomba! 20A l’é restame mach pòch da vive: adess lass-me an santa pas, almanch ch’i peussa trové na frisa 'd confòrt[9] 21anans ëd parte për la tèra dlë scurità e dl’ombra dla mòrt, për torné mai pì andré, 22ant na tèra ëd top parèj dël caluso, na region ëd mòrt, d'ombra e confusion, andova che ’l ciàir a l'é tanme lë scurità[10].

Nòte[modifiché]

  1. עָזַב (ʿazav) a veul dì “chité, bandoné.” A podrìa avèj n'estension ëd significà con “lassé andé” o “fé sghijé.” Ma l'espression “bandoneme a mi midem” a vorerìa dì: chité d'esse moderà e deie cors a la plenta o a la denunsia.
  2. La coniugassion causativa 'mperativa Hifil ëd יָדַע (iadaʿ): a sarìa pì a la létera ''fame savèj''. A l'é n'apel a Dé, për esse giutà a capì ‘l sens dij sagrin ch’a l’ha.
  3. La coniugassion Hifil, causativa atìva, dël verb יָפַע (iafaʿ) a veul dì “splendrì.” An cost contest, la manera 'd dì: '' dzora 'l pòst andova che t'arluse'' a vorerìa esse'' avèj n'espression ch'a dà lus, ” esse radios, o soride.
  4. Let. “ëd carn”.
  5. Ebràich: עַל־דַּעְתְּךָ (ʿal-daʿtëca, “ dzora 'd vòst savèj ”). La proposission a l'é dovrà an sò significà 'd base “contut toa conossensa,” o “ combin che, malgré, tutun ëd toa conossensa''.
  6. La rèis עָצַב (ʿatsav) a l'é colegà a cheicòsa che a podrìa orijé: “tajè, copé.” A riva da la paròla עֲצַבִּים (ʿatsabbim) ch'a veul ëdcò dì: ìdoj, mistà pagan-e.” Qualsëssìa a peula esse 'l significà precis, l'idèja a l'é che Dé a daga forma a l'umanità ant la creassion.
  7. O “score”. Ёl verb נָתַךְ (natach) a veul dì “score,” e ant la coniugassion Hifil, valadì “fé score, fé colé,” as còniuga tanme càusa.
  8. Lét. “It l’has quajame”. Ës verb קָפָא (qafaʾ) a vorerìa dì “quajé.” Ant la coniugassion Hifil a veul dì “vnì rèid,trinchesse,coagulesse, congestionesse.”
  9. Ëֻl verb בָּלַג (balag) ant la coniugassion Hifil a veul dì: “avèj argiojissansa o gòj” (vëdde Giòb 9:27; Salm 40:14).
  10. Ës vërsèt a  moltìplica mistà për l'oscurità dla mòrt: “scurità, top ancreus”; ràira la paròla עֵיפָתָה (ʿefatah, “sombr, scurità”). Ël vërsèt a la lètera a dis: a la tèra dle ténëbre, parèj dla scurità ancreusa dl'ombra dla mòrt, sensa gnun ciadel (ant ël sens ëd ciadlé, ordiné:סְדָרִ֗ים) e la lus a l'é parèj dël top.