Rino Serra/Tèra mìa/16

Da Wikisource.

A Poirin[modifiché]

Sot el bel asur del cel ed magg
Destèis a l'ombra amìa del giardin
Gòdo del càud sol e del sò ragg
Ch'a bat dzora dij cop sì 'd Poirin;

Doss pais andova mie radis
A pijo la sava del sostentament
Doa 'n mugg ed Dee son le mie nutriss
Doa gnun mal ambele' sì mi sent.

Reuse a mi d'antorn bin perfumà
Danso al leger sofi del vent
E torno co 'l pensé ai temp andà
Torno al cit ancor che an mi sent,

Tèra 'd camp brun e messon dorà
Ëd bej pra verd e 'd neuit lusente
Quand a sèira ij grij d'an mes dij pra
La fàula 'd l'istà 't la fan sente.

O doss pais, toa fàuda sincera
A l'ha cun-à 'd noi generassion,
A podèissa 'n di an realtà vera
Cheuje mie speranse e mie intension

Vorrìa pudej sté an crùa tèra
Al ragg del tò fòrt sol ed l'istà
Peui d'invern restem-ne là sot tèra
E gòde dle toe... frèide gelà,

Vest de 'd brin-e ij camp bin bin quatà
E 'l verd del gran che peui a sponta
Guardé a euj duvert, tutun sarà
L'ùnica tèra che per mi a conta!

(Giugn 1997)