La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Isaia/Isaia 51

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Isaia 51

Isaia[modifiché]

51[modifiché]

Na salvassion ch’a dura për sèmper[modifiché]

1Steme bin a sente, vojàutri ch’i spere d’esse salvà e ch’i sërche mi, ël Signor. Consideré da che ròch i seve stàit tajà, da che perosa i seve stàit ciapà. 2Pròpi parèj! Pensé mach a Abraham, vòst pare, e a Sara, ch’a l’ha butave al mond. Abraham a l’era mach n’òm sol, cand ch’i l’hai ciamalo, ma cand ch’i l’hai benedilo, a l’ha avù tanti ëd coj dissendent da formé na nassion[1].

3Ël Signor a l’ha pietà ‘d Sion, a l’ha pietà ‘d tute soe ruin-e. Chiel a convertirà cost desert ant un paradis[2], costa vàuda an sò vërzé. A lo ‘mpinirà ‘d crij ‘d gòj e d’alegrìa, d’assion ëd grassie, mùsiche e cant. 4Mè pòpol! Steme a sente: mi i son ël Signor! Nassion mia! Fà ‘tension a lòn ch’i diso! Bin tòst i proclamerai un decret, e mia giustissia a vnirà ‘n ciàir për tùit ij pòpoj. 5A l’é vzinasse ‘l di ch’i farai giustissia; mia salvassion già a l’é butasse an marcia. Mè brass poderos a porterà la giustissia a le nassion. Fin-a le gent ch’a vivo an le tère pì lontan-e, dë dlà dël mar, a më speteran e a butran soa speransa ‘d lor an mè brass vajant. 6Aussé j’euj e vardé ‘l cel e peui beiché lòn ch’a càpita giù an sla tèra: ij cej a dëspariran tanme ‘d fum e la tèra as consumerà tanme ‘n vestì frust. La gent ëd la tèra a meuirerà tanme ‘d mosche, ma mia salvassion a dura për sèmper, mia giustissia a falirà pa!

7Steme bin a sente, pòpol, it lo sas bin che mi it salverai përchè ti ‘t l’has a cheur mia lege. Gnun-e tëmme dle ingiùrie ch’at diso contra, sbaruvte pa dj’ofèise ch’at fan. 8Përchè le càmole a-j divoraran coma ch’as divoro ij vestì. Ij verm a-j mangeran coma ch’as mangio la lan-a. Mia giustissia, contut, a dura për sempe, mia salvassion për ij sécoj dij sécoj.

Nosgnor a libererà torna Israel[modifiché]

9Nosgnor! Dësvijte, dësvijte! Brass ëd Nosgnor: vestete ‘d potensa! Dësvijte com anans, com ant ij temp antich. Er-lo pa ti ch’it t’avìe scartairà ‘l monstro Racab[3], e ch’it l’has massà ‘l dragon dël Nil? 10Er-lo pa ti ch’it l’has sëccà ‘l mar, j’aque ancreuse dl’ocean, e che ant ël fond dël mar it l’has dovertà na stra përchè a-i passèisso coj ch’it l’avìe liberà? 11Ij riscatà ‘d Nosgnor a ‘rtoneran, a intreran an Sion crijand ëd gòj, coronà da n’argioissansa sensa fin. A vëdran la felicità e l’alegrìa, e ij pior e la tristëssa a dësparirà. 12A l’é mi, ël Signor, ch’iv consòlo. Përchè has-to tëmma d’òm mortaj, ëd coj ch’a son mach uman che, tanme l’erba, a ‘rsecco e a dësparisso? 13Pura, it l’has dësmentiate ‘l Signor, tò Creator, col ch’a l’ha dësdobià ij céj e a l’ha posà le fondassion ëd la tèra. Ti’t tërmole ‘d pàu tut ël di dë 'dnans a la furia dël craseur, coma s’a fussa bon a dëstrùvte. Andova ch’a l’é, adess, soa furia?

14Bin tòst tùit ij përzoné a saran lassà andé lìber! La përzon, la famin-a e la mòrt a saran pa tò destin! 15Përchè mi i son ël Signor, tò Dé, col ch’a fà agité ‘l mar e breugé j’onde. Mè nòm a l’é “ël Signor ëd l’Univers”. 16I l’hai butate an sij làver mie paròle, it l’has stërmate a l’ombra ‘d mia man. I l’hai dësdobià ij cej tanme na vòlta e posà le fondassion ëd la tèra. A l’é mi ch’i diso a Sion: “It ses ti mè pòpol”.

Gerusalem a patirà pì nen[modifiché]

17Dësvijte, dësvijte, àuss-te, Gerusalem! Ti ch’it l’has beivù da le man ëd Nosgnor ël càles ëd soa ira[4]. It l’has beivù dal càles dlë sparm, it l’has beivune fin-a a l’ùltima stissa dal càles ch’a ‘ncioca. 18Gnanca un dij tò fieuj a l’é restà viv për pijete për man e fete da guida. 19A son tombate adòss doe dësgrassie: desolassion e dëstrussion, famin-a e guèra. Chi ch’a l’é restate për compatite? 20Ij tò fieuj a l’han avù djë sveniment e adess a son dëstèis per le stra tanme d’antilope ciapà da la rèj. Nosgnor a l’ha ‘rversà soa ira; Dé a l’ha castigaje.

21Ore, contut, scotme, Gerusalem, sagrinà coma ti ‘t ses, ch’it ses lì astà coma s’it fusse cioca, ma ‘t l’has pa beivù ‘d vin. 22Ël Signor, tò Dé, ël difensor ed la càusa ‘d soa gent, at fà savèj sossì: ‘I l’hai pijame andré da toe man ël càles ch’a ‘ncioca, ël càles ëd mia ira, e it lo beivras pì nen. 23I l’hai passalo a coj ch’at tormentavo, a coj ch’a disìo: ‘It scarpiseroma ant la póer e i marceroma dzora 'd toa schin-a.

Nòte[modifiché]

  1. O “a l’é moltiplicasse”.
  2. O “a lo farà dësbandì tanme l’Eden”.
  3. Racab a l’é ‘l nòm ëd un mònstro mitich dël mar ch’a ‘rpresenta ‘l càos ant la leteratura antica. Ambelessì a l’é dovrà coma ‘n nòm poetich ëd l’Egit.
  4. Cfr. Arvelassion 14:10; 16:19.