La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Filipeis/Filipeis 2
Filipèis[modifiché]
2[modifiché]
1Se donca a-i é na quàich consolassion[1] an Crist, s'a-i é un quàich solagi d'amor, s'a-i é na quàich comunion dë spìrit, s'a-i é na quàich afession o compassion, 1fé che mia gòj a sia completa: sìe d'un medésim sentiment[2], avèj un medésim amor, sìe mach n'ànima sola, andé d'acòrdi[3] 3Al pòst ëd fé le ròbe mach për vojàutri[4] o për deve 'd blaga[5], i dovrìe, con umiltà, stimé j'àutri 'd pì[6] che voi medésim. 4A venta nen che ognidun a pensa mach për chiel, ma as s’ha da pensé 'dcò a j'àutri[7].
5Ch'a i sia donca an vojàutri l'istèss sentiment ch'a-i era an Gesù Crist. 6Chiel, an efet, combin ch'a l'era Nosgnor[8], a l'ha nen considerà l'egualiansa con Dé coma queicòsa da ambranchesse[9], 7ma a l'é sveuidasse[10], a l'é bassasse coma 'n servitor[11], a l'é dventà parèj 'd tuti j'àutri[12], òm fra j'òm. 8A l'é umiliasse e a l'é dventà ubidient fin-a a meuire, ansi, gnente men-o che a meuire an s'na cros. 9A l'é 'dcò për lòn che Nosgnor a l'ha esaltalo fòra dë mzura[13] e ch'a l'ha daje 'n nòm ch'a l'é dzora 'd minca d’àutri nòm, 10parèj che al nòm ëd Gesù tùit as buto an ginojon - a fà nen anté ch’a sio: an cel, an tèra o sot-tèra, 11e che minca lenga a confëssa che Gesù Crist a l'é 'l Signor, a la glòria 'd Dé 'l Pare.
Esse dij ciàir ant ël mond[modifiché]
12Donca, mè car amis, i l'eve sèmper scotame quand ch' i j'era antrames ëd vojàutri[14]. E adèss ch'i son da leugn[15], a l'é necessari ancora 'd pì . Travajé con ampegn për mostré j’arzultà 'd vòstra salvëssa[16] con n'ubidiensa marcà da na përfonda reverensa e tëmma për Nosgnor, 13përchè ch’a l'é Nosgnor col ch'a fa nasse[17] an voi tant ël desideri coma la fòrsa për fé lòn ch'a-j pias.
14Fé ògni còsa sensa 'd plente e 'd ciacòt, 115 parèj ch'i sie sensa rimprocc e pur, ëd fieuj ëd Nosgnor sensa macia - combin ch'i vive an mes na società[18] antamnà[19] e përversa[20]. I seve coma 'd ciàir an cost mond[21] 16ch'a ten-o àuta la Paròla dla vita. S'i fareve parèj, ant ël Di dël Crist i l'avrai rason ëd vanteme ch'i l'hai nen corù për gnente o travajà a dzoneus. 17Combin ch' i sia mé n'aspersion an sël sacrifissi[22] e servissi 'd vòstra fej, am n'arglegro e n'argiojisso ansem a tuti vojàutri. 18Ant la midema manera 'dcò vojàutri i dovrie esse content e arlegreve ansema a mi.
Modej 'd ministeri[modifiché]
19Ora, i spero, ant ël Signor Gesù, ëd mandeve bin tòst Timòt, parèj d'esse 'dcò mi ancoragià quand ch’i arseivrai 'd neuve 'd vojàutri. Përchè a-i é gnun ambelessì mej che chiel ch'a l'àbia j'istess mè sentiment për pijesse a cheur vòstra situassion. 21D'àutri a fan mach lòn ch'a serv pr’ ij sò tornacont e a servo nen Gesù Crist, 22ma i seve che Timòt a l'é stàit butà a la preuva e ch'a l'é përdabon n'òm consacrà al servissi dl'Evangeli ansema a mi, coma s'a fussa 'n fieul ch'a serv sò pare. 23A l'é parèj ch'i spero 'd mandev-lo sùbit quand ch'i savrai la diression ch'a pijerà mia situassion, 24combin ch'i l'abia la fiusa, an Nosgnor, che 'dcò mi i vnirai prest. 25Pr’ ël moment, nopà, i l'hai stimà necessari 'd mandeve Epafròdito, mè frel, mè compagn d'euvra, mè compagn d'arme, ch'a l'é 'dcò stàit mandà da part vòstra për provëdde a lòn ch'i l'hai da manca. 26Chiel a vorerìa tant torné a vëdd-ve e a l'é tant sagrinasse 'd savèj ch' i l'eve sentù 'd sòa maladìa. 27An efet, chiel a l'é stàit tant malavi e bin davzin a la mòrt. Nosgnor, nopà, a l'ha avù compassion ëd chiel, e nen mach ëd chiel, ma 'dcò compassion ëd mi, për nen feme gionté d'aflission a d'aflission. 28A l'é për costa rason-sì che mi i l'avìa ancora 'd pì d’anvia 'd mandev-lo, parèj che quand ch’i lo vëdreve i peusse arlegreve e mi i peussa esse liberà da l'afann ch’i l’hai. 29Deje donca 'l bin-ëvnù coma s’a lo fèissa Nosgnor, con granda gòj e onoré dj'òm parèj ëd chiel, 30dàit ch'a l'era për l'euvra 'd Crist che chiel a l'é stàit davzin a la mòrt. A l'ha pa avù 'd riguard a l'istessa soa vita për giuteme quand ch'a l'era nen possibil për vojàutri 'd felo[23].
Nòte[modifiché]
- ↑ O: "ancoragiament, confòrt".
- ↑ O: "avèj l'istessa ment".
- ↑ O: "avèj mach un propòsit".
- ↑ O: "Sie nen cissà d'ambission egoiste".
- ↑ O: "për vanaglòria", "sagna".
- ↑ O: "pì anportant che vojàutri".
- ↑ O: "nen mach për vòstr tornacont".
- ↑ Let. "Ant la fòrma 'd Dé", ant ël sens ëd na corispondensa a la realtà.
- ↑ Visadì "per tirene 'd profit o conveniensa".
- ↑ Visadì "a l'ha butà da part sua egualiansa con Dé".
- ↑ Let. "a l'ha pijà la fòrma"
- ↑ Visadì "coma l'àutra gent", "coma tuti ij mortal", let. "a smijansa dj'òm".
- ↑ O: "a l'autëssa màssima".
- ↑ O "an mia presensa".
- ↑ O "an mia assensa".
- ↑ O "seguité a travajé a vòstra salvëssa".
- ↑ O "ch'a produv".
- ↑ O "generassion".
- ↑ Let. "storzùa".
- ↑ O "guasta".
- ↑ O "stèile ch'a bërluso".
- ↑ Sossì as arfà ai rituaj ligà ai sacrifissi 'nt ël templ, visadì a j'oblassion, l'ofèrta volontaria 'd gran, euli o ancens. Pàul a parla dl'oferta 'd chiel medèsim a Dé.
- ↑ O "per suplì a vòstra mancansa 'd vòst servissi anvers a mi".