La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Giob/Giob 7

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Giòb 07

Giòb[modifiché]

7[modifiché]

La curtëssa dla vita[modifiché]

1"É-lo pa vera che la vita dl’òm an sla tèra a l’é parèj d’un dur servissi ant la milìssia[1] e tanme ij di d’un mersenari[2]? 2Përparèj d'un servitor[3] ch'a l'ha anvìa dl'ombra dla sèira[4], e parèj d'un mersenari ch’a ved pa l’ora d’arsèive[5] sò salari[6], 3mi i son ëstàit fàit për ardité 'd mèis a dzoneus e a l'han assigname 'd neuit ëd sagrin. 4Cand ch’i vado a deurme im diso: 'Cand sarà-la l’ora d' alvesse sù?' e cand ch’im levo i diso: 'Cand cha vnirà finalment la sèira?'. Ant ël let im raviolo fin-a ch’as leva ‘l di.

5Mè còrp a l’é tut quatà ‘d rogne e ‘d cràcia, mia pel as ës-ciapa pien-a ‘d marseugna. 6Mie giornà a son pì leste dla navëtta d'un tëssior e a ven-o a la fin përchè a-i j’é pa pì ‘d fil[7]. 7Avist-ne che mia vita a l'é mach un buf ëd vent e ij mè euj a torneran pa pì a s-ceiré 'd boneur. 8L’euj che adess am bèica con nimicissia am vëdrà pa pì cand ch’a vorerà deme ‘ncora ‘d boneur, përchè i-i sarai pa pì. 9Na nìvola as dësperd e a spariss, parèj col ch’a cala ant la tomba[8] a tornera mai pì. 10A tornerà mai pì a ca soa, as n'avisrà pa pì d'andova ch’a stasìa".

Rimostransa ‘d Giòb contra Nosgnor[modifiché]

11"Për lòn, i starai pa ciuto; i parlerai ant l'angossa 'd mè spìrit, i veui fé plenta dl'amaritùdin ëd mia ànima! 12Son-ne mi un mostro dij balatron dël mar che ti 't l'àbie da buteme sota ‘n contròl ëstrèit? 13Se i disèissa: “Mè let am sarà d'arlass, mè pajon a m'arpatrà da mia angossa!” 14Antlora ti t'am fase sbaruvé con bruti seugn e t'im ësburdisse con ëd carcaveje! 15Për lòn, mi i l'avrìa pì car d'esse strangolà, e i vorerìa pitòst la mòrt che costa mia vita! 16Mia vita, mi i l’hai pijala ‘n ghignon, i veuj pa pì seguité a vive. Lass-me an pas, përchè ij mè dì a son nen d’àutr che ‘d fum”.

J’uman a l’han gnun sens![modifiché]

17"Còs é-lo mai l'òm che ti 't l'àbie da fene cont? E che da manca a-i é a deje da ment[9]? 18Ti 't lo vìsite[10] tute le matin e it lo bute a la preuva[11] tùit ij moment! 19Fin-a a che mira ti 't dëstorneras pa[12] toa atension da mi, lassànd-me an pas[13]? T'im lasseras-to gnanca travonde 'l salivass? 20S’i l'hai pëccà, còs hai-ne fate, ti ch’it beiche[14] sèmper j’òm? Përchè has-to butame tanme tò bërsaj[15]? É-lo ch’i vnisìa a d’esse për ti ‘n fardel tròp grev[16] da porté? 21Përchè t'im përdon-e pa mia trasgression e pòrtes-to pa via mia përversità? Dun-a mi i sarai ant la poer: ti t'am sërcheras, ma mi i-i sarai pa pì".

