La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 58

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 58

Isaia[modifiché]

58[modifiché]

Ël digiun ch’a-j pias a Nosgnor[modifiché]

1“Crija bin fòrt[1], chita pa 'd crijé. Fà sente toa vos tanme n’arson ëd tromba. Arcòrda a mè pòpol soa 'nfedeltà, a la sëppa ‘d Giacòb ij sò pëccà. 2Pura, lor a smijo d’esse tant religios! Am ciamo tùit ij di an preghiera përchè 'm pòrto parèj coma se lor a fusso ‘d gent ch’a fà ‘d bin e che mai a së slontan-a dai comandament ëd sò Dé. A reclamo ch’i-j fasa giustissia; a fan visa dë steme dacant. 3Lor a diso: “Përchè vardes-to nen che nojàutri i foma ‘d digiun? Përchè it fase pa cas a nòstre sùpliche?”. Ma mi 'v rëspondo: “A l’é përchè i fase ‘d digiun mach për fé piasì a vojàutri. Vojàutri i feve ‘d digiun e, ant l’istess temp, i séguiteve a crasé coj ch’a travajo për voi. 4A che pro ch’a l’é digiuné cand ch’i séguite mach a cicogné e a rusé an tra ‘d vojàutri? Digiunand ant ësta manera, vòstra preghiera a peudrà mai pì rivé al cél. 5Penseve forse ch’i peussa consideré ‘n digiun mach feme ‘d sùpliche tut ël di, ësbassé la testa tanme ‘n gorèt al vent, vestisse ‘d sach nèir e setesse an sù ‘d sënner? É-lo sto-sì ch’i ciame ‘n digiun? Penseve forsi parèj ëd fé piasì al Signor?

6Ël 'digiun' ch’i lo ten-o an bon cont a l’é pitòst sossì: liberé coj ch’a son ëstàit butà an përzon ëd manera 'ngiusta; slegerì ‘l pèis ëd coj ch’a travajo për vojàutri. Lassé lìber j'acablà e gaveje le caden-e dai pé. 7Fé part ëd vòst pan con coj ch’a l’han fam, dé d’arpar a chi ch’a l’ha gnun-a ca da steje. Deje da vestisse a coj ch’a l’han nen da butesse a còl e dë stërmeve pa dai vòstri parent cand ch’a l’han da manca ‘d vòst agiut. 8Antlora vòst ciàir a brilerà coma l’alba, e vòstre ferìe a variran ant un moment. Vòstra pietà a sarà vòstra vangarda e vòstra retrovardia a sarà la glòria dël Signor. 9 Antlora, cand ch'i anvochereve 'l Signor, chiel midem av darà la rëspòsta. Ij vòstri crij d’agiut a saran tòst ëscotà. Iv dirai sùbit: “Vardme sì”. 10Se vojàutri i gave via da vòstra ca tùit ij giov ëd crasament, se voi i fase nen segn con ël dil për acusé; 11S'i dareve vòst pan a chi ch’a l’ha fam e i giutreve coj ch’a son sagrinà, a sarà antlora che vòst ciàir as leverà ant lë scur, e che ‘l top ch’av ëstà tut d’antorn a sarà ciàir tant com a mesdì. Ël Signor av guiderà sèmper, av darà d’eva da bèive an pien desert e a ristabilirà vòstre fòrse. Vojàutri i sareve tanme ‘n verzé bin bagnà, tanme na sorgiss ch’a chita mai 'd vërsé. 12I sareve vojàutri a edifiché torna j’antiche ruin-e; i arcostruireve le fondassion bandonà da vàire. A diran ëd vojàutri “Vardé-là j’arcostrutor ëd muraje, j’arpopolator ëd sità”.

Ël saba, di consacrà a Nosgnor[modifiché]

13Se, ëd saba, iv astnisse dal travajé e, ant ës di sant, dal meinagé ij vòstri anteresse; s’iv lo stime un di d’arfestié; s’iv onore ‘l saba an tut lòn ch’i feve an col di-lì e i vade nen dapress a vòstre anvìe o i parle sensa cognission, 14antlora i trovreve an mi, ël Signor, vòstra letissia. I sarai mi a deve un grand onor e iv sodisferai con l’ardità ch’i l’avìa promëttùa a Giacòb, vòst antich. Mi midem, ël Signor, i l’hai parlà.

Nòte[modifiché]

  1. An cost tòch dël profeta Isaia, Nosgnor a acusa sò pòpol, ij chërdent, ëd mach fé mostra d'esse religios ma a séguito, ant l'istess temp a fé d'ògni sòrt d'angiustissie. Nosgnor a sa nen còsa fesne 'd sirimònie religiose s'a son pa compagnà da 'd fàit, da coerensa a soa volontà arvelà ant la vita concreta.