La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Giob/Giob 42

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Giòb 42

Giòb[modifiché]

42[modifiché]

La confëssion ëd Giòb[modifiché]

1Giòb a l'ha adressà a Nosgnor costa rëspòsta: 2"I arconòsso che ti 't peule fé tut lòn ch'it veule, che gnun proget ch'it fase a peul ess-te 'mpedì. 3Ti 't l'has dit: "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da 'gnorant?". A l'é vera: i l'hai parlà con ignorantëssa 'd còse ch'i podìo nen comprende. 4Ti 't l'has ancora dit: "Ch'a ven-a anans coma n'òm, përchè i l'hai 'd ròbe da ciameje e i veuj na rëspòsta!", 5Mie orije a l'avìo sentù parlé 'd ti, ma adess ij mè euj a l'han vëddute. 6A l'é për lòn che adess mi i m'armangio tut lòn ch'i l'avìa dit, pentì an sla póer e la sënner".

Nosgnor a arpròcia ij tre amis ëd Giòb[modifiché]

7Dòp d'avèj parlà parèj a Giòb, ël Signor a l'é adressasse a Elifas da Teman e a l'ha dije: "I son anrabià con ti e con ij tò doi amis, përchè i l'eve pa dit la vrità 'd mi, coma ch'a l'ha falo Giòb, mè servent. 8Ore, donca, pijé set vailèt e set moton, porteje a Giòb, mè sërvent, e ch'a sìo smonù an olocàust. Chiel a farà antërcession për vojàutri e mi, grassie a Giòb, i përdonrai 'l castigh ch'i mérite, përchè i l'eve pa dit la vrità 'd mi, coma ch'a l'ha falo chiel.

9Elifas da Teman, Bildad da Sua e Zofar da Naamà, anlora, a l'han fàit lòn che 'l Signor a l'avìa ordinà, e chiel a l'ha scotà l'antërcession ëd Giòb.

Conclusion[modifiché]

10Apress d'avèj pregà për ij sò amis, ël Signor a l'ha daje andarera lòn ch'a l'era staje gavà; pì 'd lòn, Nosgnor a l'ha ardobiaje lòn ch'a l'avìa anans. 11Tùit ij sò frej e seure e soe veje conossense a son riunisse për mangé con chiel a soa ca. 12A l'han confortalo e consolalo 'd tùit ij sagrin che Nosgnor a l'avìa mandaje, e mincadun ëd lor a l'han regalaje 'n tòch d'argent e n'anel d'òr.

13Nosgnor a l'ha benedì ij darié agn ëd la vita 'd Giòb motobin ëd pì che ij prim. Giòb a l'é rivà a esse padron ëd quatòrdesmila fèje, sesmila gamej, mila cobie 'd beu e mila sòme. 14A l'ha avù ancora set fieuj e tre fije. 15A la fija granda a l'ha daje 'l nòm ëd Colombin-a, la sconda a l'ha ciamala Fior ëd Canela, e la pì cita Ombra dj'Euj[1]. 16An tut ël pais a-i j'ero gnun-e d'àutre fije pì bele che lor, e sò pare a l'ha daje l'istessa part d'ardità ch' a l'ha daje ai sò fieuj.

17Apress ëd sossì, Giòb a l'ha vivù ancora sentequarant' agn. A l'ha vëddù ij sò fieuj e ij sò novod fin-a a la quarta generassion, 18e a l'é mòrt vej e content[2].

Nòte[modifiché]

  1. Jemina, Chesiah e Cheren-Happuch.
  2. O "content dij di 'd soa longa vita".