La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Salm/Salm 92

Da Wikisource.

Ij Salm[modifiché]

92. A l’é giust e necessari rende grassie a Nosgnor[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Salm 092
Ël salmista a làuda Nosgnor Dé përchè a la fin tùit ij malfasent a saran castigà e ij sò fedej a podran dì d’ess-ne pijà l’arvangia

1Un salm. Na càntica da dovresse ant ël dì dël Saba. A l’é giust e necessari[1] rende grassie a Nosgnor e canté ‘d làude a tò nòm, Dé altissim. 2A l’é giust e necessari nunsié a la matin bonora toa misericòrdia e toa fidelità ‘d neuit, 3compagnà da në strument a des còrde e da na lira, compagnà da n’àrpa ch’a l’é d’ispirassion a la meditassion. 4I son ëstàit pròpi content ëd vedd-te a l’assion: a l’é për lòn che mi i canto con gòj granda për lòn che ti ‘t l’has fàit. 5Nosgnor! Coma ch’a son magnìfiche toe euvre! E coma ch’a son ancreus ij tò pensé! 6Mach un fòl a podrìa arneghé lolì. 7Cora che ij pecador a gico tanme d’erba e ij malfasent a dësbandisso, lor a penso pa che për lolì bin tòst a saran tajà via e a-i saran pì nen. 8Ti, tutun, Nosgnor, it ses ël sovran esaltà për sèmper. 9Varda lì ij tò nemis, Nosgnor, varda lì ij tò nemis: a l’é sicur ch’a faran na bruta fin. Tùit ij malfator a ‘ndran a la përdission.

10Ti, contut, it l’has rendume tanme ‘n beu sarvaj; ti ’t l’has consacrame con l’euli ‘l pì fin. 11Ij mè euj a l’han vëddù la ruin-a dij mè nemis, ëd coj ch’a vorìo feme tombé ant un trabucèt. Mie orije a l’han sentù dla derota dij mè opositor maléfich. 12Ij giust, tutun, a dësbandisso coma ‘d palme; a chërso àut coma ij séder dël Lìban. 3A son ëstàit trapiantà ant l’andron ëd la ca ‘d Nosgnor; a chërso ant le cort ëd nòstr Dé. 14Lor a fan ëd frut fin-a cand ch’a son vej; a resto bondos e svicc e a l’han tante feuje. 15A l’é parèj che lor a nunsio coma ch’a l’é bon ël Signor, col ch’am guerna. An chiel as fà gnun-e 'ngiustissie.

Nòte[modifiché]

  1. O “A l’é bon”.