Rino Serra/Tèra mìa/15

Da Wikisource.

Roé[modifiché]

Roé tèra d' mè vej
Tèra 'ndova scoro sudor e lerme
Tèra che 'ndova sot dij cej
Le stèile a brilo 'ncor come lanterne.

Coma l'é bel guardé
Da l'àut d'un brich legion ed taragne
Coma l'é bel sugné
Ste nèire rape e al fond bianche montagne;

Mi quandi cit andasìo
Là a la Montà a vendemmié a San Giaco
E ij pirion am disìo:
Ven bel matòt ven sì j 'uve 's destaco,

E mi per la taragna
Tut el di corìa con nòna Tigiòta
E l'era na grand cucagna
Alor vedde mia brava nòna 'n piòta.

Le gòrbe s'ampinìo
Ed Bonarda Nebieul e 'n pò 'd Barbera
E mi content rijìo
Tuta col uva 'nsema smìjava pa vera.

Roé tèra 'd mè vej
Tèra ch'am pija 'l cheur e lo fà gòde
èra dij mè di pì bej
Quand la gioventura j'era lì per s-ciòde.

Oh quanti ricòrd masnà
La mia memòria 'nmugia 'nt un moment,
Chissà se a tornerà
Un-a quàich sèira 'l cheur leger... content;

Chissà se tornerà 'n mi
Col di, che 'nt l'aria còtia, trassugnà
An aspetand el mesdì
A euj duvert sugnand longh la taragna ombregià

Voland con el pensé
De dzor dij brich dzor ai madur autin,
A tornerà 'ndaré
A tornerà 'n mi 'd mia vita 'l doss matin?

Or che l 'ombra 'd vita
Va slongand-se e mè sol va a la montagna,
Se ògni piasì am chita
J'é ancor el mè doss seugn perdù 'n sla taragna!

(Giugn 1997)