Nòte[modifiché]

  1. La paròla צָבָא (tsavaʾ) a l’é “armeja”; a peul esse dovrà për ël servissi dur dël servissi militar e për d'àutre fatighe. Come tërmo militar a sarìa 'l perìod 'd temp fissà e la fatiga dla dura corvé.
  2. O “s-ciavandé” שָׂכִיר (sachir) a l'é n'òm pijà an càrich, o n'òm che a travaja për salari o fin-a un soldà mersenari (Geremìa 46:21). Ës darié sens a l'é lòn che as peul capì an vista dël vërsèt ch'a riverà apress.
  3. Cost termo עֶבֶד (ʿeved) a l'é 'l servitor o lë s-ciav. ָ obligà a travajé tut ël di al ruin dël sol, ma con l'anvìa ancreusa 'd podèj arpatesse la sèira da la s-ciavensa.
  4. יִשְׁאַף־צֵל (jishʾaf tsel, “anvìa dl'ombra seiran-a”) : “parèj d'un servitor [che] a susta  l'ombra dla sèira” . J'espression ant ël vërsèt 2 a sotsigno ël pont ëd confront, ch'a sarà arcapitolà ant ël vërsèt 3.
  5. Ij doi verb an cost vërsèt a sotsigno l'aspetativa atendùa e l'atèisa.Il prim, שָׁאַף (shaʾaf), a vorerìa dì  “susté ancreus; avèj anvìa"; e lë scond, קָוָה (qavah), a l'ha l'idea dë “speré; sërché; speté: come se l'òm a l'avèissa tut ël di ës desideri an testa.
  6. La paròla פֹּעַל (poʿal) a veul dì "travaj". Ma ambelessì ël vocàbol a dovrìa esse ciapà tanme metonimia, valadì la paga për ël travaj fàit (confronta Geremìa 22:13).
  7. O “a chito sensa speransa”.
  8. O “ant ël mond dij mòrt”, “ël Sheòl” o “l’infern”.
  9. Cfr. Salm 8:4; 144:3.
  10. ֻlj verb פָּקַד (paqad) a son motobin comun ant la Bibia: voltà soens con  "vìsita", la "vìsita che a l'é mai paragonabila a na ciamada social. Cora che Nosgnor a "vìsita" le person-e a veul sempe dì n'antervent divin për benedission o maledission - ma la vìsita a cambia sempe 'l destin dël visità. Ambelessì Giòb a l'é maravijà che Dé Tutpotent  a sarìa tant angagià ant la vita 'd un sempi esse uman.
  11. Ora a ven antrodovù  'l verb “prové, testé” e a forniss d'àutre  spiegassion an sël but ëd la “vìsita” ant la linea parallela (midem paralelism an Salm 17: 3). Ël verb בָּחַן (bacan) a l'ha a che fé con ël passagi dij presios travers al feu, opura 'l griseul për purifiché 'l metal (vëdde Giòb 23:10; Sacaria 13: 9); metaforicament a vorerìa dì  "esaminé da bin" e "testé o purifiché".
  12. lj verb שָׁעָה (shaʿah, “vardé”) con la preposission מִן (min) a signìfica “vacé lontan; për fé visa 'd vardé da n'àutra part. "Giòb as ciama se Dé a peussa pa vardé da n'àutra banda, përché la guerna costanta a l'é daré a masselo.
  13. L' Hifil (causativ ativ) ëd רָפָה (rafah) a veul dì  "lassé cheicadun da sol".
  14. O “ti, protetor dj’òm”.
  15. לְמִפְגָּ֣ע a l'é n' hapax legomenon  dal verb פָּגָע (pagaʿ, “rescontré, ancontr ”); a descriverìa lòn che a ven colpì o batù da n'arch o da na lansa: un but për pijé la mira.
  16. Ant la frase preposissional עָלַי (ʿalai) as treuvo ij risultà d'un cambiament scribal (costi cambiament a l'ero ciamà tiqqune sopherim, “coression djë scrivan” fàite për evité 'd dovré un lengagi dësdeuit su Dé). La frase preposissional  a sarìa stàita עָלֶךָ (ʿaleca, “për ti”, come ant jë LXX), ma a sarìa stàit ofensiv për j'Ebreo ël pensé che 'l maleur ëd Giòb, andèissa angagé ''grev'' Nosgnor.